Doctrina pueril 2

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [7] Tersa edat fo, fil, de Abraam a Moysè. E Abraam ac conaxensa de Déu e ach ·I· fil qui ac nom Isach, lo qual volch degolar per fer sacrifici a Déu, a significar lo sacriffici que Jesuchrist féu de sí matex a morir per son poble. Mas Déus tramès ·I· moltó a Abram, d'on féu lo sacriffici, a significar que la humanitat de Christ fo en la creu per reembre lo humanal linatge, enaxí con per lo moltó fo reemuda la mort de Ysach. [8] En aquela etat foren, fill, molts prophetes, los ·XII· tribs qui foren lo poble de Israel, e en aquels hac molts bons hòmens qui amaven Déu e qui speraven e desiyaven lo aveniment de nostre senyor Déus Jesuchrist. [9] Quarta etat fo de Moysè a David. E Moyssès fo propheta e sant home, e parlà ab Déu, que li donà la ley veyla en lo munt de Sinaý. E Moysès fo aquell qui trasch lo poble de Israel del poder de pharaó adonchs com per la

vertut de Déu tocà la mar ab la verga e passà a peu ab son poble per la mar, qui·s obrí. E pharaó ab son poble perseguí Moysès. E con Moysès e son poble agueren passada la mar, adonchs se cloý la mar, e morí pharaó e son poble. [10] Quinta etat fo, fill, de David a la transmigració de Babilònia. David fo rey molt savi, e trobà estruments a loar Déu, e hedificà lo temple on fos adorat Déu, e féu lo Salterii, e féu molt de bé. E en aquesta etat fo Salamon, qui fo son fill, e era molt savi home; e fo Absalon, qui fo son fill e fo pus bel hom qui hanch fos. En aquela etat ac molts reys jueus que faeren e venseren moltes batallyes contra los infeels que volien destroir lo poble de Israel. [11] Sisena etat fo de la transmigració de Babilònia dentrò a Jesuchrist, fill de Déu. En aquella etat perderen, fill, los jueus príncep, e no·n agren puys. E Bucadenasor fo rey gentill molt poderós e molt ergullós, e entrà per força d'armes en Jherusalem e destroí los jueus e lurs libres; e per lo peccat que féu, Déus lo puní ·VII· anys en ço que li fo viyares que fos axí con bèstia, e ço que feia, feia axí com bèstia. [12] Setena etat és de Jesuchrist tro a la fi del món. En aquesta fo, fill, nostre senyor Déus Jesuchrist encarnat e crucificat, e foren los apòstols. E en aquesta etat som ara, e serem tro a la fi del món. [13] Uytena etat és aprés la fi del món, e aquesta durarà tostemps en l'autre segle, e en aquella serem resuscitats e jutyats, e en aquella auran los beneuyrats glòria que no haurà fi, e los malaÿts hauran pena per tostemps. [14] Ans que sia aquesta etat, trametrà Déus los ·XV· dias on seran fets los senyals qui significaran la fi dell món, cor la mar se levarà ·XL· coldes sobre tota la terra, e no s'estendrà, e la mar tornarà en son estament; los peys cridaran

sobre la mar, e les bèsties e les aus sobre la terra s'ajustaran e cridaran. [15] Foc cremarà la mar; ploraran los hòmens; suor de sanch caurà en la terra; cauran los castells e les torres e tots los edeficis; les péres se fendran e·s combatran. Terratrèmol serà, e nul home no·s porà sostenir en peus, e les terres se fendran. Iran los hòmens plorant per los camps e auran tal paor que parlar no poran. Los sepulcres se obriran e exiran los ossos defora; les steles cauran del cel e volaran per l'àer. E tan grans seran, fill, aquels senyals, e tanta de paor faran a hom, que adonchs serà manifestat molt forment con és gran lo poder de nostre senyor Déus.

[XCVIII] De àngels [1] Àngell és sustància invisible, incorporal, que sempre veu Déu. Aquests àngels creà, fill, Déus en lo comensament ab matèria e temps e moviment. E aquests àngels estan denant Déu en lo cel emperial, on stan los sancts de glòria, lo qual cel no·s mou, e és sobre lo cel cristallí, qui és cel de lugor e de resplendor, e no és movible. E aquest cel cristallí és sobre lo cel qui és del fermament, en lo qual són les estelles que tu veus e que·s mou. E aquest terç cel és sobre los ·VII· cels qui són los cels de les ·VII· planetes que tu veus. [2] Negú cell, fill, no és sobre lo cel emperial. E enaxí con los àngels benignes estan en lo pus sobirà cel, enaxí los demonis, qui són àngels malignes cahuts del sobirà cel, estan en los inferns, qui és lo pus bax loch qui sia; lo qual loch és dintra lo cor de la terra, qui és rodona, a la qual va engir lo firmament, lo sol e la luna. Mas cor los hòmens són peccadors, per temptar aquels, e per portar en infern les ànimes d'aquels qui moren en peccat, vol Déus que los demonis pusquen ésser enfre nosaltres, e majorment per ço que contrasten a lurs falses conseylls.

[3] Cascú home ha, fill, ·I· àngel benigne qui li consellya que fassa bones obres e qui li ajuda contra lo demoni; e cascú home ha ·I· demoni qui li consella que fassa mal. E per açò, fill, tot home és tengut de obeyr son bo àngel, e que cascú dia li fassa alguna honor, e que cascú ayn, una vegada del any, ne fassa festa. [4] Tot so que hom fa, veu lo bon àngel, que no·s partex d'om on que hom vaya. On, gran desonor fa hom, fill, al bon àngel con no·l obeex e con obeex lo demoni, qui li és contrarii; e gran vilania és fer denant àngel luxúria e los altres peccats. [5] Fill, los bons àngels porten en paradís les ànimes dels hòmens qui moren en sanctedat e en bones obres. E los àngels preguen Déu e servexen Déu, e cascú àngel prega Déus per aquell home que Déus li met en comanda. [6] Con has, fill, menjat e begut covinentment, e vols més menjar o boura, e has consciència que més menuchs, adonchs lo teu àngel benigne te consseylla que no menuchs ne begues més. E sabs per què? Per ço que ages temprança, abstinència, continència, fortitud, qui són virtuts. E açò matex te consellya com vols fer luxúria o con vols dir mal de algú. [7] Con jaus en ton lit e ous lo seyn qui sona per ço que vages a la missa pregar Déus, adonchs lo bon àngel te consella que·t leus e que vages fer gràcies a Déu, qui t'à creat e donat lo matí e lo lit on has jagut la nit. E lo maligne esperit te consella que dormes, per ço que no fasses gràcies a Déu. [8] Con lo pobr[e], magre, mal vestit, te està denant e demana per amor

de Déu, lo malvat àngell te conssella que no li dóns almoyna. E sabs per què? Per ço que ages avarícia e que no·t confiïs en la larguea de Déu. Mas lo bon àngel te conseylla que dóns, per ço que ages caritat e que·t confius en la riquesa de Déu. [9] Moltes vegades se esdevé, fill, que los àngels prenen en l'àer forma de home o d'altra cosa. E açò matex fan los demonis. E sabs per què? Per ço que pusquen enduir los hòmens a lur volentat. On, si los àngels se transfiguren en formes qui no lus són covinents per ço que pusquen enduir hom a bones obres, quant, donchs, són los hòmens colpables com lus són desobediens! [10] Ama e honra, fill, ton àngell, cor no·t costarà res del teu e no y pots res perdre; e en tot quant obeyràs al demoni, perdràs en tu matex e en tots tos béns, e a la fi, si lo obeex, fer-t'a ésser en la ira de Déu.

[XCIX] De infern [1] Infern és en lo mig loch dintre lo cor de la terra, lo qual loch és tancat e clos, e en lo qual tostemps és pena; la qual pena és en ·IIII· lochs: la un és infern, on són los dapnats qui nul temps no·n exiran; l'autre és lo infern qui és appellat purgatori, en lo qual hom fa penitència, per ço cor no l'à complida en aquest món; lo terç infern és lo loch on entraren los prophetes ans que fos encarnat lo fill de Déu, e aquest infern és appellat Abrae; quart infern és aquell on entren los albats qui no són bateyats. [2] Amable fill, enaxí con és bona cosa considerar en la glòria de paradís, per ço que hom àm Déu, enaxí és bona cosa considerar en les penes infernals, per ço que hom tema Déus, qui les pot donar a qui·s vol. On, per açò que tu temes Déu, vull mostrar que tu degues cogitar en les infernals penes en diversses maneres. [3] Cogita, fill, e ymagina una grant multitud de gent qui estigua a la riba de la mar, e considera que la mar sia tota bulent e plena de foch ardent, e que

de la mar isquen los grans pexs, qui meten en la mar adés ·I· home adés altre. On, si aytal cogitació has, aesmar pots com grans seran los crits e les veus e les paors de aquels hòmens qui no·s poran deffendre a aquels peys, qui seran drachs infernals als quals no poran fugir. [4] Com siuràs al foch e veuràs bolir la ola de les faves o dels ciurons, e les unes faves puyaran a ensús e les altres devalaran a enjús, cogita, fill, que enaxí los peys de la mar puyaran a ensús e devalaran a enjús si l'aygua de la mar era enaxí bulent com l'ayga de la ola qui sta sobre lo foch; on, considerar pots qual dolor serà en aquels hòmens qui seran enaxí en aygua bulent com lo pex és en la mar; e bolirà molt pus forment aquella aygua que la ola de les faves. [5] Amable fill, com veuràs les rieres e los grans torrens on passa la ayga e cau per les roques a enjús, considera com molts són los peccadors e los infeels qui no cessen cascun dia de caure en la boca del drach infernall. On, pensar pots, si tu eres en una alta riba e que cayguesses en una boca de drach plena de foch aflamat, e que lo drach agués grans dens e agudes, com gran paor auries. [6] Veus, fill, en lo gran foch estar los uns tions sobre los altres, e les unes brasses sobre les altres? Enaxí, fill, estaran los infernats los uns sobre los altres tostemps, e lo cors de cascú serà enaxí ple, dintre e defora, de foch ardent, con són los grans tions que veus estar en lo foch. [7] Fill, per ço que ages temor del foch infernal, qui tostemps dura, ve a la fornal on fan lo vidre, e al forn on coen lo pa, e considera per quant estaries una hora en aquel foch. On, si per tot lo món —qui·l te donava—, tu no estaves

en aquel foch una ora, quant més Déus tempre que, per un delit temporal qui leugerament passa, esties en lo foch infernal qui tostemps dura! [8] Con veuràs fondre lo plom o l'aur o l'argent, ymagina que fos un gran pou ple de plom o d'aur fus. Si tu eras a la boca del pou, auries pahor si hom te ligava les mans e·ls peus e metia en un sach, e que·t ligàs una gran pedra al coll e que·t gitàs en lo pou. Donchs, hajes pahor, fill, del estany qui és ple de aur e de argent fus on estaran los hòmens qui per aur e per argent hauran perduda la glòria de Déu. [9] Con veuràs lo glas en l'aygua, e en lo mig de aquell glas aurà péra o fust o alguna altra cosa, cogita, fill, com los peccadors qui per calor de luxúria hauran perdut lo regne celestial estaran tots nuus dintre les grans muntanyes que són de glas e de neu, en los inferns. [10] Con iràs fora·l mur de la ciutat e atrobaràs les bèsties mortes que hom gita al val, e veuràs molts cans, grans he pochs, qui rouran a·queles bèsties les orelles e los uylls e la cara e los brassos e les cames, e entraran dintre lur ventre e rouran lurs ossos e menjaran lur cor e lurs entràmenes, adonchs és saó, fill, que tu cogits en los infernats, qui seran per los camps e veuran los demonis en semblanca de cans e de laons e de serpents, e mordran a aquels hòmens lurs caps e lurs brassos e lurs membres; e morir no poran, ne aquella pena estòrser no poran. [11] Com seràs a la carniseria e veuràs que los carnisers ab los grans coltels degollaran los moutons, e ab les masses auciran los bous, e escorxaran ab

los coltels bé talans aquels, e puxes ab los grans coltels trenquen e pessegen aquels, cogita adonchs, fill, com gran és la pena infernal en aquels hòmens que los demonis turmenten en infern e no poden morir. [12] Si vas cassar e veus los cans ajustar sobre una lepra o un conill, e aucien e trenquen e tiren e escorxen aquel de totes parts, e aquel no ha nulla ajuda ne·s pot deffendre, albira com los demonis, qui són tants e tan mals, s'ajusten a les ànimes dels peccadors a turmentar e a donar pena que és inaesmable. [13] Si eres rey e eres en ·I· gran desert tot sol e no havies ulla cosa que menjasses ne beguesses, e per gran fam e gran set eres a punt de mort, daries tot ton regnat per un pa e per un anap d'aygua. Si ton regnat ne donaves, donchs guarda·t que per ·I· peccat mortal no hajes en infern fam, set perdurablement, sens que no poràs haver una crosta de pa ne una gota d'aygua. [14] Vé a la mar e albira quantes gotes hi à d'ayga, e guarda la arena e aesma quants grans d'arena ha en la mar, e leva los uylls al cel e comta les esteles, e cogita quants grans de mil cabrien en lo spay qui és enfre lo cel e la terra. Sàpies, fill, que més d'ayns sens comparació estarà ·I· peccador en les penes infernals que no és lo nombre de les coses demunt dites. [15] Entín, fil, con gran pena ha la ànima del home infernat, cor la memòria menbrarà que tostemps haurà pena, e·l enteniment entendrà que ha perduda la glòria qui no à fi, e la volentat aïrarà la memòria qui menbra infinida pena e lo enteniment qui entena la glòria qui ha perduda. On, per açò, cascuna d'aquestes potències haurà pena en l'altre e en sí matexa.

[16] Sabs, fill, què fan los mariners qui van sobre la mar con han mal temps? Giten en la mar les caxes on és l'aur e l'argent, e giten la mercaderia que porten. E sabs per què? Per so que pusquen estorsre a mort. On, per so que pusques estorsre e fugir a les penes infernals, gita totes coses de ton cor, e no y ages altre cosa mas nostre senyor Déus o so qui sia plaent a Déu.

[C] De paradís [1] Paradís és veer Déu e ésser ab Déu en glòria. On, si·ls meus uyls no poden veer tota la mar ne les mies mans no·t poden, fill, escriura tota la glòria de paradís, com sia cosa que la glòria de paradís sia molt mayor sens comparació que tota la mar, ne encara tot lo món no és tan gran com és la glòria que los sancts de paradís han en nostre senyor Déus, [2] tot so que·t poria dir a significar, fill, de la glòria de paradís, no·t vull dir ne scriura, cor d'altres coses havem a pensar, e massa te parria gran aquest libre; mas breument te direm algunes poques de paraules de la glòria celestial. [3] Amable fill, en paradís se demostra Déu en sa unitat e trinitat e essència al remenbrament, enteniment e voler de la ànima; e aquesta demostració és tan gran, que lo remenbrament e·l enteniment e lo voler han tot lur compliment, lo qual compliment no porien haver si tot lo món o mil milia mons havien, sens lo demostrament damunt dit. [4] Si tu, fill, entres en paradís, los teus uylls corporals veuran lo cors de nostre senyor Déus Jesuchrist, e los teus uylls sperituals veuran la sua ànima, e ton enteniment veurà una semblant natura de la tua ab la deïtat. [5] Denant nostre senyor Jesuchrist veuràs, fill, estar nostra dona santa Maria, e veuràs pproffessó e renchs de tots los àngels, archàngels, màrtirs,

prophetes, vèrgens, confessors, abbats, e oyràs que tots, ab cants de molt gran dolcor, loaran e beneiran nostre senyor Déus aytant de temps com Déus estarà al cel ne durarà en sa glòria, ço és, perdurablement sens fi. [6] Com la memòria menbrarà e·l enteniment entendrà que la glòria tostemps durarà e que fi no haurà, la glòria que la volentat aurà, qui le·t poria nomenar ne significar? Fill, voler tot Déu e haver tot Déu, e voler tostemps ésser e ésser tostemps, e amar tota la glòria dels sancts de paradís e haver glòria en tota lur glòria, e menbrar e entendre esta glòria, pensses con és gran la glòria qui és en los sancts de glòria qui han tota la glòria demunt dita? [7] Amable fill, si entres en paradís, cors hauràs glorificat, qui nul temps no morrà, e on te vulles serà, e per quall loch te vulles passarà; e tantost com volràs ésser en ·I· loch, tantost hi seràs. Pus luent seràs que·l sol. Fam, set, calt, fret, dolor ne nulla passió no hauràs, e tostemps en esta benanança e en molt major seràs. [8] Amable fill, considera sovín en esta glòria de què·t parle, per ço que hi sies, e remenbra lo breu temps d'esta vanitat mundana, per la quall molt home pert la celestiall glòria; e fe, en ta consideració, conparació de la benanança d'aquest món e de la glòria del altre segle, e entín com sàvia mercaderia és qui per un diner sab haver major tresor que tota la benananca d'aquest món. [9] Con siuràs al tauler dels escachs, aquest nombre mit, e compara a la primera casa tota la benanança d'aquest món, e a le segona mit tota la benanança qui fos en dos secgles semblantz a aquest, e en la terça casa mit la benanança de ·IIII· mons; e axí multiplica la benanança per totes les cases del tauler. E con

les cases del tauler no·t bastaran, fé més cases de les esteles del cel e de les gotes de la ayga de la mar e dels grans de la arena e de tots aytants punts com cabrien enfre lo cel e la tera; e con tot açò no·t bastarà a multiplicar lo nombre, prin tots los hòmens qui són estats e són e seran en lo temps pretèrit, present e futur. E si açò pots fer, encara per tot açò no·t abastarà a fer comparació de la glòria de totz los segles demunt dits ab la glòria de paradís, cor tota esta glòria demunt dita serà finida, e la celestial glòria nul temps no aurà fi. [10] On és, fill, glòria qui sia semblant ab glòria qui sia amada per volentat infinida, eternal, tota poderosa, tota sàvia, tota justa, tota acabada, ço és, la volentat del Déu de glòria? Ne qual glòria és semblant ab la glòria que los sants han, en ço que són amats per la humana natura de Jesuchrist e per nostra dona santa Maria, qui són mellors creatures que totes les altres creatures? [11] On pus te parle, fill, de la celestial glòria, més trop en mi de defalliment a recomptar e a significar la glòria de paradís, e per açò lexar-me-n'é, e parlarem del Libre de Evast e de Blaquerna. [12] Mas aytant te vul dir que

pensar pots con benevuyrats seran aquels qui entraran en aytall glòria e faran per què los infeels isquen de error e no sien en foch perdurable e hajen la glòria demunt dita per gràcia de nostre senyor Déus. Acabat és lo libre de la Doctrina pueril, per gràcia e ajuda de nostre senyor Déus, lo qual libre metem e comanam en guarda e en benedicció de nostra dona santa Maria, verge gloriosa, e de son fill, nostre senyor Jesuchrist.