Memorial del pecador remut

PROEMI EN LA PRIMERA PART DEL PRESENT LIBRE INTITULAT "MEMORIAL DEL PECCADOR REEMUT" Per tal car solament aquell temps de la vida e peregrinació de l'home faent via a la ciutat e pàtria celestial, per camí de la mort, és per Déu, qui tots actes humanals ab balança justa pondera e examina, volent de aquels haver rahó pres e admès en compte, lo qual és escusat per justa necessitat hó per necessària fragilitat, hó és despès en algun loable studi e majorment theològich, lo qual, segons diu Jhesús, fill de Sírach, és meritori de vida eternal, hó en alguna altra obra de caritat, e per açò oci voluntari sia denant lo juhí de la divinal discució del tot inexcusable,

com sia porta e entrada a innumerables vicis, temptacions e impugnacions diabolicals e humanes, e com a sentina de totes impuritats, segons diu sent Bernat, e no-res-menys sia vici reputat indigne de vida, segons appar en aquella paraula de la figuera steril ( Luce , ·XIII·), de la qual dix lo senyor de la vinya al conreador de aquella: "Talla-la, car per què occupa la terra?", e per ço los hòmens studiosos de vera philosophia han oci tengut en stima de mort, appellant-lo sepulcre de vida, e açò rahonablement, com faça la intel·lectual e racional creatura inútil e infructuosa e reprehensible ( Mathei , ·XX·): "quid statis tota die oclosi?" , la qual per virtuós e diligent negoci deu sí mateixa, quant en ella és, dirigir e destinar a ffelicitat de interminable vida, com a creatura generosa e noble, ordenada hà aconseguir altíssima fi, passant tota cogitació e oppinió, humana e açò per migà de gràcia divinal, inspirativa de operacions excel·lens, entre les quals obtenen preheminència les speculatives e contemplatives e singularment excitatòries de la pensa en conexensa e amor de son factor per sguart de la inmensitat de les sues liberals miseracions sobre los peccadors diffuses, e singularíssimament la contemplació recogitativa et rememorativa de l'alt e sobirà beneffici de la Redempció de l'home peccador, feta per Passió e mort de Jhesús, fill de Déu e de mare verge, per tant yo, Phelip de Malla, indigne e inmèrit mestre en arts e en Sacra Theologia e canonge e ardiacha de Penedès en la santa seu de Barchelona, no per proprii motiu meu, com aquell qui sabent qui son, e per a quant e qui a ma imperfecció e profunda ignorància puch fer cert e verèdic testimoni, no gosava tant presumir. Mas premogut e exortat per alguns frares meus en Jhesuchrist e concanonges, hòmens de gran probitat, exercitats en virtuosa operació e dedicats a ffructuós studi de contemplació,

e specialment per vós, un de eleguant e elet, a aquells molt honorable e de singular providència e saviesa, mossèn Manuel de Rajadell, ardiacha de Vallès en la dita sagrada seu, home ornat de militar títol vivent en lo setgle ans de vostra professió a vida canonical ecclesiàstica, e ara venerable diaqua e ardiacha e pronunciador àbil e congruent e molt eloqüent dels evangelicals misteris; confiant de la divinal influència, la qual acaba ço que a glòria sua és stat començat, e sens la qual res gran o poch, alt o humil, no és bennaventuradament principiat ni produït ab virtuosa perseverança a fi desijada, e la qual influència o gràcia divinal promou e avança tota bona intenció de la persona, faent ço que en ella és, a lloable operació e a benaventurada conclusió, detestant oci e aprovant diligent negoci en honor del nostre Redemptor, lo qual de lengua e de cor en tots temps devem beneyr e loar, per ço diu la Scriptura que val més lo cà viu que lo leó mort (Ecclesiastès, ·VIIII·), ço és petit savi qui a utilitat de alguns se demostra que sapiència mundana a sciència gran si sta amagada, axí com és millor lo poch haver de l'home liberal que gran tresor encarcerat de l'avariciós; e confiant per via de medi opportú del suffragi e gran patrocini de les oracions vostres, de les quals entén haver socors e propiciable valença, e de les liberals e affectuoses obsecracions e deprecacions d'algunes devotes persones, les quals insessantment sé que per mi, ab ànima humil e ab genols clins e ficats a terra, juyén les mans als cels, dreçant a Déu lurs vots, sobre les quals se recolsa e per les quals s'esforça e·s conforta ma bona sperança, car no és orfe ni viduat d'auxili aquell lo qual devotes oracions incessantment emparen, segons appar en sent Pau, qui per mijà de la oració que sent Steve féu per ell com pregà per aquells qui l'al·lapidaven, aconseguí justificació e salvació, segons

ha scrit sent Augustí, e en lo poble de Israel, que fóra vengut a estermini e total destrucció si Moysès no·s fos a Déu interposat ab humil e devota deprecació ( Numeri , ·XIIII·) —o oració, gran és ton poder e gran ta senyoria, com per tu se mitigua la ira divinal, la qual tu pots tenir, e retenir, e fer abstenir, hó en tot o en gran partida, a la qual tot lo món resestir no poria, segons appar Exodi , ·XXXII·, et Numeri : ·XVI·, et Sapiencie , ·XVIII·! Ad hoc facit illud Ysaye non est qui consurgat e teneat te", suple per orationem —; confiant, donchs, de les coses dites, hé deliberat un thema lo qual pris aquest any present en la capella del palau real de la dita ciutat, en un meu poch artificiós e menys fructuós sermó, lo gran e sant divendres, davant lo molt il·lustre rey don Alfonso, per tal com axí era nostre desig e voler de tractar contemplativament de la Passió e mort del fill de Déu fet home per dar a l'home perdut repparació e restauració, explicant la causa primordial, mijans e complida execució de aquella, ab al·legacions e proves de la sacra Scriptura, en la qual lo dit misteri, com los altres pertanyents a nostra salvació, per lo sant Sperit parlant per

boca dels profetes e dels altres actors dels libres canònichs de la Bíblia és stat perfetament explicat; si bé la mia fràgil capacitat no és sufficient per aquells copiosament entendre ni conpendre, axí com no s'és algun enteniment creat, per gran e ample que sia la vigor de la sua luminositat e natura, mas menys lo meu, qui, freturós de lum de sciència, és per ignorància caliginós e fosch. E per tal que pus seriosament, ab ordenat compendi, puixa alguns misteris de la dita Passió notar, e descriure, e considerar, aquells explicar en lo present libell, intitulat per mi Memorial del peccador remut, açò per tant car és splicatiu e rememoratiu dels grans affanys, dolors, penes, Passió e mort ignominiosa e vituperosa del nostre redemptor Jhesús per la humanal redempció e del deute degut a ell per tant alt e gran beneffici. Lo qual libell hé partit en dues parts, la primera de les quals endreç e tramet a vós, dit mossèn Manuel, e a la vostra fraternal caritat, acompanyant-vos lo molt honorable e de gran providència, consell e probitat, en Francesch Burguès de Vil·ladecans, ciutadà de la ciutat, car les sues virtuts l'àn fet present a la mia memòria, a les quals hé hagut sguart de fer do de la pobresa de mon enteniment. E si bé natura directa per Déu agent infal·libla ha entre ell e mi deute de consanguinitat posat, emperò les dites virtuts sues han principalment ma pensa excitada, dients-li que a tal qui vuy viu appartat del regiment de la cosa pública, en lo qual los dies passats per sos mèrits dignes de aquell s'és trobat avançat, tant com toca participi de presidència en

General Parlament del Principat de Cathalunya, e encara més primitat en conselleria de aquesta tan nobla e insigna ciutat dessús dita, deu ésser acte de contemplació ofert e presentat. Açò hé fet perquè, per vosaltres abdosos aquesta primera part dita, agradablament acceptada, me sia presa per Déu, quan demanarà rahó de mi, en compte de obra ben esmerçada, car la vostra virtuosa recepció farà la mia donació pus loable. Emperò, per tant car ma consciència, segons dit hé, fa a ma ignorància indubitat testimoni, e sé que no és de mi avenir ni ben dir, mas errar e fallir, sinó tant com a la suprema, increada e misericordíssima sapiència divina, inspirant per gràcia là hon vol, en la qual, com en font de totes aygües vives, complints tots bons desigs de la set humanal, ha amor sens error, e donació sens improperació, e compassió de tota involuntària infirmitat e misèria terrenal, sens invídia e dissimulació, és plasent dirigir mon stil e ma ploma, vull protestar, per ésser de mi pus tinent e segur si veritat a juhí me citava, que a la santa Església romana, cathòlica e apostòlicha e encara a determinació theològica de tot proffesor e proclamador de veritat, al qual mon studi, ço que Déus no vulla, fos adversant hó contradictori, vull sia sotsmès tot quant en lo present libell e en tots altres actes meus passats e sdevenidors é dit e diré. Car protest denant lo jutge de ma consciència e scrutador de mon cor, Déu factor meu, al qual no vull ni puch mentir, que sola veritat hé e vull haver, tots los dies de la mia peregrinació sobre la terra, per regina e directiva e gloriosa timonera de la naveta de la mia intel·ligència, e que a ffal·làcia e error de grat no vull consentir ni aderir, ans si oppinió falssa e parencera, en hàbit dessimulat, mostrant si ésser veritat, me decebia com a violentat, crit que a la sua astúcia contradich e dissent de fet e de paraula e de scriptura e de tot mon cor, car falsia contra theològica

determinació spontàneament e de recta sciència no hé may honrada ne colta ne adorada. Si donchs per aquella, axí com per àngell de tenebres transfigurat en àngel de lum, no era stat circunvent, opremut o violentament enganat e decebut, car sé que aquell qui mi e tota humana natura ha remut és Déu de veritat, e a la sola veritat divina, infal·lible, a la qual faent tribut e regonexensa del feu de mon enteniment, coman la certitut de tota ma creença sens altra fermança, car ella és font transcendent de raig verèdic, infalsifficable, qui per umbrós núvol de fal·làcia no pot ésser debilitat. Car sus tot és veritat, a la qual me ret voluntari, car de tota altra senyoria mon enteniment creat per haver repòs en altíssima veritat subsistent e eterna, se tindria per abaxat e per tiranitzat. Veritat invoch e reclam perquè faça scut contra falsitat e contra tota lengua a malparlar e mentir enclina, de la qual molt innocent sovent és estat ferit e molestat. Mas car non son home justificat ans peccador, qui de mercè e vènia hé gran necessitat, e per tal que a mi no entre en juhí lo meu factor, senyor e creador, reclam no menys lo pèlech habundant de la misericòrdia e pietat divina, per tant que per mèrits de la mort de Jhesús e per la sua amor, contra la qual ira no·s pot tenir, la qual lo mena a pas cuytat tro a la creu, hon la sua ànima del cors se partí, sia mundat de vicis e haja medecina contra tot mon peccat. E axí, recorrent a aquests dos essencials, infal·libles raigs e inoffuscables, e potentíssimes perfeccions de la altíssima majestat increada, la hun dels quals per vent a popa sens orça e sens puja me demostra la via; aquest és veritat, e l'altre, si·m decant, dóna vènia a ma fragilitat; aquest és

clemència o pietat eternal e benigne, la qual deleixs nostra iniquitat, no sé de mi separar o lunyar sperança, a la fi de la qual vendré segur si hé perseverança, e obtindré auxili divinal per mi en aquest present acte, lo qual vull començar o ordir a llahor e glòria de Jhesús mon senyor, per mi peccador e per tots los altres reembre e salvar a dura mort liurat, e en totes operacions de la mia vida ab instància postulat, confiant que ell, del qual ara yo parle, hauré adjutor, e advocat, e jutge favorable, e testimoni propiciable en qualsevol mia necessitat, qui il·lustrarà per lum de veritat sancera e bella mon enteniment, e dotarà de virtuts congruents a la fe christiana ma francha voluntat. E en esta fiança, en via de complanta de la mort de Jhesús començ dient: CAPÍTOL PRIMER, TRACTANT DE LA MAGNITUT DELS DOLORS E PENES DE JHESÚS, SENYOR E REDEMTOR NOSTRE, EN LES QUALS DEU PENSAR E COGITAR LO HOME REEMUT, E HAVER DE AQUELLES COMPASSIÓ "Justus perit et non est qui recogitet in corde suo." Verba sunt Ysaye prophete, qui propter claritatem et evidentiam proffecie quasi evangelista a Geronimo et aliis sanctis doctoribus repulatur" ( Prophetiarum suarum, ca_a ·LVII_o·).

Segons diu la glosa sobre lo present thema, los juheus refferen aquesta sentència de paraules al propheta Ysaÿes parlant e complanyent-se de sí mateix, qui fon serrat ab serra de fusta, començant al cap e passant al mig de dos ulls e procehint de lonch per tot lo cors; e açò per manament de Manasés, rey de Jherusalem, les iniquitats del qual són scrites en lo Quart libre dels Reys, a ·XXI· capítol, e en lo segon libre, apellat Paralipomenon , a ·XXXIII· capítols, hon aprés se fa mensió de la sua penitència e oració, e exaudició de aquella. La causa per què·l féu axí morir, segons diu una glosa, fon per tant com los prínceps de Israel havia apellat prínceps de Sodoma, e lo poble de Israel poble de Gomorra, e per tant com havia dit que ell havia vist Déu sient sobre alta cadira, com Déu hagués dit a Moysès, qui era major propheta que ell: "no veuràs la mia cara, e no·m veurà hom qui visca" ( Exodi , ·XXXIII·), entenents mal ell e los altres juheus totes aquestes paraules. Mas, segons la dita glosa deduïx, pus verdaderament és entesa la dita sentència de Jhesuchrist, qui és sobiranament just, car axí ho diu Geremies, ·XXXIII· capítols: "appellar l'àn just senyor nostre". E tal testimoni de ésser just li féu lo centurió ytalià, príncep de ·C· cavallers, com dix, segons

appar Luce , ·XXIII·: "Verdaderament aquest home just era". Dien les gloses que aquest centurió, considerant la gran, poderosa e alta veu de Jhesús, com ab molt esforçat e vigorós crit dix: "Pare, en les mans tues coman lo sperit meu", donant-li glòria per vera testificació, lo confessà ésser ver fill de Déu, e per consegüent ver Déu, car home pur axí angustiat e la nit passada possat en aquella agonia, la qual, en tanta vicinitat de la sua final e peremptòria Passió, era interior contradicció e batalla de la sensualitat reffugint la mort, e de la rahó e superior porció intel·lectiva acceptant aquella per filial obediència e comuna salut dels fills de Adam, aprés tants batiments e ligaments strets de mans una ab altra, e del cors al pilar, bufets, colps e colades —car alguns devots contempladors han piadosament cregut que los dits colps pujaren a nombre de ·V_millia_CCCXC·—, e aprés tants scarns, properacions e oprobris, qui, derivats de font verinosa de invida e llivor, solen innocència e virtut offendre e scandalizar, e aprés tanta effusió de sanch no supèrflua, mas pura, e per la suor nocturna, per flagells, per les spines del cap, per los claus de les mans e dels peus, en lochs venosos e susceptius de spasme, tan vehí de la mort, car lo menor grau de sperit vital qui pot ànima en cors retenir sostench Jhesús en vida corporal, e altre cors humanal tal martiri tan longament sostengut no haguera, si bé Pilat inconsideradament se maravellà com tan poch vixqué en la creu, no fóra stat potent fer tan alta clamor. D'él dix David, psalmo ·CI·: "La mia clamor vinga a tu, senyor"; lo qual psalm, segons lo títol, és oració del pobre angustiat, e aquest pobre, diu la glosa, és Jhesús, qui, per fer-nos richs de glòria, ha volguda sostenir voluntària pobresa: e de la qual axí mateix, e pus expressament, fa menció

sent Pau, Ad hebreos , ·V·, dient que ab gran clamor e làgremes, que scampà per nostra ingratitut e desconexença, com a planyent, e per nostra salut com per aquella supplicant, e sí mateix al Pare offerint, fon exoït per la sua reverència, la qual li donava la divinitat unida. Diu una glosa que per tal lo dit centurió lo cregué ésser fill de Déu, car lo véu morir ab potestat clamant. E en açò ha aquest figurada la sgleya dels gentills, confessant Jhesús ésser ver fill de Déu, callant la sinagoga. En ço que Jhesús clamà se demostrà home, mas en ço que tan fort cridà en tal article, se demostrà ésser Déu, segons diu una altra glosa, car més féu que no fera pur home, home pur, dic sens deïtat. E, encara més, tall testimoni de ésser just li féu la muller de Pilat com li tramès a dir: " Nichil tibi et justo illi, etc." (Mathei , ·XXVII·): "no hajes res ab aquest hom just", quasi que volgués dir: "no t'entrametes de aquest hom just ni·l vulles a mort judicar, ni sobre ell juredicció judiciària exarcir", si donchs no era absolutòria, "car greus somnis e de gran terror hé per ell sostenguts". Segons diu la glosa, lo dimoni, volent per fembra empatxar la redempció de l'humanal linatge, axí com per fembra havia la condemnació de aquell procurada, consellà en somni a la muller de Pilat que ab son marit, que l'havia jutjat e·ll podia releixar,

segons és scrit a ·XVIIII· capítols de l'evangeli de sent Joan, " potestatem habeo dimittendi te ", desviàs la mort de Jhesús, e per consegüent la redempció humana. E si algú fa qüestió com sabé lo dimoni que la redempció humanal fos tan propinca, respon la glosa que per ventura ho presumí per la gran consolació e alegria de les ànimes habitants en los lims d'inffern, sperans lur veïna salvació, que fou açò que véu la muller de Pil·lat en somni. Lo test de la Scriptura e les gloses no ho dien, mas pot ésser que l'í fes veure lo dimoni, que si donchs no li és per Déu vedat, ha gran poder sobre les potències secitives, axí com sobre altres coses, " quia non est potestas super terram que comparetur ei " (Job, ·XLI·), algun senyal de la destrucció de Jherusalem, la qual vench per venjança de la mort de Jhesús, o algun sinistre cas contra Pilat o privació de la sua senyoria, la qual se seguia a la destrucció de Jherusalem. Perquè les coses que vehé en visió ymaginària e fantàstica, la qual se fa en somnis per representació de les spècies relictes dels objectes en la memòria, e representades al sentiment interior qui és appellat comú, fforen moltes e de terror inductives, quia dicit: "Multa passa sum ". Appar, donchs, que les paraules del thema dients: "lo just pereix", suple "per mort temporal", e no és ningú que ho recogite, supple "per compassió amara e plorosa en son cor", axí com deuria, attesa la calitat del pascient, són paraules del dit propheta improperant a la sinagoga judaycha la mort e Passió del sobiran just Messies e fill de Déu e de la verge Maria, e improperant encara més avant, e ffaent retrets en via de complanta, a tots los desconexents e ingrats de tan gran benefici, la lur redempció. E nota que no diu: "no és alguna", mas "nengun", en significació masculina, segons denota aquella dicció relativa

" qui ", car vol exceptar la verge Maria, axí com féu en altre loch del seu libre, ço és a ·LXIII· capítols, com dix en persona de Jhesuchrist: " torcular calcavi solus", etc. : "la mort hé yo tot sol calcigada, car ni àngel ni home gentil ni juheu m'í àn ajudat, e de les gents totes del món no y à home mascle ab mi". Açò dix per no metre la verge Maria en nombre dels altres, la quall, segons diu aquí la glosa, e stech e perseverà feel al seu fill en la sua Passió, ne declinà per alguna temptació ni persecució. O franch saffir de color celestina, e cast smaragde de gran perfecció! No perdist may, verge Maria, la vera fe de la divinitat del teu fill preciós ni de la sperança de resurrecció. O ferma tremuntana inmutable e perseverant, la força d'inffern no pot res contra tu! E nota més avant que si alguns e algunes lo planyeren com a home innocent condempnat a gran tort, emperò no·l planyeren segons aquella reverència singular que havia per la unió divinal, ne l'adoraren com a Déu, e, per tant, la ingratitut de l'humanal linatge e la malícia dels juheus no stimaven tant com devien, e de aquelles ingratuitut e malícia, e de la mort de Jhesús, per consegüent, tant no·s dolien com devien e ffaeren si considerassen la reverència e magestat sua divinal; car segons la stima que lo enteniment fa de la cosa és lo pes e la inclinació de la voluntat a aquella, si donchs a vegades lo contrari no s'esdevé per alguna fort passió e exorbitança de rahó. E de aquesta ingratitut se complanyà Jhesús per nós crucificat, segons que appar per aquella devota prosa domini Philippi Cancellarii parisiensis: "Vide homo quid per te pacior. Non est dolor sicut quo crucior. Ad te clamo qui per te morior. Vide penas quibus afficior, vide clavos quibus confodior. Et cum sit tantus dolor exterior, interior meus planctus est gravior tam ingratum cum te experior ", en les quals paraules introduïx

en contemplació Jhesús stant en la creu parlant ab l'ome peccador, qui havia perduda aquella excel·lència e perfecció en la qual per Déu era stat creat. " Quia fecit Deus hominem rectum" (Ecc._tes, ·VII_o· )). E açò em persona de tota humana natura, dient: "veges, home, què sustinch yo per tu. No és al món tan fort dolor com aquesta que mi per tu turmenta. E muyr per tu faent a tu clamor. De tu mateix me clam a tu, car no y son per condempnació tua. Obre los ulls teus, car basta·m prou que n'ages conexença. Mira mes penes e com son turmentat, mira los claus dels quals son trespuat. E com sia tanta la dolor que·m demostra de fora, molt és pus gran e pus greu lo plant interior, e lo qual fas dins l'ànima mia com veig axí que m'ést desconexent." E per tal em persona sua diu David: "sobre la dolor de les mies naffres han ajustat". "E què han ajustat?", diu la glosa, e respon: "ingratitut e desconexença". Certes, bé és desconexent e privat de tot sentiment generós e noble aquell qui no ret compassió al reverent Jhesús. E bé demostra que no és menbre seu si no·s dol de la pena sua. Car ell és son cap; masa és aquell menbre insecitiu e paraliticat qui no·s dol com lo seu cap ha gran dolor e pena. E de tal menbre hac Jhesús gran dolor, car més se dolia de un sol

peccat d'algun peccador que si mill vegades fos lo seu cors liurat a mort molt dura. Appar per açò damunt dit que en Jhesuchrist la dolor que hac per nostra compassió fon major que la dolor que hagué per la pròpria Passió, no obstant que la dolor de la sua Passió sia stada major que jamés fos ni serà alguna passió de mort ni de martiri, de la passió de Abel just trossús a la mort del darrer vivent moridor per les flames del foch de l'universal e extrem judici. E açò per quatre rahons que al present me occorren. La primera, per sguart de disposició de pascient, e en açò concorre la puritat de la complexió de Jhesuchrist, pus pura que jamés fos, e per consegüent pus sentible de contrari. Item, complexió temperatíssima, non tan solament a pes e a mesura dels ·IIII· elaments segons lurs calitats primeres e segones, mas encara segons aquella primor de proporció deguda al cors apellat per los grechs " eucraton ", la qual és la pus perfeta que per natura trobar se puxa, hí encara cogitar per phísica speculació. E, per consegüent, excés e pes de contrari exterior la alterava pus fort, e lo excés pus primament e pus vivament se sentia. Item, perfecció del sentiment de tocament, car l'ome ha pus cert e perfet aquest sentiment que los altres, segons dix Aristòtil, e Jhesús sobre tots. Item, la passió en loch dels nirvis, e lo pes del cors a dos claus de les mans, sens appodiació sinó de un clau dels peus, e de dos, segons alguns dien, la qual appodiació e sustentació era penosa, e havia en sí mateixa spècia de afflicció; les spines del cap, dels jonchs inerins entrants

ab violència per lo test; la dolor de les blavures per los batiments, per rahó dels quals diu Ysaÿes a ·LIII· capítols: "Per la sua blavor som sanats". Diu la glosa: blavura feta per les vergues, e per ço, prophetizant, dix d'él Ysaÿes, ·I· ca_o , que de la planta del peu tro a la cima del seu cap no·s trobaria en lo seu cors part sana. Donchs la sua passió fon en tot lo cors per sanar tot lo home malalt en totes ses partides. E axí com lo seu cors era per nós affligit, axí la sua ànima per nós verdaderament se dolia. Axí ho diu la glosa sobre Ysaÿes, a ·LIII· capítols. La segona rahó o causa de la sua mort dolor suprema era car aquella Passió era satisfactòria de tots los peccats de l'humanal lignatge. E no tan solament havia sufficiència de satisfer per aquells, mas per infinits si ésser poguessen. Per tal dix David, en lo psalm qui comença " De profundis clamavi ", que la sua redempció en sguart d'ell era copiosa. E per tal era condecent que, totes les dolors que cascú deguera portar per los peccats, fossen en ell unides. E per tal com mort és pena e dolor consegüent lo peccat de Adam, segons appar Genesis , ·II·: " Quocumque die comederis ex eo morte morieris ", era decent que en la sua mort entrevenguessen penes e dolors satisfactòries de totes delectacions il·lícites en los peccats admixtes de aquells per los quals aquella mort sostenia. Car scrit és en la ley de Moysès, Deuteronomii , ·XXV·: "segons la mesura del peccat serà la mesura de les plagues e de les penes punitòries". E en

lo Apocalipsi, a ·XXVIII· capítols, és scrit: "Tant com s'és gloriejat e en delits és stat, tant li són donats plors e turment". Per tal dix Ysaÿes, a ·LIII· capítols, que de tots nosaltres, qui érem desviats, Déus possà en ell les iniquitats per delir aquelles, e que, les nostres dolors e langors, ell les ha portades. E per tal com aquesta Passió era supererogatòria, e pujava més en bé que tots los peccats de humana natura en mal, e era molt major que los dits peccats no merexien per justícia comutativa, la qual segons la magnitut del delicte taxa la pena, diu Job em persona de Jhesús dolorat e angustiat: "ja fossen pessats tots los meus peccats". Ço és entès de humana natura, los quals appella seus per la amor e unió del cap ab los menbres, reputant seu ço que és de aquells, sicut ps. ·XXI·: " Verba delictorum meorum ", "per los quals hé ira divinal mereixcuda", ço és, hé obtengut e volgut que lo Pare misericordiós obràs ab mi com ahirat e penedint-se de haver-me fet hom. Car aquell obra com a penident qui desfà ço que fet havia, si bé no·s segueix per

axò que sia verdaderament penident, car mutació e penidença no han loch en Déu. E ffossen mesos en un braç de la balança de justícia, e la mia calamitat e dolor de la passió que soffir en l'altre braç de la balança, com arena de mar abeurada de la grossitut de la aygua seria la dolor pus greu que·ls peccats humanals, e pus ponderosa. Car tanta és la reverència de la divinitat a la qual la humanitat de Jhesús és unida, que, per aquell sguart, la menor pena que Jhesús passàs jamés per lo humanal linatge, e may no·n passa alguna sinó per aquell, pujà més en dignitat meritòria e satisfactòria que no fan tots los peccats del món en malícia derogatòria. Emperò nota ací que sants e aprovats doctors dien que, no obstant aquesta passió fos axí gran, emperò cascun damnat en infern la passa major. E per ventura alguns en purgatori, qui per lur calitat e disposició, car són passionats en la sua ànima, la qual és principi e rahó de sentir, qui per disposició de l'agent principal e instrumental, car los principis aflictius són instruments inmediats de la divinal justícia, e per ço cosa corporal axí com foch ha acció sobre sperit, qui axí mateix, per tal com aquelles penes no·n són en res meritòries ni per sí ni per altres. Car mèrit e desmèrit no duren sinó tant com dura la present vida lo ús del franch arbitre contradictori, ço és, potent a voler cascuna part de contradicció, e per ço àn més rahó de pena,

car de aquells no·s segueix utilitat alguna, sinó solament lur purgació. La terça rahó de la magnitut e granesa de les penes de Jhesús se pot assignar car la acció de la pena no era per Déu sospesa, axí com fan la acció e virtut del foch sobre los tres infants (Daniel, ·III·), e són stades sospeses accions de agens en alguns màrtirs, axí com de sent Tiburci, com ab los peus nuus stava en les brases e li paria que calcigàs roses, e axí de alguns altres; ni la part secetiva receptiva de la pena era confortada, axí com la força de Jacob fon com luytava ab l'àngel, per la qual diu Osehe propheta que hac força e poder sobre l'àngel (a ·XII· capítols), ni una potència de la ànima a la altra ajudava, mas totes les virtuts actives en lur opperació ésser esforçades, les passives en ésser extremament afflictes e carregades. E fon en açò praticat un gran miracle sobre tot cors de natura, car en la ànima de Jhesús foren ensemps sobiran goig e sobirana tristor. Lo goig de la visió beatíffica de la

essència divina, car era comprehensor, e sant benaventurat, e confermat en glòria, juxta illud psalm: "Ego semper tecum ". La tristor per la Passió dolorosa e per la ingratitut de l'humanal linatge. Aristòtil, príncep dels philòsophs, ací fal aquella tua regla la qual scrivist en lo ·VII· libre de les tues Ètiques, dient que tot goig o alegria intel·lectual o censsual expel·leix, o almenys tempra, tristícia, no solament contrària, mas encara contingent, qui vol dir de tota altra cosa impertinent aquella de la qual és lo goig o alegria. Car veritat és: aquella alegria e dolor de Jhesús no eren contràries com no fossen de un adequat objecte ni de una cosa mateixa, mas de diverses, segons dit és. Mas per açò no cessà la maravella, majorment com digua la Scriptura que l'amor que Ysach hagué a Rebeca, muller sua, fonch axí gran que mitigà la dolor de la mort de la mare sua ( Genesis , ·XXIIII·). E açò diu la sancta Scriptura per la delectació la qual se segueix a la amor que té present la cosa amada e desijada. Car delit és passió plasent causada per presència de la cosa covinent e amada e desijada. E en Jhesús la dolor

de la Passió per la beatíffica consolació no fo rellevada ni mitigada; per tal em persona sua diu lo Psalmista, ps. ·XXI·: "Déu meu, per què m'às desemparat?"; e són paraules de la part secetiva, la qual per la deïtat adjuncta no era de les sues dolors scusada ni relevada. Pot ésser més avant dit ací, per major declaració, que com anxietat o tristícia sia passió de la ànima, causada en ella per aprehenssió de algun gran mal present o prohisme, lo qual no pot squivar que Jhesús, prevehent la sua dolorosa mort axí proïsme, a la qual no podia scapar, com fos per Déu ordenada e deliberada, al qual ell, qui no podia peccar, no volia contrastar, havia per orror d'aquella mort tristícia sobirana en la part secetiva, la qual, segons dit és, no era al·leviada per alguna sentil·la scintil·lant de la consolació sua intel·lectual per visió beatíffica, ordonant açò la providència eternal perquè la dolor sua fos sobirana per los peccats de natura humana. La quarta rahó pot ésser assignada per ajustament de moltes dolors ensemps, segons és scrit (ps. ·LXVIII·): "Sobre la dolor de les mies naffres han ajustat", e és en altre propòsit stat al·legat. Car la sacra Scriptura és axí fecunda, que un test serveix a confirmació de moltes veritats; per tal dix Daniel, a ·XII· capítols, que passarien molts per lo camí d'aquest món qui en moltes maneres entendrien e applicarien la sciència de la sancta Scriptura. Per aquella matheixa rahó dix Job, a ·XVI· capítols, em persona de Jhesuchrist:

"Naffra sobre naffra m'à Déu ajustada". E açò dix no solament per la naffra del costat ajustada a les naffres de les mans e dels peus, mas encara per concorriment de moltes altres penes e dolors ensemps applegades, per ésser com a nuus vinents de les parts dels quatre vents del món, per ploure sobre ell un dolorós diluvi. E entre les altres podem considerar que y entrevengueren les dolors següents: dolor de la infidelitat de Judes —O misericòrdia inestimable, haver dolor de la damnació de aquell qui·l trahia!—, e axí mateix dolor de la execució e malaltia dels juheus e reprobació. Item de la destrucció sdevenidora de Jherusalem, per lo peccat de la sua mort, per la qual destrucció havia ja làgremes scampades ( Luce , ·XIX·). Item dolor de la manera de la sua mort ignominiosa, la qual era com de home que fos molt criminós. De la desconexença de humana natura, de la fuita dels apòstols, qui en aquell moment eren desplasents a la divinal magestat, segons avant més se declararà. Item compassió de la sua mare, sicut scriptum est Geremie , ·IIII·: " Ventrem meum doleo ", quasi dient dolor hé del ventre qui m'à portat. E segueix-se en lo test de Geremies " contricio super contricionem vocata est "; vol tant dir com dolor sobre dolor, ço és dolor, de compassió sobre la dolor de la Passió és stada sobre mi appellada. O Verge, en les dolors a les quals scapist com lo parturist, car infantist sens dolor, encorreguist, e en molt pus forts e majors, com en creu penjar e plorar lo vist! Poria ésser feta qüestió qual fon major en Jhesuchrist, la dolor de la sua Passió, o de la compassió de la sua mare. Poria algú ací respondre que de la sua Passió, car més se

devia dolre de ço que més volia, e aquella dolor era pus impròpia e pus peregrina: " Opus autem doloris eius, passionis ejus erat peregrinum ab eo", ut dicit Ysayas, ·XXIII_o· capitulo . Emperò pus comunament solen ací los doctós contemplatius dir que major la compassió, de la mare, e més lo angustiava, que no la sua pròpria Passió forana, si bé la sua ànima se dolia molt de lexar aquell cors axí bell, axí pur, axí dotat de totes virtuts naturals e gratuïtes, la companya del qual no l'agreviava en res, com fos cors del tot a ella obedient. Més avant, era gran la dolor de la sua Passió com considerava que aquella era infructuosa per tots los damnats, la sufficiència de la qual era infinida intensivament e extensiva. Item car tots los sentiments seus corporals havien passió. Los ulls, que li foren envel·lats, e en aprés mirant la mare tribulada e la exaltació dels juheus. Les orelles, hoÿnts opprobis: "Va qui destruïes lo Temple de Déu, Helyes appella". "Si mateix no pot salvar." "Si ést fill de Déu devalla de la creu", etc. Lo odorament, per les calvàries dels morts en lo loch hon fon crucificat. Lo gust, per lo abeuratge del vinagre e fel. Lo tocament, per los claus, spines e flagells. La fàç, scupida e ferida ab canya, e ab mà la barba pelada. Lo coll ferit. Los muscles carregats de la creu. Les cames stirades e los braços e les mans trencats. Tot cuyt, tot passionat,

car de l'anyell pasqual era manat que tot fos cuyt e tot rostit, e no y hagués res cruu ( Exodi , ·XII·). Per tal diu, Job a ·XV· capítols: "Les mies naffres has multiplicades sens causa e sens culpa mia", dient açò em persona Jhesuchrist. O sentiments humanals!, com serets en delits, recort-vos dels sentiments de Jhesús tots passionats; e si sóts en dolor, prenets-la ab virtut e pasciència gran, la qual per pes del món no s'enclina ni·s vincla. Car lo deixeble no deu pus ésser priviligiat que lo mestre, ni lo cavaller que son príncep, ni·l servent que·l senyor, ni, cert, pus delicat. E les consolacions a vosaltres offertes no prengats totes, ni usets de aquelles, mas, per ésser conformes al vostre exemplar, digats ab lo Psalmista: " Renuit consolari anima mea "; la meva ànima rrebuja consolació pendre en coses terrenals quant li recorda de les dolors e abstinències de son senyor Jhesús, qui per ella salvar ha temporals delectacions de sí lunyades, e, en loch de aquelles, acceptades en tots sos sentiments dolor gran e greu pena, tant que los cels se són maravellats e la sua benignitat han molt glorificada. Car tal manera de guarir malalties, ço és, prenent en sí lo metge la dolor del pascient, e la pena, e lo pus greu treball de aquell, no fon may usitada. E per aquesta rahó e altres desús dites sent Pau ( Ad hebraeos ·XII·) induhit los elets a memòria e recogitació de Jhesús per nós passionat, dient: "Recogitats a aquell qui per los peccadors soferí en sí mateix tal contradicció". Diu la glosa: "Amara Passió". Diu altra glosa: "Contradicció de la sensualitat

reffugint la mort e dient: "Pare, si possible és, pas de mi lo càlzer de la Passió", e de la rahó que deya: "No axí com yo vull segons la affecció de la mia sensualitat, mas axí com tu vols." D'on appar que aquesta contradicció no era pertinax ni porfidiosa, ni podia ésser dita rebel·lió de la carn contra l'esperit, ni concupiscència de aquella contra la rahó, mas sola natural affecció de la sua permanència. Car la sensualitat, sens murmurar e ffer altra deffensa, se sotsmetia al voler del Pare, lo qual valia que en Jhesús, fill seu, fos aquella sensual voluntat reffugitiva de la mort, per demostrar que aquell havia vera carn humana, segons appar, e axí ho dien los doctors, e lo Mestre de les Sentències axí ho té en lo terç libre a ·XVII· distincions: que en Jhesús hac dobla volentat divina e humana, e la voluntat humana axí mateix dobla, volentat racional e volentat sensual. E si nos demanen per què sent Pau induïx los elets a semblant rememoració, en lo nombre dels quals devem sperar que serem per mèrits de Jhesús, qui de grat nos vol atorgar, respon-nos ell mateix: "perquè no defallats fatigats en vostres coratges"; quaix qui vol dir havents tal exemplar e miral de vostre creador, qui com hagués consolació infinida com a comprehenssor de tots béns spirituals, volch sufferir voluntàriament, per los peccadors reembre, mort ignominiosa. No siats delicats ni inpascients, ni us mostrets malcontents de paraula ni de obra en sostenir adversitats, e penes e affanys volent innuhir. Ja havets qui us ho mostra, e s'és mès davant. E açò notava sent Pere, Prima Petri, ·IIII_o· dient: "Pus

Jhesuchrist en la sua carn ha passió sofferta, armats-vos vosaltres de tal cogitació", ço és, de remembrança de la Passió sua. Car si és consolació a l'home afflicte e miserable haver participi d'altres en semblant pena, juxta illud Senece in tragedia ·VI·: " Dulce merenti populus dolentum ", etc., quant més si son senyor hi ha per companyó, en açò exortant los feels armar-se de la memòria de la Passió de Jhesuchrist, la qual sens amargor, mortificació de carn rebel·le e compunció de sperit no deu ni pot ésser per pia e devota ànima remenbrada, segons lo dit de Jeremies en les sues Lamentacions: " Memoria memor ero et tabescet in me anima mea ". Aquesta remenbrança devota de la Passió del fill de Déu dissipa e tuda les temptacions de la carn, e tota la ost infernal s'esglaya per la memòria e meditació e nominació de aquella. Car lig-se que un sant home era molt temptat per sperit de fornicació, e no podent resestir als grans confflictes e stímuls de aquell, agenollant-se e lançant-se danant lo crucifixi, dix axí: "la terra o lo castell de mon cors, lo qual tinch per tu, no·l puch pus deffendre; yo·l te ret, deffensa·l-te tu". E de continent cessà la sua temptació. E no crech sia res millor per obtenir de Déu gràcia e consolació que denant lo crucifixi star agenollat, e presentar a aquell ab plena confiança e ab humilitat la oració. Emperò no entengua algú que la ymatge del crucifixi dega ésser adorada, car açò seria error e abominació, mas en aquell ver Déu e ver home Jhesús qui fo crucificat per nostra salvació o restauració, del qual la ymatge és representació. Mas per

tal com lo vocable de contradicció de volentats pot inportar dubitació, devem considerar que la contradicció de la sensualitat de Jhesús a la mort proposada no era per rebel·lió ne per repugnància al voler divinal, al qual era concorda en ço que volia e en la manera en què ho volia, ço és, en morir e en morir per mort ignominiosa per peccadors inflicte, mas per una aderència de amor a la pròpria vida e permanència de aquella, la qual és natural, car tota cosa desija la sua permanència e conservació, segons dix Aristòtill, ·I· Physicorum , e per la qual demostrava que havia vera carn humana, e no pas fantàstica, contra la error e perniciosa secta de alguns malvats heretges.

Axí appar que aquell maravellós e precel·lent orologe de la ànima de Jesús e de les sues potències en diversos moviments concordava, axí com l'arpa en diverssitats de sonts particulars ha concòrdia de una íntegra armonia; axí, més avant, com en los moviments dels cels diverssos ha concòrdia e pau gran en l'orde e regiment de l'univers. E per ço la voluntat secitiva de Jhesús, havent perfecció de original justícia, la qual lo sotsmetia a la disposició divinal, dehia: "Si no pot passar de mi aquest càlzer de la Passió, segons orde de la justícia per tu diffinida, e de la manera del·liberada per tu ésser servada en la redempció humanal, sia feta la voluntat tua". Mas en pus longua speculació de la matèria present no puch aturar, car la voluntat cercant ab cuyta alguna fi desijada no sofir longua triga en mijà algun, car res no és prou cuytat ni tost al cor qui ab desig ardent cobeja e spera: unde Salustius: "cupienti animo nichil satis festinatur"; et Seneca tragicus: "Omnis nimirum longa properanti mora est ". Per què vendré a introducció preàmbula e principiativa de ma narració, si bé en ço que dit és se pot assats compendre la gran e incomprehenssible obligació de l'home peccador a Jhesús fill de Déu, qui ab tant greus treballs ha de aquell volguda obrar e celebrar la redempció. A ell sia dada glòria eternalment ab benedicció.

CAPÍTOL SEGON. TRACTANT DE ALGUNES EXHORTACIONS FFETES AL COR HUMANAL PER INCLINAR-LO A HAVER COMPASSIÓ DE LES DOLORS E PENES DE JHESÚS, AXÍ COM ÉS OBLIGAT E TENGUT A vosaltres, verdadés e devots christians de qualsevol estat e condició que siats, hòmens o ffembres, ecclesiàstichs o lechs, prelats, reys, o altres a qualsevol potestat subjectes e sotsmesos, grechs o latins, ffranchs, obligats a personal servici, negres o blanchs, qui tots són uns en Jhesuchrist, fformants un cors supernal místich, del qual sóts menbres, e ell el vostre cap, als quals com a un principal exemplar de humilitat e obediència, car elegí abans perdre la vida que la obediència filial a Déu lo Pare, e com a un ver zelador e amador de sos pobles, qui la sua vida posà per scusar la mort de aquells, és vuy offert lo vostre rey Jhesús, Johannes , ·XVIIII·: " ecce rex vester ", aquell rey al qual servir e la honor del qual augmentar devets e deffendre, per lo qual tot vostre temps e specialment la present matinada, devets occupar en meditació dolorosa e compassiva de la sua mort, perquè de aquella isque foch de amorosa ymitació en son cos, impel·lint a rete-li semblant per redamació fundada en lo seu precedent beneffici, e en la inmensitat de la sua bondat, la qual és objecte amable e desiderable de vostra voluntat. A vosaltres, donchs, christians, caracterizats per divinal empremta, qui sóts scrits en

lo libre de vida, e seguits per fe e speranca lo penó invincible del rey crucificat, e a vosaltres en special, hòmens molt venerables en lo prohemi per mi nomenats, vull fer manifesta una mia contemplació. Emperò, consellant-me ab saviesa e ab devoció, car tot l'àls és insipiència e supèrbia e gran presumpció, hé del·liberat, axí com aquell qui sospirant supplica per fer virtut ésser pus liberal e pus presta a donació, ab gran ardor e fflama de desig sospirós, humil e cuytós, fer missatgeria, una oració al gran rector, administrador e regnador dels cels e de la terra, emperador eternalment vivent, sens lo qual ull no pot veure claror e·ll nostre engeny de tots béns se exterra, car de sciències él és lo gran clauer, alpha et omega ( Apochalipsis, primo ), e vol tant dir com principi e fi, com si en dues letres, primera e darrera, alpha la primera e omega la darrera en lo grech alphabet, per tall que d'ell qui és govern e regle de saber e de rahó, pus que d'ell vull parlar, haja direcció, dient axí ab la brasa de ma fervor encessa dins la fornal de meditació: "O viva lum, excel·lent, poderosa lum intel·lectual, perfecció de amor! O valor gran, penetrant e activa valor sens par, remey contra langor! O sapiència de tots béns exemplar, a la qual plach ésser per nós passiva! Ara me inclín conexent què té obs a la tua fulgor. Ab ardent raig de ta fàç amorosa dóna·m vigor de scriure e de parlar de aquells secrets de ta mort dolorosa, per la qual home perdut volguist salvar e coronar de vida. Preciosa virtut del sant pilot Jhesús, ver Déu e home, la qual vull per notxera de la fràgill naveta de mon enteniment, mostra·m la carta purament apuntada ab lo compàs de ta perfecció, per navegar

en aquella mar alta de la Scriptura sancta, profunda e impenetrable, trobant lo port de la redempció, e dóna·m art de fructuós e segur marinatge en l'escrutar, en l'enquerir e en l'envestigar de la pràtica tua, tan àrdua e tan laborosa, la qual, per caritat e amor, às servada en natura humana cayguda relevar, e de terra eternal eclipsi de mort interminada a vista reparar de la lum increada. "Car a semblança de aquell qui fa camí per mar inusitada, e, ab plom faent prova, vol del fons saber nova, la corda de ma pensa, la qual és desig de conexença de certa veritat, dins lo gran fons del teu cor vull stendre, bé que corda no·m basta a aytal fons mesurar, com sia infinit per circumstància de la divinitat, e stendre·m vull, la tua amor sens fi e sens fons mesurar, e pessar no pas al fil de la justa balança, car no y basta pensar, mas un poch a les bastes, per considerar natura humana com roman obligada a tu, Senyor, qui la volguist salvar, e com te deu de tot son cor beneyr e loar, magnificar e glorificar, e de tot son poder e de tota sa virtut amar, honrar e altificar, axí com aquell qui ést major e pus alt de tota laor, e sobre tota laor e benedicció ést exaltat e beatifficat. "No·m veurà may algun ab sperança del tot abandonada per temor de les seques o sculls de peccat, ans axí com a vira que parteix de fort arch, la qual entre contrasts de vents impetuosos va dret a son senyal, iré tot dret en virtut

de mon arch, qui en creu se vincla, al regne sant; e no·m trobarà desesperat per temor ni per error ni tristor, ni per ira, pus hé pilot qui a bon port me tira. Encara més, com a nau que segueix la corrent e lo vent, qui dels fraus spira, iré tot dret ab fe virtuosa al príncep sobirà, qui tot ço que serà veu clarament, e prescient e predestinant ó té present en mira. "O pietat inmensa e visceral! O santa musa de l'eternal Parnassus! O Elicona, mont sapiencial! Dolça Calíope! Minerva supernal! O déu Apol·lo! No dic Apol·lo, aquell fals déu strany de la dèlphica ylla, mas tu, ver sòl del ventre virginal, sòl dels elets transcendents, divinal e ensemps humanal, tu, qui trespasses facúndia thebana e als muts e als bruts prestes laor vocal, e fas lo sol regirar per la spera, il·luminant tot ço que pot mirar e ton sagell possist dins nostra cera. "O letícia de les osts inmortals del teu eternal regne! O consolació dels peregrins mortals qui sospiren a terma! O standart insigne e reyal, provat en fort batalla, tu qui pasist la fortunal angoxa de la mort corporal per la salut de tots los fills elets de aquell pare antich del qual cascuna sposa és filla e nora; obre mos labis perquè la mia bocha puixa resonar misterials e appropiats càntichs a la efficàcia e sufficiència de la Passió tua, e per tal que la lengua attenta e devota puixa gustar de aquella dolça mannà la qual ve de alt, mannà desiderable d'un sentiment sapiencial, del flum de sanch qui de tes venes brolla, partint del cor, exint del dret costat, sí que aquella sàpia més avant recitar los treballs, e si no tots, la milena partida que has sufferts per la gent desolada aconsolar e reparar, o sendera de vida!, e per dar pau de ta sagrada missa a morts, a vius, a tots aquells qui ton sant sacrifici ab ferma crehença hant volgut sperar. O tant deman com dir almenys la milena partida. E qui és aquell qui la sabés dignament explicar? Content

seré si de tu puch, a tot lo més, poar una gota petita, eternitat interminable, vida, simplicitat regnant e infinida, imperiosa magestat, sclarida divinitat tot lo univers creant tenent e sustentant, Trinitat preheminent, benigna e constant en voler, en un saber, en un poder, en un ésser essencial unida a la tua influència regulativa. "Se prepara mon cor ab gran desig que li sies pl[as]ent, axí com la rosa se obre e·s descobre al raig del sol calent, e l'ostrea marina s'afluxa e·s dilata quant la mar s'í atança, e orella se amanssa quan ou lo son plasent, e tota cosa naturalment se avança a la perfecció d'on pren endreçament, goig e sostentament. A tu se inclina e a tu se reclina la mia confiança. Ordeix la tela de la mia sperança; sies principi per tots temps de mos actes, sies mijà, sies acabament, sies lo tot. Car ço a què fallries seria va, defallent e nient, e peccat offenent. Donchs sies pa a mon enteniment, sies pastura de mon seny e ma lengua, lo teu sant fre ma paraula retenga, ton speró ab just compàs l'estengua, si que·ll parlar, l'escriure e·l dictar sia ab temprament per veritat sobre tot exaltat, la qual en creu sofferí greu turment per abisar l'inventor de falsia, e a les géns procurar salvament. Sies tu signe per lo qual adquerir ulls humanals cové que en tu s'apunten. Sies camí, sies sender e guia, sies mijà de mon desig, Maria, mon gual, ma nau e ma philosophia; axí poré pervenir a sophia. E spandeix l'aygua de impetuós fflum de saber e de lum, dolça lucerna de mon enteniment qui passa per la via." "Ara, armat de invocació, explicaré ma contemplació. "Mirant com lo sol visible e corporal il·lumina aquest nostre emisperi e la terra on habitam, pensant yo en aquell sol de justícia qui ha fabricat sol, alba e steles e luna; in Psalmis: "Fabricatus es auroram et solem"; et iterum:

"fecit lunam et stellas" , la lum del qual, intel·lectual, vera e suprema, il·lumina los enteniments inmortals qui passen e peregrinen en corsos mortals per la via de aquest setgle hà intel·ligència e conexença de veritat evident, o revel·lada e creguda, dissipant tenebres de error, opinió, suspició e ignorància, manà ma voluntat, regina en lo regne de ma ànima, a la mia potència intel·lectiva aplicar-se a diligent studi theological, per saber e scrutar la rahó per la qual lo innocent e reverent Jhesús, qui en causa sua justa invocava no pas strany a qui no calgués, mas pare no pas orphe de potestat, mas de potència trascendent, per la qual ajudar-li podia, dient-li per què l'havia desemparat, e que·l miràs. Car tribulació vista conmou gran e generós a compassió; in ps. ·XXI·: Deus, Deus meus respite in me, quare me dereliquisti?; et ·LXXXIIII·: " respice in faciem Christi tui ". Emprava amics e obligats a ell, qui, almenys en la sua necessitat e majorment extrema, fallir no li devien, dient, per boca de Job, a ·XIX· capítols: "hajats mercè, hajats mercè e compassió de mi", e si no vosaltres, juheus orbs per furor e ira, passions inigües, e les quals subvertexen e trabuquen la pensa ( juxta illud Vergilii: "ffuror iraque mentem precipitant" ), almenys vosaltres, amichs meus, als quals hé dit que no appellaria servents, mas amichs, sabent que generós coratge per amistat se vincla més que per sguart, senyoria o per altra temor. E per ço los romans amaven més appellar los subjugats amichs que no servents o sotsmesos: " Generosus est

enim animus hominis et facilius ducitur quam trahatur", ut dicit Seneca . E no-res-menys era de sí molt just e verdader en totes les sues accions e obres, segons diu lo thema: "peria temporalment, e moria desemparat de adjutori", Ps_o, "Factus sum homo sine adjutorio inter mortuos liber, etc. ", e ps. ·XXI·, " Non est qui adjuvet", et Job , ·XXX·, " non fuit qui ferret auxilium ". E per ço en aquest capítol introduïx Job a sí mateix en persona de Jhesús dient a Déu lo Pare: "Yo stich a juhí d'ome, qui home hé fet, e son executat per aquell, e mès en creu, e tu no mires per auxiliació o deffenssa de mansuet, benigne e tractable, rest mudat com en jutge quasi indignat, e irat e cruell, e en la rigor de la tua justícia. Car vols que pas al fil segons que demereix la iniquitat, la qual yo delir hé empresa; te ést constituït mon adversari tant com toca la vida de ma humanitat. Cert son que a mort corporal me liuraràs en aquell fust o arbre en lo qual tots los peccadors, qui segons aquella disposició de redemptor penjat en creu me reclamaran, trobaran casa de vida, car no·m poré scondir ni negar, solament veja que, compacients a les mies langors, en les lurs me hajen invocat. Car no és algun qui sia pietat de la mia dolor que yo no li san la sua." E continuant en ma contemplació, com yo víu la nit là venir, e·l sol cuytar a posta, qui paria vermell axí com de matí, diguí en mi mateix: "O món mesquí, axí·s pondrà per mort e pervendrà a la hora del natural occident demà abans del vespre lo sol que il·lustrava, ço és, lo bon Jhesús, sol vermell en naximent per circumcisió, sol vermell en occident, qui per vulneració, qui tot quant és desots lo cel per la sua presència enbellia". Car aquell qui ha nom "senyor" puixarà sobre occident, id est mort, segons diu David,

ps. ·LXVII·, e pondrà·s en hora nona, car no complirà al terme natural, ans morrà quasi en lo mig cós e en lo mig dels anys de la sua natural vida, ut dicit Abacuch, ca_o ·III·: " In medio annorum motum est" , etc. Deu algun ací considerar devotament e probable que, encara que Jhesuchrist no fos liurat a mort violenta e anticipada, lo temps de la sua vida natural no fóra stat lonch. Car ·XXXIII· anys li eren quasi mig cós de vida, per les abstinències e treballs seus molt grans, e los juheus lo jutgaren per ço pus vell d'anys que no era com li digueren, Johannis , ·VIII·: "No has ·L· anys e dius que has vist Abraam?" E diguí més avant: "O bon sol material, obedient a ton factor, si los coratges que ha creats lo leixen, los uns per temorosa desconexença, los altres per invidiosa malvolença, tu·l seguiràs, e segons la prophecia de Amos, capítol ·VIII·: " In die illa sol occidetur in meridie ", te amagaràs al migjorn, e t'entenebraràs, e empatxaràs los ulls qui no·s poden sadollar de mirar lo seu cors ffagellat, crucificat e nuu, e tu no volràs veure tan cruell malefici. E son bé cert", diguí yo més, "que aquest tan greu mal no li ve pas per colpa alguna sua, car entre los morts és franch, segons diu lo Psalmiste, id est sens peccat, mas ha feta fermança a l'home peccador, e qui no pot complir ni pagar lo gran deute del primer peccat del pare Adam, e divina justícia, no podent-se reintegrar de la offensa del principal demanant a aquell,

car no y basta ço que és ni què ha, com fes cessió de tot quant actualment possehís e per sa indústria haver o adquirir poria, manà executar la fermança". E per tal diu que ço que no ha pres haüd pagar, ps_o. ·LXVIII·, " que non rapui tunc exsolvebam ". E·n lo himne de la Passió se diu que lo fill de Déu, condolent-se del frau per lo qual peccà Adam, quant mordent lo fruyt vedat morí per mort de peccat, notà lo fust per lo dan a satisfer, qui del fruyt del fust era sortit e caygut sus humanal linatge. Car que Jhesús sia stat per aquesta fermança executat en persona, Ysaÿes ho designa a ·LIII· capítols, dient en persona de Déu lo Pare: "Per lo peccat del meu poble hé ferit aquest". E lo savi Ecclesiàstich ( Eccl_es., ·XXIX_o· ) lo appella fermança dient: no obliets la gràcia de aquesta fermança tua, car la vida sua ha posada per mi. Passant mon sperit a recordació de la mare dolorosa e angustiada per vehement compassió e tristor, deia en sí mateix: "O verge Maria, mar e pèlec de molta anxietat e dolor, que miraran tots ulls qui aquest sol de la spera e cercle del teu virginal ventre, elevat sobre los cels, sobre

tot contenplaven! O dura sort, aprés tal lum a tal foscor e orbitat venir, e de tal fill ésser mare desserta! O fat cruel, si però nom de fat per lengua christiana se deu nomenar tan envegós a ta bella fortuna, qui te tol fill hà tu, en sa edat perfeta desposseïda e deseretada! "O fill meu car!", poràs tu dir, humil verge Maria, axí com féu David: "E qui·m darà que yo muyra per tu?", ·II· Regum , ·XVIII·: " O fili mi, quis michi tribuat ut moriar pro te? " O tempestat, e com sou pertinax! Pus que cové lançar roba en mar, roba tan preciosa com és mon fill tan car, pus que no cessa aquesta greu arsura perquè no·s perda de tot en tot la nau de humana natura, cové que·l mal de tants un sol haja portat per aquells restaurar. O mutació de la dextra de Déu en sort axí sinestre, que a mi convenga mon fill de mi lunyar, ell prenent mort, yo romanent en vida ( in ps_o. "Mutacio dextere excelsi ")! O fills de Simeon e de Leví, que a semblança de vostres pares, fills de Jacob, qui aucieren Sichem, fill de Emor, qui s'era circucís per l'amor de Dina ( Genesis , ·XXXIIII·), havets conspirat en la mort d'aquest meu noble fill enamorat de humana natura, segons que appar Johannis , ·XI·, e·ll volets a

dura mort liurar en vostre consell, com diets: "Què farem, car aquest home molts senyals fa e la gent lo segueix?"; E consentints a Cayphàs, loats la sua mort ab intenció mala. Ja protestà Jacob que gens no consentia en lo vostre consell, ans malaý la vostra furor rabiosa, insana, discens Genesis , ·XLVIIII·: " Simeon et Levi, vasa iniquitatis, in consilium eorum non veniat anima mea, maladictus furor eorum quia pertinax, et indignacio quia dura ". "Ara puch dir e veure que en aquest món prosperitat no és longua ni permanent ni perseverant, mas adversitat és molt sovent prolixa, fada, viscosa, affixa e importuna. Res elevat en aquest món no dura molt ni és sens pahor de caure. Vicisitut visita les alt[e]es axí com fér tremuntana los monts, tirant tostemps a la pus alta cima. Varietat és tots temps en aguayts per interrompre pròspera e benigna fortuna. Adversitat és novent envejosa e porfidiosa, e no ha vergonya de aturar molt là on no és graÿda, e si passa té camí circular, per tost tornar allà d'on és partida; exint per la porta torna per la finestra, e qui la pert de vista la ou ab les orelles, sí que tart fall a un seny o altre. O món inconstant! Totes les tues coses han lur jorn e lur mort, e lo cós breu qui feneix a cert dia, molt és semblant al breu cós de la luna, car tantes cares fas, e tan variables, e de poca durada són tots los teus esguarts. La tua plenitut spera trabucança en propinqüe foscura, com en minve, ladonchs te prepares per tornar a altura; ta condició és mutació, e la tua fiança és una fermança. Tots temps has ton atumpne, e perts la fulla quant la calor se enbalsa; si en fort yvern,

com és lo temps pus aspre, no·s pot algun de sots tu supplicar, e en un jorn mudes les tues semblances e vas confús; cert orde no tens sinó en tant com no pots desexir de l'orde del regent, qui tu e tot quant és ab cert orde capdella. Axí cové que meng lo dolç ab l'amarch cell qui en tu vol viure, e que sostenga lo serè e lo fosch, e que en bonança se prepar a fortuna, car no·s sepàran deport e plor, riquesa e fretura, trossús a tant que aprés del jutjament cauran los mals, e vius e tots los bons se levaran ensús, alba qui totstemps dura. "Donchs puch yo ben dir que en aquest fràgil món dol e delit axí van a la mescla, car ensemps m'àn tenguda tots jorns acompanyada, delit del fill, la valor del qual yo sola conexia, dol e temor dolent-me de aquell perdre per la desconexença dels juheus abcegats. Mas ara dol me té tan abraçada que, axí com si era orfe de tot goig e desemparada, son en aquell pas e punt constituïda lo qual Symeon me profetizà com dix que per coltell la mia ànima seria travesada, no per un coltell material, mas per coltell methafòrich de dolor molt amara, lo qual me fér de punta e de tall, e·m dóna un treball passant tota dolor de qualsevulla màrtir o cors passionat, qui ab sanch scampada ve a l'extrem treball o badall, d'on puch bé dir a vosaltres, qui passats per la via d'aquest món peregrí, que considerets si és al món dolor semblant a la angústia e vexació mia." E com yo, rememorant e conferint ab mi, ab mon sperit, les coses dessús dites, sentís que per l'estudi precedent, investigatiu de la causa de la mort d'aquest just, e per compassió

de la sua dolor e de la sua mare, lo cap me rodàs e les fons de mos ulls vivament se soltassen, e lo cor frigolejant de poch en poch per orror e fredor se congelàs, quasi a semblança de home forçat de cuytar a mort certa, e en menor loch que no era volentés se retragués e·s tancàs, deliberí per açò, e no-res-menys per lo treball del precedent studi, lo qual és afflictiu, e major que molts inexperts d'aquell no creen ni cuyden —car per la luyta, la qual fon disputa intel·lectual, de Jacob ab l'àngel de Esahú se dessecà e·s restrengué lo nirvi de la sua cuixa ( Genesis , ·XXXII·), e per ço persona studiosa no pot molt pendre en carns ni star colorada, ni sens pensaments, ni en àls occupada ni desafaynada, car l'ànima per studi, qui és vehement applicació de aquella a fer alguna cosa ab gran attenció, segons que diu Tuli, Veteris Rethorices , occupada per fervor del dit studi no pot axí entendre en vejatació o nutrició del cos hon habita—; del·liberí, donchs, per açò dar algun repòs a ma persona lassa. Mas abans de metre-ho en execució, me punyí lo cor una spi[na] de recordació d'aquest just qui per mi e per ma amor moria, e qui de la sua amor, de grat donada, m'avia prevengut, e no mi sols, mas humana natura. E de la remembrança dels grans beneficis que donats nos havia per pura gràcia sents precedents mèrits, fiu per studiosa meditació una col·lecció com un feixet hon s'encenés foch de sacra

amor; e de la recordança de les grans e incomparables dolors les quals per mi e per los altres peccadors soffertes havia, fiu un altre feixet, lo qual no·m posí a les spalles perquè no m'oblidàs, ans portí en mos braços, e aquest fou com a ffeix de mitres, per amaritut de tanta e tan fort Passió. E increpant alguna durícia de mon cor desconexent, abatut e ingrat, qui prou no·s condolia, diguí axí entre mi mateix: "O cor meu incivil e molt rúdeu, ¿no saps que cor qui per compassió de son prohisme no és passionat e compunt, dolorós e afflicte, no trobarà mercè lo dia del judici, " quia cor durum male habebit in novissimo" (Eccli., ·III_o· )? ¿E com és fet axí adamantí, que no·t sentes de les dolors de aquell qui tant s'és sentit de ta perdició? Força de cors e de ànima contra peccat potent e virtuosa, ab dolçor e mollesa de cor blan e humà són coses de laor dignes e de premi; mas no cor dur, rigorós e aspre, cruell e inpersuasible. O cor gelat e pus fret que·l dur marbre, e com ést vil, intractable e rústech, si no ést vençut per l'amor d'aquest just! Les sues naffres àn vençuda potestat de dimonis, han sobrats los peccats de Adam e de Eva, han trencades les portes del carçre infernal, han les portes ubertes del regne eternal. O desventurat si tu stas tancat là hon tot lo món se obre! Certes la sanch de Jhesús inmolat, figurat per lo boch sengonós; puix hoyràs Déu rompra aquest diamant, ço és tu, cor, qui a la forma del diamant retires. Obre·t, donchs, cor, acull Jhesús axí passionat, car en cor tancat no entra Jhesús, sol de justícia il·luminant la pensa, d'on cové que aquell romanga fosch e tenebrós. E almenys, si no pots haver d'ell dol e compassió, hages tristor de la tua duresa.

"O cor avar, e si gens és venal hó mercennari, e per preu te vols vendre, pensa e cogita que no trobaràs qui tan gran preu dó per ta amor adquerir e comprar com aquest just qui ara mor e pena e pereix per tu, e tu no u recogites. Car vet que·t compra, e·t rem, e·t delliura de poder d'altre a qui t'ést donat e qui·t tiranitza; e compra·t per mort e per Passió sua. Major amor no pot demostrar que morir per tu, quia "maiorem caritatem nemo habet quam ut ponat quis animam suam pro amicis suis" (Johannis, ·XV_o· ). E si valies molt, e eres bo, ho fosses son amich, o ho haguesses fuit e·t fos molt obligat, seria encara assats gran maravella, e cosa poch en lo món usitada. Car per lo home virtuós e bo, qui·n gosa morir?" " Pro bono forsitan quis audet mori" (Ad Romanos, ·V_o· ). Mas ara, com vals tan poch, e tot temps li ést stat contrari, adversant e rebel·le, és molt gran maravella. Ho, quant farà per tu ara, com t'à reemut, e carament te ama, sí com fosses tan fort enamich seu ha per tu mort sufferta! O cor meu tan exut, ¿com no consideres com t'à per gran e excessiu preu comprat e reemut, e que no ha perdonat a part alguna de tot son cors, que aquella per la tua amor no haja greu passió sufferta? "O quan ést obligat a senblant amador, del qual ha escrit una dona notabla, appel·lada Brígida, que encara, si possible era, sofferria pus volenters altra vegada mort e passió que no·t voldria perdre! E si per ventura la tua

egestat e duresa no és per dar amor, sia almenys per aquella restituir e tornar-ho retre. Car massa és aquell coratge inhumà e dur, qui si no vol de grat e alguna dilectió donar, almenys no la li torn si aquell la li dóna, car amor verdadera mereix obtenir redamació, e qui altre remey no ha per ésser amat, àm ell ab veritat, car a la fi amat és qui ama bé. Si vols ésser amat ama tu, diu Sèneca moral, car no pots mils, segons que ha escrit sent Augustí, convidar l'altre a la tua amor que prevenir-lo començant-lo amar; e si gens lo ames, no deffius de ésser amat, car no haurà peresa de amar tu amant, aquell qui t'à amat abans que tu lo amasses. "O cor desconeixent! Tu ést occasió de la sua mort, e per tu, e no per àls, passa aquesta pena. Considera que si algun teu amich o perent per tu, e no per àls, perdia la vida, com ne series per tots temps tribulat, ab dolor te·n recordaries. Considera, més, que tu ést dels principals deutors, e de tu vuy se demana rahó, car tots havem peccat en Adam, segons diu la Scriptura, Ad Romanos , ·V·, e, ell privat de son heretatge per crim de lesa magestat, tota la sua posteritat de aquell heretatge s'és trobada nua, despullada e orphe. "Vés, donchs, a la tua fermança, la qual veus per tu en tals dolors encórrer, ço és, aquest just Messies, fill de la dona verge, qui pereix per tu. Ffes-li almenys la honor mundana, la fàcil ponpa e jactància del sepulcre; no la li denechs. Sies-li prop per liurar lo seu cors a nobla sepultura; no·s tròpien sols Joseph e Nichodemus. Mas mils te pendrà ab cor infflamat de constant e vera amor, qui fa la persona gosada e ardida, juxta illud Ovidii: "Audacem faciebat amor ." Vés a ell mentre viu, car amor no s'espanta, ans dóna ella terror a tot glay. Qui d'ella fuig, e·s lunya, quant veu en perill la cosa amada punta d'espasa nua e mar

innavigable li fan camí e delectable via per dar socors a l'amat; qui perill ha aïra trigues e simulacions. E amant molt la cosa on té cor, sí mateixa preha poch e poch ama. "Donchs si amor te mena, qui als peus dóna ales e lo cor fa languir segons que en los Càntichs diu la sancta Scriptura, secundo et ·V· capitulo , vés prestament, cuyta·l pas de la pensa, e trobar-l'às com novell cavaller qui vetlla dins lo temple, car demà deu entrar en la lissa streta, feta de dos fusts, un directa e altre transversal, e contra un forts e maligne guerrer deu empendre batalla, e açò per querela e complanta tua. E si bé·s sab que serà vencedor, car scrit és per Osee propheta en persona sua: "o mort, yo seré mort tua", emperò, car se trobarà sols e desamparat de ajuda del Pare, juxta illud psalmi ·LXXXVIII·: " Et non es auxiliatus ei in bello ", e sap que à morir per orror de la mort, veuràs la sua ànima trista e dolorosa, la qual ha pahor e s'enuja, quia "cepit Jesus pavere et tedere" (Mathei , ·XIIII·). "Car sàpies que ell, per virtut e vigor de la sua potència intel·lectiva, ha davant sí formada la consideració de la mort, e la orror de aquella ab los antecedents, qui són peccats, no pas seus, mas dels altres, quia "stipendia peccati mors", ut dicit apostolus, Ad Romanos , ·VI·, e ab los seus anneixos e consegüents, qui són penes incomparables en aquell article, quia "ultimum terribilium mori est mors ( ·III· Ethicorum ). Encara són pus forts les que la mort segueixen en

los damnats e en aquells qui porguen lurs culpes en purgatori. E per tal és scrit ( Ecclesiastici , ·XXXXI·) que amara és la memòria de la mort, majorment al ric e delicat, qui ha major sentiment de les dolors e penes. E aquella ymatge e semblança de la mort ha feta devallar en la sua porció senssetiva, e per ço aquella congoixa dolorosa, e basca; e ve a gran suor de sanch viva e verdadera, e les venes s'esclaten e·s solten, car penssa en la mort de la qual no spera scapar, ans li és pus certa que no fon jamés a home condemnat, e segons diu Aristòtil, ·II· Rectorice: "Ea quorum non sunt auxilia magis sunt timenda ", e recogita la mort eternal dels damnats, als quals per lur colpa la sua passió no haprofita. "Mas dirà algun: per què no perdonà als damnats, pus tant li dolien? Resposta: perquè misericòrdia no pervertís justícia; axí ab amor de natura sta ira al peccat, e recogita

la ingratitut de l'humanal linatge. E tant com més habunda la amor sua e benefficis als peccadors, tant és pus dura la dolor de la desconeixença, car segons la magnitut del beneffici e volentat del donant és major la dolor de la ingratitut del reebent. Per tant, amor irada és molt gran dolor; e per tal pare se vol més dolre de ingratitut de fill, que no altre benfactor de ingratitut del reebent. "E recogita en sí que innumerables màrtirs per ell scanparen sanch, d'on lo cors místich de la Sglésia suarà suor de sanch per tanta occisió de sos menbres. E per ço pert gran part de la corporal vigor e força. E per tal diu David, ps_o. ·LXXXVIII·: " Non est substantia ", qui vol dir que no ha la sua vigor natural, e açò per exinanició. E sobre aquell pas del psalm ·XXI·, " sicut aqua effusus sum ", diu una exposició que fon destituït de vigor en la part secitiva per la orror de la passió yminent; e segueix-se en lo dit psalm: " Dispersa sunt omnia ossa mea "." Diu una glosa: "aquests ossos són entesos los apòstols, qui tots se dispergiren". Diu l'altra glosa que los seus ossos se dissolgueren de les juntures, d'on se disminuí la força del cors, e ve a gran semblança de vellesa, car la pell, perduda la sanch e humós, tornà ruada; d'on diu lo Psalmista: " Aruit tamquam testa virtus mea "." E en altre loch diu: " Sicut fenum arui ". E certes, si sobreviva aprés aquestes contristacions e langors, appariria de edat molt pus avançada que no és, segons appar Job, ·XVI·, hon diu lo propheta: "Les mies rues fan contra

mi testimoni", ço és, contra la mia juvenil edat; e, més avant, la sua vista pren diminució, juxta illud psalmi: "Deffecerunt oculi mei ; e la sua veu torna algunes hores rugalosa, sicut scriptum est: "Rauce facte sunt fauces mee ". E trobar-l'às, més avant, com home no desesperat, mas desemperat de deffenssions e ajuda; ha crueltat de humanal judici, qui al delat nega deffenssions, la qual natura atorga als bruts animals dant-los dents, bechs e ungles per deffensió de contraris! E vént que s'espera ésser a mort judicat, d'on quaix sincopizant, passà la nit en extrema congoixa, e no ha consolador humanal sinó la mare sua, la dolor de la qual, per compassió, li augmenta dolor. "No·t destorb studi, car ja has hoÿt dir e recomtar com en lo monestir de Sent Víctor, aprés de París, per tal com los religiosos de aquell per studi perdien sovén lo divinal offici, ffon oÿt un àngell cridant per la claustra e per la libreria: "maleÿt és l'estudi per lo qual se pert o·s destorba lo divinal offici!" Studia ara en lo teu rey Jhesús, lo qual és ver libre de vida, en lo qual són scrits los peccadors elets per ell haver redempció e salvació per scanpament de la sua sanch pura; los quals són scrits ab ploma de amor, la qual dins la pedra fundament de la Sgleya ha feta scriptura ab sculpiment qui no tembrà rasura. Certes, l'estudi de aquest gloriós libre és a tu fructuós, ni deffal la sciència per specular, ni libres per legir ni per studiar, ni peccúnia per vida sustentar a aquells qui ab ardent meditació volen lur seny applicar hà studi de aquest tan noble libre, lo qual mostra la via ànimes salvar. "E si dius que lo libre és tancat o absent, faça·l-te amor obrir e present, foragitant de tu amor de ton cors e altra amor mundana, car en guerra són amor de aquest setgle e amor divinal. E si vols servir a la divinal, cové que tota altra qui adverssant li sia vaja deffora com a bandejada

e excomunicada. Donchs corre prest, ab grans passos de pensa, al libre de salut Jhesús, rey tribulat. E vé tost, car, si cuytes, trobar-l'às ab l'àngel que·l Pare li tramet per confortar-lo, segons sent Lluch recita a ·XXII· capítols. Vé tost perquè ojes lo lur bel rahonament, del qual em breu, tal com s'esguarda a l'àngel, te tocarà la suma segons la mia contemplació: "O leó del trip de Judà, lo qual has reserat e ubert lo libre de vida, faent camí nou a salvació ( Apocalipsis , ·V·); leó ferm e fort e constant, del qual, com a prophetitzant, scriví Salamó que hauria vigor superlativa, e que no·s spaorderia per algun objecte occorrent, per molt que fos terrible e àrduu e soberch, e açò per temor vituperosa adversària del dret, mijà de vera e altíssima fortalesa ( Proverbiorum , ·XXXI·); leó just e franch ( Proverbiorum , ·XXVIII·), al qual no pot venir almenys la àncora de la paternal custòdia e tutela; leó redubtable als fills de la mar segons pronuncià Osee propheta, ·XI·. Aquests són los gigants infernals qui foren inconstants aprés lo instant de lur creació, car no aturaren en la veritat ( Johannis , ·VIII·), pares de supèrbia, prínceps de mutabilitat, dels quals dix Job: "jameguen e·s planyen sots les aygües" (Job, ·XXVI·). Tu ést aquell leó del qual diu una glosa sobre aquell test de Moysès ( Deuteronomii , ·XXXIII·): " Catulus leonis fluat largiter de Basan ", que Déu en la sua passió à judicar lo dimoni a confusió. O leó rey de les gents! Qui serà aquell qui no·t dubtarà

ni·t tembrà (Geremies, ·X·), majorment quan rugiràs en lo final judici? E ara, com aïrat contra peccat, la mort e desolació forçaràs, car no cessaràs trossús que hajes tolta la presa al dimoni ( Numeri , ·XXIII·: " Non accubabit leo donech devoret predam. " O leó coronat de virtut e jubat de vestidura humana! Ara stas en salt, e speres la hora difinida per lo teu pare e a esvahir la mort e escometre Moab infernal, qui segur cuyda fruir de la possessió de la terra. O àguila triumphal e capdal, imperiosa e divinal, enemiga de la serp astuciosa, la qual lançar verí vocal a les orrelles de Eva obtench contra humana natura! Bat-la ab les ales de la tua divinitat, e ab lo bech e ungles penetrans de la prudència tua mena a extermini les sues pernicioses voltes. E no curs de ta mort, car scrit és per David que la tua juventut, axí com de la àguila, en la tua resurrecció serà renovellada. "O lum segur contra vent fortunal! No apagaran la resplandor de la tua constància levant ni tremuntana, ni frau alguna austral ni occidental. No ést tu fulla per tots vents arrapada, ni palla ni ploma laugerament girada. Lo centre del món no és tan inmutable, la tua voluntat liberal divina e generosa no s'estraurà ni s'escusarà de res que puixa fer per peccat dissipar, e fondre, e desfer, e per penes delir, e aquelles en goig convertir de la gent humana, faent sacrifici de sí mateixa, e tot son voler sensual e intel·lectual, a Déu lo Pare, per cansel·lar aquella fort empera del príncep infernal

sobre los fills de Adam e de Eva. La tua misericòrdia serà ley del teu ffranch arbitre, aquella manarà, aquella forçarà, aquella tendrà ceptre en los sagrats palaus de la humanitat tua. "O gigant de dobla substància, humanal e divinal, de poder infinit, absolut, transcendent e il·luminat! Exulta·t e alegra·t en tu mateix per la via a córrer de la vida a mort ( psalmo ·XVIII·: " Exsultavit ut gigas, et in ymno ambrosiano gemine gigas substancie alacris ut currat viam ." "O rey dels reys, qui trellades los móns de lur loch, qui mous la terra e stens los cels, regeys lo sol e poses ley a totes les steles! Actor potent de totes maravelles, segons scriu Job, savi de cor fort, valent e robust, qui tots los cels a ton voler cabdelles! Mira la gent, la qual era perduda, obra tua peculiar no pas baixa ni vil, mas alta e insigne; per tu e no per altre cové sia reemuda. Mira la carn humana,

peregrina, plena de vicis, de errós e treballs, incerta de sí e de la sua fi, la qual va a mort certa, e de tots béns serà tots temps deserta, si donchs per tu e per la tua mort no torna en camí. "O hereu unigènit, universall e sens excepció, no diré de quarta tebel·liànica, mas encara de qualsevol poca o mínima part! Rehem la heretat tua, la qual per peccat sta empenyorada a un fort exactor, dimoni desceptor, qui d'ela fa sos fruyts. "O glòria de la nostra angelical natura! O efficàcia, fiança e vigor de la gent humanal! O director infal·lible de tota creatura! Yo son seraph imflamat de amor, missatger del teu Pare, tramès a tu per confortar la humanitat tua, e consolar-te de la langor, la qual és meritòria e plasent a Déu e molt agradable. E yo no son digne de tant alt misteri; la reverència al tremetent del trement obtenga ab tu que la mia legació no sia feta vana. No·m faces orphe de exaudició, tu qui ést font de consolació. "O torre ferma, la qual no·s decanta per alguna turbació o titubació! O speró sobre rocha fundat, lo quall no·s somou per alguna tempestuosa inundació! Loada sia la tua liberal dignació e condescenció a tant passar e tol·lerar per lo humanal linatge. Ara no·t torn en greuge la tribulació e persecució, perquè no puixen dir aquells qui tota lur sperança en la tua mort e Passió àn mesa: o bon Jhesús, e on és la tua suprema fortalesa, per què no ve a ffi de la sua ampressa? "O fort, e gosat, victoriós baró, e exemplar, e miral de

virtut als forts, e de menysprear turment e mort amara, car com fos a tu proposat temporal goig, car te volien fer rey ( Johannis, ·VI_o· ), volentàriament has elegit per camí de creu passar a les langors de la mort dolorosa ( Ad hebreos , ·XII·). Bé sabs tu, cavaller invincible, que virtut és potentíssima, e bastant a no ésser sobrada per alguna terror. E aquella de totes les sues forces ha en la tua ànima reverent fabricat reclinatori e devot oratori. "Alguns als quals vici pertinax ha fet a sí mateixs falsament arrogar nom de virtut, impel·lits per fúria de passions vicioses, han la mort intrèpidament sperada e acceptada, hoc e als inferents grahida, axí com Cathó, Lucrècia, Saül e son patge, e Achitofel, e Gaius Màrius, e Gaius Gracus, cavallers romans; d'éls parla Valeri, libro ·VI·, cap. ·VIII·. Axí mateix alguns, per servir a tiran, e en injusta batalla, qui sola causa de batallar havia voler senyorejar; altres, per tresor mundanal adquerir hó salvar; altres, així com Píramus et Tisbe, e Dido, Phedra, Philis, o

Dejanira, dels quals parlen Virgili, Sèneca e Ovidi, per furor de amor; altres per fama e vana laor; e són stats alguns ab tant verí de enterch e envejós coratge, que elegien abans ab lur enemich morir que aquell vivent viure. "Donchs si vici és tan presumptuós e gosat en risch seu, en cas evident sens necessitat e sens utilitat no serà virtut per comuna salut esforçada? Sí serà, senyor, majorment en tu, qui a tota virtut has efficàcia e vigor donada, per la qual, axí com la flama gosa tot conbustible dissolre e cremar, gosa, sens perturbació e retractació de terror, tota cosa àrdua e diffícil a ella congruent empendra e emparar, sol que rahó la vulla decretar. "Pus tant has amada e ames humana natura, demostra-li-ho per àrdua operació, alegrament e de ffranch cor, sens murmur emparada. Car fortitut és amor fàcilment tol·lerant totes coses, e treballs, e penes, e despeses per la cosa que ama (Augustinus, De moribus Ecclesie ). E probació de amor e de dilecció no sta en paraula, ni en alguna parencera demostració, la qual no cau en tu, qui avorreixs ficció fraudulenta e il·lusió, ans sta en exhibició d'obra presta e voluntària,

ab delectació, Gregorius in Moralibus , car jutge qui examina algun pres de amor no admet la lengua per àbil testimoni. Tant gosa lo cors sofferir quant gosa lo cor amar, e tant com l'ànima a soferir se gossa preparar. E pus que ab la Sglésia de la gent christiana entens matrimoni fermar, rem-la primerament, per paga de ta mort, de son cativatge. Car ab persona serva, franch e fill de rey axí com tu ést ( Mathei , ·XVII·), no·t pories legítimament ab inviolable vincle matrimonial al·ligar car aquell qui la té no ho vol, ni ho consent, ni par assats proprii noble ab innoble unir e ajustar. "Eliatzer, armat de fortalesa no pas corporal, com fos avançat en alta velessa, mas interior, la qual sovint creix com l'altra abaixa, no temé la mort, ans la acceptà per no fè[n]yer res contra la musayca ley, e no imposà màcula e execració en la sua canícia e antiguitat venerable, e per tant que, morint tan sforçadament e acordadament, leixàs exemple als sdevenidors, que per pahor de mort no consentissen a peccat ni a vici, tant aquell no fos cubert ni simulat ( ·II· Machabeorum , ·VI·), d'on moriren aprés ell ab viril coratge ·VII· inffans macabeus ensemps ab lur mare, la memòria dels quals és reservada a la posteritat, la qual ab admiració incessantment recogitarà lur preciosa virtut en tan fràgils e tendres vexells col·locada ( ·II· Machabeorum , ·VII·). "Ràsias, altre home juheu content lo cos e la vida despendre per perseverança, eligí abans morir noblament que contra la antiga dignitat de la sua prosàpia ésser subjugat a hòmens peccadors ( ·II· Machabeorum , ·XIIII·). Què diré de un altre Eleatzar, fill de Saura, qui per delliurar lo poble judaych de la mà de sos perseguidors, e adquerir assí nom eternal, ¿no dubtà de metra la spasa per lo ventre de l'oriphany

armat sobre lo qual arbitrava ésser lo rey adversari, a axí venir a la mort activament e passiva acordat? ( ·I· Machabeorum , ·VI·). Per aquesta intrepiditat, elegància de fortalesa en actes de tanta orror a humana natura com són effussió de sanch pròpria e repentina mort, virtut de fortalesa, entre los antichs, sola se appropiava lo nom de virtut, segons que ha scrit Tuli, e axí l'appella lo rey Salamó en lo Libre de Sapiència, ca_o ·VIII·, on de les ·IIII· virtuts cardinals fa menció. Certes, aquesta no és àls sinó rahonabla soffirença de coses diffícils e àrdues e aspres, Ad Herennium tertio secundo veneris retorice ultimo . E per ço calciga temor de perills, e res no dupta sinó peccat, e legesa, e offensa de leys, e sosté e tol·lera, igualment axí com feya Lèlius, ciutadà de Roma, totes coses pròsperes e adverses. Judes Macabeus, o mon alt, o mon gloriós senyor e preceptor, per zel e honor de la ley e per no entacar per crim o ignomínia de fuyta la sua glòria de batalles gosà constantment la mort emparar ( ·I· Machabeorum , ·VIIII·). E sos frares, Jonathàs e Symó, moltes vegades objectaren a perills de mort e de presó lurs gents e lurs persones. E tants altres en Vell Testament! La nit mi recitant deffalria, e lo jorn següent

seria abans per nocturnes tenebres preoccupat que no hauria a ma eloqüència comprès la constància, virtut, e força de Gedeon, Barach, Sampsó, Jeptè, David, Samuel, e de molts d'altres qui per fe de tu han regnes vençuts, e obrada justícia, castigats leons, appagats fochs, desbostades e dissipades osts enemigues, e són stats famosos, e forts en batalles, e lapidats, temptats e morts; e·n totes lurs angústies e tribulacions e persecucions han a tu, Déu e home, vera fe conservada ( Ad hebreos , ·XI·). E si de aquells qui fora los límits terrenals no han stesa lur sperança plau a tu que·t faça menció, occorren e són presents denant los ulls de la mia potència aprehensiva Marchus Règulus, qui sforçadament sofferí mort a ell irrogada per los cartaginences, e Oràtius Cocles, qui sol,

per la salut romana resistí als toscans e·lls lançà en lo flum Tibre, e Cíncius, cavaller romà, qui per salut pòblica dins un cahos se precipità en Roma per tant que, ell morint, fes cessar plagues de ayre pestilent. E Múcius, altre cavaller romà, qui lo seu braç dret exhibí a les flames ardens, per tal com havia errat lo colp contra Porcenna, d'on lo dit rey Porsenna, admirant la pertinàcia de aquest, e tement car cascun és senyor de la vida de l'altre qui menysprea la sua, tractà pau ab la ciutat romana; e per ço dix d'aquest Múcius Sèneca moral que pus tost havia vençut Porcenna ab la mà cremada que armada. Ponpeyus no dubtà lo seu dit col·locar entre les brasses vives, per dar entendre que per turments del món non revelaria los secrets del senat de Roma. Encara més, la cosa pública dels romans en los dies de la sua opugnació e persecució ha haüds dos hòmens, pare e fill, appellats Deciís, voluntàriament lurs persones a mort offerins per la salut comuna, e per ço dix d'aquests dos Valeri Màximo, libro ·V·, que la vida lur obtench a Roma que no fos vençuda, e la lur mort la féu vencedora. La verge Camil·la en favor de Turnus gosà morir per deffensar Ytàlia de potestat troyana.

"Què diré de Codrus, rey de Athenes, de Leònides, o Pílades, e Ligurgus, prínceps de la nasció lacedemònica o spartana? D'aquells dos Philenos de la ciutat cartaginesa; de Anaxarcus, philòsof constant qui davant Craton, tiran del regne de Chipre, se gosà la lengua ab les dens tallar e aquella menudament trocejar, e en la fàç del tiran scupir, que li manava un sacret descobrir? E Sòcrates, philòsof de Atenes, confessant e protestant ésser un sol ver Déu, no recusà morir, e com fos dins lo càrcer, e fossen alguns qui, per amicícia o reverència de la sua innocent dignitat, li volguessen [a] aquell reserar e obrir, no volch fugir, per tolre de les gents dues temors urgents, de presó e de mort. Sàpia aquest que no deu ésser haüda d'aquella cosa

massa cara la possessió, la qual per lauger insult e asalt de irada fortuna pot ésser violentment arrapada, o per accident naffrada e lessiada, e axí venir a perdició, per ço com han dit aquells qui ab philosophia han haüda familiar participació, que ley és per philosòfica rahó confirmada, amar la vida e no tembre la mort, e que dolre·s de algun mal occurrent, afflictiu e penal és cosa humanal, mas servir a dolor no és pertanyent cosa a coratge viril, virtuós e potent, e que als forts e virtuosos pus pròpria és adversitat que no bonesa, car em pau no·s proven assats audàcia e força, e que lo cavaller de coratge e de obres generoses elegeix abans despertar-se al sò de la trompeta que al sò de la simphonia. "O rey de glòria, Jhesús! Vet quant diu e fa voluntat humana irada, vana, constant e gosada: incomparablament faràs tu molt més, que ést home e Déu. Entre los forts no és a tu semblant. Donchs considera tu, prudentíssima persona, què fer ést nat e pervengut en lo món, e gira los teus ulls clements e piadosos a la fretura de la gent condempnada. Car exhortacions, induccions e persuasions mies o de qualsevol angèlica o humana persona, exceptada la exortació de la tua pura e sancta mare, no valrà tant a ffer ton cor vinclar com veure e mirar la gran misèria e extrema fretura de la gent exerrada. Aquella necessitat, penúria e miserabilitat de l'humanal linatge te farà al greu turment de la mort inclinar, car cor reyal, qui totes promeses e menaces menysprea, pietat lo costreny, e res altre sinó compassió no·l pren ni·l pot forçar. "Vulles, donchs, contemplar ab penssa mitigada los extrems mals de humana natura. Tota pereix si per la misericòrdia tua no és restaurada; tanta fortalesa com és la tua no pot ésser sobrada. Altíssima e suprema és la tua virtut. E tu ja saps què és fet de batalla, qui ab lo dimoni en lo dessert e ab lo món tota la tua vida te ést combatut. E si la tua vida és sobiranament excel·lent, e útill e bona, e passa

en perfecció tota vida mortal, hoc la vida dels àngels, com sia pus conjuncta ab lo objecte transcendent divinal qui és vida eternal ( Johannis , ·XVII·: " hec est vita eterna ", etc.), e per consegüent privació de la tua peregrina vida sia pus gran damnatge que si tots los hòmens corporalment morien, d'on la tua dita vida, per tant com tant hi va a la pulcritut e noblesa mundana, car de tu prenen les gents humanes tot lur ornament, deuria menys a perills ésser objectada e menys entre aquells provada e experimentada, no pas perquè no sia sus totes provident, certa e avisada, mas per tant com tanta magestat deu ésser contractada pus carament e delicadament, e per tal que per velessa e per altres treballs pus tart sia cascada; emperò tu, senyor, qui per perill, aguayt e ambosca no pots ésser incautament o inprovisament o involuntàriament comprès ni circumvent, volràs considerar quant és gran lo bé qui de ta mort seguir se spera, e seguirà certíssimament, ço és redempció de l'humanal linatge, qui és a nosaltres, despuix que t'incarnest, e pus que d'abans, amable e reverent, lo qual per tu en la creu languent e soffirent, e per l'escampament de la tua sanch pura haurà a Déu gran acostament e lo qual vehent e contemplant dins los cordials archius de la sua regonexensa les tues voluntàries penes e despeses per la sua sola medela e restauració, pus volenterosament e ab pus alta fervor de devoció supportarà les sues necessitats en honor tua e glorificació. "O Jhesús gran! La tua fortalesa és insuperable, la tua pasciència és font de victòries e ley de menar tota adversitat a vençó. Ara, donchs, plàcia·t per sola caritat, e Déu lo Pare axí ho ordona, que de cor liberal e de cors preparat vulles

tantost entendre en los pus forts e estrets exàmens e affrontes de missatgeria, car venguda és la hora de la gran agonia, e dels teus grans treballs, los quals no lexaran l'ànima e lo cors star en companyia, ans los departiran. E tu, senyor, per açò ést vengut. "Parlant Philosofia per boca de Marc Tul·li, dix que no és algun qui per sí solament sia nat en lo setgle, ans als amichs e més a virtut e a la pàtria sua és cascun en cert cas deutor de la sua vida. Emperò de aquells ho entench yo a dir en los quals pot caure passiva obligació, bé que virtut és liberal en operació e gosa de grat fer gran donació. Aristòtil, aquell ardent amador de philosofia, ab la brúixola de la qual se són regits tots los peripatètichs, prenent d'él manera e forma axí com fa pintor qui ab exemplar pinta, ha scrit, en lo ·VIIII· libre de les sues Ètiques, que un amich per altre deu renunciar a tota deffensa e presidi de vida, encara que·l convengués morir, d'on appar que, per aquel, amor de prohisme és a la vida pròpria preferida. E Sèneca, advocat de virtuts, dix que pocha cosa era la humanal vida en comparació del menysprear aquella si lo cas ho requer, car viure de molts és, mas saber morir acte és apartat e sol dels hòmens virtuosos. O com és cosa bella, libertat molt gran, senyorejar la temor de la mort, e allà star ferm e inexpantable hon molts e quasi tots caben e sobre e ultra ço que rahó permet són sparordits! "A tu, senyor, príncep de virtuts, lo qual sabs que aprés la mort tendràs tan nobla vida com és trencar lo càrcer infernal e cobrar los cors, e volar als cels, e ésser capità de la gent reemuda, no cal tembre la mort sinó tant com és

degut a propri sentiment de vera humanitat. E tu pus no la tems, e majorment, car no ignores art e saber de morir e de viure, car ést Déu de sciències, segons que dix Anna, mare de Samuel, e verdaderament, segons ha dit Vegeci, De re militari , no és algú qui dupte aquella cosa empendre e ffer, a la qual comffia que basta son poder e son saber, quant menys has tu dubte, al qual no fallen saber ni poder, e has voler qui és en tu principi effectiu de qualsevol effecte! "O rey fort de força ineffable, incomprehenssible, incomparable, efficacíssima, penetrativa e inpenetrable, altíssima e superlativa, e insuperable, mort per la salut de molts, e per amor de la cosa pública de tots los teus elets! Si fort és la mort, caritat no és flaca, ni deffallent, ni infirma, ni lassa, la qual en tu habunda, ans caritat és molt pus fort que mort, car gosa empendre e sostenir mort cruel e amara, e per aquella poch ni molt no·s separa de la font transcendent, d'on ta bondat brolla e sorceix e mana. E caritat gosa mort scometre, e sab aquella vençre, e pot debilitar e suppeditar tota temor de mort, la qual en alguns, segons auctoritat de Sèneca tràagich, és pijor e pus dura que mort. "La tua mort, senyor omnipotent, fi és de mals de pena, tant com toca a tu. Car jamay aprés no sentiràs affany, ni congoixa, ni fam, ni son, ni set, ni colp de clau, de spina, ni de flagell; lo colp de la lança no·t farà gens de mal, car l'ànima del cors en aquell cas ja serà departida, e serà fi de

mals de colpa, e offenssius de la Trinitat, tant com toca lo humanal linatge, e serà entrada e porta, la qual jamés no·s tancarà, de béns interminables. Per ço ést tu en aquest món entrat, que per mort ne isquesses e impetrasses vida als peccadors morint per lur errada. Glòria, laus te serà cantada, la tua fortitut serà comemorada. "O rey Jhesús, la tua franquesa, per la qual vols fer de tu mateix servey, serà admirada e magnificada! E com és cosa gloriosa, e bella, e pertinent a magestat tan alta en vida entrar per ajudar a la gent deperida e de vida a vida per mig de mort passar per donar a delictes terme e desexida. Axí cové restaurar dan ab dan, e per mort mort restituir a vida; axí cové per lo foch appagar del peccat humanal, e per traure tantost lo acer dels sants pares de l'abís infernal enderrocar a mort tu, pedra angular semblant a caramida. No dic enderrocar contra ta voluntat, car no·t pot forçar força, ni art ludificar, mas de ton grat, per tal que·t sia pus tan gran virtut grahida. "O costant Jhesús, baró longuànim e perseverant! Aquesta aspra mort donarà fi a la tua e laboriosa e affanyosa vida. Donchs pren conort, car quant e trossús on se deu stendre e dilatar dolor, tu ho sabs bé, qui ést hom de dolors, segons dix Ysaÿes, e d'aquelles tens la perfecta mida. "O Jhesús sant! O cors animat, sobre tots adornat de perfecció, fet de virtuts, e de altíssimes bondats e belleses corporals e spirituals, del qual se maravella tota humana natura, universalment tota creatura, tu ést aquell maravellós, elegant e preciós cors, comparat al cors de sis cayres, lo qual

per res que vinga, ni per molt que fortuna cruell se allarch e·s retengua, no cau sinó de pla. Bé puch per rahó applicar a tu aquell dit de Aristòtil, in primo ethicorum: "Tetragonus est sine vituperio ." "Si molts senyors són per la mort e per lo glay de aquella vençuts, penetrats e sobrats, no ést tu de lur nombre, car tu ést sobre tots los forts, e tu ést semblant a aquelles alteses les quals són serenes e molt clares lo temps que nuus spesses cobren e abriguen les altres parts del móon. Encara és la tua rahó pus serena e clara que luna sens núvol en la mija nit e en lo seu mig mes, e pus que·l sol qui, consumides totes les vapors, appar menor en lo punt del migdia, e pus que·l pus alt cel empirial, on nit ni ombres no faran may ni han fet domicili, car clara lum no y sostench may ecclipsi. Axí, senyor, és la tua rahó splandíssima, preclara, serenada, tant que tenebres e foscors de temor no la porien may haver obnubilada ni debilitada. Ans correria lo sol vers orient, e lo pern del migjorn la sua fàç descobreria a les gents de Europa, e los dos ulls del cel, lo sol e la luna, se tancarien per eternal foscura, e tots los broyladors de la font de la lum en lo firmament cessarien de resplandor nocturna, que la tua gran força no seria un punt debilitada per alguna spurna de minvosa terror. "O Déu de Sabbaot, senyor de les osts, vencedor de batalles, car axí t'àn appellat los sants prophetes del Vell Testament, Dominus exercituum és ton nom, e senyor fort e senyor poderós, poderós en batalla ( ps_o. ·XXIII·), e tu ést

Déu e home bataller, segons que scriu la sor de Moysès: " Dominus quasi vir pugnator, omnipotens nomen ejus" (Exodi , ·XV·). Donchs, si los altres són forts e seran, e vencen e vençran solament per tu, tu ést lo fort qui segurament contra la mort a qualsevol guerrer pots entrar en la plaça. "Morrà la mort, e no morrà aquella virtut tua la qual te haurà fet vencedor contra mort. E aprés mort tornarà fer mixtura de l'ànima tua ab teu cors, lo qual Pilat matarà a gran tort. Abraam en fe tua fon vencedor contra grans quatre reys ( Genesis , ·XIIII·), e dreçant Moysès a tu son vot e tota sa sperança, vencé Josuè los prínceps de Amalech. Per tu David e Judes Machabeus en lurs batalles són stats gloriosos, e per ço és scrit que del cel ve la força ( ·I· Machabeorum ). Ací ha loch la regla de Aristòtil ·I· Posteriorum "propter unumquodque tale est illud magis ": "aquel per lo qual ha alguna qualitat o virtut o força, la ha en sí major." No pots, senyor, tu freturar de ço que dónes, e cascú té per tu. "O, donchs, rey fort, emperador omnipotent, de magestat molt sancta, considera, car axí te·n supplich, e axí ho vol lo Pare trascendent, la gran necessitat de humana natura, la qual sinó de tu no spera ni pot haver remey; no ha tan gran obs de l'ayre que respira com ha de tu, per lo qual sol pot respirar a expectació de inmortal vida. Indis, ethíobs no han tan necessàries les fonts fredes d'estiu destil·lans aygua viva, ni los grans peys la mar, ni la terra lo ros de matí e de vespre, si deu bé germinar, com han mester les gents humanes, per peccat viciades, ta presta medecina, la

qual los pot de tots lurs mals curar. Axí serà per tot lo món la tua virtut patent e sclarida, clarificant vida mortal umbrosa. E tots diran: beneyta sia la força generosa del noble rey Jhesús, que de la fossa avara e bramosa del carçre infernal nos ha delliurats, e mesos en la via del regne eternal. "Donchs, senyor, entén e penssa en lur adjutori, cuyta per ajudar, e no·t vulles aturar ni trigar. Car David axí te·n supplica en lo psalm ·LXVIIII_o· , e en lo ·LXX· te diu expressament que ha viscut en aquesta sperança, e no serà confús en la tua fiança, e dó loch de sopportació la tua inexcogitable e invariable e recta voluntat, decorada, il·lustrada e nobilitada de tota bondat. "A mi, devota e humil creatura tua, àngel assistent al teu reverent Pare, qui tots temps ador la tua comuna a ell e al Sperit Sant una e vera deïtat, en ço que presumesch de parlar denant la inmenssitat de la tua elevatíssima sapiència increada —car açò quasi appar que sia axí com hom dir vol·ler instruhir sanctíssima Minerva, e voler a la claror del sol ajudar ab lanternes, e a la vela complida de vent lo qual empeny e tira ab la popa, voler ajudar ab una frèvol manya, e rosar foch axí com fa ferrer, lo qual superlativament ha la calor intensa, ¿car qui pot donar ales a desig tan ardent com és lo teu en restaurar humanitat perduda e revelar aquella cayguda?—, ara son yo semblant a l'home dexeble qui de altes qüestions vol fer dicisions davant son sobtil mestre. Mas axí ha plagut a la dignitat del pare eternal, que yo sia a tu vengut per missatger consolador en aquest preàmbol article de la tua Passió, en lo qual enuig, pahor e pensament de la mort que speres te donen afflicció, e que vingua,

ab salutació de la sua providència, indeffallent cura, e ab recomandació de la nostra angèlica natura, la qual spera la tua Passió per tal que, pus prest mirant la tua fàç, haja de aquella consolació. Açò dic dels àngels, als quals lo teu misteri és stat revelat. Car encara tots los àngels menors, e tots los pus baix no u saben ( Ad Ephesios , ·III·). "Més avant, senyor, que tu no pots a res ésser comparat de fi en fi, perquè puixes consolació pendre, car de tu ha aquella procehir e venir, qui ést font e pèlech de benedicció, car a l'humanal linatge pena, dolor, treballs e turments són per rahó deguts, e per orde de vera justícia. Mas a tu són indeguts e inpertinents, ans, si t'occupen, són molt injuriosos, metents la mà en ço que dret no han. Verdaderament, tota penalitat deuria a tu, senyor, tant com toca exhigència de mèrits, ésser strampa e stranya, com ab la tua innocència non puixa haver alguna acordança, axí com no han tenebres ab lum. Emperò veig que la tua obra és supererogativa, e de gràcia habundant, e romandrà en perpetual exemplar e spill de sobirana fortitut e constància de coratge, al qual se pertany, si de virtuts és vallejat e murat, que com lo cors és debilitat, romput, cascat, forçat e sobrat, ell romanga franch e inperturbat, no sotsmès ni subpeditat per delicament ni per vici, mas elevat, àrduu e sforçat. "Car fortuna adversa, jatsia vença cors, car cors és cosa

frèvol sí com veixell de terra, emperò no deu vençre coratge de home virtuós, qui com de pasciència és armat, la qual aplana tota via diffícil e aspra de la peregrinació d'aquest món, sta com invincible, ardit e ferm e inperturbat. E daràs exemple, senyor meu virtuós, de scampar sanch per glòria inmortal, e de no tembre mudar e cambiar vida preterible en vida eternal. "O scintil·lant, matutinal stela! La tua resplandor sclarirà e clarificarà la foscura humana; a la tua lum, com de nau tenent la davantera e portant lo faro, molt màrtir sforçat metrà proha per pèlech de sanch, e pendrà port ab molt aspra fortuna. Donchs alça la vela de la sperança de la gent peccadora, met-te primer ab ton penó sant e victoriós; veuràs despuix seguir la gent a flota axí com polls seguexen la lur loca, e les ovelles lur guiador moltó, per aconseguir la gran promissió de lum de vida ab benedicció. "No merexia yo davant tu parlar, ni ésser elet a tan gran misteri com és confortar e acompanyar lo rey dels reys, mon príncep e pastor, mon paradís, mon past e repòs, en tan fort agonia. O vera lum, de àngels e de hòmens il·luminativa, vencent e trespassant tota la facultat de ma apprehensiva, de ma indicativa e de ma comprehenssiva, de tota ma vigor te faç cens e trahut, e a ta gran virtut me vull de pur grat retre. Déu, ton gloriós pare, te confort e t'ajut, al qual retorn ab humil comiat e bona gràcia tua, pus hé complida la mia embaixada, per rahó de la qual serà per tots temps angèlica natura pus que d'abans honrada e preada." "E altres coses oyràs si contemples en lo dit rahonament. Vés-lo donchs adorar, e atura-y un poch, e si ajuda o longua companyia fer no li pots, pus que temor te torba, avisa·l almenys no faça de tu compte, car més te val que si, offerint

valença, axí com féu sent Pere, li deffallies a la sua jornada. No dormes, cors; ¿e no pots una hora vetlar ab ell, pus la causa per la qual mor és tua? E los bruts animals àn conexença de lurs benefactors, e en les lurs necessitats s'és trobat que·ls ajuden e·ls emparen si poden. O tantes veus vetles a tu mateix! Quant te valria més dormir, hoc morir! Donchs vetla un poch per aquest just qui tant ha vetlat, e ara per tu vetla, qui si tu no guardava, debades vetlaries en custòdia tua. O si eres mundanal cavaller, ¿no·l seguiries com a ton rey en una fort jornada? Si eres en batalla, no·t sforçaries de ferir dels primers, e de dreçar contra·l mur una scala? E si de gran cor alguna cosa amaves, bé sabs que a perill e a rrisch la tua vida ab sforç gran metries, per scusar injúria, offenssa o gran dan de aquella. "O vana honor, qui les pensses laugeres tan sovint fatigues! O jactància mala, a la qual menyspreants perills serveixen a son dia totes forces vanes! O folla amor, qui los coratges molls veixes en tantes quisses, si tant pot, a son dia, vici vituperós que altera persones e fa menysprear delits, repòs e vida! E no u farà virtut? Sí farà bé, si de aquella te abrigues, quia "virtutis est domare qui cuncti pavent" Senece tragedia prima . Virtut és una spurna celestial per la qual ab novells motius l'esperit humanal en tots fets bells e àrduus se governa. "Donchs penssa que ést inexcusable si·t dónes ara a peresa e oci, car en totes coses deu hom guardar lur temps: " Omnia tempus habent, tempus pastis, tempus belli"

(Ecclesiastes ·II·). E ara és lo temps en lo qual te cové retre deute de amor, car amor de una part no pot molt durar, car tant com és pus viva, de tant és pus sentible de la cruel offenssa com se veu menysprear. "E ama·l dolçament, car dix frare Bernat, abbat de Claresvalls, Sobre los Càntichs, que dolçament lo ama aquell qui de la dura mort e Passió ha compassió e compuncció, e qui, plorant, en amor se enflama; e ama·l castament, car castament lo ama cascun fel elet qui no res qui d'ell sia mercennàriament, mas ell, e per ell tot sol, ama tot quant ama, car vera amor no té lo ull girat hà vana sperança, ans, ab vigor capdal, dóna lo cor de grat, si bé no pert fiança en necessitat; ama·l justament, servint a ell tot sol, com aquell al qual sol deus ta delliurança; ama·l tempradament, car ver temprament és amar íntegrament; ama·l ab fortalesa, no desemparant-lo per tribulació, per vida ni per mort ni per cosa del món que cogitar se puixa; ama·l prudentment e ab gran saviesa, lunyant de tu mateix tot ço qui de sa amor te volgués retraure; ama·l liberalment, encara que·t volgués de son pur grat alciure. E magníficament demostrat t'à amor en cosa excel·lent, e si·t prees ab humilitat de dar a ell tota ta amistat, amar-lo has ab magnanimitat e ab veritat. Si de vana sperança de cosa temporal no hi fas mesclament, lavors serà complida la tua caritat, si ab ell vols servar cara unitat, no sostenint per cosa creada algun departiment.

E si amar lo vols mansuetament, tota sort adversa pren per sa honor pascientment, ab tranquil·litat; e delita·t lavors en la sua laor e amor ab affabilitat, considerant tots temps que no pots assats fer ni retre res condigne a la sua amor, la qual per tu lo ha fet venir a tal stament. "E considera com era gran la tua malaltia de la qual te ha curat, e molt extrema la necessitat la qual ha haüd obs de tan gran medecina; e en açò veuràs quant li ést obligat, car parlant de aquesta matèria dix sent Benet: " Ex consideracione remedii periculi mei extimo quantitatem ." E pus li ést obligat, recort-te sovén de la obligació, fes-te·n memorial davant los ulls de la tua cotidiana cogitació, car a qui àls no ha quaix mijà, pagua és menbrar-se del beneffici reebut, e no liurar-lo per res a oblivió. E ja s'és trobat que liberal donador era content de haver per pagua de magnífich, de cordial coneixença, ab vocal protestació e confessió, sens alguna altra exterior operació." CAPÍTOL TERÇ, DE UNA CONTEMPLACIÓ APPROPIADA A LA PASSIÓ DE JHESÚS, E DE LA FUYTA DELS APÒSTOLS, E DE LA DECLARACIÓ FETA PER LA SIBIL·LA. Aprés aquest meu soliloqui solitari e secret rahonament de mi mateix, qui ab mon cor parlava, partí de mon studi ab la vista torbada e ab lo cor qui adés se gelava per gran sbahiment, e per glay e per terror; e altre veu, per ira e per zel commogut, s'enflamava contra aquels frenètichs e furiosos e cruels juheus, qui lo lur metge a mort dura liuraren. E si ma vista tenia axí torbada, no és pas maravella, car nostres ulls no foren may uberts trosús aquell just Macies tancà per mort los seus. E axí dels altres sentiments nostres, los quals no aconseguiren la fi de lur felicitat trosús fon

per la mort de Jhesús la porta de paradís patent e uberta, e foren svetlats nostres sentiments hà aquella glòria celestial e eternal. Ideo Paulus, Ad Ephesios , ·V·: " Surge qui dormis et exsurge a mortuis, et illuminabit te Christus ". E cuydé tenir mon camí vers la nostra sancta seu, per adorar lo cors de Jhesús reservat en la missa, lo qual ell, tal dia com hir fon representat, novament havia consagrat, e·l lexava que·l tenguessen per arra de glòria e per premi de virtuts, e per confort de nostra peregrinació, e memorial de la sua Passió fructuosa. Mas axí com persona la qual té lo cor en àls, laugerament se diverteix de alguna ampresa, car un fort pensament tots los altres desvia e apagua, axí com fa la lum del sol la lum de les steles e tota altra claritat menor, e vista intel·lectual tol exarcici de la vista forana, sí semblà a mi que entràs per un temple tal e tan bell que, mirant yo lo gran artiffici de la sua bellesa, qualsevol desig de l'ànima mia stava reposat. En lo qual havia ·VI· pilars de cascuna part, d'un jaspi luminós, reglats de línea dreta, e un en lo mig, de preciós smaragde, qui sostenia la clau del simbori del temple, e ·XIII· lànties d'aur e de topazi totes il·luminades d'aquell foch anthic donat als juheus e reservat per Jheremies propheta dins un pregon pou, del qual se fa menció ·II· Machabeorum ·I·, emperò la lum de la una no era solament de flama de foch, ans era d'un excel·lent carvoncle, lo qual, perquè no·s perdés en lo gran diluvi, havia Noè retengut e servat en la sua archa, e de aquell tot sol, e no de altra lucerna corporal, havia haüda claror bastant per tota la archa, la qual, com fos closa en temps tan plujós e tan nuvolós, havia mester claredat diürna e nocturna; e aquest carvoncle han alguns juheus volgut apellar finestra cristal·lina, segons diu una glosa.

E com yo miràs ja hon era lo sant cors de Jhesús reservat, axí com se acostuma en los altres temples, víu un de aquells pilars soptosament tremolar e decaure e tot sclaffar-se, e, caent axí, appaguar una làntia, romanent aquella en l'ayre penjada. E yo, maravellat molt e no menys spaordit e dolent del damnatge, car paria pilar fabricat e allivellat per lo milor obrer qui fos en lo món, mirant los altres pilars, víu los deu vacil·lar e somoure, e a cap de poch molt forment tremolar, e deu de aquelles altres lànties gitar ça e llà grans e moltes spurnes, sí com fa lo foch qui en ble banyat ab la humor se combat e·s treballa. E yo, veent lo pilar ·XI· a mon juhí un poc pus ferm que·ls altres, recolzi·m sobre aquell; mas no stiguí gayre que·l víu e sentí sodeguar, e a penes me fuy un poch d'él lunyat, lo víu de tot a terra, axí com los ·X· altres, e lo temple fendre e descusir en moltes parts, del fonament a la pus alta volta. E girant-me adés ça adés là, axí com hom qui va a no sab hon, víu lo sol pilar estar ferm qui la clau del cimbori tocava e tenia; apagades les altres lànties, víu romandre aquella tota sola sus la qual lo carvoncle luhia e resplendia. E lladonchs, assegurat un poch mi mateix, com home qui ab alè cansat, exit de naufragi reposa un poc, e girant-se mira detràs si reïst, e maravellat, diguí en mi mateix: "O Déu omnipotent, obrer universal, ab ta sola paraula qui los cels has ornats e la terra de molts béns decorada, e com ha ací a mon juhí gran damnatge! Ni tabernacle de Moysès ( Exodi , ·XXVI·), ni temple de Salomó ( ·III· Regum , ·VIII·), ni casa de refugi per Ròmulus fabricada en Roma, ni lo gran Capitoli, ne·l temple de Diana, ni los palaus dels

reys magnífichs e monarches passats, foren may tan solemnes ni tan bells com aquest axí fès e ubert e em part abatut e·gualat a la terra. "O món, tan perts de la tua belesa, car en tu no fon ni serà may construït ni hedifficat tan bell ediffici. Art e natura no foren de acort en construir obra tan acabada; no hac may par e semblant en lo món, jamay no·s veurà sinestre cas tan adversari al repòs de ma pensa. "O tan trista ventura, si donchs lo creador no vol algun bé traure; Dacianant planye menys ma vida si la mort al juhí me appellava per la gran tala del món universal; e car a mos ulls és delit levat, e als senys corporals tal delectació tolta, menys tem la mort qui menys hà delits en aquesta vida, segons que diu Vegeci, e menys és aquella mort repressa e d'un blasmada, la qual en un dia dóna fi a treballs e a vida." Parti·m de aquell loch axí penssiu e torbat, que ús e habituació de anar solament me guiava quasi com a cors al qual pensament per fort cas occorrent ha l'ànima tolta. Car mon enteniment en àls no entenia sinó en la cayguda dels pilars dessusdits e en lo dan e en lo fendre del temple. E no haguí molt anat que, com a home arrapat soptosament, qui dins petit spay de loch e de temps fa larch camí de penssa, me semblà que quasi fos pervengut en un setgle divers e en un loch desert e guast, fosch e spaventable, loch de orror odiós e enemich de vida, ple de sepulcres

uberts e descuberts e de gent morta e novament desfeta. Emperò tots me apparien de fresch soterrats, sí que a penes aparien de tots morts, ans adés, o que yo fos massa sglayat e per açò perdés part de veer e cert judici, hó per la fuscura de l'ayre fos enluernat, me semblava lur carn no fos sola sens sperit regent, ans que haguessen algun moviment e motiu de vida. E gens per açò, com que s'esmayàs, no·s confortava la mia vigor, car duptava no fossen fantasmes, axí com s'esdevé sovén per temor que par ésser deffora e en acte ço que la smaginativa alterada fabrica dedins, car gran temor és mija ffrenesia en fer apparrer per oppinió ço que jamay no serà ni fon. E aprés un tot sol entre ·LXXXVIIII· pus asenyalats, los quals jahien en atrestants sepulcres, me semblava de tot en tot mort e deffunt transsit e enrajat, sí que jamay no víu mort tan fér ni tan salvatge ni qui millor fos per ésser exemplar de vivament bestraure la pintura d'un mort. E lo sepulcre de aquest apparia dedins foradat com un pou fondal penetrant tro als abís, del qual exia fosch foch e tenebrós, la lenya del qual paria fos de soffre salpicada. No són tan orribles les flames del mont Ethna ni de bolcan, ni de menes de soffre ni de foch algun qui de fust se enflama, ni del lam de les nuus qui discorre per l'ayre, com eren aquelles qui d'aquest pou exien. E víu una cosa d'on pus fort me sglahí: que lo lançar d'aquest mort dins la fosa e lo pèrder de vista fon tot dins un moment. E entre aquests morts pus assenyalats, car dels altres era molt gran lo nombre, ne víu ·XI· de gran auctoritat, ab mitres en lo cap e sandàlies en los peus e dalmàtiques e maniples e palis e casulles; bé m'apparien ésser stats hòmens de gran magestat e alta dignitat axí com grans prelats de la Sgleya Cathòlica e Romana novament consagrats, car totes lurs insígnies eren flamans e fresques. ·LXXII· ne vehia, aprés de aquests, en altrestantes fosses,

hòmens assats ab la fàç venerable, car en fàç morta pot romandre vestigi o de promenia o de bellessa passada. Tots aquests eren en lo cor naffrats, car lo ·XI· ja anomenats en lurs testes tenien cascun tres mortals e molt profundes plagues. E aprés d'ells, en ·V· sepulcres, víu ·V· dones deffunctes; paria fossen stades de gran honestat e virtuts insignides, com que en la una apparegués una quasi extrema bellesa, la qual ab castedat ha sovent gran contesa, ut Ovidius ait e bé·m semblava que en temps passat degués aquella haver menat plet contra virtut e mesurada vida, e que·l seu cors fos estat longament subjugat a peccat. Totes tenien lurs cares envelades. E pari'·m bé que per sglay molt urgent a odiosa mort s'eren abandonades, car sglay e terror destorben fortment coratge femenil e·l forcen a vegades a esmortiment. Aprés açò apparia a mi que veés venir devers orient tres dones excel·lents, grans de statura, ab continença discreta e posada; la primera estava envelada; les dues restants, les quals molt vivament ploraven, tenien lurs mantells sus lurs caps e lurs cares. E yo no sabia discernir, per prim que guardàs, ja si eren jóvens o ancianes, o christianes o juhies o paganes; e pus mon ull era tan ignorant, metia mon esforç en obrir ma orella per oyr lur parlar, per tal que de lur ésser e de lur empresa me pogués informar, e bé·m semblà que lo lur parlament fos bell, e molt fundat e explicat per la sancta Scriptura. Mas cor spaordit no percep tot quant ou; terror lo té divertit, lo qual molt alt coratge esveex e somou e fa estar del tot sbalaÿt, tol·lent part de arbitre. Mas bé vehia que sobre cascun dels ·LXXXVIII· morts fahien senyal de creu, de color de sanch viva.

Aprés, complanyent-sse del damnatge tan gran e molt sinestre cas, cascun e cascuna dels dits deffunts, en tal lenguatge que yo bé l'entenia, per virtut del parlant, per son nom apellava, cridant ab alta veu, axí com féu Jhesús com a Làtzer deffunt dix que isqués defora ( Johannis , ·XI·). Emperò de aquell mesquí qui dins la fonda fossa era enbalsat e precipitat, no·n feren menció en complànyer-se de sa perdició, ans de tot lur cor lo desampararen e se·n lunyaren axí com nau se lunya de la secca, e de arch molt vinclat la sua sageta. E despuix, com excomunicat e perpetualment anatematizat lo denunciaren, segons que m'apparech, car víu que·ll blastomaren ab indignació e detestació, dients axí: "Ha inich, cruel, rebel·le e maliciós! Ha home brutal, furiós e ambiciós, e mort per ta gran culpa! Tu has ço que mereix, mas esta gent morta e aterrada fa molt a plànyer, car era excel·lent gent, eleta, elegant, triada e lesta del món, la qual tu has, per occasió d'un teu peccat enorme, a la mort aportada. A desastrat, e a tantes virtuts has fèries donades!; veritat, a instància tua, en tots aquests ha vacacions, d'on és verificat ço que dix lo Psalmiste: " Diminute sunt veritates a filiis hominum, et iterum: "non est in ors eorum veritas "." Tanta gent noble jau vuy endormiscada de un adormiment qui sol ésser entrada de damnació! Molta bondat roman desbaratada, e lo sant auditori de fe e de sperança, tant com toca aquests, ha fet vuy fer punt, e és vengut a desolació, e si no fos una sancta scolana fóra aquest damnatge sens reparació. O loch trist e salvatge! Tu seràs apellat sepulcre de virtuts, cimentiri dels nobles lochs, fora via de salvació. Certes, tu ést pijor que·ls mons de Gilboè, en los quals vençuts deffalirien Saül e Jonathàs,

e los grans e forts prínceps del realme de promissió. A home ingrat, sens amor e sens ley! Hom condemnat a sempiterna flama, qui jaus dins lo sepulcre esvaÿt e cavat tro al centre d'inffern, de tants de mals e damnatges ést tu stat vuy causa! Tanta virtut ha perdut vuy son trast e roman feriada, e en molts abatuda, en los quals solia aturar delitant-se ab deguda mesura! Mas axí es: desmentint una pedra cau un gran edifici, e tol·lent un senyal de l'ajust de mercuri se destorba gran comte, tot en axí com, romput un anell, pereix la força de tota la cadena. Vulgar proverbi és: una ovella mòrbida e tacada tot un gran folch destança. Roman, malvat, roman eternalment separat de nosaltres ab tribulació, e roman ab aquells qui han perdut bé de fruïció e són sens sperança!" E contemplant-lo, hé parat sment ab gran intenció a les paraules d'estes dones notables, les dues de les quals fahien dol sus tots los altres morts, en tan forment e tan agre ploraven, que fóra diffícil, si algun les miràs, que en plor e en dolor sens companya soles se trobassen. Vehia la primera, la qual les confortava, certificant-les que vendria e no tardaria lur consolació. Ha, tant me semblava dona excel·lent d'alta condició! Certes, bé m'apparia que ella era sola sufficient a dar salvació, e crech que no res àls sinó ella mateixa me inspirava en haver d'ella semblant opinió. Mas tan prim no mirava que la fàç no li vehia, mas bé crehia que la mia stima no era sens rahó; crech que de alt me venia. E stant yo en aquest penssament, víu venir una ombra la qual era tan negra que bé la discerní enmig de la foscor, car en nit molt spessa l'aguera coneguda, car tota altra ombra comparada hà aquesta semblaria claror. La ombra era

gran fora tota mesura, tant que gran part dels cels tenia ofuscada. Adés me apparia la ombra tiràs a forma humana, tant com toca figura sens magnitut, car la granesa era més que humana, encara més que forma gigàntea, car passava tota magnitut e statura de Ag, rey de Basan, e dels fills de Enoch, e de Briareus, e de Antheus, e de Titon e de Atlas e de Vessus, qui són estats grans e soberchs gigants. Altra veu me semblava que fos tota brutal e chimerina, e cridava pus fort que serpent fatigada quant se combat ab vibre, e pus fort que oriphany quan és caygut e casador lo cingla. No víu may animal tan brau ni tan salvatge qui per no star solt tan forçorment cridàs, ni lop famolent qui tan fort adulàs com ab braç inpotent té l'ull sobre la presa, ni fon may tro de nuu stayada qui tan fortment cisclàs. E dehia axí: "En poch ha stat que no fos complida la victòria mia contra los fills de Adam, qui d'ell són devallats per la comuna via. Mas virtut ab mi adverssant e per mi invincible

é sentida en lo cors de una fembra scolana dessús dita, subtil, contra la qual no m'à valgut sophisme ni fals silogisme. ·LXXXXVIIII· persones insignes, part moltes altres de les quals no faç comte, é vuy a mort liurades ab ma lança aguda, enerbada tan fort que naffrats [los] són estats metzinats per un infernall túxech, sí que no·ls roman de virtuts infuses, sperança, ffe e caritat, scintilla o spurna o vigor o vestigi. Açò hé fet, car eren valedors de aquell qui no m'à feta e destruir me vol, yo alcient bé sap aquell al qual mentir volria si mentir li poria, que hé mès mon esforç en lançar-les totes dins lo sepulcre de l'eternal eclipsi e de l'aver habisme en lo qual hé lançat un peccador de la lur companya. Mas aquestes, totes fembres adverssàries de ma prosperitat, les tenen emparades, dient que a elles han viscut obligades, axí que lo rey eternal qui regeix los tresors de justícia e de misericòrdia, e lo qual me vol mal pits que a mort vida deliciosa, no·m vol soltar la dita, la quall aquests morts de lur bon grat m'àn feta, de lur haver e de tot lur cabal. No los és fermança alguna, per ma partida, bona de estar-los a dret e a rahó, ab los quals no hé may haüt ni poria haver algun participi. E açò m'à tan fortment empatxada que dins la dita fossa no·ls hé poguts lançar, ans crech que·lls perdré e que·ls veuré tost a vida tornar, car aquesta dona, la qual veig contra mi a grans passes venir nit e jorn, m'ó menaça." E dit açò, yo la víu fremir e dir axí ab la fàç molt irada e ab la pensa torbada, axí com ésser sol de aquell qui davant sí veu enamich imperiós ab glòria surgir e fermar àncora contra tot vent fiable: "Ara beus tu poderosa triagua contra tot mon verí! E ja no·t fosses tu en lo món trobada, brava guerrera ab la qual yo may mercè no trobe! Tots

mos treballs e pena de lonch temps deleix en poca d'ora; ab una gota d'aygua, la qual per tos ulls te partesca del cap, subverteix tots mos forts e antichs fonaments. Tu has imperi, tu has virtut contra tota errada; no·m sé si digua que ést omnipotent, car nau perduda tornes a salvament; per tal les géns te han appellada taula segona valent contra nauffragi." E durant encara aquesta complanta de la ombra malvada, la mort de la qual de tot mon cor desijava, breument semblà a mi que yo veés venir de les parts de occident, devers les quals la dita ombra totes les gents a son poder tirava, una fembra devota, gran de persona, mas de continença molt humil e baixa, e tan mansueta com ésser pot domèstica ovella. Ffembra me apparia ab la cara molt plorosa e trista, groserament vestida axí com dona qui serva beguinatge, tota macerada, tota descolorida, ab los seus ulls girats pus sovent ves la terra, e quant ves los cels aquells convertia, gemint e suspirant en gran plor, revenia axí destituhida de vigor, que sobre la terra tota s'estenia, prenent la pols e fregrant-se·n lo cors e spergint-se·n la testa e la cara. Aprés açò rient se confortava, e levant-se sobre un bastó d'aur, lo qual apparia fos tota sa riquesa, lo seu cors recolsava. Axí·s mostrà a mi, en esta continença, quan la comencí a veure; mas aprés vench axí ardent e tan imperiosa contra la ombra, la qual encara se perforçava de traure dels sepulcres tots los dits corsos morts per lançar-los dins la fossa pus fada, fera gola d'inffern ja dessús explicada, que la dita ombra tota se spaordí, e de poch en poch, com fum qui s'envehix se començà a aprimar e disolre e la dita dona entrant per lo dit loch e mirant ab la vista benigna aquella gent morta, reptà la ombra e dix axí: "Ha ombra enorma! O desamparada e deserta de bé! Yo son contra tu ardida e constant batallera. Aquests qui dormen en ombra de mort, yo·ls despertaré, e axí com lo

sol los menbres frets conforta, los quals la luna passant per nit serena, havia enrajats, los fomentaré; no·ls deglutiràs tu sens pietat, plena de iniquitat, furiosa, rebel·le, car de aquesta mort yo los curaré ab tres fialles d'aur, en les quals port tota ma medecina. Son yo bastant de mort a vera vida la gent resuscitar." E aprés de açò semblava a mi que de la dita dona l'amistat güeria, desijant de tot cor en les langors de la mia mort, quant a Déu plaurà que contra aquella no·m valgua medecina, tenir-la de prop e haver sa amor e sa nobla e molt útil[...] Paria qu'ella cridàs un gran sacerdot, qui de prop la seguia ab bell sobrepellís e ab stola sobre son coll vermella en figura de creu, lo qual, de sanch viva exint de son costat, ab un salpasser sobre los còrsors morts aspersió feya. E faent açò, cascun de aquels morts, sobre los quals alguna gota de la sanch cayia, se levava de peus, mirant los cels, tornat de mort a vida. D'aquell mesquí jaent dins la fossa gran la dona no curà, e per consegüent lo dit sacerdot no l'absolgué ni·l mundificà; romàs axí com pobre ergulós al qual negun no·s gira. E aprés de açò l'ayre s'esclarí, e la visió tantost me fugí, e trobí·m sols e ignorant quin camí empendria. Mas no sé com girant-me per ventura a moltes parts, axí com cell qui sobre lo coll de la sensualitat té la regna fluixa, víu luny de mi passar una donzella. Yo, mirant ves ella, víu-la aturar, e apparech-me que penssament, no pas difficultat de molt aspre camí, l'avia aturada, si bé per àls, si per anar on lo loch hon com stèril e malcontent no·m paria fos assats oportú; pla era prou, mas axí herm, exut e inútil que de sí consellava exir, no romanir e cuytar molt, sens fer longua stada. E aprés poch spay de temps tench son camí vers mi, e demanà·m, suspirant e quaix ab veu de tortra, la qual per cant

ha jamech, ja yo qui era, o christià o juheu o pagà; e yo, alçant ab prou affany la testa, car tristor e penssament me feyen de pas en pas los ulls a la terra girar, emperò desijós de poder trobar persona discreta la qual me volgués informar, car ma ignorància bascosa, importunament a qualsevol cosa en saber avançada, se volrà fadigar, desijosa encara ab voler congoixós, ardent e cuytós, de ésser havisada, ella·m soptà de la sua paraula, prevehent ma resposta: "Ja veig", dix ella, "la creu de la sancta crisma, que portes en ton front. Yo, si bé·m son sibil·la, é haüd l'esperit inllustre e de vera prophecia; no le·y port ara ni le·y portí jamay, car nasquí e visquí en regió e entre nació incrèdul e pagana. E cuyden molts que sia fembra troyana, filla del rey Príam, appellada Erithera; altres dien Cansandra, e altres cuyden sia fembra cumana e ytaliana. És veritat que no fuy may batejada, car babtisme de aygua no era instituït, ni per sacrificis de la ley vella fuy may justificada, car no venia de la generació de Jacob patriarcha, ni babtismal caràcter ni sant crisma sagrat tocaren may ma testa, ni ma arma fonch per aygües mu[n]dada. Mas bé fuý yo per Déu il·luminada d'un clar lum natural, hoc e de un altre lum intel·lectual de vera prophecia, e parlí del setgle venidor, e creguí en un ver salvador, lo qual appell Jhesús, fill de Maria, qui per salut del món en carn venir devia. E si de açò", dix ella, "plena fe no·m donaves, mira què·t diu Aureli Augustí en lo ·XVIII_eny· libre de La Ciutat de Déu, hon parla de mi a ·XXIII· capítols, e m'appella celestial ciutadana, car fora la

ley musayca han los qui han seguida la ley de natura trobada salut, segons appar en aquell sant hom Job, e à-ho tractat aquest doctor soptil theòlech tan insigne, en lo dessús dit libre." E yo stant maravellat, e no encara del·liberat per a sos dits respondre, e ella obrí son mantell celestí e descobri'·m sos pits, e sembla·m que veés un arxiu o armari de alta philosofia, acompanyada de les arts liberals; e en la part del cor me mostrà emprentada una creu vermella, dient-me que tota la sperança del seu cor per tots temps era stada en aquell del qual era lo temps vengut que pengués en una creu de fusta, la qual per sanch qui de ell exiria seria feta flamejant e vermella, mort per los peccadors. E més avant me dix com ella e d'altres venerables sibil·les havien parlat molt altament d'un just qui per l'amor dels seus a grans turments morria, dient e recitant-ho axí com se segueix: " In manus infidelium veniet qui dabunt Deo alapas manibus infestis et impurato ore expuent venenatos exputos "; en les mans dels infidels, ço són los juheus e romans, e altres gentils cavallers de Pilat, vendrà lo just Messies, e daran a ell, qui és Déu sobiran, buffets e collades ab les lurs

mans indignes, sútzees per sacrilegi, e scopint contra ell per gran verí de ira e de peccat d'enveja. E més avant, explicant com havia parlat dels batiments e pasciència de aquest just sobirà, e com callaria perquè no fos conegut per la gent tan malvada, car no ho merexia, e del rahonament que hac ab los infferns e ab los prínceps del regne tenebrós, e de la sua corona d'espines, e del fel e vinagre dels quals lo abeurarien, e del vel del temple com se divisiria, e de l'eclipsi del sol en lo mig dia, e aprés per spay de tres hores, e de la sua mort, e com dels infferns vendria e tornaria, e resuscitaria de mort a vida inmortal primer que algun altre aprés de tres dies, dicens: "Dabit ad verbera suum dorsum et colaphos accipiens tacebit, ne quis agnoscat hoc verbum, unde veniet ut inferis loquatur et corona spinea coronetur. Ad cibum autem fel et ad sitim acetum dederunt in hospitalitate. Hanc monstrabunt menssam, christiana enim insipiens gens tuum Deum non intellexisti ludentem mortalium sensibus, sis spinis coronasti et horridum fel miscuisti. Templi vero vel scindetur et medio die nox erit tenebrosa nimis; in tribus horis morte morietur. Tribus diebus sopno suscepto et tunc ab inferis regressus ad lucem veniet primus resurrectionis principio revocatus universo. Nam resurrectionis principium mortalibus ostendet et regni ejus non erit finis ." Encara més, me dix aquesta donzella com una sibil·la havia profetat que la gent judaycha en fust lo penjaria, e axí·l mataria. E aprés que·s fon debatuda contra lo poble judahic, qui lo seu Déu conegut no havia, ans tan durament tractava e tractaria, "Vés", dix ella a mi, "car no puch ab tu longament parlar, e lig en lo libre de les divines institucions d'aquell noble theòlech Lactantius Firmianus, qui ja hagués

pogudes axí declarar les veritats de la sperança e fe christiana com ha fàcilment destruïdes les errós de les sectes paguanes. "Mas ans que me·n vaja, e·m parteixca de tu, per tal com veig que ést christià e vius en sperança, per la mort e mèrits de Jhesús, de cobrar millor vida, te vull parlar d'un gran senyal que hé ara vist, e per tal que, si n'has agut algun sentiment, sàpies la significança; té uberta la orella a la eloqüència de la devoció e sciència mia. Yo hé vist fendre e dissolre en alguns lochs un temple gran e maravellós. E aquest significa Jhesús mon senyor en lo qual habita plenitut de la deïtat corporalment, segons que diu sent Pau, Ad Colocenses, ·II_o· . E de aquesta dissolució de temple parlava ell mateix Jhesús dient als juheus: "trencats aquest temple, e en tres jorns yo·l despertaré" ( Johannis, ·II_o·): "Solvite templum hoc et in tribus diebus excitabo illud ." É vist ·XII· pilars qui dins lo temple e per lo temple eren sostenguts, car sens los pilars lo temple de sí mateix sostenir se podia, e los pilars no, sinó per lo temple; un pilar caure primer que·ls altres apagant una làntia, emperò aquella romanent penjada. Aquest pilar significa Judes, no pas lo cosín germà de Jhesuchrist, fill de Maria Cleofè, mas aquell altre appellat Scariot, qui era gran pilar de la santa Sgleya, mas despuix per avarícia levà lo teló contra son creador, e·ll trahí, e·l vené per trenta dinés d'argent fets per Thare, pare de Abraam, dats per los ysmaelites per compra de Joseph, e presentats en do per la regina de Sabba al rey Salamó, e despuix a Jhesús en Betlem offerts per los tres

Reys d'Orient, segons algunes istòries toquen e reciten." E puix, irada contra lo peccat d'aquell cruell e rebel·le Judes, continuà axí: "O Judes malvat, e què·t merexia aquest innocent anyell inmaculat qui de grat te havia altificat connumerant-te en lo nombre dels apòstols, donant-te potestat de calcigar los inffernals scorpins e serpents e fer virtuts, e obrar grans miracles, e, més encara, dant-te lo regiment temporal e majordomia de la casa e de les bossetes on stava lo seu petit tresor, quia "Judas loculos tenebat" (Johannis, ·XIII_o· )? E si avarícia, la qual subverteix fe e amicícia, e fa venals totes coses spirituals e humanals, e la qual e per còpia e per inòpia, e per riquesa e per pobresa, no·s compleix ni·s reposa, e la quall, ab extrems perills, aur e argent amagats dins lo fons de la terra ha fets descobrir, no contenta may dels fruyts que natura sobre la superfícia de la terra havia produhits, car havia l'ànima alterada, e inclinada a tan fort e extrem maleffici, almenys com te regoneguist per penitència no pas vera, mas mercennària, no per dolor de la offenssa, mas per temor de la pena, la qual justícia divinal per tos demèrits speraves que·t trametria, ¿per què no·t sforcist ab major cor a retractar la venda, al·legant la ley la qual socorre als enganats ultra la meytat del just preu, o no assajaves de rembre·l per aquest preu mateix faent alguna justa e piadosa almonnya? Car ab tan poch preu podies comprar lo regne del cel, lo qual haver podies ab tan poch com havies." "Mas sàpies tu", dix ella a mi, "que malícia lo tenia abceguat e obtenebrat, la qual havia pres naximent de aquella excel·lent e virtuosa habundància de cor de la Magdalena, la qual, per magnificència e copiosa liberalitat, despès ·CCC· diners d'argent en untura del cors viu de Jhesús, dels quals cascun valia deu diners usuals, tant com ·X· diners barçalonesos; car ell qui de açò que per Jhesús despenia acustumava de furtar la deena part, se tench per freudat en

·XXX· diners, qui són la dècima part de ·CCC·. E per ço de aquells se volch en la venda reintegrar. Bé havia de tu, o malvat Judes, ab lo qual encara", dix, "vull parlar." "Per improperar-te la nequícia tua prophetizà lo propheta David en lo psalm ·CVIII· qui comença " Deus laudem meam ne tacueris ", lo qual féu contra tu, segons appar en lo primer capítol dels Actes dels Apòstols, prenunciant la damnació tua, segons que açò per sacra Theologia aprés serà mils declarat, e pus largament expressat e pronunciat. O Judes, violador de les sanctes leys d'amicícia firmades ab lo sant e reverent Jhesús, qui ab semblança d'aquella, e ab besar, qui és senyal de ànima amant e pacífica, li fist tan mortal guerra, e·l metist en les mans dels cruels enemichs de la sua vida. "O cor teu alienat de mansuetut e benignitat humana, qui per dolça e amigable resposta del just angustiat no poguist ésser ni vinclat ni vençut la hora què·t dix: " Amice , a qu'ést vengut?" O rebel·le, o traÿdor, guarda què fas. Aquest és ton senyor, o ingrat, aquest és ton benfactor, o scelerat, aquest ton sacret e tes malícies a les gents no descobre, ans te liura lo seu cors preciós, per tal que, denegant-te aquel, no publich lo teu peccat occulte. Mas temps vendrà que lo cel e la terra te publicaran, revelant lo cel la tua iniquitat, e llevant-se contra tu la terra, e abduys te scopiran, axí com la caramida meridional escup de sí lo ferro. O incivil, qui ab signe de amor desligues e dissipes e romps los pactes de pau, fe e confederació humana! O furiós e ffrenètich! E com has lo gust e tos sentiments tots desviats, e enormes e inffeccionats lunyant-se de la font del bé e impugnant aquella! Ara roman la tua làntia appagada,

car has abans la fe, per la qual viu lo just (Abacuch, ·II_o· ) e aprés la vida perduda, e roman penjada a semblança del qui·s desperra e·s penja en l'ayre. "Odiós a Déu, e a cel e a terra, juxta illud celo terreque passus inter utrumque perit , emperò has comès pus greu peccat, fahent a Déu molt pus greu offenssa en ço que t'ést penjat e desperat que en la venda del teu mestre Jhesús, car la vendició sguarda hà humanitat sua, e la desperació tua és diffidència de la sua misericòrdia e divinitat, la qual, a senblança de Cahim, has, açò fahent, blasffemada e durament offessa. "Los ·X· pilars que aprés vacil·laren e deffallgueren són los ·X· apòstols Johan, Andreu, Jacme major, Jacme menor, Phelip, Thomàs, Berthomeu, Simon, Judes e Matheu, qui fugiren e la fe perderen, no creents que Jhesús fos ver hom e ver Déu. En aquell punt foren en via damnada e perduda, segons pus stesament e pus larch se dirà en lo libre segon per sancta Theologia, la qual de açò sabrà millor parlar e pus profundament. L'altre pilar, al qual apitrar-te volies, significa sent Pere, qui cuidava ésser ferm en la fe, per sa presumpció, dient que si tots los altres eren en Jhesús scandalizats e·l negaven, que ell no negaria; qui despuix caygué, e peccà pus greument que alguns dels ·X· altres. Les lànties se appagaren car la fe d'ells tots ·XII· se perdé, e·s verificà la paraula de Job a ·XXVI· capítols: "Les colupnes del cel han pahor e tremolen": " Colupne celi, pavent, etc. " Per açò en aquests jorns se despullen los altàs e la sgleya, car los apòstols foren nuus e despullats de fe, e les campanes no sonen, car ells no preÿcaren Jhesuchrist ni la sua fe, ni·l confessaren de cor ni de lengua, d'on covench que les pedres, qui·s tallaren, e los moniments, qui s'obriren, li fessen testimoni de divinitat, per les paraules que ell dix lo

jorn del Ram: "Si aquests qui ara me dien lahor callen, les pedres cridaran." "E si per ventura m'és feta per tu qüestió per què sent Pere defallí pus greument, exceptat Judes, que algun dels altres apòstols, respon una glosa, ab la qual se concorda frare Nicholau de Lira en la sua postilla sobre los evangelis, e ensemps ab ell molts moderns glosadors, qui tots hó partida dels doctors majors de la sancta Sgleya, e yo", dix ella, "son de lur intenció, que per tal com lo volia Jhesús constituir cap de la Sgleya e príncep e pastor de tots los christians, lo permès pus greument peccar, deffalir e caure, perquè, per consideració sua e de son falliment, sabés mils haver mercè dels deffallents e comportar les inffirmitats dels altres. Per què appar que no és menys bo constituir en prelació persona peccadora aprés justificada que del tot innocent, la qual ha viscut sens evident errada, car allà hon han habundat peccat e delicte habunda sovent la gràcia divina, segons que dix sent Pau; d'on permet Déu sovén caure los justs per càstich de lur presumpció, la qual de lur virtut venir no poria, perquè ab major detestació de peccat s'enflammen en amor de virtut e de veritat. Per ço és scrit per l'apòstol sent Pau que als elets totes les coses són occassió de bé, e sovén de millor que d'abans. E diu una glosa

que hac los peccats per la rahó ja dita, car peccat la vilitat del qual és experimentada, pus forment sol ésser detestat per la persona, la qual és peccable. E, certes, sent Pere ab gran mansuetut e dolçor tractava los peccadors, com de sí mateix li recordava, e de la misericòrdia de Jhesús, qui, sguardant-lo l'avia de son peccat guarrit e curat. Car guardant-lo Jhesús se recordà de la paraula que dita li havia, com lo renegaria, e exint de la casa hon era, plorà amargosament, juxta illud luce ·XXII·: " Conversus Dominus respexit Petrum, et recordatus est Petrus verbi Jesu et egressus foras flevit amare. " "E axí", dix ella, "pots contemplar la virtut e la influència del sguart de Jhesús, qui los peccadors a sí mateix tirava, segons appar en altre cas, com tirà a sent Matheu per son sguart a sí e aquel lo seguí ( Mathei , ·IX·). E en tal manera tirà a sí sent Pere, que la vida de aquell tots temps aprés fon de plors e làgremes habundada. Car sabia, e axí ho diu Ricart de Sent Víctor, que Déus, absolent la persona de la offenssa e colpa que ha comesa, la obliqua a perpetual odi e detestació del peccat quant en memòria li vendrà.

Car de continent que hoÿa lo gall cantar se levava e, stant en oració, plorava e sospirava trossús al punt del dia, en tant que la sua fàç per les làgremes era tota assenyalada. E volen dir alguns que les làgremes la y havien cavada, e feta en aquella canalls, a juxta illud Job, ·XIIII_o·: "Paulatim terra alluvione consumitur ", si bé aquesta al·legació no és al cas present molt appropriada. "Mas açò que yo ara a les bastes explich, serà mils dit quant sancta Theologia farà son rahonament. La qual ensenya e adoctrina e parla com havent potestat, imperiosament; e ço que·ls altres dien de la Scriptura sancta és parlar manlevat, com obra decorada. E no·t maravels si yo de acte passat ab acte present te fas mesclament, e lo passat recit com a present, car açò fas per dar e ministrar a la contemplació tua pus útil e devot nudriment; e pus te dó algun sosteniment, no·t torn en greuge aquesta compilació axí entremesclada, car sol tu·l prepenguesses, seria pus limat aquest meu rahonament. Mas acte de l'agent cové que sia temprat segons la disposició de la cosa passiva, car en altra manera no exiria fruyt de la operació, ans seria obra vana, infructuosa e freturosa de execució." Me recità aquesta donzella sibil·la que ella en aquest camí havia encontrats los apòstols, qui sglayats fugien, e en lurs rahonaments los havia coneguts e assenyalats. Car la un deya axí: "Yo·m sospitava d'aquest desastrat cas, e per tal lo volia de la Passió desviar e retraure, tant que per açò ell me appellà Sathan ( Mathei, ·XVI_o· )." "E en açò", dix ella, "coneguí

que aquest era sent Pere. L'altre dehia que fugia tot nuu, qui havia desamparat lo pali del qual era vestit e abrigat, e se complanyia; e en açò coneguí que era sent Johan, o almenys axí m'ó cuydí. Havia un altre qui dehia: "No és aquesta la consolació del dia de la transffiguració sua, com apparech a mos companys e a mi en tant elegant spècia e semblança" ( Mathei, ·XVII_o· ), e en açò penssí que era sent Jacme major, frare de sent Johan. L'altre dehia: "Pahor hé haüda que no·m prenguessen en loch d'ell, per tal com yo·l semblava, mas Judes se n'és havisat, qui per ço l'à besat". E en açò", dix ella, "conexia que era sent Jacme menor. L'altre dehia: "Debades yo no l'interrogava e no·l requeria que·ns mostràs lo seu Pare, del qual nos feya sovén tan gran stima e tan gran menció, car ara hé vist que·ll crida, e ll'adora, e·l clama e·l reclama: "Pare, si possíbile és, pas de mi aquest càlzer", e veig que no l'ou ni li ajuda a sa necessitat ni al turment que passa; no·m sé quin ni quant potent s'és aquest seu Pare, les entràmenes del qual totes no·s regiren com veu un sol seu fill, home de tan gran seny e alta saviesa, ésser vengut a tal occasió. No sé quant mostrarà son gran poder e voler, si ara no·l demostra com hi à tal rahó." "E en açò yo conexia", dix ella, la qual tots temps parlava, "que aquest era sent Phelip, ton patró, qui havia dit ( Johannis, ·XIIII_o·): "Domine, ostende nobis Patrem ". L'altre dehia: "Ara hé perdut sent Johan Babtista, qui·m tramès a ell, ensemps ab un altre, per saber si era ell lo qui speràvem haver per salvador. E no sé hon me vaja ni dacianant qui serch, ni qui sper, car en mi no sent caritat, ni fe ni sperança, ni sé de qui puixa haver fiança"; e en açò coneguí que era sent Andreu. L'altre

dehia: "Ara hé lexat lo regne de mon pare per aquest hom, lo qual veig tan cruelment morir. Cuydava yo que ell fos rey del món, home sus tots, e de tan gran puixança que hagués molt avançat a ell servint e seguint, lexant tota cosa altra per molt que fos preada. E trop-me desert e pobre e despullat e nuu". E coneguí que era sent Berthomeu, e diguí en mi mateixa que pus nuu seria com perdria la pell. L'altre se condolia del tresor que havia leixat en la taula del cambi, dient que per ço que no veya havia desemparat ço que tenia e que possehia, e que no havia may res avançat ab tal mercaderia; bé mostrava que molt se·n penedia. E en açò coneguí que era sent Matheu. L'altre dehia: "Ara appar com s'és manifestat a nosaltres que havem conegut que és home mortal, temerós e passible, e no veem en ell magestat ni força divina"; e en açò coneguí que aquest era sent Judes, qui dixit ei (Johannis , ·XIIII·): Domine, quit factum est quia manifestaturus es te nobis et non mundo ; car més avant dehia: "Prou te ést, Jhesús, al món manifestat, pus potestat e força mundana te ha pres e ligat". L'altre dehia a Déu: "Com és aspre, e urgent, e terrible aquesta terror e persecució, la qual me destreny e m'ensenya e·m força de oblidar mon cosín germà, que hé haüt tots temps per senyor e per pare, e hé tant fort amat, que ma vida a mort per ell liurar cuydara. Ara veig són per poch; mas com seré ardit allà hon veig que algun no l'empararà sinó la mare sua, la qual per ell passa tan gran turment! No son yo millor ni pus sant que mos frares, ans hé perdut lo nom de obedient". E cogití en mi que aquest fos sent Symon." E recità·m com ella los cridava ab grans crits de ley de natura hon eren les leys, les quals obligaven, de fidelitat

e de amor virtuosa a lur dret senyor, dient: "O colupnes de jaspi luminós qui ans solíets valer contra il·lusions de fantasmes e ombres, e com s'és mudada la vostra color e l'aur fi de la vostra constància, e gran perseverança s'és enfosquit, perdent gran resplandor! Com se són dissipades les pedres vives de l'elet sanctuari! O nobles fills de Syon, car axí us appella en les sues Lamentacions Iheremies propheta, Trenorum quarto com s'és axí vostra virtut lassada e sóts tornats com a vexells de terra, prests a ruptura per dissolució! O lums del món, e qual vent fortunal vos ha tost apagats! Falles ardents, com vos sóts enfosquides! Pinnacles alts, qui us ha tots reverssats? Vostra virtut, com és tantost perida, jutges del món, per assistir a Jhesús ordenats en lo final judici? Com vos ha pahor contrària a juhí axí tots atronats! Tornats, tornats, car detràs vos roman lo bon rey que leixats. Fugint a ell, a virtut e honor havets lo dors girat, e pus la vida per temps havets leixar, per temps guanyar a vosaltres incert no façats tal fallida. Car temps vendrà que u haurets smenar, e ab martiri vostres dies finar per adquirir tots temps noble vida." Mas que havia cridat e dit debades, axí com cell qui sermona a orelles sordes o a persones qui no volen hoyr. Mas bé los emprès mal, dix ella tantost, declarant-me la altra visió que yo vista havia, car despuix los víu caure cascun en sengles fosses morts spiritualment, axí com aquells qui a Jhesús, lur dret senyor, havien faltada vera fidelitat e la fe trencada, la qual és vida de la ànima justa, segons que diu sen Pau, Ad hebreos, ·X_o·: "Justus meus ex fide vivit ", e ja dessús és stat al·legat, e havien de lur dit senyor perduda la sperança, e la sua ardent e viva caritat; e no ells tan solament, mas encara ·LXXII· dexebles, aquells dels quals fa menció sent Luch en son ·X· capítol, e no-res-menys ·V· dones

de gran e alt affer, Maria Magdalena, Maria Cleoffé, Maria Salomé, Johanna e Susanna, de les quals lo dit sent Luch parla en son ·VIII_eny· capítol, e caygueren prop d'un pou infernal, penetrant tro als abís, en lo qual romàs Judes trabucà axí de tot son pes, que jamay non levà. Judes és aquest aquell d'Escariot, qui aprés hac peccat e la sua ànima fon spiritualment per sa gran colpa morta, jamay no respirà alè de vera vida. E si Jhesús no·ls hagués preservats, en poch stava, segons que lo Psalmista dix de sí mateix aprés que hac peccat, que lurs ànimes no fossen al fons d'infern scrites, in Ps._o: "Nisi quia dominus adjuvit paulominus in inferno habitasset anima mea ". Mas les tres dones sanctes e notables, per mijà de la dona quarta, la qual vench aprés elles, los empararen e los ajudaren, e fon-los bé obs sforçadament, e açò posants la creu entre ells e lo juhí divinal, car per mèrits de Jhesús crucificat és remès tot peccat en lo ver penident. "E per tal com desiges saber e oyr qui eren elles e què significava la ombra tan terrible, te dic que aquelles tres dones excel·lents eren, la primera predestinació liberal en lo alt consistori del rey omnipotent, la segona oració virtual feta per ells per Jhesús redemptor reverent, la terça deprecació cordial de la Verge Maria, la qual per lur salut pregà devotament. La quarta dona, per mijà de la qual les tres primeres los donaren perfet guariment, és Penitència general, per cascun vici e per tots ensemps universalment. La ombra que has vista és ombra de mort e de peccat, aquella de la qual parlaren Zacarias, pare de Babtista, Luce, ·I_o· , e Ysaÿes en lo ·IX_eny· capítol, e David en lo libre dels psalms. Aquesta ombra tol la visió de la lum increada, en la qual sta glòria e vida eternal. E aquesta ombra, en Eva començada,

porta a tenebres del carçre infernal; certes, aquesta porfidiosa e inportuna ombra contagiosa a la carn humanal los haguera dins los abís e carçre dels damnats tots resclusos e precipitats dins lo lach criminal, mas ells per divinal predestinació ans de la constitució del món elegits ( Ad Hephesios, ·I_o· ), e per oració de Jesús, fill de Déu, servats e custodits ( Johannis, ·XVII_o· ), e per intercessió e meditació de la Mare de Déu armats e insignits, juxta illud "Proverbiorum", ·VIII_o·: "Qui me inveniet inveniet vitam" , no podien freturar de subvenció e gràcia liberal, ans per mijà de vera penitència havien obtenir justificació, recobrant la vida e gràcia perduda, e açò per scampament e asperció de la sanch de Jhesús, feta per ell mateix, sacerdot venerable e propiciable ( Apocalipsis, ·I_o· ). Car tot peccador qui és justificat, per la sanch de Jesús e no per altra cosa obté remissió. "La ombra te sembla haver ofuscada gran partida dels cels, axí com dix Elifat: " Celi non sunt mundi in conspectu ejus ", Job, ·XV· per tal com per peccat començà al cel rebel·lió, per la qual Lucifer en inffern trabucà e ab sos companyons ha e haurà tots temps damnació. E si la figura de la dita ombra era tan gran e fada, no te·n maravells, car gran és stada e longua la possessió de peccat sus natura humana. E si la dita figura semblava brutal, te dic axí mateix que no te·n maravells, car lo peccat fa ésser l'ome com a brut animal. Mas, cert, aquesta ombra ha penitència

per mortal enemiga, la qual portant ab sí tres fialles de justificació, les quals són conffessió, contrició e satisfacció, dóna sanitat a les tres naffres del cap ulcerat, les qualls són oblivió de beneffici e gràcia divinal, menyspreu de la glòria incomparable celestial, e inconsideració de la tribulació e misèria infernal, les qualls fan l'ome ingrat, ergullós e insensat e vanagloriós. E cura axí mateix aquesta dona, Penitència appellada, e sana de tot mal lo cor naffrat e mortificat, qui és destituït de caritat infusa e supernal. "Lo bastó d'aur sobre lo qual Penitència se recolsa, és certa confiança de la miseració e clemència supernal, per rahó de la qual riu en sí, e s'alegra a semblança de Sarra, sperant deport e consolació filial ( Genesis, ca_o ·XVIII_o· ), e axí mateix com penssa e considera que la dolor que ha dels peccats li és pertinent e pròpria e deguda. E si bé has prepesa la sua continença, contemplant vivament en la sua fàç, conexeràs què deu fer aquell qui a vera penitència prepara lo seu cor e la sua penssa. "E si·m fas demanda per què, de les tres dones, les dues darreres sobre los morts ploraven, dic-te per tant car Jhesús, mon senyor, e la Verge Maria han vivament plorat per los peccats de l'humanal linatge, e de aquells han haüda dolor. E si disiges ésser certificat per què totes tres anaven envelades, sàpies que per tant car hom del món, peregrinant per la via mortal, no sab si és scrit en lo libre de vida, ni si morrà just o peccador. Per tal dix Salamó (Ecclesiastès, ·VIIII_o·),"Nescit homo finem suum, et iterum; nescit an odio aut amore dignus sit ". Car digues-me qui sab certament si és predestinat, e si per Déu lo Fill encarnat és estat a Déu lo Pare e per la Verge Maria al dit fill seu applicat e recomanat; ni és algun qui saber-ho puixa, si donchs per Déu

no li és revel·lat, o ans que muyra no és confirmat o sertificat. "La dona aquella la qual contra la ombra s'és per tots temps tenguda, és la Verge Maria, vera scolana de eternal Sophia, en la qual no ha cabut peccat. "E si·m demanes per què semblava que los dits morts no fossen de tot morts, dic-te que morts eren, car en peccat alguns dies vixqueren. Mas axí com de Làtzer dix Jhesús que no era mort per la sua malaltia, pus que viure aprés la mort devia, axí apparia que aquests morts participassen d'algun motiu de vida, car cascun d'ells de la mort se dolia, e és part de salut voler ésser sanat, Sèneca Ad Lucillum . "Orientals eren les tres regines, car al ver orient, Déu lo Fill, qui us ha de dalt visitats, és cascun elet per ells acostat. Mas Penitència venia d'occident, car penssant en la mort, que és posta de vida, cascun pus ardentment aquella demana, e ab ella devotament se abraça, e a ella·s comana, e car va de tot la hora que la mort tramet desiximents. "Mas bé·t vull dir més avant", ço dix ella, pus me hac declarada aquesta visió, "que lo pilar sancer del preciós smaragde tot verdejant per sancta sperança de resurrecció, qui lo cimbori, ço és la fe de la Sglésia, tenia ensemps ab la ·XIII· làntia, qui significque la fermetat de la Verge Maria,

dona forta segons diu Salamó, qui, per les laors que d'ella recita en lo libre dels Càntichs, ha ja vuy per ventura obtenguda al cel salvació, dona constant, e sàvia, e nobla, de gran perseverança, romangueren en tota lur virtut, sens peccat e offenssa; per tal los dissabtes fa d'ella festa Sancta Església, car lo sant dissabte en ella sol romàs tota la fe, la qual per lo carvonclo és significada. Car lo carvonclo reservat en l'archa de Noé significava la fe del Mesies, la qual se conservà en l'archa dessús dita, car ladonchs periren tots los menyscresents, qui tots fora l'archa en aquell punt estaven. E, certes, aquesta sacratíssima Verge, mare del Fill de Déu, pot ésser comparada a la pedra preciosa per los lapidaris abeston appellada, la qual se troba en lo regne d'Aràbia, la virtut de la qual és aquesta: que una veu inflamada, jamay no s'apagua, ans lo seu faro és perpetual, car la dita Verge jamay no perdé gràcia la qual una vegada per lo Creador li fou atorgada. "Lo temple, donchs, que vist has, segons ja t'é tocat, aquell te significa, lo transcendent Messies, Jhesús, just e misericordiós, axí trencat e maltractat, e en molts lochs descusit e tallat, com home clavat, flagellat, e batut, e ligat, e d'espines en lo cap coronat, aprés que fon mort ferit de colp de lança." E no obstant que fos maravellat e assats temerós de tanta rahó com retuda me havia, emperò axí com ésser sol en molts strets passos, confortat per lo parlar d'esta fembra tan sàvia e tan sancta, sí pris ardiment per demanar-li encara més avant ella com ho sabia, dient: "O donzella de virtuts naturals e morals ricament il·lustrada, a aquest penssament te retench enfrenada, com te víu aturar; amor sglayada te féu apitrar, la qual hapercebuda te torna lo gosar. Certes, com te víu, tu me appareguist axí com appar soptosament cosa que desvia per admiració de tot altre contemplar.

E pus te conech per ton bell parlar ésser de lum de sciència tan clarificada, ço que·t deman vulles-m'ó explicar, car molt és bella cosa saber noble saber expandir e despendre; car despenent no·s pot perdre ni aminvar, ni per rovell de ignorància adormida o morta dissipar ni tudar." E respòs-me que per lo creador la sua ànima era stada il·luminada, qui la sua resplandor expandeix per lo món, e en special sobre l'ànima devota e humil e casta, dient axí: "Déus ha mi eleta per publicar al món algunes veritats tocants lo rey Messies, e en special los misteris de la sua amara Passió, e lo triumphe de resurrecció, e los senyals del jorn del judici; e gens per açò admiració de vera creença no·t tengua exellat. Car gran e francha és la virtut divina, quia spiritus Dei ubi vult expirat ." "Ara", dix ella en aprés, "té ton gran camí, car via gran te resta; ab tu no atur pus, car molt són occopada per parlar de aquest tan alt misteri ab lo poble gentil, qui per tal com són en lur nasció nada, me dóna pus gran fe que als libres dels sants pares prophetes. Demà al migjorn trobem-nos a un senyal de creu en lo mig loch de la spera terrena, ço és en un loch hon tu veuràs una creu alçada, en la qual ha ·IIII· fusts, cedre, ciprer, oliver e palmer. Car aquí comparran tres generacions, christiana, judaycha e pagana." E lladonchs responguí: "O sibil·la, donzella venerable! A gràcia liberal e gran! Beniffici he car t'à plagut a mi declarar tan amagat misteri. Lo teu dolç cant m'à fet respirar d'un pèlech de terror qui la mia ànima tenia agreviada, obrint-li una porta per la qual un raig de la tua sciència profunda e sancta dónes claror a la foscura de la ignorància de mon enteniment. O, tant és aquell a l'altre obligat, qui d'aquell reeb alguna spurna de sapiència vera, a la qual tot terrenal tresor és incomparable, car és bé donant perfecció hà aquella ànima racional, e tan noble que en final objecte

de la sua eternal beatificació, [com] és egual ab los àngels. E no·t pensses, car no·t vull ésser falls, que la tua absència me dó gran enyorament, no perquè no sia desiderable la participació de la tua virtut clara e generosa, mas perquè no sia a mi occassió, axí com s'esdevé sovén per gelosia, de perdre per tu altra cosa millor, la qual tots temps hé qüesta e servida. Car bé vull sies serta que hé dada la fe de mon enteniment a una regina noble, emperadriu rica de franch voler, monarcha de saber superlativa, en custums aprovats, e virtut e bellesa, qui·s fa appellar per les gents Theologia; e si·m vehia molt ab tu aturar e perseverar en secret col·loqui, qui ést donzella de Philosofia, é dupte en contra mi no concebés suspita, e no offenés massa ella, la qual per tu no leixaria, e un sol moment tant no fos baixa e petita la cosa, agreujar no voldria, car una vegada, quasi per tal rahó irada e fellona contra sent Gerònim, lo féu batre fort en celestial consistori. Ydeo apostolus, Ad Coloscenses, ·II_o·: "Videte ne quis vos decipiant per philosophiam ." Mas ella a aquestes paraules sforçadament respòs, e hem semblà que·s fóra somoguda si saviesa gran no l'agués retenguda, e dix axí: "Là hon veritat ab lealtat és assats coneguda no poden haver loch gelosia, suspició, oppinió, ni dupte ni error. E si tu per ventura la mia sancta maestressa Theologia no és tinent, ni Filosofia, qui de adolescència l'às amada, servida e preada, la qual cosa no cuyt, car ton cor me appar assats inclinat de voler-la per a tots temps servir, e ella sab bé tots los fets scutir, e no li fal deguda conexença; bé saps yo qui son, e que no·t vull ni ab tu no m'atur sinó per amor e per la honor sua, e per l'amor de aquell Messies just, nostre comun senyor, lo qual com christià regoneix e confesses; ni son donzella d'aquella philosophia que no és philosofia, si bé se·n vol usurpar lo nom, la

qual no creu sinó ço que pot veure, fada, stòlida e massa ergullosa, e presumint més que no deu de sí, mas de aquella vera philosofia que als theòlechs prepara via de speculació e de intel·ligència de les coses molt altes, preparant més avant scut de deffensió contra error folla, carnal, diabòlica e molt vana. "La qual philosofia theologia no exella jamay ni bandeja de son noble servey, sicut apparet "Proverbiorum", cap_o ·VIIII_o·: "Misit ancillas suas vocarent ad arcem ." E són paraules de la saviesa divina appellant philosofia e totes les altres arts liberals a servey e obsequi de la sancta theologia. E sent Pau se[gu]eix en los Actes dels Apòstols, al·legant un dit de Aratus, Actum, ·XVII_o·, et alibi ·I_a· ad Corinthios ", ·XV·, un dit de Meneànder, que havia posat que col·loquis leigs e desonests eren corruptius de bones custumes. Et "Ad Titum", ·I_o· , un dit de Eumènides, philòsof gran, contra los candiots. E aquesta philosofia han los sants doctors volenteres abraçada, segons que has vist en los libres de sent Augustí de La ciutat de Déu, e en los scrits de sent Thomàs de Aquí, e de frare Alexandre d'Ales, e de Johan Scot, e de molts altres speculatius mestres en sancta theologia, a qui sobre les sentències de mestre Pere Lombart han qüestions mogudes e decises de gran subtilitat. Ne per aquesta seguir fon batut sent Gerònim, no obstant que philosophia no la calga ésser amprada les hores que sens ella lo enteniment humanal pot haver actès a la dessús dita emperadriu sobirana." E dit açò, se partí de mi axí cuytosament com fa la vira

per la corda empesa, o l'estel qui s'emflama en l'ayre, e corre e·s lunya ab sobtat moviment. CAPÍTOL QUART, TRACTANT DE LOS PECCATS DELS JUHEUS, LOS QUALS PRINCIPALMENT LOS INDUHIREN PER DAR MORT A JHESÚS Partida de mi aquesta nobla puel·la sibil·la venerable, pus entrenyorat e abatut en mon cor de la absència sua que abans no cuytara, romanguí molt pensiu, e trobi'·m sols en ayre qui soptosament se tornà tenebrós, ni víu lo cel ni stel·la luir, ans me semblà la fàç del món scura. E aprés que mos ulls assegurats se hagueren pres algun lauger sforç, semblà a mi que fos en un boscatge espès e molt gran, en lo qual no vehia sendera ni via ni algun vestigi de peu humanal, on penjava un faro a la brancha d'un arbre vell e de molts anys, lo qual resplendia assats poch, axí com luna nova sots nuu gran e spessa dins algun loch entre multitut de arbres. E a cab de poch, asestant de la vista vers una part sinestra dellà, mes orelles eren stades per remor prevengudes, yo víu venir ·V· fembres segons lur gest e hàbit peccadores, emperò mal ligades, ab moviment desordonat e comport sense regla. E quant les víu a mi aprohismar, duptant-me que per elles e per lur mal alè no romangués naffrat, o inffeccionat, a semblança de aquell qui vol star secret, mas per gran força cridí tot trist e sglayat: " Adjuva me, Deus salutaris noster ". Ni crech fos christià qui tals objectes vis que no invocàs la Mare de Déu, dient: " Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix ". Emperò ab gran temor, axí com aquell qui en algun gual

incert o cosa nova·s prova e·s met en sperar perill inusitat, yo·m reseguí e mon cor qui fugia ab lo cors aturí, lo qual no·s movia, e ab temor a temor resestí, amant més aquella stant dissimular que fugint deffensar. E com foren davant mi totes ·V· s'aturaren, e yo stant quet, qui ja a ma lengua havia fre posat ab gran atenció, per tal que per aquella inconsideradament no fos dexelat, e esperant ab glay a què·s divertirien, començà la una, que gens de mi no fon apercebuda, com a persona que lo cor e los ulls té en diverssos lochs, e luny de sí mateixa ha la penssa logada: "Un hom fill de fuster, famolent e golós, subversor de la gent, e seductor e deceptor del poble, usurpador de juridicció, car se fa e·s diu rey, e qui vol tolre lo trahut a Cèsar, trencador dels dissabtes, amich de publicans e de peccadors, samarità, endemoniat, blasfemador, e qui·s diu fill de Déu, lum del món, e principi, e qui diu, més avant, que ha potestat de remetre peccats, hom que sos dexebles han ja volgut tenir e liguar, dients en sí mateix que era furiós, hom cert digne de mort segons la ley scrita, és vengut en terra per mi dissipar, abaixar e confondre. Yo, mísera Enveja, no u puch tol·lerar, qui no sé riure sinó quan veig plorar, ni hé dolor sinó quan veig en les gents alegria. Venits, donchs, germanes mies, venits, companyones e confederades en iniquitat, e alciam-lo sicut scriptum est (Mathei, ·XXI_o·): "Venite occidamus eum", et "Sapientie" ·II_o· ca_o, "Morte turpissima condemnemus eum ". E yo, que oý que aquesta era Enveja, que al·legava contra Jhesús ço que los phariseus e scrivans del poble judaych, moguts per enveja, havien inproperat a Jhesús, fill de Déu, segons appar en los sants evangelis, volguí mils que no

havia la sua forma e figurat mirar. E semblà·m que fos fembra petita, e de statura magra, groga, descolorida, ab la vista torta, ab les dents de rovell e lo pits vert com fel, e lengua serpentina, sens algun repòs, esvetlada, plena de penssaments, vestida d'un gel tant que la sua vista tot me refredava, sicut scriptum est in psalmo: "Ante faciem frigoris ejus quis sustinebit? ", acompanyada de drachs e vibres e serpents e altres vermes, faram, del qual se peixia e s'era pascuda ja del temps ençà del primer fill de Adam. E apparech que aquesta disposició sua era covinent a la sua natura, car lo qui enveja se constitueix pobre e menor que aquel de qui la ha, e per tal és scrit (Job, ·V·) " Parvulum occidit invidia ". La magresa e grogor li eren propriis per los turments que passava de les prosperitats de les gents del món les quals són avançades per riquesses grans, per virtuts o fama. Car enveja és greu turment, e en açò solament ella sol ésser justa, que tormenta les ànimes de aquells qui la han, car la sua fúria jamay no cessa tant com visca o sentiment li dura, car de tota prosperitat d'altre trau a sí mateix part de dolor. O, ja miràs aquesta les grans coses del món, e hagués ulls en tota part del setgle, perquè mirant hagués tots temps langor, com ha, inpascient de tota altesa e alegre sort d'altre; sola misèria e dolor de prohisme àn ab ella pau. És vestida de gel, car és contrària al foc de caritat, lo qual fa lo cor stil·lar en amor e socors de prohisme, e la sua lengua l'encalla, ni ha repòs, ans per susurració e detracció, en secret o en plaça, rou la vida dels altres. "O maligna fembra", diguí yo donchs, parlant ab mi mateix,

"per la qual la mort entrà en lo món, segons diu la Scriptura ( Sapientie ·II_o· ) que la enveja del diable féu la mort en lo món venir! Ara fosses tu del setgle exellada, qui pots més mal fer e mal sembrar que natural amor no pot conciliar, segons parech en los primers dos germans Geneseos quarto et tricesimo septimo , e en los fills de Jacob, qui veneren lur frare. E de tants mals ést tu estada e ést e seràs causa, a tu mateixa e tots los altres, per acostats que·t sien, per conplir ton mal cor, havent sovent en avorrició, e per tal car sovent surt lo cor, prest e sensible a cogitar de la cosa d'on molt se dol, lo qual no sens gran treball e pena pot la lengua tenir e enfrenar que no sia massa corrent e prompta a fer-li testimoni; car no és sens affany cobrir gran dolor e aquella dissimul·lar, e tenir secreta e reclusa com a vegades parle e digua [a] la fàç ço que lo cor voldria celar per eternal scilenci. "Per ço quasi constret e forçat, car zel e amor gran a la cosa pública, de la qual molts savis e antichs philòsofs han pronunciat que deu ésser tinguda com un divinal bé, car és bé comú qui mouen a mi e inclinen, vull contra tu, verinosa e pestilencial e parlera Enveja, de cor e de lengua, e de tot mon sforç ordir e invehir, e la tua enerbada malesa blasmar e perseguir, com contra aquella inexorable e insuasible e rabiosa guerrera. Là mets studi a treball, e punya en profundar e enfosquir, delir e subvertir aquesta tan insigna, poderosa, tan prosperada e tan famosa ciutat de Barchelona, a la qual si per ventura alguna altra ciutat dels cinch regnes de Spanya és egual hó fa par, almenys no la passa sí que aquesta li sia segona. "E açò hé deliberat fer, e en obra metre ab scriptura, la qual no passa axí com la paraula, per tal com veig que·t prens molt de la plaça, faent legut de açò que vols e que fer

t'à plagut, e occupant ço que no t'és degut ni per antigua possessió ni per prescripció ni per just títol devallant dels pares. Tu, Invídia, la qual ja fosses del món relegada, sediciosa, contumeliosa, porfidiosa, mare de litigiis, contrària de pau, seminari de rancors e de odis, mena de bàndols e de discenssions, e de totes virtuts pestífera madastra. E mortal enemiga tua, la trahiràs, e serà gran damnatge d'aquesta ciutat, la qual caritat e comuna amor, adversària tua, han molt avançada. Car stas en aguayts e tens gran enboscada, e a fons la metràs, car gran peccat, si és continuat, destrueix gran ciutat, com sia adversari de Déu qui la sosté per sola pietat, si amistat civil, cimentant los coratges ab benivolència e vera caritat, tost no li socorre, consoldant e unint los volers per tu discors departits e divisos, car no veig que per àls tips e rovells de parcialitats la hajen maculada, los quals feren perir Athenes e Roma en lo temps de lur pau e lur prosperitat, e moltes altres antigues ciutats, e de les quals ella esvetlada, prudent e circumspecta, en los dies passats, ab exercici e studi de pau, se era deffesa e destrament salvada totstemps mijançant la guarda divinal, sens la quall debades en guardar-la se vetla la bada. Car axí en pau com en guerra mortal se pot perdre ciutat, e axí per vençre com per ésser vençuda, car pascificada tota guerra hostil, roman sovén per odis e enveja discòrdia civil, per la qual Roma, destruhit Aníbal, e Cartagema de tot calcigada, fon en tant fort perill que, quasi perduda, és maravella com pedra sobre pedra s'í és despuix trobada. A, malignant, e cruel e salvatge! E com te ést mesa en nostra ciutat, entre aquels fills e hereus de pares units de cor, de voler e de sanch, qui·s deurien amar a semblança de lus progenitors, qui per mútua caritat e amor l'àn tant ampliada! Car per amor les coses poques creixen, axí com

per ranchor les grans se enfosqueixen, segons dix Sal·lústius e·s desmallen e cahen, d'on dix lo Salvador que divisió porta los regnes a desolació. De tu sorteix, o Enveja, tan brava com fa filla mare, e effecte de causa, una discenssió e discrepació secreta de coratges, la qual, estant dedins los pits tancada, rou l'esperit quant la lengua no parla. Si bé, vil Enveja, no ést sorda ni muda, ans ous massa e parles assats, dilatant-te sovint pus que obs no·t seria, d'on s'esdevé que ab poqua spurna d'alguna paraula indiscretament dels labis scapada, basteix gran foch, qui ab dolor e sanchs e greus treballs se appagua. O ciutadans d'esta noble e bella ciutat, aprés del mont de Júpiter per Hèrcules fundada, la qual Monjuhic és vuy appellat, car lo vocable per longitut de temps s'és falsificat, ben fortunada si era legut al christià de tot en tot donar creença hà constel·lació rica de laus, e de renom e fama tro als orientals. Car d'Occident no cal parlar, qui la tua força en conquesta de regnes ha experimentada, segons bé saben los de migjorn e los tremuntanals, la qual vos àn vostres antecessors axí bona leixada, e priviligiada, e de justes leys e usances armada, metets treball, e providència, e circunspecció e indústria gran en virtuts en aquella créixer e conservar e leixar-la a vostres successors tal com la us han vostres pares liurada, e si podets millor, per multiplicar al crèdit del besant.

Aquells me entendran qui saben l'avangeli. Car, part lo dan, vos serà gran blasme los murs obrar e virtuts calcigar, e mar e terra ab mixte e merí imperi voler tenir, regir e cabdellar, e per rancors e greu peccat d'enveja sustenir vostra nobla ciutat ésser senyoreyada, e pervenir a tal captivitat, car dura servitut és servir a leg vici. Ni és privilegiada de vera libertat aquella multitut la qual sosté que peccat tengua ceptre. Açò és veritat, e affermen-ho doctors grans e solemnes, que aquella ciutat no pot ésser dita benaurada, en la qual stan los murs, cahen los furs, e de peccúnies tresors e paraments se augmenten les sumes, e cahen les custumes, e lo freturós de virtuts e monedes ha enveja del rich, e lo privat és sa, e malalt lo pòblich, e en la qual a tart se troba ver e leyal amich, ans aquella és tal com esmaltat sepulcre, de dins tot ensutzeat, o com stava vivament e deboixada, la qual, havent senblança de vera persona intel·lectual, fretura de vida e de virtut humana, o com cors mort qui appar ésser viu, o com un aur alquimiat qui appar ésser net e és encamarat, o com a vidre sofisticat qui dins enguast retrau a pedra fina, car per res àlls no víu tan bé ciutat com per amor e unitat comuna. Car com ciutat no sia alre sinó com cort, multitut de molts hòmens vivents sots vera ley, e sots sanctions justes e aprovades, e de conciutadans comuna unitat, segons sent Augustí en lo libre de La ciutat de Déu, e ab ell molts d'altres han diffinit e pronunciat, ciutat divisa pert lo nom de ciutat, e pert açò d'on ciutat pren son ésser, e forma, e vida, e és com a cors mort e inanimat; o si és cors viu és com

enrabiat, en lo qual los uns menbres morden los altres, acaren e roseguen. Aquesta unitat és mur inexpugnable e vincle venerable útil a dar defenssa contra adversitat. O enveja maligne, fera pèssima per lo gran patriarca Jacob appellada, car devorist civilment lo seu fill Joseph, tolent-li libertat, que tan carament deu ésser amada, e ab tanta custòdia e causió guardada, que no·s puixa robar! E sens la qual no volc viure Cató, car fehist-lo vendre, e no sé com ó sofferí natura, per les mans de sos frares. Mas natura per fort empastre e per porgua malvada bé·s pot alterar o per consuetut o criança prava. Ha, foch de lamp, qui no·t sabs appaguar! Foch unctuós, inportú e viscós, qui cremes dins aygua e llepes la terra, car tots temps de terra e de peccat parlats, e alens infectes de mortals basalicós, de vosaltres, hòmens a mal dir dedicats e logats per enveja, qui us col·locats tots dies en les places, e féts sovén enquestes generals, les quals als sants serien odioses, e judicats, sens dar deffensions e oyr advocat, e com a bada descobrint emboscada lançats o fum, o spurnes de foch tots temps de vostra bocha, la qual retrau a gola infernal, hó de fér drach, o de serpent de Líbia, o de vibre nubiana, e sens colp e encontra de vostre fiblant lengua algun just no scapa, e molt menys peccador, de la vida del qual deuríets haver dolor molt gran, e compassió major que de un lebrós o contret de sos membres, com en l'ànima sia greument malalt. E à-n'í de vosaltres qui, ab senyal de gran conpassió e ab sospirs e jamechs precedents, e ab lo front ruat e lla cella alta, per designar major gravitat, quasi complanyent-sse per gran caritat de la gran errada, e parlants un poch baix, per tal que ab tals gests e exquisites arts los sia per les gents major creença dada, diffamen lo prohisme. O hòmens abcegats, les dents dels quals, segons dix lo

Psalmiste, són armes e sagetes, e la lengua com coltell agut tallant de dues parts! O generació de la qual dix lo Savi ( Proverbiorum , ·XXX·) que per dents ha coltells o per sangoneres bevents sanch humana, pijors que cans de carneceria qui stant sperants què scaparà, e pus comparables a cans petits e flachs que a cans forts e de bona natura, car diu sent Gerònim que entre los cans aquell qui és pus flach és pus fort ladrador, ¿com no us recordats de la vostra fràgil sort, la qual no us és mester fos del tot publicada, car no sóts hòmens qui viscats sens peccat? E com no pensats que, ab tant interès e jactura dels altres, volets fer pasturar vostra lengua axí afamada e deffrenada, e tala fer sens paguar algun ban, e tal com és de infàmia o diffamació, a la qual, inpossar e donar creximent e favor, no natura, mas sola malícia de volentat inclina? Mas bé·l paguarets, lo ban, en l'altre setgle, on vostres peccats tots se descobriran, e àngels e hòmens tots vos scarniran e us blastomaran. E si no us penedits en aquest món he féts esmena digna, la qual és defícil en restituhir fama, serets punits de pena interminable ab aquell drach malvat e dimoni damnat lo qual per sent Johan en lo Apochalipsi és appellat acusador de frares; e cert valria més ésser col·locat entre serpents e vibres. E tant com sóts fills de millors pares e més vos preats e sóts pus elevats en pròspera fortuna, devets estar pus apitrats, pus recreguts e pus enfrenats en tota cosa inmunda e impura, sí que lengua ni mà no stenats en res ultra mesura, car en major potència ha menor licència, segons aquella nobla auctoritat de Juli Cèsar commemorada per Crispo Salusti; " In maxima fortuna minima licentia est ". No scau a gran home offici de jutglar, e menys a

prodome lançar pulles e los altres fiblar. Cascun ans del parlar deu considerar qui és e de qui parla, e quines coses diu, e davant qui, e en quin loch e temps, e en quina manera e a quina fi. O Barchelona, generosa ciutat de tants sobtils enginys e approvats consells de lonch temps adornada! Bé·t vull havisar que no leixs preterir la nomenada nobilitat tua e títol de gran seny e de maturitat e vera unitat, per la qual unitat te ést continuada trossús al present jorn, e gran prosperitat! Mira, si·t plau, a la bella manera dels teus nobles passats. Nobles los appell pus eren virtuosos, car de virtuts és exida noblesa, e s'és intitulada generositat, la qual era tal, que los vells entenien en lo jovent regir e doctrinar, instruhir-los hà amor d'ells ab ells, per lo profit de la cosa pública. E los hòmens jóvens no presumptuosos ni altius, ni soberchs, ni ultrecuydats, ans humils, e cortesos, tots se delitaven los vells honrar e acompanyar, per conquerir seny abans que vellesa. Car ara veig la tua pau salva, que aquest orologe cuyta per desviar, axí com cuyta massa l'arbre qui tost s'enrama, e sens virtut s'espera a contendre ab la coha d'ivern; car no és quiti de pich del scorpí aquell qui s'és deffès dels seus dos primers braços: per ço és virtut tarda, segons dix Orígenes, e vici cuyta trop. Açò dic per tant com mir que los pus jóvens de temps e de virtut, o de antiquitat de lur genealogia, sobre los ancians archius de probitat, la qual aprengueren en lo temps passat milor que lo present, volen lo cap pujar preposterant orde, e grau e manera deguda, e en avançament, regiment e officis volen per ley affecció privada. Mas finalment, per tal com cascun en ço que pecca és despuix turmentat, segons diu la Scriptura, per açò passaran, si donchs vida no·ls fall, ans que·lls occup vellesa.

Més veig una cosa la qual no vull callar, ans la vull repetir per més exagerar e per més increpar, car ja la hé tocada, per tal com desig que sí prengués manera, e seria útil a totes les parts, offenents e offesa. Aquesta cosa és blasmar, e blasfemar, e acusar per cantons e per places, e fer fals testimoni, e judicar d'aquell e de l'altre ab judici soptós, e mal dir diffinitivament; certes, de tals que no los serà la causa comesa per algun qui sus ells haja imperi o vera potestat. E no-res-menys fer processos de penssa, de suspició, o de oppinió, sens testimonis examinar e sens studiar per ben investigar los mèrits de la causa, e puix pronunciar e no admetre supplicació en contrari ni appel·lació. O miserables! E què diran com comparran en lo juhí divinal aquests qui a Jhesús volen furtar lo offici, e prevenir a anticipar lo temps del seu judici a Déu omnipotent, e en tan vil, infructuós, e odiós offici volen lur temps passar? E tantes són les coses degudes o legudes en les quals porien lur penssa divertir, e l'estil convertir per conquerir glòria e fama, e finalment aquells béns conseguir o possehir los quals en molts sens diminució se poden partir! Gire·s lo cel incessantment per mostrar-vos la sua gran belessa; done-us natura, o ffrares meus e prohismes amables, la fàç elevada per alt contemplar; enamorats-vos de les coses eternes, metets amor en ço que fortuna, mort e tirannia no us poden levar; thesaurizats là on ladre no furta e llà on mort no munta; vostres lengües pascificats car no les ha fetes Déus nervoses ni ossoses per guarrejar ni per bàndols menar, ans molles e venoses per no contrastar, si donchs rahó no u mana, car incessantment deveu laor divinal e amor humanal retre e distil·lar, per tal que de vida la qual és cós a terme, a vida reposada en perpetual terme pujats trespassar. Donchs siats esquàssors, avars e strets en malparlar e en judicar, car si loar requer e vol mesura, molt més

l'à ops lo vituperar. E làs, amichs, quant la paraula vos és scapada e és divulgada, no és a vosaltres aquella retraure. Quant ne Parets esmena, dissipadors de amor natural, qui violats axí ley de natura faent gran dan a tal qui no us té tort? Menys peccaríets si heretat o roba li tolíets, com bona fama sia un molt rich e preciós thesaur, tant que our ni argent, segons que diu lo Savi, no li són comparables. Ara cové que vaja avisat aquell o aquella qui va per la ciutat, majorment si és ecclesiàstich, o religiós, o hom assenyalat, qui s'és vist en affers, o ha cabut en alguns grans officis, o dona honrada. Car totes altesses se solen més e de pus luny mirar, e no és alguna prosperitat tan modesta ni virtut en lo món tan honesta, que a lengües dels detrahents puja scapar, juxta illud Valeri Maximi, libro ·IIII·, ca_o de amicitia: "Nulla tam modesta felicitas est que malignitatis dentes vitare possit ", e que squive a multitut e ajust de gents e fer camí per plaça. Car no seria tan malparlat o parlada passant per loch de sí fort desonest per aquelles mesquines, les quals de vergonya e de virtuts són pobres, car aquelles havorins la lur fama, la de lur prohisme han amable e cara, més, almenys, que molts hòments que volen fer l'ermità, qui a semblança del phariseu no·s saben loar si no diuen mal de l'home públicament. E és gran vici lo de aquells, segons dix Aristòtil, qui no saben loar les sues coses si no vituperen aquelles dels altres, per comparació de les quals vanament se volen exalçar. Un notable canonge de la nostra seu, poch de temps ha deffunt, lo qual per ses virtuts yo solia haver com un exemplar de canònica vida, com algunes vegades li covenia anar per la ciutat, passar per places axí com Sanct Just ý Sanct Jacme ý per lo Born ý carrer Ample, qui són lochs perillosos

com sculls en la mar, o sculls, o seques, o corrents de Bretanya, o Bocha de Far, on los marinés se sol·len consellar, o com a botigues o taules dels mercaders de la infernal lotja, en les quals se fan dites a molts peccats mortals e criminals e majorment dades e rebudes de peccat de la lengua, dehia als seus axí: "Avisem-nos, amichs, anem cusidament, car per mig dels enqueridós e scrutadors dels affers que no·ls qual havem a ppassar, qui són adversaris de la nostra fama, e qui si res hi saben, hoc per oppinió nos judicaran; mar plena de cossaris e bosch sembrat de ladres no fan més a duptar. Mas no curem d'éls; blastomar-nos poden e no alre fer. La nostra glòria, segons que diu sent Pau, és lo testimoni de la consciència nostra. E lo home savi no pesa sí mateix ni se examina segons lo juhí dels altres." Certes, a mi·m sembla, a vosaltres ó dic qui ho podets squivar, que aquests ociosos qui de açò fan offici, merexerien ésser epitafiats ab negres epitafis, e lurs noms revessats. Car oblidant lurs vicis e remenbrant-sse de les faltes stranyes contra document de philosofia veen la busca en lo ull del prohisme, e·n lo lur no veen la trau o la gran asta, segons diu Jhesuchrist en lo sant Evangeli. Ara tenguessen ab sí mateixs miralls ab los quals se mirassen dins en lurs sperits, e conexerien que són negres com a corps qui appellen negra no solament la gralla mas encara lo signe o la coloma blanca, e com rates penades o òlibes nocturnes,

car enfalagats tenen per fosca la claror del migdia. Aquests me semblen dins en lurs ànimes tots tocats de leja malaltia, axí com lebrosia, e llur alè és infeccionat, e seria útil, car lo mal lur se pren, que fossen separats de la cosa pública. Crech que aquests volrien corregir lo magnificat e metre en dubte ja la neu si és blanca. Certes, contra aquests ha Ysaÿes, en son libre, parlat, en lo ·V_eny· capítol, blastomant-los, e à·ls profetizat que, axí com la aresta és per lo poch cremada, seran tots discipats, e la lur semensa axí com pols o spurnes de foch serà molt poch preada, e com a fems tota lur glòria serà exterminada. Aquests sovén del squerre fan dextra, e del cel fan terra, e de la terra cel, e lo dit cel volen calciguar sí com era baix, e honren la terra tenents-la en stima de la spera suprema. Aquests són dexebles bachellers e repetidors de aquells grans cans de irosa, invidiosa e falciera, infernal scola, Sathan, Belzebuch e Leviathan, e ab lur prohisme concòrdia e amor no han, car sens deseximents guerra vocal li fan. Tal és vuy ton parent que no·t seria obs que fos ton conffessor, e per la sola honor e vanitat mundana en armes e en bàndols te farà gran valença, mas ab la sua lengua no hauràs pau ni treva; no sé vuy part en la qual menys vàlegua deute de parentiu, e sanch molt acostada se acompany ab tan fort gel de enveja. Lo blat e lo vi, o ciutat poderosa!, són dins tu en segur, mas no·s tanquen ni·s guarden, ans nit e jorn estan en loch patent, sens clau e sens custodi, e la bona fama d'algun o d'alguna, cosa tan preciosa és dins tu per les places naffrada, e tolta e robada. ¿No deuria axí ésser acassat de la cosa pública un hom qui de nits desoterràs los morts e los scampàs, tots trocejats, per cantons e per carreres, com aquell

envejós qui revela e desoterra lo peccat amagat? E qui pus fort és diu ço que may no fon, e de aquella pudor la qual resulta de vici scubert, la qual és inffàmia e deppravat eximpli, fa semblant a porchs, qui lo nas volrien tenir tots temps no pas entre flos mas dintre sutzura. À-n'í vuy de tals qui, incitats per furiosa vida, van de nits scantant les gents qui són dins casa, e no tan solament ab ous pudrits e pedres ferints e despertans, mas ab fiblans paraules, donen de grans pedrades; almenys fan lur poder que puixen prou naffrar bon nom e bona fama, e fan tan gran damnatge a tanta bona dona e a tant hom qui no·ls té negun tort. Aquests cometen peccat contra natura, qui aïren e avorreixen lur prohisme de grat, qui no·ls ne à dada causa. És maravella com lamp del cel pot haver ab ells treva, o com la terra sots ells no fa forat, sinó com Déus és font de pietat. Lo peccat de aquests se acosta molt a peccat contra lo Sperit Sant, del qual dix Jhesuchrist en lo sant Evangeli que en aquest setgle no·s remet ni en l'altre. Crech que de aquests vicis sia occasió la vida ociosa, la qual lo jovent vol en tu menar. E no·s pensen aquells qui del sinistre parlar e diffamar se abstenen, tenent lurs lengües sots custòdia streta, emperò presten lurs orelles als dessús dits susurradors, obtractadors e diffamadors, hòmens incivils, inhumans e brutals, semblants als barbres massegetas e scit[e]s, qui·s peixen de carn de hòmens, e tota lum que vehen volrien appagar, semblants a Cham, qui scarní son pare Noè quant lo víu enbriach, que sien quitis de aquesta colpa gran callant e scoltant. Ans crech yo bé que·lls valria més ésser poblats devés aquelles parts hon per brogit de fluvis yvaçosos, qui han gran salt, los habitadors

no·s s'oen los uns los altres. E açò, a mon juhí, pequen axí fort com si prestassen lurs diners a usura, car pijor és lo mal qui se·n segueix, e pus diffícilment se·n pot fer esmena ab egual mesura. Certes, deuríeu-los blasmar e increpar, car a cascun cal d'açò que torna a damnage e interès públich. Almenys los deuria cascun soptosament fugir e squivar e fer-los cara trista, la qual diu lo Savi fa mallsparlés callar, axí com tremuntana fa cessar la fort pluja ( Proverbiorum , ·XXV·). No sia algun qui de grat tengua lo oÿt obert davant tals paraules, o parladors qui·s cuyt scusar dient: "No la toch, yo, la pega; donchs no me·n sullaré. Ni·l meneig, yo, lo vidre; donchs no·l trencaré". Car a tot hom qui·l beu fa mal lo verí. No és mariner, per ardit que sia, que no·s tapàs volenters les orelles si passava per mar de les serenes. Poch és menor peccat lo mal dir que no l'oyr, car si no era a qui plagués oyr no seria qui emprengués lo dir. Al qui descobre fems cascun li fugirà; de gola d'inffern e d'ayre pestilent volenters cascun se lunyaria. No sé algun qui de grat aturàs ab home lebrós e menys ab rabiós, si molt no li u calia; la serp aspis se tapa les orelles com sent encantadors. Donchs pens cascun que lo malparlant descobre sutzura, e és gola d'inffern, e com scorredor del qual hix per temps matèria impura; e és com a mesel, car no ha sentiment de la infàmia de son frare prohisme, e encara que hagués sanes totes les altres partides de son cors, emperò té la lengua rabiosa, e ladrant, e canina, no en lepar, mas en mordre, e fiblar e roseguar carn viva; qui fuig a mal oyr lo maldient castiga. Sent Augustí bandejà malsparlers de la sua taula e de sa companya. E lo rey David, volent aquest vici exterminar, los malsparlers per tot temps perseguia. Vullats, donchs, de vosaltres lunyar, o habitadors de ciutat

tan insigne, aquest vici cruel, e plàcia-us notar aquell vers del Psaltiri: " Detrahentem sacreto proximo suo, hunc persequebar ", qui és scrit en lo psalm centè; la doctrina del qual psalm és molt útil no solament al regidor, mas encara a cascun menbre de la cosa pública. Donchs, ciutat valerosa, ampra la força de la tua mà dextra en dissipar la host depravada de aquests vicis malvats, e pus lo Omnipotent, lo qual près mort per destruhir enveja e per discenssions en la creu fer cesar, e per amor e pau conciliar e reintegrar, t'à feta axí nobla, e tantes gents fan de tu exemplar, si desiges ta prosperitat sia lonch temps durable e lo teu nom per stranys e privats sia divulgat, met ton studi en la amor de aquell, e de ton prohisme, e majorment de ton conciutadà, carament conservar, orde tenir, antiquitat honrar e auctorizar, virtuts multiplicar, com una sens altra sia com a vídua e com home sens amich. Per ço dix Aristòtil que totes són connexes e col·ligades ( ·VI_o· Ethicorum ) e aquelles en lurs subjectes e possehidors premiar, loar, e celebrar quasi ab veu de crida, per donar bon eximpli. Car allà creix virtut hon és magnificada, e ella mereix que sia divulgada, car d'ella sola se deu honor donar. Bella cosa és saber virtut loar, bé que sia pus bella saber aquella en obra posar. Car lo ben fer és gra e lo parlar és pala, la qual sovén és mòlta e a gran mercat com lo blat és fallat. Més anant met studi, o egrègia e insigna ciutat, si de Déu e dels sants ames la benivolença, en vicis pugnar e exterminar, car castigant e resecant lo vici virtut és exalçada,

veritat deffenssar e per amor de aquella abhominar mendaci e falsia, juraments conservar, colre justícia, e no per res vendre-la, ans per aquella voler triumphar, e si obs és metre per aquella a mort les persones, car sancta cosa és, segons diu la Scriptura, per justícia batallar e agonizar, e gosar conservar ab gran e franch coratge tota cosa útil. E açò faràs si menysprees temors e vana sperança, e lo teu ull no ha coha de palla, ni és ambiciós, favors abhominar si són desordonades, car cosa és inígua sens justa rahó de persones fer accepció, e molt prohibida per drets canònich e civil, e sancta theologia, e nom de Orphílades de ton parch exellar, car diffícil és molt aquell ben obrar qui per sola favor ha comprada honor la qual no merexia, e los hòmens joves, squivades les places, no judicar de les vides dels altres, ni de aquelles massa curiosament enquerir ni scrutar, mas fer exercitar per mar o per terra, en armes o en letres, o en servir persones eletes, hó en altre algun fructuós studi. Car lo jovent en algunes coses se ha occupar, e aquella odor de la qual és omplida una veu testa fresca, aquella veuràs longament en aquella servar, segons que ha scrit un gran poeta appel·lat Oraci: " Quo semel imbuta fiunt recens servabit odorem testa diu " e recita-ho sen Augustí en lo primer libre de La ciutat de Déu, allà hon loha per los inffants en lurs primers exordis l'estudi dels libres de Virgili.

E cert valria més, o virtuosa e ínclita ciutat, los teus fills en lur tendre edat ésser imbuïts e abeurats de la bella doctrina e stil excel·lent dels actors morals, rethòrichs, istòrichs, poetes tràgichs o còmichs, axí com Virgili, Boeci, e altres semblants, que com studien coses de les quals en l'esdevenidor no saben ni·s poden ajudar, per ço són ells axí mal instruhits en les arts primitives. O Ytàlia, e Alamanya, Ffrança e Anglaterra, les quals sercats los nobles scolàstichs! Car molt hi va, en los primers principis, los inffants qui despuix tornen grans e regessen segons que saben e segons presumeixen, e segons han après, ésser instruhits per valents mestres qui·ls meten entre mans Juvenal e Luchà, Oraci e Virgili, Sèneca, Tuli, Persi, Starsi, Salusti, Ovidi, Varró, Terenci e los actors semblants. Car tart la mula irà bé d'ambladura si en los principis no ha bona mà que li mostre d'anar pla, tenent lo fre pijat e la mà ben segura. Per ço vosaltres, regions dessús dites, de lum de saber atquisit axí en les arts liberals, com en altres sciències sóts stades en los dies passats pus dotades e pus il·lustrades. Axí·m son vengut en parlar ab tu, egrègia ciutat e potent, d'aquest acte útil, per compassió que hé dels teus fills, disposts a fer-se grans, qui de tan grossa let són principiats. Haurà-n'í qui diran que edat infantil no requir cosa tan sobtil ni tan pura, e planch-los més, car són pus enganats, car a taula rasa és bella cosa caure en mans de apte e de destre pintor, e pasta informa és mils pastada si ve en mans de tal pastador qui li dóna bona forma. Yo sé què puja, qui en gran part hi hé mesa la mà, e hé vist com va, e quin fruyt ne hix en les altres partides; yo son un de aquells qui en tu e ta scola han presos lurs principis, e plau-me bé que, leixats aquells, d'altres principis sia despuix stat principiat. E ya hagués yo ma primera edat en altre loch despesa! Penssen

alguns, que Alexandre per ço fon prosperat, car per Aristòtil fon instruhit en la sua inffantesa. Encara més, tornant a mon propòsit, o leyal, e, prudent e provident ciutat, per la qual may rey d'Aragó no fon mal consellat, ans bé e purament, ab seqüela e atre seguiment de gran prosperitat: te vull avisar, e, cert, de açò ést ben acostumada, que lla Sgleya de Déu, ton príncep sobirà, e los seus ministres, per amor de aquell al qual són consagrats e al qual serveixen, vulles tots temps mantenir e amar, e ben zelar per la fe christiana, car açò te farà viure e prosperar, e ésser tal, que foragitaràs de tu tota enveja, e leixar-les has als teus enamichs, car no·t veuran sinó altifficada. Més te supplich que de tu foragits mals parlars e judicis, e tot murmurar e susurrar de racó e de plaça, car si no u fas, de laugera scintil·la veuràs exir tal brasa, que no serà en tu, segons que hé dit, aquella appaguar. Certes, tant valria contra aquests qui parlen a lur guisa e diffamen la gent que no·ls fa dan, com contra ruffians qui viuen de peccat fer nòmina e crida, per stirpar-los com a mala niella destructiva del blat, e com a tinya que, destruhint lo drap, dintre aquell fa casa, e com contra ladres qui furten més que no poden tornar, e pits que ladres, com facen major dan sens lur utilitat. Car tot és gran mal, e aquest no menor ni menys perillós a la cosa pública, e car hi tenen a vegades la mà alguns de aquells qui per linatge o per riquesa són assenyalats, e no pas per virtuts, mas per desaventura del bé comú, entre·ls majors solen ésser nombrats, la lum dels quals ne roman affeblida en oppinió, car un lop fa mal hà un pastor, e aquell contra tots fa gran remor e crida. E ffinalment te dic, per tal que si no u fas ne seràs fort punida, que blastomadors, renegadós e juradors de Déu, dels quals en tu és masa gran lo nombre, e és gran infortuni, vulles exterminar e foragitar sens comport e sens triga, e sentir-te de la honor divina, volent-te per aquella metre

havant e armar, car ultra la bona fama serà gran lo premi que n'aconseguiràs. Paraules són de Déu parlant ab Elí, sacerdot de Israel, per boca de un propheta, en lo Libre de Samuel, en lo libre primer, en lo segon capítol: "Qui a mi honrarà, yo·l glorificaré, e qui·m menysprearà perdrà tota noblesa". A, lengua envejosa e inexorable, de natura cruell e bestial! E com te vols axí contra ton creador e contra ton prohisme enfortir e alçar! Considera que no te ha sens causa Déu axí carcerada, metent-te sots tanca de labis, de dens. E bé deuria metre cascú gran punya en tenir-te frenada com a cavall brau qui ix sens speró. Per tal lo Psalmista, ab porta ben circunstacionada, segons loch e temps e calitat deguda, volia tenir la boca tancada, e se abstenia algunes vegades de dir ço que era profitós e bo, sicut dicitur in psalmo "Silui a bonis" , per no usar la lengua a precipitació, e algunes hores parlar més de rahó. Car qui no sab callar més fa parlar, segons diu sent Gerònim. Mas ara vull tornar a ma narració, pus a naturalesa e a ma dolor hé retut algun deute. Tot quant hé dit sia entès sens offenssió, car no vull los bons increpar ni algun particularment de aquests vicis notar, ni lo comun, lo qual no entén tots temps en affers virtuosos offendre ni reptar. Solament hé volguda la ciutat havisar de ço que serà ben tost causa, si Déu no la deffenssa, de sa destrucció e perdició per enveja, mals parlaments e inichs jutjaments, e parcialitats ab contradicció, e en voler caber en regiment ab massa ambició, donchs havisar, car contra tots mals val

provisió, e drap hi ha assats per adobar, mas lo temps fall a qui no l'ampra com lo veu sobrar. Ffeta per mi assats cuytadament aquesta present digressió, de continent, segons me fon semblat, respòs l'altra fembra axí: "Enveja, no solament son yo germana e companyona tua per conformitat de intenció e affecció mala, ans ést ma filla e yo son ta mare. Yo son Supèrbia, qui sola vull en aquest món regnar. Regne e gelosia no queren companya qui se fa o·s diu rey; a mi vol contrastar o deseretar. Car un regne no sosté dos regnans; per ço diu un poeta que lo món tot puch yo sola haver, mas no ab companyia, quia regnum non capit duos, et iterum poeta: "Orbem partiri non potes, solus habere potes". Et iterum: "Nulla fides regni sociis omnisque potestas inpaciens consortis erit", ut dicit Lucanes; et Seneca tragicus: "Nec regna fferre sociun nec te[dei] possunt ". Aquest, interrogat per Pilat si és rey, ha callat, e par a mi que axí ho atorga,

e com yo volgués rey sostenir, pus tost ho consentirà a home Roma, car favor de fortuna los és al temps present propícia en regnar. Mas que home juheu vulla integrar realme lo qual ja vuy és fora de sement de juheus, ja del temps ençà que per lo seu perjuri fon desbostat e mort lo rey Sedechies, és rehedifficar cosa odiosa, e tornar aquella en plaça ab gran offenssa de nostra magestat. Donchs opprimem e abaixem-lo, aquest just Jhesús, e ley de justícia altre no hajam sinó nostra forsa. Pus nos és contrari, liurem-lo a mort, car axí ho dicten mos amichs, hòmens cruels qui ab clemència no han parentesch ni affinitat, segons que appar Sapiencie, ca_o ·II_o· ." Aquesta fembra parlava, a mon juhí, ab gest molt endenyós, e era gran e fada, e la sua manera paria incomportable, car no·s regia per seny ni per rahó, mas per oppinió pròpria, en la qual se fermava, faent ley de voler, d'on me apparia que sí ella se infflava, strenyent les dents, e retenent alè, e calciguava quant davant li stava. E lladonchs en mi mateix diguí, car per temença de sa improbitat parlava l'esperit, qui no la tem si·s vol, e la lengua callava: "O Supèrbia, que fust en los cels causa del primer cisma, per la quall inffern hagué començament! Com ést tan inportuna, e tan sobrera e tan desordenada? Per què no·t recorda de ta trabucança, e de la communa mutabilitat, e brevitat de dignitat alta e exalçada, e com adversa fortuna ha tots temps enveja de tota majestat, e que contra les coses baixes se mostra suau e contra les alteses, a semblança dels vents, brava e furiosa, e com senyoria per peccat en lo món és venguda de un hom sobre altre, car trossús que Cam, fill de Noè, hac comès peccat de irreverència contra son pare, nom de servitut no·s troba en la sancta Scriptura, e

açò car natura tots los ha fet eguals? O mísera, que contra lo rey de l'univers tan fellonament conspires! E pus aquelles paraules notes, per les quals te appar que confés ésser rey, ¿com no sguardes en aquelles altres, en ço que diu que lo seu regne no és d'aquest món?" Aprés parlà la terça, dient axí: "Yo, Ira cruel, e implacable, e impersuasible, folla e orada, orba e ardida, e a mi mateixa, segons que dix Homerus, pus dolça que mel, sinó per venjança no·m puch sadollar, de la qual cosa yo sola vull ésser àrbitre. Aquest m'à tolt mos drets e fa tant, que vendran los romans qui·m trauran de ma sel·la. Yo l'hé d'exterminar de la vida humana; si a palès no puch, per art o per metzines. Venits, donchs, germanes mies, e metam-li túxech en lo pa que menge, e ream la sua memòria de la sua regió dels vivents, sicut scriptum est Jheremie, ·XI_o·: "Venite mittamus lignum in pane ejus, etc." "Lignum, id est taxum de qua fit tosicus", ut dicit una glosa ". Diu una altra glosa que Ira volia dir: "Metam lo seu pa, ço és lo seu cors, en fust, ço és en la creu". Mas Ira sovén s'enbaraça e·s confon en les sues paraules, e, usant una figura appellada eclipsi, no acaba sentències, e sovén les trasposta, e·n diu una per altra. Car la discretiva per ella sta torbada, axí mateix com fa la volitiva. Aquesta mala fembra paria a mi que lançava foch per la boca, e spurnes de flames, e tenia en la sua mà dreta una spasa sangonent, aguda e tallant de cascuna partida; e en la squerra no solament ·VIIII· mas innumerables turments, més que Neró o Phalàrides praticats no havien. Era soptosa

en tots sos moviments, e de pas en pas la sua vista del tot se aclipsava, d'on perdia mesura de venjar e ferir, en tant que podia dir illud Job, ·XVIIII·: " Caligavit ad indignationem oculus meus ": lo ull de mon judici és tornat fosch per indignació. E en lo foure de la sua spasa havia letres designans que no temia Déu ni senyoria, car dehien axí: "En contra Déu stench la mia mà, e contra lo Omnipotent me son fortificada: Job, ·XV·, " Tendo adversus Deum manum, contra Omnipotentem roborata sum ". E yo, vehent son captiniment axí precipitós que la rahó e lo seny li olfegava, diguí en mi mateix, invehint contra ella: "O enemiga de la tua salut, contrària antigua de temps, qui és ta medecina! O bestial, o fera alienada de tots los térmens de humanitat, sanch e carn viva són vianda tua. O incivil! Ja fos ab les feres la habitació tua, e habitasses ab serpens e ab drachs, e mur e gran fossa e gran entrevall partissen almenys dels pascífichs la tua companyia! E de tants plors has lo món heretat! E pus ta malícia te esforças fundar en rahó, deman-te quina és ta causa contra l'om innocent qui peccat no ha fet, e frau e engan no són trobats en la sua boca, segons dix Ysaÿes. Mas ara veig treballes sol per oppinió e contra natural confiança, què és de un altre faç procés de penssa mal consellada, car no·t vols moderar en dret ni en rahó, ni acompanyar-te ab pietat e miseració." Aprés parlà la quarta fembra, qui era molt vela, e beguda, e mal vestida, e mal apparentada, ab la cara baixa,

trista e pensiva, tenint en la mà un sach foradat qui, per molt q·y metés, omplir no·s podia. E bé cuydí que fos aquell sach del qual havia parlat lo propheta Aggeus, ca_o ·I·: " Et qui congregavit mercedes misit eas in sacculum pertusum "; car lo desig de la [sua] persona avara jamay no·s pot omplir, ans tots temps sedeja e fretura. Aquesta me semblà que stava en un sò que no s'escusara de fer de son cors tota desonestat e tota legessa e tot vil mercat, sol que barat hi veés de moneda. Aquesta dix axí: "Yo son Avarícia, aquella ytròpica que de riqueses no·m puch sadolar, e que, per haver, tota fe trencaria. Per ço és diffícill lo meu mal de curar, car és diffícil haver e conquistar tot quant mon cor desija: mort de matar, e inffern de rebre, e la mar de rius devorar seria abans sadolla. Aquest fill de Maria és vengut per mi deseretar, car ha gitats del Temple los qui en aquell compraven e venien, d'on yo hé perduts grans emoluments. Aquest preÿca menyspreu de riqueses, e diu que·ls pobres són benaventurats, e diu als richs que ells són malaÿts si han consolació en lurs riqueses, e que ab difficultat lo rich se pot salvar, e pus tost passaria un camell per un cos de agulla, e que lo rich com mor res no se·n pot portar, e que com cogita en la pau de sos béns temporals, los dimonis li miren tot lo seu cors per dar-li mort lo vespre. Venits, donchs, germanes, liurem-lo nós a mort, pus la mort nos menaça, e per ell nos acaça. E açò façam per dues rahons: la una perquè cascuna de nosaltres compleixca en ell sa voluntat e norma, l'altra per ma utilitat; car aquest és hereu, e a ell se pertany un realme molt gran, com és

de Jherusalem e de tota Judea, perquè sia nostra la sua heretat juxta illud Mathei, ·XXI_o·: "Hic est heres occidamus eum et nostra erit hereditas ." "O Avarícia", diguí yo lavors suspirant e entre mi parlant, "e de tan poch és contenta humana natura, e tan poch li basta per satisfer a ses necessitats! Car a necessitat poch li és massa, a cupiditat res no li és molt. E d'on ve aquesta voracitat e appetit insaciable de voluntat corrupta? Carregada vols passar per la mar perillosa d'aquest setgle mesquí, e volent-ho tot retenir ab tu, caus en perill perdre-u tot. En una hora ajustes e serves ab gran pena ço que·t cové leixar, e thesaurises, e no sabs a qui, e no tens dolor de ço que ab dolor conquestes e conserves e leixes. Ha, com no ést contenta! E què veus tu en la vida tan curta que ton desig ne sia tan desviat? No·t deu ésser res gran si tot tan poch te durava. Sol Déu és gran e alre no atura, e si dels béns de aquest just ést tan copdiciosa, leixa·l almenys viure pus l'ages robat. Sies semblant [a] aquel cortès ladre qui, haüda la presa, leixa franch fugir lo despullat, pus que·ll veu nuu. No·l vulles en creu metre, sperant que, si·l leixes, altra vegada te pot entre mans caure ab riquesa guanyada. E si axí ho fas, misericòrdia fundada en ley de natura no serà axí per tu greument offesa, e a la tua set en lo sdevenidor provehir poràs." Aprés lo rahonament de aquestes fembres oý parlar la cinquena, la qual dix axí: "O fembres vanes, no sabets què cogitats, què diets ni què féts, ans sóts contràries a vosaltres mateixes. Yo son muller de Ponç Pilat, e lo dimoni m'à susara consellat en somnis que, de tot lo mon poder ab mon marit, destorb la mort de aquest just, qui per sa mort vos deu deseretar, e despullar infferns, e afablir potestat de tenebres. Prenets mon consell, sobresehits en aquesta causa, examinats si lo vostre desig ha en sí mateix sacret perjudici. Tal se cuyda per sanitat sagnar qui·s traüca la

vena, e tal tolre la set qui ab verí se abreuja la vida. Car la penssa humana, la qual és incerta de la sua sdevenidora sort e del fat qui la spera, no sab sovén manera servar com veu la hora que pot desig complir, e fa tant a son dia per satisfer, e cobejança folla despuix per tots temps sospira e plora, e la cové dolre e penedir; totes les coses cuytades són impròvidament fetes, d'on les cové sovent reformar. E tot fet qui vol haver execució bona, si temps hi basta, deu haver longua del·liberació, car scrit és stat per Aristòtil: " Diu delibera, cito fac ". Si no cre[e]u a mi, qui us parle com a mare, vendrà temps que us en penedirets e que·n jamecarets, e pendrà-us-ne axí com hà Absalon, qui, menyspreant lo consell de Achitofel, caigué despuix en les mans de Joab e a greu mort morí. E axí com féu lo príncep Olophernes, qui menyspreant les rahons de Achior, font liurat en les mans de Judich, que lo cap del cors li departí. Mas aquestes ·IIII· dessús dites fembres malignes e testardes, axí com és de natura de vici seguir la sua impetuositat, e no scoltar doctrina ni consell, giraren-li l'asquena, e car en los deserts e boscatges spessos e desabitats ha sovén dimonis, e per açò Balaam, cerquant divinació per instrucció de dimoni tenia la cara girada al desert ( Numeri , ·XXIII·); e una glosa sobre Ysaÿes, a ·XXXIII· capítols, diu que en los deserts se fan pus sovén il·lussions de dimonis; per tal los nigromàntichs cerquen lochs desats e deshabitats, e tenebres nocturnes e spessa foscura, car aquels sperits appellats de tenebres pus volenters apparen de nit que de dia; per tant són dits " spiritus tenebrarum ", axí com " spiritus procellarum ", per tal com sovén se mesclen ab mal temps e fortunal tempesta de la mar e de l'ayre, segons appar

Job, ·I_o· , com Sathan féu caure per vent de terbolina la casa hon menjaven los ·VII· fills e ·III· filles de Job. E de continent trobaren ·IIII· dimonis dels pus forts e malvats, en forma e figura de ·IIII· animals chimerins e monstruosos e composts de coses discordants, almenys alguns d'éls. Enveja cavalcà sobre un qui havia tal forma com la serp, la qual tentà Eva, ço és lo cors serpentí e la fàç de donzella, car tal forma près lavors Luciffer, segons recita venerable Beda. E aquesta significa ypocresia, car ab fàç e ab parenceria humana e benigna, porta lo cors brutal, axí com fa Enveja, la qual per venir a ffi de la sua perversa voluntat se acompanya algunes vegades ab ficció e simulació. E de aquesta usaren contra Jhesús molts phariseus envejosos, qui appellant-lo mestre, li posaven partits e li feyen demandes per pendre·l en paraula. L'altra, ço és Supèrbia, cavalcava sobre una làmia salvatge e fera, de la qual e d'altres parla Ysaÿes a ·XXXIIII· capítols; e aquesta havia los pits de cavall, e en tot l'àls paria que fos fembra, e era molt cruel: " unde lamia dicitur, a laniando ". Car la crueltat és pròpria al superbiós, e en la figura importa ypocresia, de la quall sovén la pàl·lia aquells qui per art com per poder no poden, desigen venir a gran senyoria, dels quals diu Salusti in Iugurtino: "Difficile est illis inperantibus temperare, qui per ambicionem se superbos simulavere ; axí com appar de Neró e de Julià Apòstata, quant foren stats sublimats hà imperii. E, certes, Supèrbia

en dues maneres cavallerejà e s'esforçà en la mort de Jhesús palessament, com en aquells qui cridaven: " Crucifige, crucifige ", e ab simulació, com en Cayffàs e los altres qui volien per rahó la sua mort fundar e concloure, perquè poguessen regir sens reprehenssió. Ira cavalcà sobre un strus, el qual axí mateix designa simulació, car ha ales e par que dega volar, mas jamés no vola. Axí lo ypòcrit par altre que no és, car tant no appar que per virtut se dega alt levar, que jamay se moga de terra hon té la sua cogitació: " At occulos statuerunt declinare in terram" ut in psalmo habetur . Aquesta simulació era en los juheus crucifixós de Jhesús; se feyen haver ira contra Jhesús per zel de la ley e de Moysès, e havían-la per odi e ranchor de la sua persona e de la sua predicació; e per tal se demostraven irats contra ell quant sanava lo dissapte, e no u havien per honor de la ley, la qual per ells era massa offessa, segons appar a Mathei , ·XXIII·, mas per gran enveja e ira dels miracles. Avarícia cavalcà sobre un dimoni qui apparech en spècia de onocentaurius, qui segons diu Ysidorus libro Ethimologicorum és animal qui de mig ensús par home, e de mig enjgús ase. Aquest significa axí mateix los ypòcrits, e aquells que

hom diu de dos cors, car versemblant és que en la mort de Jhesús ne havia alguns als quals plahia, si bé·s demostraven que·n fossen malcontents. E, certes, Pilat se acostava en alguna similitut, jatsia no de tot, a la natura de aquests, car se fenyia en voler-lo delliurar, era home rahonable axí com de fet ho volia fer e ginyar, mas la part sua inferior fon del tot asinina e bestial, com a mort lo liurà per temor de Cèsar; e cogitar podia que la menaça de Cèsar no era en rahó fundada, e en açò fon ase, qui significa los freturosos de prudència e de seny. Axí·s partiren de la muller de Pilat aquestes ·IIII· fembres pestíferes e damnades, corrents a cos de dimoni a la mort de Jhesús, cridant tots temps la muller de Pilat: "O folles! Com vos penedirets lo temps que no porets retractar les errades! O Enveja, com te mous ara axí contra aquest just? E si hi pensaves, fas contra ta natura, car és ple de dolor e d'affanys e labor, e misèria no és objecte d'enveja. E que sia ple de dolor, tu no u ignores en lo temps present, e axí ho diu Ysaÿes, cap_o ·LIII_o·: "Virum dolorum ". Mas lo teu cors t'à presa en devallada, e no·t saps aturar. O Supèrbia! Reposa, car aquest no és vengut per tollre a tu regne temporal, ans per ell regnen e regnaran los reys (Job, ·XXXVI_o·): "Deus potens non abicit", et Proverbiorum, ·VIII_o·: "Per me reges regnant et tiranni terram tenent ". Et tu, Ira, com no·t trenques per la sua dolça e molla paraula? Car molla resposta trenqua ira, segons diu Salamó, axí com la cosa molla ab menys damnatge sosté lo colp de la mortal bonbarda. E vet què·t diu Mathei, ·XXXVII_o· , piadosament: "Per què em bats?

Si mal hé parlat fes-ne testimoni." E tu, Avarícia, no sé què·t mou, ni sé per què·t treballes, car pau e creu e vida eternal qui lexarà als seus aquest just no·t són pròpries, hí tu no les demanes, car per causa de riqueses, les quals tu cobeges e ames, són moltes discenssions vuy entre los mortals, e avarícia e amicícia pacífica no caben en un foure. Car lo home avar per la riquesa aïra tot altre, e solament vol bé a sí mateix." Mas ací poria ésser feta qüestió e demanda com podia ésser que aquestes ·IIII· fembres, inpulses per lo dimoni, fossen contràries a la muller de Pilat, impulsa semblantment per lo dimoni, e no per caritat ni sancta pietat. Donchs un dimoni és contrari [a] altre, donchs lo seu regne ¿com pot haver stat ni haver tant durat? Mas axí com dos àngels bons no sertificats, almenys lo un d'ells, del voler divinal, foren en contraris effectes per ·XXI· dies, segons és scrit a deu capítols del Libre de Daniel propheta, axí pot ésser que dos dimonis fossen en effectes contraris, ignorans la voluntat de Lucifer, qui entre ells és subirà en mal saber e en iniquitat, e lo qual en aquelles hores era duptós e perpleix, ni sabia certament Jhesuchrist si era Déu o home. E majorment, car la muller de Pilat, ço que feya, no u feya per intenció bona, segons que dit és, ni perquè cregués de ferm en Jhesuchrist, mas havia temor que aquella mort no li fos nociva en la temporal prosperitat, noent per temps a son marit en la senyoria

e en son principat, segons ja dessús és estat tocat. Poria axí mateix ésser respost que certament los dimonis inspiraren en los juheus ira e enveja contra Jhesuchrist, e altres passions e diversos viciis, e no fon despuix en lur poder de fer-les cessar, car no han poder sobre los franchs arbitres. E, per tal, ço que per ells fon per malícia començat, fon per los juheus ab malícia continuat, havents plaer los dimonis no de l'effecte de la redempció, mas de la affecció peccadora e mala intenció dels juheus cometents tal peccat, axí com han gran plaer de les almoynes fetes per vanaglòria, no per la almoyna, la qual torna inutilitat del pobre, en loa [a] Déu, mas per la vanitat d'aquell qui la dóna. Encara poria ésser respost que veents los dimonis la desliurança de Jhesús, e star en la sola mà de Ponç Pilat, qui regia Judea ab total imperi sens participació de judayca potestat, feyen los juheus perseverar en lur peccat, fahents ab Pilat aquell major preparatiu que cogitar podien, confiants que ab ell tot sol obtindrien tota lur volentat, havents a guany la iniquitat e malícia judayca, per la qual no hagera estat. CAPÍTOL ·V·. TRACTANT DE ALGUNS RAHONAMENTS DE SANCTA THEOLOGIA AB LA MARE DE DÉU MOLT ANGUSTIADA, E DELS DESEXIMENTS D'ELLA TRAMESOS PER LUCIFER, E APRÉS, PER LA CREU, DEL PLANT DE LA DITA MARE DE DÉU HUMIL VERGE MARIA. Aprés tot açò, stort e delliure de la presència de les dites fembres mas no pas de llur pensament, car de tota impressió fort sol romandre vestigi, emperò de lur absència axí aconsolat com mariner qui·s veu deliurat de serenes marines, les quals lo havien tengut assetjat, o d'esculls de roques, entre los quals vents corrents e fortuna l'avien aportat —car no crech fos estat axí fort sglayat si dins un gran desert fosch,

fér e molt salvatge veés onssos fremir, qui ixen de caverna, o porchs gronyr, o leons braus rugir, o sisclar serps quant lo sol ix del cranch en hora de migdia, o cants enrabiats per ira ulular, o gran fellonia—; aprés, donchs, tot açò sentí molt gran e fortunal tempesta debatre entre sí los ·IIII· vents del món, l'ayre fremir, e tronar, e mugir, los elaments haver contravèrsia, córrer les nuus a adversses e contràries parts, scintil·lar lamps, la fàç del cel scura, la terra tremolar, e los arbres de aquella significar tristura, ab molts altres senyals de terror, de glay, sí que paria que tot lo esforç d'inffern forçàs lo món a contradicció e disolució de la màchina sua. E ab açò sentí una veu la qual parech que venia de dona tribulada, cridant ab veu plorosa, e trista, e amara, dient axí: "O host inígua, o viciosa e orrible maynada, aquesta és la hora vostra, e temps opportú a pervenir a la fi desijada de vostra intervenció mala e depravada, segons és scrit Luce, ·XXII_o·: "Hec est hora vestra et potestas tenebrarum ". La qual dona yo tantost víu davant mos ulls passar e tenir via, e açò percebí a la lum del faro, del qual me duptava que la dita tempesta no l'apagàs o no l'enfosquís quaix en tal manera que fos inútil, car lum de natura per grans passions s'enfosqueix o s'apagua, e si no s'apagua de tot, en sí res s'esdevé sovén que axí se amagua, que lo franch arbitre obra com hà orb, e no veu per ell: " Malicia enim facit errare intellectum frequenter circa principia pratica, et ideo omnis malus est ignorans" ( ·III_o· Ethicorum ). E yo, seguint de grat la sua via, e saludant-la ab humilitat, volen-li furtar aquesta honor, la qual és bé intrínsech e propi al faent, e al rebent extrínsech e forà, car la horror, segons diu Aristòtil Ethicorum ,

no és en lo rebent mas en qui la fa, demaní-li qui era hí per què anava faent un dol semblant a plor de unigènit, e per què la sua vestidura significava dolor e tristor, e la sua fàç era pal·liada e esmortehida, e lo seu anar era axí cuytós, car dona de tan gran afer no anara tantost si donchs no la cuytàs excessiva dolor. Mas ella no·m respòs, car algun objecte li arrapava la visió intel·lectual pus fort que la caramida no tira l'acer, ni la calor solar les vapors o exaltacions de les coses ayguoses o terrestres. E per ço fuy axí sbaït, ja que mon cor no stava d'abans tot quiti de terror, que ma lengua no la pòch aconsolar, e menys la mà mia li pogué ajudar; lo cor inpotent li era liberal de compassió. E faent en mi sospir e complanta, veent tanta tribulació, a la qual scintil·la de remey donar no podia, alçant los ulls als cels, com aquel al qual semblava que de bon dret tota natura a la dita dona per la sua reverència ajudar devia, no sé com, a cap de poch, com fa aquell qui de totes parts ajuda demana, girant los ulls devés orient, víu venir una dona antiga, excel·lent, ab la fàç clara e molt reverent, e ab continença tota imperiosa, desots l'axella portant un libre gran, lo qual algunes hores apparia manifest e ubert e altres hores tancat e sagellat, e en la mà dreta portava una letra. E inclinant lo seu cors e la testa davant la dona que yo vista e seguida havia axí angustiada com aquella qui era archiu de dolors, e registre de affanys e llangors, e pèl·lech de treball e de greu viduatge, parlà e dix les paraules següents: "E com estats axí, sancta Verge Maria, centre virtuós de gran perfecció, en lo qual totes les gràcies devalants del rey omnipotent sobre natura humana se són trobades ensemps ajustades, d'on tu ést armari e apoteca de medecines e de remeys contra totes langors!" E yo, oynt anomenar la Verge Maria, axí com aquella per la qual sola cuyt haver actès a la misericòrdia de mon creador, volguí·m agenollar, car víu-la aturada per scoltar la dona ara dita, hoc encara prostrar lo cors a terra per besar los seus peus, si bé la vehia quaix per esmortiment star tota mudada, e sobre la terra recolsada e apodiada. Mas dix-me tantost

aquella dona antiga: "Sus leva·t, home, no li faces dolor; leu pot errar qui temps no considera. E penses-te no·m fos yo del tot agenollada? Mas no és al món pus fort agulló, segons diu Boeci, a fer renovellar alguna dolor que faent remenbrar la senyoria, e felicitat o glòria passada; e per tal diu lo Savi Eclesiastici , ·XXII· que musical cançó és importuna en lo temps de plor." E continuant lo seu rahonament, veent-la star axí tribulada, voL-se amprar de aquell rethòric stil qui fa dexondar persona apitrada com hou parlar d'alguna circunstància d'aquella cosa a la qual ha amor; e dix axí: "O fembra constant, perseverant e fort, de virtut gran e infatigable, oges-me, si·t plau. E tu tots temps me ous, car del teu fill tan volenters yo parle. Ara veig e conech, certament, que poca és aquella amor, e laugera aquella dolor qui·s pot celar o dissimular, e no és greu ni molt urgent lo mal del qual cor amant e generós prestament se haconorta. Si ama fort e ardentment ab vera caritat, si bé aquell, per mal e per affany e qualsevol treball, és molt pus tart que altre sobrat e vençut, car no·s mou per tots vents poderosa virtut. A tu cercava, humil Mare de Déu, sus totes creatures per gràcia exalçada. Embaxadora son del teu fill gloriós, qui ab la present letra m'à a tu endreçada. Yo son Theologia sancta, inmaculada, raig de lum supernal, transcendent e infalsificable, tramesa d'alt a baix, e dels cels a la terra, per instruhir los hòmens qui viuen en lo món, certs de lur mort e axí mateix de resurrecció, de les veritats necessàries a llur salvació, e per dirigir-los a fi eternal, qui és fruïció en bé divinal. Car yo, incomparablement altificada sobre tota sciència e scriptura humana, preÿch e declar via de veritat, appellant les gents a la pàtria subirana, regió de vivents, d'on mort, ignorància e vana cupiditat són de tot

exellades, e revocant-les de terrenals desigs, los fas enza vera, sens capció o altra ficció, a certa felicitat, font e principi de tota bondat inseparable de eternitat. Port mon libre de vida, testament de l'Altisme, coneixença de veritat, segons que dix lo fill de Syrach ( Eccli, ·XXIIII_o· ), ubert als humils, tancat als ergullosos, axí sobtil que·ls alts enteniments ab gran treball de penssa retench occupats, car altíssimes, profundíssimes són les mies veritats: Eccites, ·VII_o·: "Alta profunditas, quis inveniet eam ", e axí pla a l'ànima devota, que non roman orfe la sua capacitat: Proverbiorum, ·IX_o·: "Si quis est parvulus veniat ad me ". Desperació e presumpció de intel·ligència no y troben loch jamay; a tot fet e a tot temps són bastant provehir. Per ço dix lo Savi que és infinit lo meu thesaur ( Sapientie , ·VII·). Ni per alguna familiaritat fuy jamés enujosa o ffastigosa, car per tots temps dó novell delit a l'enteniment viu e studiós qui a mi se applica; habundosa són tots temps despenent com a regina rica e magnífica; de tants béns m'à dotada lo teu fill precel·lent." Respòs la Verge Maria, com a persona qui d'un pèlech respira, o·s desperta d'un fort dormir pregon, ab un sospir qui de la dolor del seu cor tribulat li fahia testimoni: "Bé sies tu venguda, o lum de aquest món, e tresor preciós de l'ànima peregrina en lo seu mortal cors. Per què stich axí, saben-ho les mares qui perden fill únich per mort tan dolorosa, e yo sobre totes com a pus vera mare que alguna altra, car aquest fill és tot exit de mi, tant com toca la carn, sens terrenal pare. E no és soberga aquella dolor que tost sab pendre remey e consell. Remey dic e consell de desviar tot sentiment e toch de sí mateixa, car tant com ama lo cor, tant se dol e·s complany si contra cosa que cara li és algun arch fortunal

fleixa de mort despara. Quatre fembres perversses, peccadores e males, les quals cavalquen sobre ·IIII· monstres horribles e salvatges, machinants e conspirants e concordants en la mort del meu fill, é ara encontrades, pus yvaçoses e pus corrents que lamp; no m'àn saludada, car no han ab mi pau, ans ab sguart molt fér e molt terrible, sens pietat m'àn tota cegada, e han-me feta alterar e mudar, tant que ma sanch e·ls sperits de vida, corrents e volents dar ajuda al meu cor dolorós, qui sobre totes les altres parts de ma persona langueix, per passió m'àn leixada, en les parts foranes, tota depauperada de vigor e de força. D'on m'à covengut interpel·lar e requerir patrocini de terra, car mos peus no poden lo meu cors sustentar, e puix alçar e córrer, e cuytar per veure lo meu fill contra elles pugnar e guerrejar; car menbrant-me del fill me son tantost levada, lo qual jamay no puch oblidar. A llur brau e furiós capteny no hé puguda donar altra paraula sinó: "Aquesta és ara la hora vostra", car potestat del regne tenebrós corre a regna solta. Ara·m son dexondada, respirant de mon smortiment, com m'às parlat del fill meu gloriós, per lo qual víu tot quant en mi ha vida e haurà salvament; car al sò del nom de ço que fort ama se desperta lo cor, e obre l'ull, e alça la cella, e color groga a la fàs fa mudar en color vermella, encara que lo cors sobre·l lit de la mort en lo final article sia alligat. Sens dilació explica la embaixada, car res al món no desig més oyr que la paraula que de aquell me devalla, axí com és a ell plasent la paraula mia, qui per Salamó m'à tramès a dir que li mostràs ma cara e que ma veu sonàs a les sues orelles ( Canticorum, ·II_o· ). E de tant més desig oyr la narració tua, car sé bé que la tua veu no és àls sinó paraula sua." Ladonchs Theologia li donà la letra, la qual la Verge Maria obrí e legí, e víu que era creença de sancta Theologia, segons appar per aquell dit auctèntich de sent Augustí en

lo libre ·XI· de La ciutat de Déu: " Scripturam condidit Christus eminentissime auctoritatis que canonica appellatur, cui fidem habemus de his rebus quas ignorare non expedit nec per nos ipsos nosse ydonei sumus ", les quals paraules demostren com Jhesús a la sancta Theologia, la qual és scriptur canònica de superlativa auctoritat, ha volgut sia dada fe e creença sens scrúpol e dubietat de les coses les quals ignorar no és expedient, ne podem per nós mateix saber ni entendre. Exhibida la dita letra credencial, tramesa e sagellada per la humanitat de Jhesuchrist, la qual de la sancta Trinitat és més que cancellera, com sia ypostàticament unida ab lo verb transcendent, Theologia explicà la creença a la Verge Maria, contenent en affecte lo voler de Déu lo pare a la mort e Passió del seu fill per la salut de l'humanal linatge, dient per boca de sent Johan Evangelista que axí Déus ha amat lo món, que lo seu fill unigènit per la salut de aquell ha volgut donar ( Johannis, ·III_o· ); contenent axí mateix la acceptació sua, car és fill obedient, segons lo dit de sent Pau, Ad philipensses, ·II_o· , dient que és stat fet obedient per nós trossús a la mort en creu, lo desig dels sants Pares explicat per boca de Zacharies propheta, ca_o ·XIII_o·: "Percute pastorem ", fér lo pastor gran de les ovelles, les quals se dispergiran e despuix per ell se uniran; e contenent la resposta de Déu lo Pare al dessús dit desig, explicada per sent Matheu, ca_o ·XXVI_o·: "Percuciam pastorem ": "Yo", diu Déu lo Pare, "feriré lo pastor; contenent més avant la utilitat de la sua mort a semblança del pel·licà, qui com veu los seus fills morts per la astuciosa

serp, la qual en absència sua li és dins son niu entrada, ab lo bech se trau la sanch del pits, de la qual leva sos fills tro que ells viuen e ell segnant mor, et ideo scriptum est in psalmo ·CI·: "Factus sum similis pellicano" . E per ço és més scrit Moysès ( Deuteronomii, ·XXXII_o·): "Ego occidam, scilicet me", ut dicit una glosa; et "Ego vivere faciam, scilicet peccatores" . E aprés, agenollant-se sancta Theologia, e convertint a Jhesús la meditació sua, dix ab veu molt alta, d'on lo loch resonà e féu representació de la veu sua, sí com se fa e per èchon, qui és representació de veu naturalment per repercussió, axí com en mirall representació de spècia visual és causativa de visió per refflexió, e saben-ho aquells qui han studiada la art de prespectiva. Mas los poetes qui han parlat ab affecció e ab transsumpció, e la veritat han haombrada desots la fulla del delit sensual e cosa corporal, han dit que èchon era fembra vagua e vana, seguint Narcissus per folla hamor, e tots temps responia com aquell parlava, e en altra manera res no dehia: "O pel·licà gran e molt piadós, archa de mercè e font de amor pura, tu qui t'adormist en la sancta creu en la Passió, e·t despertist lo gran matí de Pascha per resurrecció, e volist al cel en la ascenssió, a tu sol sia donada la honor de la humana reparació, a tu, Adam, la confussió, ha aquest just glorificació e triumphe ab claritat de coronació e transcendència de opperació." Aprés, en virtut de la dita crehença, continuant lo seu rahonament, dix axí:·O excel·lent e ffortíssima mare, per la mort del teu fill no perdràs tu la maternal honor, car aquell cors qui de tu és exit, stant los tres jorns en lo sepulcre mort e sens ànima, serà acompanyat de la divinitat e unit ab aquella,

axí com ho serà axí mateix devallant en los infferns, e en tot l'altre loch la ànima sua, quia quod semel assumpsit nunquam deseruit ". Axí parlava la sancta Theologia, e los tresors del seu digne saber largament despenia. No fon tan franch may almoyner de papa. La Mare de Déu tota s'alegrava com del seu fill rahonava Sophia, e puix aprés dolor la abraçava, si bé no la sobtava, com del morir del fill li sovenia, mas tan fort la sobtava que un sospir del cor li procehia, qui ha conpassió tots mos senys inclinava. Ladonchs se levà la Verge Maria, e axí com dona delicada per primor e puritat de virtut e de complexió, se recolçà sobre los pits de sancta Theologia. E de continent víu de prés ella star una donzella, la qual sostenia los seus vestiments, perquè de la pols o del fanch de la terra no s'enbeurassen; e aquesta era Moral philosofia, la qual demostrà no fermar cogitació en cosa terrenal, mas en tribulacions alt elevar lo coratge per maravellosa virtut, la qual fa lo possehidor meynspreador de tota persecució temporal. E ací apparech a mi que fos complida aquella figura de Hester regina (Ester, ca_o ·XV_o· ), la quall havia en sa companya dues donzelles com se presentà davant la fàç del rey Assuerus, e sobre la una tota se apodiava e·s recolçava; l'altra era occupada en ministeri de regir la sua vestidura, la qual significa converssació civil e forana, lo confort e adjutori de les quals celava la magnitut de la sua dolor. La primera de les dues donzelles ministrants a la Verge Maria és sancta Theologia e la segona, segons dit hé, Moral philosofia. Durant lo rahonament de aquesta gloriosa monarcha Verge Maria ab la emperadriu de les sciències, sancta Theologia, vench un quaix semblança de ombra, cavalcant sobre un gran cavall magre e groch. E feya·s appellar Mort, e Inffern lo seguia, e la sua continença en partida paria a mi que

fos figurada a ·VI· capítols de l'Apocalipsi. Portava en una canya, la qual per tant com és buyda de dins e lisa de fora designa ypocresia, e pobretat e falta de virtuts, penjades dues letres de desiximents, la primera de letres grogues e de paper negre, l'altra era ab letres de sanch scrites en paper vert. E yo cuydé que la segona letra de aquestes dues degués donar tantost a la Verge Maria, la qual ab verdor, ço és, ab ferma sperança de resurrecció del seu fill exel·lent, hagué subirana dolor del scampament de sua sanch viva e preciosa. E presumí que l'altra letra s'endreçàs al seu fill, car assats paria versemblant que qui ab mare volia guerrejar, lo fill de aquella degués desafiar. Mas aprés percebí que no era axí, ans la segona era una letra la qual Jhesús, rey de glòria e cavaller reptador, havia ja d'abans tramesa al dimoni, citant-lo que comparegués lo jorn de l'endemà en la lissa estreta de l'arbre de la creu, hon Ponç Pilat devia tenir la plaça segura; ell matant morria, e puixs per sa virtut resuscitaria. Mas lo dimoni, volent diffugir, dubtant que la força de Jhesús no fos invincible, car no era cert si era home pur o Déu encarnat, car los speriments que presos ne havia quant lo temptà en lo desert no li donaven indubitat indici, no ha acceptada la dita letra, ans aquella leixada en mans del missatger, qui en la canya l'avia posada, trametia a la mare sos desesximents en paper negre scrit de letres grogues, perquè, spaventada e per femenil coratge involuntària a batalla e tement-se del fill, fos cuytosa de procurar pau e de desviar la dita jornada, bé que·s seguí, aprés, que ell, veent que diffugir no podia, comparech lo jorn assignat en lo camp, hon abdosos moriren, la un corporalment, l'altra de mort sempiterna. E fon complida la prophecia de Jeremies, a ·XLVI· capítols: "Lo fort à fferit contra·l fort ensemps", ço és un temps són cayguts abdosos. De la comparació del dimoni fa menció una glosa sobre Thobies, a ·VI· capítols, on

és scrit: " Piscis inmanis comparuit ad devorandum eum ", dient que lo dimoni comparegué en la mort de Jhesús, sperant si en la sua ànima, quant del cors exiria, trobaria res de peccat que·s pertangués a ell. O presumpció e sperança vana del dimoni malvat! Mas bé appar que si és gran la sua puixança, major que alguna altra potència terrenal, Job, ·XI_o· , per la qual ha fiança de beure fflum Jordà, on diu la glosa tot christianisme, emperò segons diu Ysaÿes, a ·XVI_o· capítols, parlant sots figura de Moab, major és la sua erogància o presumpció que la sua força. La tenor de la letra dels desesximents tramesos per Lucifer a la Verge Maria era tal com se segueix: "A tu, mare indubitada, valedora d'aquell unigènit fill teu appellat Jhesús de Natzaret, e home galileu, del qual te veuràs tost orphe, deserta e privada, qui és vengut en lo món, en lo qual yo regne e son déu ab tota juridicció e universal imperi, e directe domini, guanyat e adquirit per prescripció ( ·II_a· ad Corinthios, ·IIII_o·: "Deus hujus seculi ", etc.), per mi despossehir e deseretar de açò que ab lo glavi de la invidiosa astúcia mia ( Sapientia, ·II_o·: "Invidia diaboli mors intravit in orbem terrarum ), e ab l'arch desviant de vera rectitut de ma falsa promesa, com diguí a Eva: "Serets axí com les divinals persones", e ab mes sagetes e ffleixes tuxegades de frau e d'enguan, com los diguí que jamés no morrien ( Genesis, ·III_o· ca_o: "Nequaquam moriemini sed eritis sicut dii "), é conquistat e furtat, faent de voler ley, e justícia de poder e de sobergueria, sí com fan los tirans, qui per força mantenen senyoria, declar ma volentat e mon mal talent, lo qual no passarà per molt que·s mut lo temps,

com aquell en obstinació sia profundat, car per tant que ús e exercici de temptació, qui és vida de l'hom sobre la terra, e contradicció e disparitat de affections, guerra perpètua, e divisió, e inimicícia capital no deffalleschen entre virtut e vici, e Jherusalem e Babilònia hajen tots temps batalla, e jebuseu romangua en la terra de promissió, e tot pacte de vincle e de amor sia tots temps bandejat de nosaltres, ne y haja tractadors, sinó coltell e lança qui fermen final pau ab perpetual desolació, desolació de la un o de l'altre, desafiu a tu, e me·n desisch, usant de gentilesa per la mia generosa e antiga natura. "E y vull a tota ma requesta haver tots temps mal deute, dolor e treball, tresnuytar, e sospitar, e talayar, e viure ab reguart, e star en emboscha, e carreguar la mà, e no perdonar, ni en res fluixar ni comportar si lo temps hi concorre, mur, o verdesca, o nua spasa, e circunvenció per art, o per mina, e qualsevol altra discepció a tot giny de guerra palès o sacret. "E tots los mals de pena o de culpa sien ab tu e ab mi tots temps tant com lo món haurà duració, emperò ab tu la sola pena temporalment, e ab mi la pena e la culpa eternalment, quia scriptum est (Genesis, ·III_o·): "Ponam inimicitias inter te et mulierem ". E ensemps ab mi se desexen de tu plors eternals, plants e dolor sense terme, cures, sospirs e basques inmortals, inffermitats, e mals greus e terribles dels sperits dins los fochs cruciats, tristos langors, decrepitut que no ha mort vehina, terrós, e glays, colors habominables, fam, set, e fret, nuditat e pobresa, calamitat, erumpna, e labors, misèria, desig sense sperança, paguament sens quitança, guerra sens acordança, pena sens rellevança, adormiment per grossitut, hebetud de vitals sperits, ab sentiment svel·lat e agut de tota lesió e final malanança, contenció de

cors ab l'esperit, frau, e aguayts, e tració, e circunvenció, e opressió, e desolació, astúcia, e obstinació, impaciència de dominació, e ffremiment contra subjecció, caliditat, e exerració, sacrilegi, e violació de tota ley humanal e divina, impenitència, e oppugnació de certa veritat, il·lusió, ludificació, tergiversació, e sperit de contradicció e de rebel·lió, blasfèmia de la eternall e summa magestat, invidència de prosperitat, per molt baixa que sia, indignació, perturbació, occupació, rancor, e gelosia, e suspició, presumpció, violentació, detracció, furor, e homicidi, ambició, spoliació, iracúndia, rapina, susurració, machinació, persecució, lagoteria, accídia, ingurgitació, carnalitat, vici contra natura e contra humanal inclinació, brutalitat, ferocitat, inconstància, crudelitat, rigor, e ffelonia, monstres orribles de vil condició, ycochervus, chimera, minotauro, centauro, onocentauro, arpia, conoccotalo, cerbero, Eaco, Caron, Minos, e Radamanto, Eaco e Atreo, Lico, e Theseo, serpens cerastes, aspis la sorda, e serpents ab ·VII· caps, vibres e drachs, làmias peloses, pudors, stridors, e batiments de palmes, flagels e mals sens passa, urgents querelas, aquelles que infferns fa tots jorns contra tu, que li véns tolre ço que ell vol tenir, e li empatxes ço que vol conquerir, e li confons la vigor e la força. "Per ço ab mi de tu·s vol desexir tota la arda de la mendosa e deceptible fira, tota la ost de la concha jusana, lo bestiar de la maynada vana, e tots aquells desesperats per ira, qui són cayguts dins la tomba jusana, los quals yo, Pluton, déu inffernal, rey de la foscha cítia, hé aterrats, furtant-los Proserpina, ço és, lur carn e sensualitat, hé liguats dins la presó malvada, marjal, fangosa e terra de pantà, on staran ab la color mudada.

"M'àn dit de cert que ab tu no s'avendran ni hauran pau ni treva de durada, ni un sol punt ab tu aturaran ffúries infernals, Megera damnada, la qual per cabell ha serpents en la testa, Thesífone irada e orrible, Alecto, files de aquell vell condamnat e tot enrabiat rey de Mogorgon, ensemps ab totes les altres fúries, deeses, ministres o nodrices de calamitat, erupna, e turment, e inffelicitat, les quals per tots temps habiten entre les tristes e palpables tenebres, e no-res-menys Judes, e Pilat, Barrabàs, Annà, Cayffàs, e cascun dels tres reys Herodes, los fills de Symeon e los fills de Leví qui mataren Sichén ab indignació e ab gran tració, lo rey Saül qui fon a Déu rebel·le ( ·I_o· Regum, ·XV_o· ), e Absalon, qui perseguí lo rey David, son pare ( ·II_o· Regum, ·XV_o· ), e Joab, qui per enveja matà Amassa ( ·II_o· Regum, ·XX_o· ) e lo rey Acab, qui, instigat per Jesabel, matà Nabot e perseguí Helies ( ·III_o· Regum, ·XXI_o· ), lo rey Achaz, qui fon ydòlatre ( ·IIII_o· Regum, ·XVI_o· ), lo rey Joram, qui matà sos frares ( Paralipomenon, ·XXI_o· ), e Sedechies, qui a Nabuchodonosor, rey de Caldé, trencà sagrament ( ·II_o· Paralipomenon, ultimo ), e Caÿm envejós, Cham scarnidor, Nembroth usurpador de juridicció e de senyoria, Esaú golós, Pharahó variable, Senayerib traÿdor, Osohe, no pas lo

propheta, mas un rey qui per son peccat se perdé, e Rapsaces, Olophernes, Adombeset, Semíramis regina, impúdica Cleopatra, e Circes malèfica, e Calixto àvol fembra thebana, Anthíopa, e Venus la xiprana, Sinon lo fals, qui abaté la potestat troyana, Tàntalo, Ysifo, Busiris e Turno ab los sacerdots del temple de Diana

e ab tots los sterils de delectació, qui viuen morts e desigen morir, e jamay no morran, privats de bé, complits de penes aspres, òrffens de tota consolació intel·lectual, qui àn perdut lo bé incomparable per lo qual foren creats a divinal ymatge e semblança, lo nombre dels quals és innumerable, quia "stultorum infinitus est numerus" (Ecclesiastes, ·I_o· ), Gog, e Magoch, e tots aquells qui per ells se figuren, com són perseguidors de virtut o de fe, occultament o manifestament. Car Gog vol dir cubert e ypòcrit, e Magog fora de cubert. Tots se armen ab mi. "De tu me desisch ab tota ma valença, la qual dels presidents dels vicis prínceps de peccat, potestats de l'ayre tempestuós e caliginós, quia "nulla participatio justicie est cum iniquitate" ( ·II· Ad Corinthios, ·VI_o· )". "Vuy a tu sola tramet deseximents, car no li sé altre valedor qui en lo món visca. Tots l'àn desemparat en la sua querela, e en ço que·s fa Déu, e vuy tots són ab mi; hoc hí aquell qui ell tenia per banderer, e al qual dix en lo següent que·l faria clauer del celestial regne, l'à renegat en poch temps tres vegades, e desemparat, spaordit per un molt flach guerrer de la mia maynada. Nota ací la potència mia: los pus flachs de ma host en saber e en força, ffembres fràgils per art e per natura, vencen los forts de la sua partida, si bé ell ha dit per boca de Job a ·XL· capítols que ligarà per les sues sirventes. Mas yo, axí com per

fembra vencí Adam, primer pare de la gent humanal, axí per fembra hé subjugat lo sdevenidor pastor de la Sgleya; lo primer subjuguí per comport e amor, e l'altre per gran glay e molt fort terror. "Axí són vàries les mies subtils arts, e diversses les tretes de les mies sagetes, e tantes són mes armes offensives, astúcies, e engants, que la força que·s té contra l'escala és conquistada per grua o per mina, e la quítia del primer forts assalt, per porfídia e importunitat és del tot aterrada. "D'ací anant tin-me per scusat pus ab letra patent t'é desafiada." Legida la present letra de deseximents, respòs ab gran esforç la Verge Maria: "Yo son fembra guerrera que a la serp enemiga de l'humanal linatge trencaré lo cap ( Gen., ·III_o·: "Ipsa conteret caput tuum "). Axí com per mà de fembra, ço és de Dèlbora, e aprés de Jael, fon vençut Sísara e a mort liurat ( Iudicum, ·IIII_o· ), axí Lucifer, seraphín damnat, serà per mi menat a vençó e a confusió, e perdrà tot son treball de tot lo temps passat. Yo com a valedora del meu fill gloriós, no per necessitat, car no li fa mester, com sia omnipotent e príncep dels àngels, mas per amor, la qual no deffalleix ni desempara en adverssitats, ans corre e cuyta per socórrer, encara que no sia amprada hó demanada, ne li fan pahor passadors enerbats, de tot mon cor accepte aquests deseximents. Car ja ans que isqués del ventre de ma mara me era del tot sens algun participi de ell desexida. "Yo son figurada per santa Judich, e serà en mi verificada

la paraula per aquella scrita ( Iudich, ·XIIII_o· ): una fembra hebrea, ço és, del linatge de Heber, patriarcha antich, ha feta confusió en la casa del rey Nabugadonosor, lo qual, per la sua supèrbia, és estat figura del príncep de supèrbia inffernal, Lucifer, qui jamay ab mi no farà pau ni haurà companya. "Mas a tu, Mort, dic, la qual m'às aportats aquests deseximents, que ara res no puch ni·t vull donar, sí com és de costuma per aquels qui a guerra se mostren voluntaris. Bé·t donara volenters lo meu cors, si lo meu fill volia que yo morís per ell bevent lo càlcer de la Passió sua. Car major dolor me dóna la mort sua que no faria mil vegades la mia, majorment allà hon yo veés que ma vida fos tan ben smerçada, que la donàs per rehembre e restaurar la sua. Mas tu vendràs complir mon cors en ma hora final e extrema; sola vendràs sens potestat d'inffern, e dar-t'é ma despulla, car no plàcia a Déu que yo de mort scusar me vulla, pus lo meu fill vol passar per la mort." E dada fi a la present resposta, de continent vench a la Verge Maria un missatger cuytat, tot sglayat, que li portà altres deseximents penjats en una canya, de part de la Creu —e passà tantost que no poguí compendre la sua figura, los quals eren clausulats en la forma següent: "Yo, vera creu mal sporgada, vera regina sobre tots los arbres, significada per l'arbre spinós appel·lat rampnuus, al qual digueren los altres arbres: "Hajes tu de nós la senyoria" ( Iudicum, ·VIIII_o· ), me vull occupar lo títol de ton regne. Car tu, Verge, regnes per lo teu fill, e yo axí mateix vull regnar per ell, e ésser haüda per possessió d'ell tant com durarà sobre la terra humana natura. Car pus lo món fenesca

e los elets sien per mi salvats, en perpetuar-me no hé mesa ma cura, ans finaran mos branchs e per foch del judici aquels se cremaran. "Emperò ara e tots temps en memòria de la gent salvada vull ésser tenguda, car justs e peccadors lo jorn del jutjament, segons assats designa lo Evangeli, lo meu senyal veuran, e per tots temps de mi los benaventurats se recordaran, per los quals, segons que dit hé, son e seré tenguda en sobirana stima, volent axí mateix que Jhesús redemptor triumphe e regne per mi, per complir los tests de la sancta Scriptura. Car Ysaÿes diu ( ca_o ·VIIII_o· ) que lo seu principat és fet sobre·l seu muscle. E açò, segons dien les gloses dels doctors, se entén per mi, car me aportarà, exint de Jherusalem anant al mont Calvari, sobre lo seu muscle ( Johannis, ·XIX_o· ); per ço dix Abacuch, ·III_o· ca_o , que ell los corns tendrà en la sua mà. E diu sent Augustí en lo ·XVIII_eny· libre de La ciutat de Déu, a ·XXXII· capítols, que açò significa la victòria sua en l'arbre de la Creu, car tench les mans e los corns extrems de mon fust transversal. E David dix en lo ·XCV· psalm, qui comença "Cantate": "Dicite in gentibus quia Dominus regnavit", ubi una translacio ponit: "Dominus regnavit a ligno" , segons la qual parla lo ymne " Vexilla regis prodeunt ". E açò designa que de mi, que son fust, començarà de ésser conegut e manifestat son regne per les virtuts, les quals en mi penjant, obrarà e acabarà. Yo son lo palau en lo qual exorta e almonesta, en lo dit psalm, David, que com a Déu, car a ell sol se pertany, li sia feta adoració: " Adorate Dominum in atrio sancto ejus ". E tu, Verge Maria, ell stant en lo mig, lo adoraràs com tots los altres no·l tendran en stima vera e deguda.

"De mos bonys e nuus faré fosses e concavitats en les spatles del teu fill innocent. Yo te vull ara certifficar, perquè de tració no·m poguesses reptar, si li vench no pas davant, mas a la part de la sua squerra, pus me son desexida no·m faré mala fe, vinch deliberada sens revocació d'aquest meu ferm propòsit de donar mort amara dins lo meu lit de gran afflicció al teu fill excel·lent, qui de ton cors ha mortal vida presa. "Vine demà en lo mig loch del món juxta illud ps_o. ·LXXIII_o·: "Operatus est salutem in medio terre ", la hora de migdia trobar-m'às en la plaça, ab mon standart de tres colors, blancha, blava e vermella, car la carn de Jhesús, la qual és ma bandera, és blanca e bella e de gran puritat, e en certs lochs és blava per los batiments, e serà vermella per la sanch de les plagues; traücada e tota foradada serà aquesta gloriosa bandera, axí com aquella la qual se veurà en fortunal batalla. Là hon posaré mon peu allà m'aturaré; ara que un sol pas ni peu no tornaré arrere, no fugiré ni encalçaré, mas, exercint acte de fortalesa, speraré ab gran fermetat. "No serà mon esforç per temor apitrat, ans tota defalença yo squivaré, e com sia fust sech e inanimat, obtindré de Déu gran maravella, que portaré un fruyt de preu inextimable e incomparable, lo qual serà vianda de l'home pelegrí, qui per aquest món va com exerrat, cerquant loch sant hon aprés mort estigua. E, certes, aquest fruyt d'alta condició ab gran alegria, ab gran dolor mesclada, a l'ànima justa darà refecció, car lo cors de Jhesús sens alegria de la sua clemència e miseració e dolor de la sua Passió no deu ésser rehebut ni per mans contractat." Oÿts e entesos aquests deseximents, devench en gran spasme la Verge Maria, mare del Fill de Déu, e sincopizant

ab freda suor, la qual del seu cors passionat rajava e exia, tota tremolant e entrecambiant de groch en blanch la sua color, romàs esmortida sobre los pits de sancta Theologia, la qual la tench stretament e cordialment abraçada, sí que jamay d'ella no·s partí, ans, com aquella del·liberava de tenir altra via, de bon grat la seguí. Ací puix yo piadosament contemplar e creure que la Verge Maria en totes les sues tribulacions recorria per remey al studi e meditació de la sancta Scriptura, la qual, segons diu sen Pau, dóna consolació e conserva sperança e no permet caure en desperació. Car dels pus grans remeys que poden trobar cor contristat e ànima tribul·lada e per aspres fortunes nit e jorn turmentada, són legir e studiar en la sancta Scriptura, car aquell qui la ou no serà confús per alguna tribul·lació ( Eccli, ·XXIIII_o· ); e per tal l'estudi de aquella és meritori de vida eternal ( Eccli, ·XXXIIII_o·): "Qui elucidant me vitam eternam habebunt ", segons és stat dessús al·legat en lo pròlech, part los altres innumerables béns que en sí aporta, car ella és aquella sapiència de la qual diu lo Savi que tots béns li són venguts ab ella e innumerable honestat per les sues mans ( Sapientie, ·VII_o· ). Crech yo que en aquest seu profunde studi la sua ànima ab Déu per caritat unida s'eleva en meditacions e intel·leccions altíssimes, deutíssimes, subtils e glorioses, pervenent a conexença de totes coses passades, presens e esdevenidores, e de totes altres divinals e humanals ha ànima humana no unida ab la divinitat en unitat de supòsit comunicables, encara que fossen axí amaguades com aquelles de les quals diu sent Pau que home no les pot per lingua splicar. Pot ésser que en aquella hora li apparegués aquell superlatiu

en tots los seraphins àngel sen Gabriel, qui, per aventura stant ab ella en secret col·loqui lo dia de la santa anunciació, li descobrí part de aquests misteris, dels quals ja lavors son sperit hac alguna scintil·la de turbació, dién-li: "O sposa del Pare eternal, sobre la causa de un fill comú a ell e a tu conforme ton voler ab lo seu en tota manera, pus que t'í ést preferta, car yo de part tua li fiu relació que tu eres obedient serventa sua feta per complir la sua voluntat, foragitada tota discrepació e contradicció. Aquest spiritual matrimoni haja ab sí plena conformitat de voluntats, car al món no és tan bell senyal de amor com unió e concòrdia de volers. Guarda per quina fi has aquest fruyt portat, vulles que complesca ço per què és vengut, ta voluntat reglada per virtut preferesca, axí com se pertany, lo bé públich a la privada utilitat, e lo goig de molts a pròpria consolació senssitiva. No puixa lo fill per tu scusar de complir ço que ha amprès, car res al món tant no·l retrauria de la redempció a ffer, que ha conclusa e del·liberada, com faria la displicència e contradicció tua, si sabia tu hi venguesses contra grat e forçada. Fes-te grahir a humana natura, lapsa per peccat, a la qual per occasió te deus tenir tenguda e obligada, car lo peccat del dit pare Adam per occasió t'à feta venir e ésser exalçada a ésser mare del Verb incarnat, qui en lo teu sant cors, per lo peccat del dit Adam purgar e delir, ha humana carn presa e rebuda, e a la sua divinitat confederada e acompanyada, car si peccat no fos, e redemptor hí redempció en lo món no haurien loch per exercici de operació." Emperò aquest rahonament, yo no·l percebí, bé que son cert qu'ella, stant en tal agonia e elevació la sua ànima, no era ociosa ni freturosa de celestial consolació. Ladonchs, dreçant mes paraules a sancta Theologia, diguí axí: "O lum e resplandor clara intel·lectual, o dona gran tota spiritual, o veríssima e il·lustre sophia, o imperiosa regina, general patrona discreta, e de la naueta de nostres enteniments experta

timonera, guiats mon seny, pensament e paraula ab veritat e devota doctrina, e mostrats-me la fi de ma ampresa, de les coses passades e dels altres misteris de la Passió del Fill de Déu, del qual sóts missatgera, donant-me coneixença, siats-me via e siats-me sendera, car no obstant que visca per creença, encara·m plau los alts secrets humilment e devota scrutar per virtut. E veig que sens vós, la qual sots doctrina per Déu inspirada, útil a molts fruyts, segons que diu sent Pau, no és bastant lògich ni sibil·la, ni philòsof, ni saber natural, a doctrinar la mortal creatura." E girant devés mi los seus ulls scintil·lans, moguda per la pregària mia, produhí·m denant ·XLVII· ròtols, los quals, segons me dix, eren los ·XLVII· libres del Vell Testament, qui per la obscuritat, e ab ombra de la ley, són figurats per ròtols amaguats e complits e conclosos. E més havant me liurà lo libre que tenia sota la exella, tancat devers la part del cor, en lo qual era scrit ab letres d'aur, resplandents e belles, lo Novell Testament, dient que per la scriptura que s'í contenia poria saber ço que desigava. E ella no desemparant la Verge Maria, girada a mi segons que dit hé, instruhint-me ab lo gest de la cara, féu-me senyal que obrís los ròtols e cartejàs lo libre de ·XXVII· cartes, car tants són los libres del Novell Testament, los quals si bé lavors ella començava, reputava emperò perfets per lur certitut en la divinal predestinació. Mas mentre que yo applicar me volia a la lectura de les coses offertes, yo sentí la Verge Maria gemir e suspirar, e alçant la cara ab orella intenta per oyr què diria, sí·m semblà que s'aparellés per explicar un plant; e tantost començà dient axí:·O vosaltres qui passats per la via d'aquest món perillós, girats a mi los ulls e cogitats aquesta dolor mia, e

comparats si·n fon jamés semblant ( Trenorum, ·I_o· ca_o ). O generacions dels segles, los quals havets viscut, o vivits de present, orbes e ignorans de tota fortuna sdevenidora! E per què m'avets nomenada beata, pus vehets que morrà lo meu fill generós, agnus Dei qui tollis peccata mundi ? Car la que és cayguda no sehia en ferma cadira, e tristíssima natura d'inffortuni és ésser stada benaventurada. Per ço trabucança per tots los reys del segle és estada duptada, los goigs del temps passat, la facunditat, mes consolacions, e mes riqueses maternals e tan altes per tant temps conservades, una hora m'à tolts e a la Creu donades. "Ara, certes, me tendria per benaventurada si morint scapava a tan greus treballs, e turments e fortunes. O mort amable a infelicitat, infesta e odiosa a pròspera e alegra fortuna, e com seria a mi cosa agradable si mes làgremes te movien a compassió tancant mos ulls, e ensemps ab mon filil me feries de la tua stralla, e si axí·m flagelles! O fàç irada del rey omnipotent, e indignada contra peccat strany, mata·m tost, no·t rigues de mes penes sí com fan los tirans, car son innocent dona (Job, ·VIIII_o·): "Si flagellat occidat semel, non de penis innocentum rideat ". O Pare subirà, Déus de misericòrdia, e font de tota consolació, per què no m'aconortes? E on tens ara los teus ulls girats? E son yo sola mare que tu no sies pare, e no veus quan t'í va? E hon és l'amor, la qual tu expresist lo jorn del seu babtisme ( Mathei, ·III_o· ) e de la sua transfiguració ( Mathei, ·XVII_o· ), com diguist: ""Aquest és lo meu fill amat?". ¿E, lasa, per què son yo sola en aquesta dolor, que no son stada sola en haver d'él goig e consolació? O Pare sant, per què·m

leixes sola, e no has tu assats evidentment provat que yo son feel serventa tua? Donchs per què no m'acorres? O vols que més avant lo meu feel coratge sia experimentat? "O fill meu gloriós, e per què no dius ara algun mot a ta mare, per tu posada en tal e tan fort punt? Són-te oblidades les leys de amor vera que és de fill a mare? Amor verdadera no és pereçosa ni obliviosa, ans sol·lícita e bascosa; aïra desconexença e trigua e absència de vista de la cosa amada, e majorment quant la sent tribulada, car en tal punt no spera missatge. Mas si lo pare desempara lo fill demanant-li socors en tal necessitat, cridan "Hely lamaza batani" , bé pot lo fill deffalir a la mare, car més se maravella natura si veu pare defallir a fill que no si lo fill deffalleix a son pare, car nodriment de l'arbre va per tots temps de la rael a les branques. "O noble fill! Certes noble per justa rahó vos puch appellar, car havets pare lo creador altisme, antich de dies, nomenat per Daniel propheta, capitulo septimo , i la antiguitat del quall és eternitat no finida ni limitada per temps ni per ésser, ni principiada, mas principiant tota cosa creada; pare dic, noble donador de principat, e ceptre e inspirador de tota magestat, e havets mi per mare, la qual son generosa e dona de antich e il·lustre linatge dels patriarques e reys de Jherusalem, per poder e virtuts e per honor e fama en lo món celebrats. Donchs com noblesa, segons que philosofia per boca de alguns savis ha pronunciat, sia antigua virtut en antigua riquesa, e puixa romandre ab vera pobresa, pus de virtuts lo home generós sia companyat, car de virtuts ha naxença noblesa, ni pot ésser dit noble aquell qui de virtuts és desemparat, puch dir, fill meu, que vós sóts lo ver noble, e més per vós los pares que vós per ells són nobilitats. E com ajudar als tribulats sia effecte de vera noblesa, ajudats a mi vós, rey de Hierusalem e de Israel, clement sus tots los altres, qui son mare vostra, e en tal dolor per vós, com vós veets, posada.

"O Sperit Sant, amor sens feel, per qui yo concebí aquest fill meu amable, per la mort del qual yo pas tan gran dolor, yo sé quan pert, qui sé ell quant valia! O Trinitat, restaura mon damnatge! O àngels de pau, occupats-vos en plor, car venguda és la hora per lo propheta Ysaÿes signada a ·XXXIII· capítols, de la qual dix que en aquella plorarien amargosament los àngels de pau! "O, què us sou fets temorosos, apòstols, qui lo fill e la mare havets desemparats, e entre los altres vós, car nebot Johan, del qual confiu encara que, la temor un poch mitigada, tornarets a mi? E com vos sou mostrats amichs de fortuna, no pas amichs per vera amistat, car vària fortuna vos ha fet tots lunyar, amichs de taula, qui sí no en port o en gran bonança, en altra manera no saben navegar! Ara és ver que los fictes amichs fugen d'aquell loch on se proven; scola de probació de amistat ferma és tribulació, ne és coneguda virtut de amicícia tro que és passada per algun fort examen. Emperò la gran terror de mort vos scusa, sinó de tot, almenys de tant, e yo no cessaré que en vostra scusa no sia migancera, car per ço son nada, que portàs dins mon virginal ventre lo ver mediator entre dues natures, divina e humana; e si bé sou ingrats, encara us amaré, e amant-vos ab ley de amor perfeta, vos conquistaré he us recobraré, car qui perfetament ama, a la perfí tota la voluntat de la cosa per caritat amada aconsegueix e guanya, car tal és ma virtut mos enemichs amar e los peccadors, per occasió dels quals de Déu son feta mare amant a gràcia del meu fill, per vera penitència reconsiliar. "O món! Tant perts si bé ho conexies, car més perts que no faria lo jorn si lo sol se perdia, e més que la nit si les steles del cel se eclipsaven, e més que·lls ulls si la lum se tudava; la tua lucerna vuy se appaguarà. E yo tant pert, car jamés de fill no fon mare tan rica ne tan vera mare com fon format lo meu fill gloriós de res qui fos a mon

cors superflu, mas de mes sanchs molt pures e molt sanctes[...] axí·m pren com fa al mercader circunvent per fortuna, al quall una breu hora tol tota riquesa, e encara pijor veen lo meu fill únich denant mi immolar; e, lassa, axí·m va a mort mon noble heretatge contractat ab mans de peccadors; un tancar d'ull me farà vuy de tan grans béns deserta. O inconstància mundanal, que tants antichs e diligents treballs fas frustrats de lurs fruyts en tan petita hora! "O Pare beneït, e qu'és açò que oyg de la tua boca, com dius, segons possa sent Ambròs, Libro de vita beata, que feriràs lo fill lo qual és creador, per salvar creatura, e lo fill franch per rehembre lo catiu, lo sol per fer luir la terra, lo cel perquè als exellats tingua la porta uberta, lo pastor per salvar les ovelles, lo pel·licà per dar vida als fills, la òstrea marina per enbellir la porpra, lo rey per lo poble, lo jutge per lo reu, lo cap per los menbres, lo sach per buydar lo tresor, la capça de l'ungüent preciós per diffundir la odor per la terra, la salut per vençre malaltia, l'escut per deffendre lo braç, hoc e la pedra per traure aygua viva de làgremes que reguen lo món universal, car en la Creu plora per tots los peccadors? O pare, e per què·t cal

més dolre del peccador strany que del fill virtuós? Emperò no u dic perquè sia contrària a ta voluntat, prefinida eternalment, a dar axí salvació a l'home perdut, mas la mia carn se dol molt de la sua gran tala, car a algun no senbla massa poca la injúria o pèrdua sua. "Almenys te supplich al present que·m dóns companya de algunes creatures, e que los lums del cel e grans brandons del món se visten de negre, e leixen per eclipsi la vestidura de lur claritat, com són lo sol e la luna, e que una lum se senta per altra, e que les pedres facen plant de dolor, e no sia yo sola. Car pus tu, Pare, en aquest cas no·m pots acompanyar, car dolor no pot en tu caure, fes manament a algunes de tes creatures que ensemps ab mi, que hé vera e extrema dolor, facen semblant de dol e de complanta, perquè no apparegua del tot pobre de amichs e plor lo cel pus que inffern se alegra e canta vuy, a senblança del signe quant és prop de la mort; mas no cantara si sabia la sort la qual ha tan vehina." CAPÍTOL ·VI·. TRACTANT DE VIA DE CONTEMPLACIÓ DE ALGUNES COMPLANTES E CAUSES DE DOLOR EN JHESUCHRIST E EN LA SUA MARE, E DE LA BATALLA DEL REY DE JHERUSALEM AB LO REY DE EGIPTE Finit aquest plant, torní a mon studi, començant en los ròtols e en lo libre de sancta Theologia, e instruït per lo gest de aquella, la qual me signava dels ulls, venguí en aquells passos en los quals lo Fill de Déu encarnat suplicava al Pare que·l deliuràs, si posible era, de la Passió, e que·l guardàs ab ull de clemència e de pietat, e que·l tractàs com a fill obedient e unigènit, car altre no n'havia, com home innocent, útil e diligent, e no·l fes per ell als celarats en suplici vituperos e ignominiós, e que no li demanàs sinó

tant quant fos obligat per fermança feta a l'home peccador, e que li sovengués que ab una gota de sanch sola podia rehembre lo humanal lignage, ut dicit Bernardus , e que·l menor treball que havia en lo món suffert era sufficient per satisfacció del peccat de Adam, e que si no·l tractava axí com sol fer pare com fill ve a son juhí, almenys li fos jutge qui no demanàs pus, sinó tant com basta a rreintegració e reparació de justícia lesa. E tot açò deia ell en la part secetiva, segons que dessús és tocat. E aquesta demanda no fon exoïda, car no procehia de la sua del·liberativa volentat, mas per motiu de servalitat spahordida per la mort que sperava. Per tal és scrit en lo psalm ·XXI_o· : "Déu meu, yo cridaré a tu per dia e per nit e no m'hoiràs", emperò no·m ve per peccat ni per insipiència mia. Car lo dia del sant Divendres e la nit precedent féu la sua censualitat grans clamors e complantes a la divinitat, axí com aquella la qual passava gran passió e dolor sens refrigeri, e sobre la qual Déu havia la sua furor confirmada, volent de aquella pendre venjança per lo peccat de Adam, e sobre la qual havia del·liberat de induir dolors innumerables, segons appar en aquell psalm qui comença " Domine Deus salutis mee ". E si ací se al·lega en contrari ço que és scrit d'él en lo psalm ·XX_o· : "De la volentat dels seus labis no l'às frustrat", entén-se de les oracions de la porció superior volitiva, per del·liberació e intel·lectiva. E axí mateix diu una glosa: "Car tot quant ha dit és stat fet, car és omnipotent".

Aprés me signava en altres parts e legia les respostes del Pare eternal, dient que no obstant que ell fos innocent sens frau e mendaci, emperò que·l feria e l'havia ferit per lo peccat del poble sanar o curar, segons apparia en lo ròtol de Ysaÿes a ·LIII· capítols, assats stesament, e axí mateix a ·LII· capítols en la fi, dient com seria vituperat sens glòria de reputació humana. E per ço dix sent Pau que al fill propi no havia perdonat per amor de l'humanal linatge ( Ad Romanos, ·VIII_o· ). Aprés yo continuant en la lectura, la qual no poria tota explicar, car gran part de la sancta Scriptura se pot còngruament applicar al misteri del Redemptor en la Passió sua, trobava los replicats de la part secetiva de Déu lo Fill a la paternal resposta, dient: "O gran indignació contra·l malvat peccat per qui la mort és en lo món entrada, que axí covenga tot home morir! Peccat inich, e no pas meu, mas de mon enemich, qui m'à leixat per servir al dimoni! Per tu muyr yo, ço és perquè tu no regnes en lo món. O fill de no-res! O engenrat de privació! O inductiu de transgressió! O verí contra humanal vida, qui no has per causa lo Omnipotent, com sies un no-res, derivat de voluntat creada, deffallent e vana, desviadora de tot degut orde, contaminador de la ànima formada a divinal ymatga e semblança, per lo qual sol e no pas per altre lo creador la damnà e l'aÿrà! A passió e mort fas tu ara venir occasionalment lo fill de la Verge Maria, Déu e home verdaderament. "O misericòrdia, que al fill pròdigus e deguastador has perdonat ( Luce, ·XV_o· ), e a mi, qui son obedient, vols fer morir en creu: " Usquequo pater oblivisceris me et avertis faciem

tuam a me" scribitur in psalmo . Trosús a quant durarà ma complanta nua e orphe de exaudició? Ou e exoeix-me per la clemència tua, car bé deu misericòrdia ajudar a aquell a la deffensió del qual justícia no pot ni deu deffalir. E quant durarà que a semblança de Abacuch propheta, ca_o ·I_o· , haja a cridar e a vociferar com home maltractat, e que tu no·m restaures? "A, innocència, e com ést sovén impotent, car no·m fas patrocini, no son pus priviligiat que un peccador veixell de iniquitat! Hey, Eurípides, philòsof per los antichs loat, recitant per Eustraci, glosador d'Aristòtil, no ést ara oÿt ni entès, si bé às dit ab gran veritat que per ço soferen molt mal e molt dan moltes ciutats e coses públiques, car lo hom bo e prompte en tota virtut no reporta pus premi que fa lo criminós! "Hay, Cató, axí mateix ho has tu en una oració tua tractada per Salusti en lo Catelinari diffinit e preÿcat, dient que per ço Roma en lo teu temps era menor que ésser no solia, car entre bons e mals differència no era posada, ans tot premi de virtut per ambició era occupat, e ara és pijor,

car en loch de premi m'és inferit supplici! No fon tant perjudicat Jacob patriarcha com per Rachel li fou liurada Lia, com yo qui per premi de virtut aconsegueysch tan dolorós turment. "O Pare mansuet, clement e benigne, tro ací m'ést stat tan propici e tan favorable, e ara fas-me obra tal com adversari, axí com si·t penedies; com me has fet hom has-me posat com a senyal al qual tant peccador despara e tira, com per ço m'às posat que sia triquejat! Aquest retret te fas, que·m poneixs sens demèrit; com me alciuràs, en tu speraré. Sens iniquitat mia soffer aquest turment, com mes oracions sien totes en lo teu sguart mundes (Job, ·XVI_o· ). "O terra, no celes ne robes ma sanch tan liberalment de mon cors scampada solament per donar a l'home salvament! O peccador, tu qui ést fet de terra, no liures a oblit ni vulles cel·lar ni amagar aquest gran benefici, lo qual yo faç a tu de grat e de tot voluntàriament, car no me·n força res sinó ma pietat, car en tu no ha mèrit algun precedent ni sufficient, ans si·t volgués jutgar segons mereixies ne fera gran mercat. La mia complanta, no la tingues sacreta; sia per ta lengua e per ton cor yo honrat e glorificat. E confessa e digues que no per mi ni per mon demèrit, mas solament per la tua salut, son yo innocent cruciat e angustiat; e com tu no u digues, lo meu testimoni, qui veritat en los cels habita (Job, ·XVI_o· , lo qual testifica que, aquest tan greu mal, no·l port per mon peccat, mas per sola amor e compassió tua, qui per ta culpa eres condemnat. Preÿca la

gràcia, pus que l'às reebuda, fes-ne per lo món crida clamorosa, exalça la veu e digues-ho a cascuna persona la qual te semblarà que·m sia ignorant, pus que hi sia la hora opportuna; e si obs és per certa scriptura, reserva-ho al setgle venidor; e no sies ingrat, car molt és mala cosa. Rebre beniffici e aquell oblidar hó celar, indici és de gran perverssitat. "O amichs meus e ffrares, carn de ma carn e ossos de mos ossos, per l'amor dels quals m'é vestit aquest sach de vostra carn humana! In ps_o "cognovit figmentum meum ", en la qual solament per vosaltres sofir tal Passió: clamats a mi, clamats a Déu lo pare; pus no ou l'ignocent hoja los peccadors, los quals vuy empara, e per los quals desempara mi, unigènit fill seu obedient. Clamats e pensats en tan gran beniffici. "Abel, a mort liurat ab la sua sanch, cridava a Déu e demanava incessantment venjança de son ffrare Cahim; mas la mia parla molt mils que la sanch de Abel ( Ad Hebreos, ·XII_o· ), car no demana punició ni venjança contra aquells que larguament l'escampen e la buyden, ans los impetra vènia e salut, en tant que aquesta sanch, la qual ara mi persegüents scamparan, despuix, en mi creents, devotament beuran; aquesta carn mia, la qual hara tan cruelment turmenten e desfan, despuix ab fe purament menjaran, quia "caro mea vere est cibus ", etc. ( Johannis, ·VI_o· ), e viuran reconciliats a mi per caritat, e fe e sperança. "E considerats, peccadors, que jo, qui jamés peccat no cometí, la dolor e turment de la Creu per la redempció vostra portí e sustenguí voluntàriament, segons hé dit, e ab paciència tanta. E si la mia Passió a memòria revocats, no és res tan dur ni tan aspre que ab paciència per mi

no sostengats, quia "non est discipulus super magistrum". Hec et alia multa Gregorius super ·XVI· ca_o Job. O peccadors, no us pos càrrech inpossible ni massa diffícil com vos prech e us man que del gran beniffici de vostra redempció e de la mia mort e Passió vos menbrets! "E a vosaltres, preveres, recoman que lo meu sagrat cors santifficarets e la mia preciosa sanch consagrarets; de mi vos recordets, juxta illud canonis misse: "hec quotiescumque feceritis in mei memoriam facietis ", car aquest memorial de deute lo peccador elet e remut deu incessantment en son loch e son temps ab sí mateix portar, que li deu remenbrar que si yo per ell no hagués presa mort, fóra tots temps perdut e subjugat a l'obstinat dimoni, al quall se era venut." Ladonchs leví los ulls meus alt al cel, com a persona que·s plany e·s maravella, e ja pus no podia legir, car làgremes de conpunció e de compassió e moltes cogitacions offuscaven ma vista e occupaven mon enteniment, e comencí de col·legir en mi tota vigor intel·lectual, e recloure·m dins la cel·la de la penssa sacreta, e recogitar en la malícia e orror del peccat actual de Adam e original nostre, lo qual per Job, ca_o ·III·, e per Jeremias, ca_o ·XX_o· , fon malahit e forment blastomat, com maldigueren lo jorn de lur naixença; per lo qual peccat aquell pèlech de misericòrdia, pare de tota paternitat celestial e terrenal, era tan indignat que per aquell punir e haver-ne satisfacció digna, car la offenssa era infinida objectivament, volia lo seu Fill unigènit ésser crucifficat, qui per sí no era en res obligat, mas segons dit és per sola fermança, feta tàcitament en lo propòsit de la sua predestinació. E havent temor de la justícia subirana del rey de univers,

del qual si bé·m sé que no pot ésser cruel, axí com la misericòrdia no pot ésser injusta, vehia que sens tal esmena lo crim no perdonava, diguí en mi mateix: "O qual reu, o qual delat per culpable denant la balança d'aquesta indifficient justícia porà scapar salvo de la mà d'aquest jutge, qui al fill no perdona? O sperança, vet ací gran temptació tua, persevera lo fill en oració e la execució del Pare no cessa! O gent humana, veges com mor per la tua fallença la lesta de ta humanitat, la flor superlativa, la honor e lo lum de tota ta natura, ta sola sperança e la sola scusa de ta perdició! E què faràs, Maria verge mare? O sancta Theologia, té-la a prop en semblant agonia! Car sens gràcia no és bastant natura en tal fortuna regir-se per rahó, ¿hon trobaràs de semblant fill esmena? Regina gloriosa, no debades la tua ànima stava ansiosa; ara pots dir axí com deya Job; "venguda m'és la temor que temia e ço de què·m dubtava és vengut a effecte." E stant en aquesta meditació me vench al denant una consideració de Gregori Nazenzeno, doctor grech, e gran e selemne, tractant aquell pas de sent Luch a ·VII· capítols: "Era un mort, fill únich de mare vídua", dient que les coses següents feyen creyxer e augmentar la dolor en la vídua mare, e plor per compassió en la gent qui lo mort acompanyava: car era vídua, no sperava pus fills engendrar; car era fill únich, no li·n restava altre ab lo qual se pogués del

plor aconsolar e aconortar; car era adolescent en edat juvenil, perdia lo bastó e reffrigeri de la sua vellessa. E yo, applicant la present consideració a la Verge Maria, cogitava que ella era mare vídua, la qual no sperava altres fills engendrar, car Joseph, spos seu, era ja fora de la present vida, e appar en açò que Jhesús en la creu recomanà a sent Johan la sua mare. La qual cosa no calguera, segons dien alguns, si Joseph fos viu; emperò encara que fos viu, era com a vídua en sperança de altre fill haver, per la virginitat de l'un e de l'altre, e per tal podia dir en paraules de Nomí (Ruth, ca_o, ·I_o· ): "No hé pus fills dins en lo meu ventre", car là hon tan noble fill s'és incarnat no n'í deu estar altro, ans aquell ventre seria desconeixent, e massa ingrat si no era content de haver produhit un sol fruyt tan notable. E més avant, en ço pot ésser figurada per aquella vídua sareptana, hostalera de Helyes propheta, lo fill de la qual Déus matà, id est morir permès e ordenà, com no li·n restés altre ni sperança, com fos ja en molts dies, de altre engendrar ( ·III_o· Regum, ·XVII_o· ). Cogitava més avant que era fill únich, e no n'havia altre en lo qual en loch del deffunt pogués s'amor posar e aquella tota unida col·locar; car si bé dien alguns que, dites les paraules de Jhesús en la creu: "Ffembra, avet ací ton fill" ( Johannis, ·XIX_o· ), sent Johan fon fet ver fill de la Verge Maria, car la paraula de Jhesuchrist és bastant hà substàncies trassubstanciar e fer convertir la una en altra, segons appar en lo sagrament de l'altar; emperò gran és la differència de la una filiació a l'altra, e com fos axí, la qual cosa no és assats autènticament provada, emperò encara en aquells fills no ha equalitat ni comparació, ans és tanta la tara que la consideració de aquella aguha lo coltell de dolor e fa lo seu tall pus penetrable e la dolor pus intol·lerable.

Axí mateix lo vehia morir en juvenil edat, e prevenir lo temps de la mort natural; e alguns, qui notar han volguda amor maternal, dien que massa viu la mare que veu son fill morir, car tant no viu poch que no li semble massa. Donchs, christians qui seguits aquest mort e veets lo dol rahonable de la mare plorosa e aflicta, plorats ab aquella, car de la sua dolor vosaltres ne sou causa, car a cascun de vosaltres diu lo fill de Sírach: "Sobre la mort scampa les tues làgremes", e sobre aquest just axí mal e cruelment tractat comença de plorar" ( Eccl_ti, ·XXXVIII_o· ). O christians, plorats e playets lo vostre rey Jhesús, car jamay no trobarets semblant monarcha general, senyor universal en cel e en terra ( Mathei, ultimo ca_o ), senyor en l'esperitual e en lo temporal ( ps_o ·VIII_o·, et Ad Hebreos, ·I_o· ) senyor piadors, affable e larch, e qui us deffenia de vostres adversaris, Johannis, ·XVIII_o·: "Quos dedistis michi ego custodivi et nemo ex eis periit nisi solus filius perdicionis, scilicet Judas ". O malalts! Aquest era vostre diligent e affectuós metge, qui segons la granesa de vostra malaltia era vengut, àbil e scient, poderós e gran, segons que sent Augustí tracta. O metge piadors, qui féu tast al malalt de la porgua e poció amara, ço és de la mort, perquè lo malalt tant no la avorrís ni mort ni altres penes, quia "temptatus per omnia absque peccato" (Ad Hebreos, ·IIII_o· )! O citats a plet, a juhí e a letigi, e on trobarets semblant advocat ( ·I_o· Johannis, ·II_o· )? O cosa pública de l'humanal

linatge, e on trobaràs altre semblant bataller tan ardit e tan fort, qui gós la mort ampendre per comuna salut? E bé s'és mester que al món pus no vengua gran fortuna ni tempesta massa gran e terrible, pus axí mor aquell qui segurs tenir nos podia. Callen ací los romans antichs qui són morts per salut de lur cosa pública, més valent molt que la vida lur e sens la qual ni bella ni honorable no era la lur vida; callen tots e no compareguen, comparats a aquest per sí sufficient, qui per enemichs ha a mort liurada la sua vida de preu inextimable, car la virtut d'aquest tots los offusca axí com fa lo sol tots los stels del cel e tots los lums de terra. Aprés açò me sobreprès un sentiment celat e sacret de la mort e treball d'aquest just, lo qual a penes explicar poria, car lo cor humanal, si ús de crueltat masa no retria, no és de acer ni diamant, que no·s dolgua de la mort de l'home innocent, útil a molts, e humà e benigne. Tota la sanch e·ls sperits de vida fugiren vers lo cor, a la lur retreta en grans necessitats, com al membre que és font de vida posat en passió. E tot mon cors, destituhit de força, començà reffredar e aprés tremolar, lo cervell s'estrenguà e·s dissolguà en làgremes per les canals dels ulls, com qui strenya un drap humit o alguna sponga. Los meus cabells tots se arrufaran per la humor de les raels, la qual al cervell lavors s'acosta, sí que ells quasi romanguen en secà. D'on me semblà que fos en altre setgle e quaix en loch on no veés res que m'asseguràs; d'on fuy tan sbahit que bé o mal en aquell instant a penes yo sentira, car dolor com és fort tol sovent lo sentiment de tota altra cosa, hoc hó de sí mateixa: " Excellens enim supersensibile destruhit senssun", ut dicunt philosophi , hoc e fan venir sovent en èxtasis per síncopis o algun altre cas. Ladonchs semblà a mi que hoýs una veu sorda, agra e plena de glay, la qual vengués d'algun mort soterrat o de

habitant sots cava o sepulcre devers les parts del centre de la terra, e dehia axí: "Lo rey de Jherusalem e lo rey de Egipte en les parts de migjorn són venguts a batalla. Lo rey de Egipte, qui la mort portava per ampressa, s'és trobat ab gran poder de gents. Aquí és Assur, senyor de Caldea, e tota la sua host e multitut molt gran. Aquí són Holfernes, Salmanasar, Teglat, Phalasar, Sennaquerib, Baladam, Merodach e Nabasardan. Aquí és Elam e tota la sua companya. Aquí Mosoch e Túbal ab tota lur host e companya. Aquí Ydumea ab sos reys e duchs. Aquí tots los prínceps de part de tremuntana, e molts altres tirans, dels quals tots fa menció Ezechiel propheta a ·XXXII· capítols. Lo rey de Jherusalem és comparegut ab ·XII· batalles en les quals havia ·CXLIIII_milia· combatents, e aprés moltes altres innumerables. E com és venguda la hora del migjorn lo rey de Jherusalem, vestit de sobrevesta de un seu cavaller, perquè no fos conegut, axí com fon figurat per lo rey Josafat, qui ab àbit dissimulat, entrà en la batalla, en la qual rebé lo colp d'on morí ( ·III· Regum, ulti_o ca_o ), és-se trobat tot sol ab una dona sola, la qual jamés no·l desemparà, e a cap de poch se trobà ab un virtuós e fort cavaller novell, qui partí de la host del dit rey de Egipte, e en valença del rey de Jherusalem féu bregua molt fort contra un seu frare cavaller molt cruell, del regne de Egipte, ab lo qual tots los dies passats era stat concorrent companyó en armes. Emperò lo rey de Jherusalem s'és volgut liberalment combatre, no obstant que·l rey egipcià fos prest e inclinat de squivar la batalla hó deferir aquella trossús hagués haüd algun evident experiment de la virtut del rey de Jherusalem, axí com Necao pharaó, rey de Egipte, en lo temps de Josies, rey

de Jherusalem ( ·IIII_o· Regum, ·XXIII_o·, et ·II_o·Paralipomenon, ·XXXV_o· ), féu son poder de desviar la batalla a la qual lo dit Josies lo strenyia; e són-se tan durament ferits per inpacificable e inexorable malvolença, que abdosos són-í morts, cascun per lo colp de l'altre." E aquesta veu que açò dehia, incessantment se aprohismava, com qui ve del fons de la terra pujant ensús. E cap de poch víu devant mi visiblament, per virtut invisible, obrir un sepulcre, e llevar-se un mort qui açò preÿcava e publicava com a un atrevit e affectat heraud del rey de Jherusalem. Car portava per ampresa una creu verda picada de gotes de sanch, axí com feya lo dit rey en la sua bandera, la qual com lo cavaller penoner fugí romàs plantada en la plaça. No és maravella si ladonchs, diminuït de vigor humanal, sospès e sobreprès per sí e per stupenda admiració, m'esbaý, e com spaordit del tot yo abandonava com fa notxer làs en nau turmentada per longua fortuna, no podent resestir a la fort terror de la mar alçada. Mas a cap de poch, aquell qui del dit sepulcre fo axí ab bell esforç e no menys bell ministeri exit, se acostà a mi, dient: "Mort son stat e incinerat, mas ara son tornat de mort a vida. No son fantasma, ans hé carn e ossa, aquella que havia com vivia en setgle transsitori, en vida mortal ans que la mort m'agués aconseguit ab la sua universal stralla. Mas ara la sanch pura del noble pel·licà rey de Jherusalem m'à mundat de peccat e delliurat del càrcer de la mort, e son tornat a vida per testificar que és devallat en ànima sens cors als lims del ventre de la terra, e n'à trets los sants pares deffunts en esperança sua, e que és resuscitat en cors inmortal, impassible, e glorificat, ple de magestat, e ornat de triumphe." Yo, considerant que encara, la hora aquesta no era de nona, en la qual Jhesús spirà, ne era encara vengut lo terç dia en lo qual ell resucità, qui fon lo primer qui de mort

tornàs a vida inmortal, cogité en mi que açò era visió o ymaginària contemplació, o intel·lectual il·lustració, senblant a profètica denunciació, la qual per certitut de la cosa esdevenidora fan alguns prophetes en significació e térmens pretèrit e ja discorregut e acabat, juxta illud Jeremie, ·I_o·: "Novum creavit Deus Dominus super terram mulier circumdabit virum ", hon prophetizava de l'esdevenidor com si fos ja passat; o era com a cosa dita per anticipació, axí com sent Matheu, a ·XXVII· capítols, parlant ab anticipació de hora e de temps, qui, com hac dit que Jhesús expirà, quaix ab un conteixte de paraules diu: "expirà Jhesús, e les pedres se tallaren, e monuments se obriren, e molts còsors de sants qui eren morts resuscitaren", la qual cosa no fo tro a la resurrecció de Jhesuchrist, qui és estat primícia dels morts resuscitats, segons diu sent Pau. E veent yo que aquell encara m'estava denant, prest a parlar si fos qui·l volgués scoltar, preparí mi mateix com fa auditor diligent al lector desijat, perquè m'esplicàs la present paràbola o figura. Car algun entrevall de temps hac mon cor assegurat e contra temor acompanyat de constància, axí com sol fer algunes hores de cavaller e màrtir fugitiu com torna a la batalla, en la qual gosa escometre ço que d'abans no gosava veure ni sperar, axí com esdevench a sent Marcel·lí papa.

E llavors me dix axí: "Lo rey de Jherusalem dessús dit és Jhesús, rey de pau, rey natural de Jherusalem, lo qual regne li pervé per la part de David. Les sues ·XII· batalles són ·XII· tribs, car aquí és primer Pere figurat per Judes fill de Jacob, car axí com lo regne de Jherusalem fon apropiat al trib de Judà, segons appar Genesis, ·XLIX_o· , axí lo ppapat font en sen Pere e en sos successors. Aquí és Johan figurat per Joseph, car axí com Joseph fon singularment amat per son pare, axí Johan per Jhesuchrist; e cascun fon il·luminat d'esperit de prophecia. Aquí Andreu, qui primer vench a Jhesuchrist, figurat per Rubèn primogènit. Aquí Jacme major figurat per Benjamín, per tal com era germà d'un ventre ab sent Johan, axí com Benjamín ab Joseph, e molt amat per Jhesuchrist entre los altres cosins germans aprés sent Johan, axí com fon Benjamín per Jacob aprés Joseph, car Jhesús lo admetia a coses pus sacretes que los altres cosins germans. Aquí Ffelip figurat per Neptalín per la pulcritut e graciositat de la sua parleria, car a ell tan graciós e fable venien los gentils perquè·ls mostràs Jhesús. Aquí Jacme menor figurat per Ysachar, per la sua gran força en aspredat de vida. Aquí Berthomeu figurat per Aser, lo para del qual és plasent als reys. Aquí Thomàs significat per Gad, per lo seu ardiment, car exorthà sos companyons en ésser prests morir per Jhesuchrist. Aquí Judes Scariot figurat per Dan, car axí com lo trib de Dan

és callat ( Apocalipsis, ·VII_o· ) ne·s compta entre los altres, ans li succeix lo trib de Manassès, axí Judas és ras del libre de vida, e Maties scrit en loch d'ell. Aqui Matheu figurat per Zabulon, car cascun era mercader. Aquí Symon figurat per Symeon, axí com són lurs noms près la un de l'altre. Aquí Judas Thadeus figurat per Leví, per lo gran zell de cascun en la puritat del ministeri sacerdotal. Los ·CXLIIII_milia· són figura del sants innocents, e los altres innumerables són figura de tots los predestinats a salvació presents e sdevenidors e passats, qui seran multiplicats axí com la arena de la mar, segons diu lo Psalmista, car tots aquests són los aderents de Jhesús contra lo dimoni, segons que de aquestes figures se fa menció Apochalipsis, ·VII_o·, ·XIIII_o· , e en altres lochs de la Scriptura. "Emperò lo capità de la una de les ·XII· batalles, ço és Judas, ja abans que·lls altres començà a desrotar e metre·s en vençó, ne·s víu present poch ni molt en deffensió del rey de Jherusalem, ans se era ligat e confederat ab lo rey adversari. Lo rey de Egipte és lo rey de tenebres, maligne Lucifer. Car Egipte, segons la interpretació hebrayca, vol dir tenebres, e Jherusalem visió de pau, qui la hora del migjorn és vengut a batalla ab standart negre de ampresa de mort, e entacat de ·VII· taques, les quals se retiraven a figura de bruts animals de diverses figures orribles e salvatges, acompanyat de tots los damnats e reprovats. Car tots són enemichs de Jhesús e tots expressament, o tàcita o interpretativa, o en alguna altra manera, per ingratitut han consentit en la mort de Jhesús, e cascun l'à mort quant en ells és stat, com haja fet e comès peccat per lo qual delir és volgut dels cels devallar, e finalment morir a mort vituperosa. Aquí és stat Elam, qui interpretatur "superliminare" e significa lo superbiós. Aquí Mosoch, qui interpretatur capiens ,

qui significa tots los usurpadors de ço que no és lur ni los pertany. Aquí Tabual, qui interpretatur "ductus ad luctum ", qui significa tots los qui ploren en la misèria infernal. Aquí Ydumea, qui és interpretada sanguínea, e significa los scampadors de sanch postposat tot orde de justícia. Aquí los prínceps de tremuntana e tots lurs valedors; per tremuntana és entès peccat, car Lucifer, segons diu Ysaÿes a ·XIII· capítols, en la part de tremuntana volch posar la sua cadira. Aquest portava la mort per ampresa, car ell la ha en lo món intronizada, inclusa, e col·locada per la sua enveja, la qual hagué que lo hom conseguís ço que ell havia perdut, com és la glòria celestial. E les taques del seu standart són ·VII· peccats mortals, los quals han figurats de bruts animals, com per aquells perden los hòmens lur dignitat participativa de divinal ymatge, e sien fets brutals e bestials comparats a jumentes. Emperò aquest rey de Egipte fugia a la batalla, trametent per missatgeria d'aquest fet la muller de Pilat, la qual ell en somnis havia consellada. "La sobrevesta del rey de Jherusalem és la humanitat que ha presa per la salut del món. E per tal sent Pau, Ad Philipenses, ·II_o· , appella aquella hàbit, car si lo Fill de Déu no fos dissimulat, mas fos comparegut com a Déu, lo dimoni no l'haguera gosat scometre, ni los juheus l'agueren

crucificat ( ·I· Ad Corinthios, ·II_o·): "Si cognovissent dominum glorie non crucifixissent ". "La dona sola ab la qual se trobà acompanyat fon la sua mare, en la qual sola romàs la fe de la sua divinitat, la qual fon tan feel companyona en participar ab ell en arduíssimes e profundíssimes dolors, que soplint totes les faltes e desconeixences e fragilitats dels ingrats, mereixqué aconseguir ab ell tal e tan gran loch, que pot excusar de damnació tots aquells per los quals li plau supplicar, e com aquella davant la qual ell presentà lo libre de vida ab cartes moltes de paper blanch, per què pot scriure los noms de aquells als quals és son beneplàcit dar socors e valença; e, certes, bé li pot tal offici de cavalleria hoc e fael e maravellosa sacretària comanar, com sia dona sàvia e discreta, en la qual en res no pot ab ell, en propòsit o en fet, discordar, e sap bé què li pot desplaure e què agradar. "Lo cavaller de la host dels egipcians qui passà a la part de Jhesús havia nom Dimas, qui era stat homeyer e ladre, qui stant en la creu, si bé al començament era de cor egipcià, car lo blastomava, emperò a la fi lo regonech per senyor e per rey, lo confessà rey, ço és a saber, de glòria; e ab son company d'armes, ço és Gestas, l'altre ladre e germà seu, féu fort batalla de paraula, castigant-lo tant com en ell fon per la honor de son novell senyor." E en laors de aquest sant home Dimas, començà exclamar dient: "O gloriós ladre, cavaller novell, gran fon la tua sperança com per aquest que veies axí maltractat, flagellat e crucificat, sperist haver salvació. Gran fon la tua fe com creguist que pervendries en son regne, e hauries poder de magnificar aquells qui li plaurien. Gran és la tua caritat e amor, car cert en aquell restant no prehist ne estimist com a ell mateix, e per ell hagueres tu la vida tua e tot quant haver pogueres, donant de bon grat, car amor ho gossa tot ampendre, la manera de la qual és no servar manera segons

oppinió dels altres. O fe tua loable, car los seus apòstols lo desempararen com lo vehien miracles obrar, ço és tornar la orella a Malcus, e caure spaordits aquels qui·l cercaven, e tu creguist en ell com lo vehies Déu invocar, qui·l desemparava tant com tocava temporal adjutori, e era ja prop de la mort vengut! O virtuós, qui per tan car Senyor novament conegut te partist en voler de ton frare!" E com yo, qui maravellat stava, oýs appellar frare e germà recorda·m de açò que havia legit en lo ·XVIII_en· libre dels Morals de sent Gregori, sobre aquell pas de Job, ·XXVIII_o· ca_o: "Sapiam vero ubi invenitur ", on, parlant d'aquest sant ladre, diu moltes notables e belles paraules. Entre les altres diu axí: " Iste latro qui mortem fratri intulit fratrem et conlatronem pro sui scelere morientem, de iniquitate sua redarguit ". De les quals paraules, e altres, les quals al studiós lector d'aquell seu maravellós e molt profitós libre remet, sembla a mi que puixa inferir que aquests dos ladres eren germans, qui havien mort lur comun frare; per tal

un evangelista los appella duo nequam , e Ysaÿes a ·LIII· capítols los diu scelerats. E si per ventura algú feya qüestió o demanda quina e qual fon la rahó de la converssió d'aquest sant ladre, crech que la predestinació e volentat divina, per la qual pot dir axí com diu lo Psalmista: "Salvo m'à fet per tal com m'à volgut". Vide Ad Romanos, ·IX_o·: "Miserebor cui miserebor ", etc. Emperò alguns volen dir que lo mijà de la execució d'aquesta predestinació fon la declinació del cap de Jhesús languent en la creu devers la part dreta, e aquella virtut per via de salvació e de atracció lo tirà a sí mateix, axí com la caramida tira lo acer, majorment car és possible que la vigor natural e la dolor luytants ensemps lo cap de Jhesús gloriós sovén se inclinava e sovén se endreçava. Altres dien que açò fon per la ombra del cors de Jhesuchrist, la qual tocà a ell e no tocà l'altre ladre; car sola ombra de sent Pere sanava los malalts corporalment ( Actuum, ·V_o· ca_o ): bé los devia sanar spiritualment la ombra de Jhesús. La manera com lo tocà és aquesta: Jhesús fon crucifficat hora de migjorn, com los corsos no causen ombra, o almenys pocha per los rayts, qui són drets e perpendiculars, e tenia lo braç dret devers solixent, l'esquerre devers solponent, la squena a migjorn, car tota la ardor de la caritat dels sants apòstols e dexebles li era deffallida, la fàç a tremuntana significant que·s combatia contra lo dimoni ab fàs no sglayada, mas ab gran ardiment, perquè entre migjorn e nona, que lo bon ladre se convertí, lo sol, declinant a occident, féu fer e causar ombra al cors de Jhesús devers solixent, ço és ves la part dreta, on lo bon ladre stava. Altra rahó: car en aquella part hon aquest ladre stava se devia obrir lo costat de Jhesús, del qual los sagraments de

la Sgleya, per los quals los elets han vida, prengueren naxença; d'on pot ésser appellada aquella plagua font de vida. E precehí figura en l'archa de Noè, la qual tenia la porta al costat, per la qual entraren tots aquells vivents qui no periren en lo gran diluvi. Mas sobre açò que dit és stat de la ombra, occorre·m un dupte: car l'ora de la conversió del sant ladre lo sol no luhia, e per consegüent ombra no·s decernia, car segons diu sent Matheu, a ·XXVII· capítols, de hora sexta tro a hora nona foren tenebres sobre la terra. Poria ésser respost que aquella poca ombra que happarech ans que lo sol fos de tot eclipsat decantava un poch devers la part del bon ladre. Emperò, segons dit hé, no us cal en les dites rahons reposar, car rahó de predestinació és sola gràcia e voluntat divina, per la qual Déu plou aygua de gràcia e mercè sobre una ciutat e no sobre altra, segons que dix lo propheta Amós. Si algú fa qüestió ja lo ladre aquest si era empatxat per les dites tenebres de la visió de Jhesús, pot ésser respost que no, car axí com stant les tenebres sobre Egipte, e·n lo loch on eren los fills de Israel havia lum e claror ( Exodi, ·X_o· ), axí pot ésser que la vista dels elets fos il·luminada en aquest cas a veure e mirar la clara lum del món, la qual en lo arbre penjava, car lo sol no s'aclipsà per rahó de aquests, mas per tal que·lls malvats juheus e gentils, qui havien despullat Jhesús de ell e de les sues congoixes, no·s faderassen. Pot ésser axí mateix, que resplandor isqués del cors de Jhesús, il·luminant la vista d'aquells a qui ell plahia, segons que n'exia virtut a sanar los malalts ( Luce, ·VI_o· ). Pot ésser axí mateix que aquelles tenebres, com partissen per rahó de eclipsi del sol, no fossen axí spesses com de nit obscura. Açò sia stat mogut per excitar l'escrutini del lector studiós.

E lo dessús dit, continuant son rahonament, dix: "O batalla streta d'aquests dos forts, que jamés no fon tan dura ni tan aspra, no aquella de sent Miquell ab los dimonis al cel. Car en la present batalla la mort civil de Lucifer fon peremptòria e irreparable, tant com toca despullament e privació de senyoria, e Jhesús morí temporalment, qui vida ha creada. "O mort, ladonchs fon absorbida la victòria que de Adam havies haüda, juxta illud Apostoli, Prima ad Corinthios, ·XV·: "Absorta est mors in victoria; ubi est stimulus tuus, o mors? ". O mort, la mort de la mort a la mort per mort donà mort, sicut dixit quidam: Mors mortis morti mortem mors morte donavit ". "En la dita batalla, lo rey de Jherusalem, ficat e plantat en la plaça, no tornà poch ni molt arrere, e los seus colps tots foren al denant, los qui en la Creu li foren donats. Ladonchs tolch al dimoni la carta de la mort humana, ficant-la en creu, destrohint la sua força obligatòria dels peccadors, si bé era pus fort que carta de comanda que may fos feta per algun debitori, e matà en sí mateix les dessamistances de Déu ab humana natura, faent pau en sí mateix, segons que açò deduïx e tracta sent Pau, Ad Colocenses, ·II_o·, et Ad Hephesios, ·II_o· . "Lo rey de Jherusalem deffenia lo palau de la Creu perquè per aquell fos procurada salut a l'humanal linatge com a certa retreta e reffugi indefficient de l'home penident; l'altre lo impugnava, mas debades, car com lo fort armat guarda lo seu palau, en pau està tot ço que posseix, segons és scrit ( Luce, ·VI_o· ). "Aquesta és stada la batalla del leó del trib de Judà

( Apocalipsis, ·V_o· ), e la sua victòria contra la serp enamigua e antigua, la qual en lo temps de Adam havia vençuda la davantguarda de l'humanal linatge ( Genesis, ·III_o· ). O beneÿt leó, qui has vençuda e visitada si ab ton dur e gran coltell de omnipotència la serp tortuosa (Job, ·XXVI_o· ), la serp appellada forrellat per la sua duresa (Ysaÿes, ·XXVII_o· ), e la balena importuna als navegants per la mar de aquest món, ut habetur ibidem , la qual has presa ab ham axí com pren lo peix lo peixcador qui peixca! Car en lo am de la tua divinitat has mesa la escha de la humanitat, e en la Creu ne has feta enza, e vinent aquesta balena, aquest leviathan, aquest bremoth , aquest sathan, aquest drach furiós, aquest malvat dimoni ha volguda mordre la esca de la humanitat, e és estat aturat e pres per lo ham amagat de la divinitat, segons tracta bellament e profunda sent Gregori sobre aquell pas de Job a ·XL· capítols: " In oculis ejus quasi hamo capiet eum ". "Aquesta no-res-menys és estada la greu batalla del fill de la dona coronada de ·XII· steles, vestida del sol, tenent los peus sobre la luna, ab lo drach rog de ·VII· caps e ·X· corns, segons appar a ·XII· capítols de l' Apocalipsis . "Los ·VII· caps són los ·VII· peccats mortals o capitals e principals, appellats los ·VII· peccats mortals; los ·X· corns les ·X· persecucions fetes per emperadors romans a la Sglésia Cathòlica e als màrtirs, les quals alguns volen comparar a les ·X· plagues de Egipte, segons tracta sent Augustí en lo ·XVIII· libre de La ciutat de Déu, si bé ell la dita comparació

del tot no aprova. La rogor del drach és la sanch dels màrtirs, qui per suggestió del dimoni són stats liurats a martiri com a testimonis que aquest crucificat era ver Déus e home, quia "martir [a] grece testis latine ". "Aquest rey de Egipte fon vist per lo rey de Jherusalem en la resurrecció de Làzer, e lladonchs fremí contra ell com fa lo cavaller sots l'arnès coratjós per esvahir son adversari ( Iohannis, ·XI_o·): "Infremuit spiritu ", etc. Aquesta fon la batalla de David contra lo gigant ferit per la pedra, quia "pedra erat Christus", ut dicit Appostolus , batalla de prudència contra supèrbia (Job, ·XXXVI_o· ), de virtut contra iniquitat, de innocència contra malícia, e de glòria contra peccat." E dementre que yo considerava en la profunditat de la sancta Scriptura, la qual aquest resuscitat a son propòsit al·legava e applicava, no sé com desaparech de ma vista sens que no fuy a temps, aprés son rahonament, a demanar-li si era algun dels fills de Symon, d'aquell qui fon forçat portar la creu de Jhesús, car diu-se per molts que aquells ab Jhesús resuscitaren, o si fóra algun dels patriarques, dels reys o dels prophetes. Car versemblant m'és que d'aquells n'í agués en tan gran nombre de resuscitats quia dicit Matheus: "Multa corpora sanctorum ", etc. Pot ésser que David fos en aquell nombre de resuscitats qui tan dolçament parlà de la Passió e de la resurrecció, dient, psalmo ·III·: "Dormivi et exsurrexi ", e encara Job, qui molt expressament prophetizà

de la resurrecció (Job, ·XIX_o· ca_o ). Emperò molts de aquells foren dels morts de aquell temps qui ladonchs corria, los quals eren stats coneguts presencialment per los qui lavors vivien com a contemporals. Car pus evident era lur testimoni en tant que n'í havia qui lurs mullers passades trobaren vives, les quals confessaven que eren stats lurs marits ( Ad Hebreos, ·XI_o· ). E yo, qui segons la magnitut de la pahor com cuydé que fos cors mort o ànima de cors separada, havia consolació cobrada, com sentí que era home viu per la absència dell qui ab la sua eloqüència me instruhia, romanguí penssiu e trist e desolat axí com cor qui en necessitat e solitut se entrenyora de societat e de socors. E, en mon trist pensament, comencí de girar los ulls de la mia ànima a Déu lo Pare, dient axí: "O Pare just e misericordiós, e com t'à bastat lo cor de sostenir que davant tu se donàs tal guatge de batalla de ton fill únich e tan amable ab lo inich dimoni? E no era batalla de par ab contrasemble; repudiar e repel·lir se podia sens desonor, car lo dimoni no era tan noble ni tan generós, car no obstant que natura angelical pas natura humana tant com toca perfecció de natura, emperò tu, pare donador de noblesa, has lo teu fill sobre aquella per gràcia nobilitat. E no-res-menys com vehies lo teu fill gloriós malmenar e venir a la mort, tenies tots temps la plaça segura, e com sentisses lo teu fill naffrat e languent e perdent sanch per moltes parts del cors e demanant-te ajuda, no volguist la pregària de la sensualitat admetre e acceptar, mas volguist la fi de la batalla sperar e veure. O, bé li fon obs que tingués

lo braç fort, e les mans virtuoses e prestes e asides, e los ulls promptes e avisats e lo cor ardent e esforçat, juxta illud psalmi "Salvavit sibi dextera ejus et bracchium sanctum ejus ". Mas bé sabies tu, Pare omniscient e omnipotent, ton fill en què tenia e per a quant era. Ja David havia prophetat, en aquell psalm ·LXXXVIII· qui comença " Misericordias domini ", que en la sua batalla no li ajudaries, dient: " Non es auxiliatus ei in bello ". E en lo dit psalm se contenen molts misteris de la Passió en ço que diu " exaltasti dexteram deprimentium eum ", car los seus enemichs usaven de prosperitat temporal, e lo temps los venia axí com lo volien, e divisar-lo sabien: " Letificasti omnes inimicos ejus ", car los seus enemichs veets que eren pervenguts a ffi de lur niquícia; liurants-lo a mort tots se n'alegraven. "O folls ignorans de la tribulació per mà dels romans e en ells sdevenidora, la qual per aquella mort los vench despuix ab total desolació e destrucció! Mas a vegades fa algun inprudent tant a son delit com cuyda tenir temps que despuix li·n cové dolre e plorar a tots temps. Per ço lo savi tot lo present tracte e dispon ab tanta mesura, que li sové que dins breu temps se muda lo temps e que a costum roman ferm lo seu dia e que no li spassa la sua ventura. Emperò açò sia entès sens derogació del franch arbitre e de la eternal predestinació, e·n ço que dic que no passa ventura, car francha libertat e divinal protecció e direcció fan variar temporal fortuna, e donen remey contra celestial costel·lació. Segueix-se: " Destruxisti eum ab emundatione ", car no usà de letovaris ne de altres delits de la gent de aquest món, e segons era costum lavors dels juheus; " sedem ejus in terra collisisti ": açò diu per la seva auctoritat e de cadira reyal, la qual ab tirania fon, ell vivent, per Erodes e Pilat occupada, car ell era dret e natural senyor del regne de Judea e monarcha del món, segons que appar ps_o ·LXXI_o·: "Dominabitur a mari usque ad mare ", etc. " Avertisti adjutorium

gladii ejus "; diu-se açò per la ajuda que sent Pere ab coltell li feya, la qual no li valgué. Segueix-se més avant en lo dit psalm: " Minorasti dies temporis ejus ", car no complia terme natural de la sua vida, preocupat per mort violenta. E per açò e moltes altres coses prolixes de comtar havia dit en aquest psalm lo Propheta: "O Déu, tu has repel·lit e menyspreat lo teu Christ", dient-ho per tant com en la forca de la creu lo leixà ignominiosament crucificat e penjat. E bé·s deu per açò lo cervell humanal en làgremes soltar, e lo cor de aquell deu tot en amor destil·lar com penssa que per ell volch Jhesús en l'arbre de la creu la sua sanch pura largament scampar." Yo dehia en mi mateix aquestes paraules stant solitari, e no·m responia algun en aquella hora, almenys que yo veés, car plor e núvol de compassió la mia visió occupava. Ladonchs mon sperit se mès ab mon cors a parlar planyent-se fort de la sua condició, com la essència sua en tan fràgil e defficient cors era axí encarcerada, dient axí: "O cors qui bé fas atret al loch d'on ést exit, car tot ton pes és girat vers la terra, e tantes e tan grans són les tues inffermitats e spesses tenebres, certes, en tant són dures e grans que·l sperit en tu habitant no pot sens molt gran pena trobar remey a les sues complantes. Per tal dix lo Savi ( Sapiencie, ·IX_o·): "Corpus quod corrumpitur agravat animam "; e sent Pau ( Ad Romanos, ·VII_o·): "Inffelix ego homo quis me liberabit de corpore mortis hujus ". "O cors, si era posible que a mi, sperit que stich en tu encarcerat, obrisses algun temps la porta, prestada fe e ab covinent que puix tornàs a tu! E assats prestament seria

a mi en aquest cas prenent gran consolació, perquè solt contemplàs veritat e virtut, e puix donàs salut a tes grans deffallences. Ladonchs, axí com la coloma de la archa de Noè ( Genesis, ·VIII_o· ) miraria si és passada la indignació del diluvi, car vuy lo fust de la Creu és comparat a la archa de Noè, car ella sola tots los elets en sperança de vida sosté. Encara més, veuria si Johanàs propheta és fora de la nau, ço és l'ànima del Messies del seu cors preciós, o si és ja en lo ventre del peix, ço és, sebollit en lo seu sant sepulcre en lo qual starà ·III· dies e ·III· nits, comtant dia e nit segons una figura appellada synòdeche, en la qual la part se pren per lo tot, e comtant lo dia ab la nit precedent, la qual ab lo dia següent appellen los juheus un dia, quia "a vespera ad vesperam celebrant sabbata sua ", axí com Jonàs stech tres dies e tres nits dintre la balena, la qual com lo scopí figura la resurrecció de Jhesús, rey de redemció ( Mathei, ·II_o· ), més veuria si lo amant Sichem és mort encara per l'amor de Dina, ço és Jhesús per la amor de humana natura ( Genesis, ·XXXIIII_o· ); més veuria si lo fort Samsó, exposant-se a mort ha de sos enemics presa encare venjança ( Judicum, ·XVI_o· ), car axí com aquell morint matà los philisteus, mortals enemichs seus, axí Jhesús acceptant la mort, de la qual si·s volgués se podia excusar, juxta illud Johannis, ·X_o·: "Nemo tollet animam meam a me ", à als inferns eternal mort donada. Lavors me acostaria segurament a la Creu de Jhesús, car pus no fos ab tu, o cors passible, fràgil e mortal, lo qual tench ab tants càrrechs. Temor de perdre tu no·m destrenyeria ni·m retrauria de acte de virtut e de fortalesa, axí com vuy ha destrets e retrets los apòstols e dexebles, qui per temor de perdre lo cors li són tots fugits als obs, no obstant que·ls hagués havisats de no haver temor

de aquells qui lo cors e no pas la ànima a mort liurar podien." Respòs lo cors dient que com fer se pogués, quant en ell seria, jamés no consentiria a separació tan greu no seria de la ànima ab ell, la qual és formal perfecció sua, com sens l'ànima no pogués vetlar ni dormir, ni viure ni nodrir, de sí alguna partida, majorment com en lo present temps terratrèmols córreguen, e sepulcres e monuments se obren, d'on laugerament, com no fos regit per l'esperit, alguna fossa absorbir lo poria; mas promès que, quant en ell seria, en aquests jorns a compuncció, e confessió de peccats, e a penitència, esmena a satisfacció dedicats, subjugat staria a la volentat del sperit, qui d'ell és com notxer e patró, tancant les finestres dels ·V· senys corporals, perquè mort de peccat per aquells no pogués haver entrada en lo dit sperit, e perquè aquell pogués mils sens altre occupació en la Passió de Jhesuchrist meditar e penssar.