Llibre de Job

EPÍSTOLA NUNCUPATÒRIA Molt magnífich señor. No sols lo merèxer gran que en vostra mercè per moltes il·lustres obres tots temps he conegut, lo qual per sí sens altres causes era bastant a obligar-me ý encara a forçar-me satisfés ab ma poca indústria ý tènue cabal al manament ý voluntad de vostra merçè, però encara la qualitat ý bondad de la cosa axí justa com honesta me incità ý quasi importunà a enpendre nagoci maior que mes forces ý sobrat amor al ingeni ý saber vostre, a les quals se ajusta[n] les grans mercès ý beneficis que de sa mà contínuament he rebut ý reb de cascun dia. De les quals coses cada una per sí era sufficient per a què, quasi descuydat ý oblidad de la pròpria autoritat ý honrra, me offerts a la temeritat ý pervers juhí dels hòmens,de aquells emperò que, cegos no meys de ignorància que malícia, tota cosa que no saben fer o no entenen mordiquen, reprenen ý reprogen, lo que al gloriós sclavo Hierony donà en totes ses obres

no poch treball de vencre, segons que en cada hú dels pròlechs sobre Job recita. Però animat yo ab lo nom ý fama de tan chrestià, noble ý savi protector, tinch en poch les dents ý reprensions vanes, certificat de la bona intenció mia ý confiat de la divina justícia, la qual a ells ý a mi ha de jutjar. Per tant supplique reba mon treball, ý lo que en aquell trobarà digne de llaor referixca al Autor de totes coses, ý cobra ab sa prudència mos defectes, notant en aquesta mia obra no haver-me lligat a les paraules ý lletra, sinó, guardant aquelles axí paraphràsticament com ab proprietat segons lo lloch ý matèria requiria, haver donat lo verdader sentiment de aquelles segunt la veritat hebrea, per la qual me paregué més fàcilment se podria interpretar ý dar a entendre. Vale.

ARGUMENT DEL LLIBRE Scrigué lo present llibre Moysès en terra de Aegypte per animar lo poble judaich en les afflictions ý penes que per los aegyptians patien, donant-los exemple de paciència ý un spill a hon poguessen veure ý clarament contemplar la divina providència, lo conte que té ab los seus servents, com los afflig ý delliura, ý lo poch que poden les forces humanes ý sapiències nostres, quant different sia lo juhí de Déu del nostre; en fi, que·s tracta aquest llibre si Déu perseguix los seus fels. La part affirmativa de la qiiestió defensa Job dient que Déu sens culpa ý per sola llaor sua ý beneplàcit, en augment ý honrra nostra casti[ga] los bons. Contradiuhen tres amichs ab raons humanes. Deffensen a Déu provant que, com a just, no castiga a nengú sens culpa, ý que, si nengú éss castigat per Déu, necessàriament à de ser injust ý mal home; ý d'esta manera judiquen tan folla ý carnalment de Déu ý de sa justícia, com si fos totalment com los hòmens ý com los juhims de aquells. Encara que Job, com aquell que stava en fatigues ý treballs mortals, ab la fragilitat humana parla descorteza i injustament contra Déu ý pecca en la sua afflictió ý pena dient que tals persecutions patix sens culpa, segons que era veritat; en fi, que Déu sentencia ý declara que lo que Job parla contra Ell en la afflictió és injust ý lo que contra sos enemigs en defensió sua ans de la afflictió defensà és cosa justa. De manera que aquest llibre mostra sols Déu ser just encara que se trobe home comparat a home ser just en lo compspecte de Déu. Fon scrit per consolació nostra perquè vejam com Déu permet que·ls

seus sanct[s] cayguen en adversitat a les vegades: per ço que Job ans que cayga en la angústia de la mort lloa a Déu, axí dels robos ý destrucció de sos béns ý criats com de la pèrdua de sos fills, però quant té la mort davant los ulls ý Déu dissimula ab ell ý s'és apartat de afavorir-lo, demostra quin cor ý pensament passe per lo enteniment del home, per sanct que sia, que·s dóna de parer lo home que Déu no·s cura d'ell ni de les coses creades, sinó que li par que Déu és jutge rigurós dels hòmens que castiga ý fa sobres ý no·s cura de la bona vida de nengú.

LIBRE DE JOB CAP[ÍTOL] 1. Job exemple de home just que no s'ensuperbix en la prosperitat ni desmaya en la adversitat; 4 persecutions; pèrdua de béns ý fills. Habità en terra de Huz un home insigne nomenat Job, verdader, just, religiós ý sens maldad, el qual tingué set fills ý tres filles. Ý fon lo seu patrimoni set mil ovelles per a multiplicatió, tres mil camells per a portar mercaderies ý sinch_cents parells de bous per a llauró ý altres sinch_centes someres per al hato, ý provisió, ý innumerable companya, tant, que a tots los més richs de Orient en béns ý fama excel·lia. Los fills del qual tenien per stil convidar cascú per orde als altres en casa pròpria enviant per ses tres germanes per a què juntament ab ells se deportassen. Acabada que era la tanda ý orde del convidar, enviava Job per sos fills ý instruïa aquells a religió ý, llevant-se ans que·l sol ixqués, offeria a Déu tants sacrificis quans en número eren aquells, dient entre sí: "Si per cas mos fills hauran peccat o murmurat de Déu". Ý d'esta manera feya Job contínuament. Seguí·s un dia, quant los lleals servidors vinguessen a presentar-se davant lo conspecte del Señor, que vingué entr'ells també Satan, al qual dix lo Señor: "De hon véns?". Ell respòs: "De rondar ý passejar entre·ls hòmens". Dix llavòs lo Señor: "Has-te per ventura adonat de mon servent Job? Al qual en veritat nengú hy à egual en la terra: home verdader, just, religiós ý enemich de maldad". Respongué Satan al Señor ý dix: "Com si en l'ayre Job servís a Déu! Com no has Tu vallechat ý tancat aquell per totes parts, sa casa ý quant poseheix; com no prosperes Tu quant fa, de hon lo patrimoni de aquell està dilatat, tant, que occupa llargament tot lo regne! Però ab la tua mà destruix Tu los seus béns, ý perda yo si no·t falta a la cara". Digué lo Señor a Satan:

"Mira que quan té dexe que façes a ta voluntat, sens damnificar sa persona".Ý despedís Satan del Señor. Esdevench-se, un dia que los fills ý filles de aquell eren convidats a menjar ý beure en casa el mayorazgo, que vingué un correu a Job dient: "Estant llaurant los bous, ý prop de aquells pasturassen les someres, arremetent los Sabeus arrebataren de aquells ý mataren tos servents a tall de spasa, ý sols yo·m só salvat que·t done avís del fet". Encara aquest no havia acabat quant aplegà altre portant nova com grans llams ý foch havia caygut del cel, lo qual havia cremat les ovelles ý pastors ý abrazat aquells, "ý yo sols hé restat per a fer que u sabeses". Encara parlava aquest quant vengué un altre dient: "Los Chaldeus fets tres squadrons acometeren fent presa dels camells ý han mort los traginers a coltell, ý sols yo hé acampat qui·t done avís". No havia dit aquest quant vench altre missatger dient: "Tos fills ý filles menjaven ý folgaven en casa son germà major quant se llevà un impetuosísim vent de les parts que stan dellà el desert ý batent los quatre cantons de la casa caygué aquella prenent en la ruina los que en ella estaven, los quals són morts ý sols yo hé restat per a avisar-te". Llevà·s de peus Job oyn açò ý trocejà squinçant lo seu manto, ý tresquilà·s lo cap. Llançà·s sobre la terra ý adorant dix: "Nu naixquí del ventre de ma mare, nu tinch també de tornar allà. El Señor m'ó ha donat, el Señor m'ó ha llevat; sia lloat lo seu nom". En res de açò peccà Job ni parlà desgràcia alguna contra Déu. CAP[ÍTOL] 2. Satan demana llixència per a perseguir a Job en lo cos. Tenta·l la muller ý tres amichs que·l vénen a consolar. Esdevench-se altre dia, al temps que·ls bons àngels assistien en la presentia del Señor, que vengué també Satan entr'ells a presentar-se e interrogà lo Señor a Satan dient: "De hon véns?". Ý respòs Satan al Señor: "De rondar ý passechar entre·ls hòmens". Dix llavòs lo Señor a Satan: "Has provat a mon servent Job, lo qual en veritat no té parigual sobre la terra: verdader, just, religiós ý apartat de mal; el qual aprés de tanta vexació encara reté sa simplea ý has-me tu instigat a què sens causa el destruís". Respongué Satan al Señor ý dix: "Los béns per la pell, ý quant té hom donarà per guardar la vida; però estén la tua mà ý afflig-lo en la persona, en lo interior de la carn ý ossos (ý reste yo confús) si

públicament no blasphema de Tu". " Vés que tot està en tes mans, excepta la vida". Despedit Satan del conspecte del Señor, ferí a Job de elephantia, bubosa sarna ý cruelíssima, de la planta del peu al més alt del cap. Ý prengué Job un test ab què gratar-se ý posà·s sobre la sendra. Dix-li sa muller: "Encara perseveres en ta simplea ý bondad? Supplica dons a Déu per a què·t muyres!" A la qual ell respòs: "Tu, dona, parles com una de les dementes ý pessades dones. Plau-nos lo bé que Déu dóna, ý no·ns contentarem del mal?" En nenguna d'estes coses peccà Job encara de paraula. Com, dons, tres amichs de Job sabessen tots los dany[s] que li havien contés, Eliphàs themanita, Baldad suhita ý Sophar naamathita, partiren cada hú de ses pròpries terres ab concert que·ls tres ensemps vendrien a visitar ý a consolar aquell. Ý de lluny alçant los ulls no·l conegueren. Ý con se acostassen ploraren a veu plena rompent les sues robes, ý llançant terra en alt escamparen aquella sobre·ls seus caps. Ý segueren-se prop d'aquell en terra set dies ý set nits. No digueren paraula per veure que·l dolor de aquell era excessivament gran. CAP[ÍTOL] 3. Quexa ý plor de Job hon conta als amichs lo tris estament ý condició seus ý desija morir promptament. Aprés dels huyt jorns, ja passades estes coses, obrí Job la sua boca ý llamentà sa mala sort, ý responent digué: "No reste memòria del dia en què naixquí, ni de la nit en què·s dix: "Era concebut home". Semblant dia sia scur ý Déu del celestial lloch no li done succés en l'any, ni claror alguna aquell il·lustre. Tenebres ý mortal hombra lo deformen. Núvols tempestuosos lo comprenguen ý ardentíssims vapors lo façen horrible. Sia tot ell una perpètua nit

ý scuredat lo anichile. No·s goze entre·ls dies ni sia posat en kalendari. Sia semblant nit, de tot delit humà despullada. No ý haja en ella cant ni regozijo. Abominen de aquella los mal afortunats, los que són nats en mals planetes ý ploren sa mala sort. De negror sien cubertes les stel·les en lo principi. Spere en la fi llum ý no la alcançe, ni goze dels raigs de l'alba, per ço que no impedí les maternals claustres ni delliurà de treballs la mia vista. Per què en haver-me parit yo no moria? Per què al nàxer no spirava? Per què sobre els genolls me bolcaren? Per què m'àn enconat ý dad mamella? Ara almeys descansaria ý de bon cor reposaria ý dormiria; d'esta manera molt segur habitaria entre·ls reys ý regidors de la terra que han los lloch[s] deserts ennoblit ab edificis, ý noresmeys ab los magnats ý poderosos prínceps qui ricament han ornat de or sa casa ý fornit son sepulchre de medalles de argent. O no fóra estat més que affollament, llançat segretament davall la terra, o, com los infants que a llum no arriben, a hon los conspiradors no amenascen, a hon los affligits se aconsolen, a hon los catius són lliberts ý richs, a hon nengú sent la dura veu del vehedor ý sobrestant, ans grans ý gigs són de un ygual, llibert ý sclau egualment reposen! Per què donchs sosté als affligits? Per què als atribulats dóna vida, als que speren la mort ý no la alcançen, als que la cerquen ab major diligència que·ls thesors? Los que en esta vida verament se regozigen llavòs se alegren quant donen o encontren en sepultura de home, affligit vent que de tants treballs descança. Per a què viu lo home que no alcança repòs? Ý Déu li té tancada la via del descanç! Quant tinch de menjar sospire ý done plor com a roll de correns aygües. Lo que més temia me à vengut, ý lo que més me spantava me à comprès. No só estat venturós? No hé tengut repòs? No hé gozat de quieta vida? Ý à-ma sobrevengut semblant desdicha!" CAP[ÍTOL] 4. Disputa Eliphàs, son amich, que la persequutió és per sos peccats, per dos rahons: la ·I· [és] argument comú, la segona és per la justícia ý bondad divina. Eliphàs themanita llavòs responent dix: "No crech te serà enujós si tentam de satisfer a te[s] paraules, car

nengú pot callar lo que té studiat. Vull que a molts hajes instruït ý que als dèbils has donat cor ý als decayguts han animat tos consells ý als esmayats has dat sforç, però hara, quant te has vist en lo mateix, esmayes ý de poca adversitat desesperes. Verament ta sanctimònia ý religió era fingida per quant aquella era ta constància, sperança e innocèntia, perquè d'ella speraves utilitat ý honrra. Considera per amor de mi: Qui jamay sens culpa fon castigat? ý quant los virtuosos són estats destruïts? Ans sovint víu lo contrari: los que percuren malícia ý sembren injustícies, que allò mateix han segar ý collir; los quals per divina voluntad perixen, ý per la severitat de son juhí són destruïts. Lo bramit del lleó, lo crit del lleopardo és refrenat ý les dens a sos fills los són llevades; mor lo tygre per falta de presa ý els fills de la lleona van spargits. Segonament un segret se me à revel·lat divínament, del qual algun tant ha percebut la mia interna orella. Al temps que les nocturnes visions vénen, quan ja la són té sotarrats los sentiments, en aquella hora me comprengué temor, ý batiment desconjuctà tots los meus ossos, perquè la fantasma aquella a una part ý altra me anava davant ý los cabells per tot lo meu cos se me erissaren. Ý com se me paràs —no conexia la cara de aquella ý tenia la sua ymage posada en los meus ulls —, oy una sensilla veu tènue ý delicada que deya: "¿Com és més just lo home que Déu, ni és per cas més pur que son Creador, per just que sia?" Si els que assistixen davant d'Ell no tenen firmeza ý en los seus àngels troba falta, quant més imperfets seran los que tenen cos de terra ý lo fonament ý principal de aquells és de argila! Primer seran devorats dins lo sepulcre e les robes de les arnes traucades. Sotmesos tots temps a perills ý folla ment, sens advertir perixen. ¿Com no falta la successió de aquells ý moren en sí com a bèsties? CAP[ÍTOL] 5. Persevera Eliphàs en son propòsit mostrant-li [...] per la quietud dels sanct[s] ý afflictió dels perversos, ý lloa lo home que Déu perseguex. Crida, si per cas trobaràs qui·t responga; invoca algú dels bons àngels. Mira que al defallit consummix la ira ý al cobdiciós mata la avarícia. Sce ý hé vist per experiència lo foll ser prosperat ý en la hora hahorí

sa perdició; los fills del qual seran sens reparo acosejats públicament ý no y haurà qui·ls defense; los seus béns devorarà el tragó ý furtarà aquells de entre les spines, ý lo astuciós lladre diligentment esgotarà ses riquees. De hon la culpa de la esterilitat no vendrà de la terra ni la pena donarà lo camp, però serà per lo primer peccat per lo qual és naturalment lo home subjecte a treball com les purnes a volar en alt. En fi, que si fos tu, yo recorreria a Déu ý pregaria al que fa les yl·lustres obres ý inscrutables, ý coses admirables sens conte. Qui dóna pluja a la faz de la terra ý rega de aygües tots los plans per a què·l meyspreat ý pobre sia honrrat ý los trists ý decayguts tinguen defensa. Destruix los pensament[s] dels astuts per a què res effectuen ses forçes. Qui pren los cavil·losos en la trampa ý lo consell dels sabuts trastorna, de art que quant és dia estan en tenebres ý en la clara llum són çegos ý en lo migdia palpen com fos nit. Qui guarda lo simple del coltell ý de la llengua de aquells, ý lo indefés del poder del tyrà. Qui al affligit és perfeta sperança ý confon la boca dels perversos. O benaventurat home que Déu cas[tiga]! No tingues en poch lo castich del altíssim Déu! Ell ferix ý cura les nafres, Ell castiga ý dóna salud. De sis tribulacions te guardarà ý no·t vendrà mal en la setena. En temps de fam no periràs ni en temps de guerra seràs ferit; seràs guardad de mala llengua ý no patiràs en temps de mortaldat, ý meysprearàs tota destructió ý fam. No·t spantaràs dels affarams ý bèsties de la terra, ans ab les pedres del camp tendràs amistad, ni les bèsties feres te faran dany. Conexeràs la prosperitat en tos fills, ý tos descendens multiplicat[s] con lo gram de la terra. Sentiràs ser ta casa habitació de pau ý regonexent ta família no peccaràs, dissimulant los peccats de aquells. Vendràs ab sanitat molt vell al sepulchre axí com la collida dels fruyts a son temps. Estes són en summa les coses ab diligència ben considerades [que] determinàrem proposar, les quals són molt certes. Per tant, tin per bé aquelles ben enteses dicernir-les ý repasar-les ab bon cor en tu mateix".

CAP[ÍTOL] 6. Job defèn sa justícia ý affirma ser major la pena que patix que la culpa. Per imbecil·litat humana desija morir. Quexa·s dels amichs que·l desenparen patint sens culpa. A les quals coses Job respòs dient: "O si permetés Déu que·l meu plor fos pesat ý la mia desdicha posada en balança! Seria llavòs jutjada per més pessada que la arena del mar, encara que segons la qualitat ý tomo de les coses llaugera ý templada [sia]. [Amarga]ment plore per ço que cruelíssimes sagetes me han travessat, la ponçonya de les quals inficiona la mia vida, ý increïbles turments a bandera estesa me han acomès. ¿No brama l'ase feréstech quan té present la herba, ý dóna mugit lo bou si té davant la pastura? Qui pot menjar cosa fada no sent aparellada ab sal? Qui trobe gust en lo blanch del ou? Les coses que avorix mon apetit són mon contínuo menjar. O si obtengués lo que supplique, ý ma atorgava Déu lo que desige! O si ordenàs Déu de mi lo contrari de manera que desfés ý anichilàs ý ab la mà delliure me partís com lo arbre! És-me fins ara consolació, per més que·l dolor me atormente ý no cesse de affligir-me, no haver repugnat ni fet desacato algú a Déu. Emperò què fortalea és la mia per a què puga sostenir, ý quin fi spere si més tinch de viure? Com tinch lo cos de pedra? Tinc la carn de asser? Què faré si no puch més ý si les forçes del sofriment me falten? Convenia los amichs al amich desdichat mostrar humanitat ý no injuriar-lo dient que Déu lo à desemparat. Mos germans han vengut a meys, com lo barranch, segons les vengudes ý corrents de aquell, que sols duren a temps; los quals barranchs tenen la aygua tèrbola per lo gel ý neu que en aquella se convertix, en lo temps emperò de calor disminuir ý ve a faltar. Axí que per les calors resta exut sens aygües, les sendes ý vies de aquell són trastornades ý en fi vénen a faltar ý perixen totalment. Esperiència tenen dels barranchs los mercaders que passen per la Aràbia deserta en la província de Theman, ý los que vénen en Aràbia felice en la província de Saba, que pensaven trobar aygua ý confiaven en aquells; tenen enpaig per quant, confiats d'ells, arribaren al lloch de l'aygua ý restaren encorreguts ý burlats. Semblant barranch me par cada hú de vosaltres, qui vistes les mies desdiches haveu faltat.

He-us dit que·m donàsseu favor? Hé-us pregat que de vostres béns me fésseu almoyna ý donàsseu per mi? Hé-us dit que·m traguésseu de afflictió? Hé-u[s] dit me delliuràsseu de poder de tyrans, corrompent aquells ab donatius? Mostrau-me en què só estat injust ý callaré. Avisau-me en què pecqué. Quant clares ý constants són les coses verdaderes! Quina cosa de les que vosaltres al·legau té força de concluir veritat? ¿Com per dicha haveu fingit rahons ý paraules —ý açò en l'ayre— per les quals me forçàsseu ser culpable de poca sperança ý desconfiat? Al pobil treballau de enganar ý a vostre amich parau llaç? Ara, dons, jutjau millor lo negoci ý conciderau les raons vostres ý mies. Si só dessemblant a vosaltres, tornau, vos pregue, en lo camí, ý no us perturbe passió. Tornau, tornau a disputar de bell nou ý conexereu ser justa ma querella. No mént ma llenga en la defensió de ma causa ni el meu paladar admet ni sona maldats. CAP[ÍTOL] 7. Declara Job la present vida ser perpètua pena ý treball ý aquella ser brevíssima. Certament esta present vida no és sinó guerra ý treball al home, ý los dies de aquell són certs com los del jornaler. Axí com lo home llogat aguarda la paga, com lo servo corre ab desig a la hombra, axí yo quasi per dret de herència vixch los mesos ab contínuo treball ý conte les nits enujoses. Quant me gite dich: "Quant me llevaré?", ý quant hé aplegat, a la nit, reste cansat de dar tomps fins al matí. La vestidura de ma carn són vèrmens ý pols apegada a manera de terroços. Lo meu cuyro està hebrasat ý fet abominable. Los meus dies passen més prest que llançadora ý per falta de trama se acaben. Recorda·t qu'és la mia vida vent ý que no veuran mos ulls altra vegada prosperitat. No·m veuran los hulls que·m veyen mas los teus, ý faltaré en la hora. Axí com falta lo núvol ý passa, axí són los que moren, que no tornen a la present vida. No tornarà més en sa casa ni los seus conexeran

aquell. Per ço no refrenaré la mia llengua ni dexaré de parlar alguna cosa en afflicció de mes entranyes, ý diré algun sinsabor en la mia persequució. ¿Com só jo mar, o per ventura balena, per a què·m donasses guarda? Quant pensé dient entre mi: "Lo meu llit me serà repòs ý descans, ý los matalaphs diminuiran algun poch del meu plor", llavòs me spantes ab visions, ý ab fantasmas me aturmentes. Per lo qual la mia ànima ama més la separació ý mort que restar en los ossos. Rehuse de més viure. Fes, dons, vinga la fi de mos dies puix aquells són brevíssims. ¿Com què cosa és lo home per a tractar-lo tan horratíssimament ý tingues cuydado de aquell, per a què·l vesites cascun matí ý cada punt lo regonegues? ¿Quant me dexaràs ý·m daràs temps que respire ý que·m puga engolir-me la saliva? Sia, com diu Eliphàs, que he peccat: ¿com me hauré ab Tu si has de tenir conte ab les obres mies? Per què·m has posat davant Tu per contre, de art que a mi mateix só enujós? Per què no perdones mon peccat ý no perdones la mia injustícia? Prest reposaré en la fossa ý si·m cerques per fer-me bona obra no·m trobaràs, que seré mort". CAP[ÍTOL] 8. Baldad treballa de reduir a Job a què confesse sos peccats ý que regonega, per dos raons: la 1 per la prosperitat que reb lo que·s convertix; la 2 per lo promete castich que dóna Déu als obstinats ý rebel·les. Respongué Baldad suhita ad aquell dient: "¿Quant en fi acabaràs de parlar semblans follies ý tes paraules dexaran de blasonar toseria? ¿Com Déu pervertiria lo juhí, ý el misericordio[sí]ssim ý potentíssim faria malament contra justícia? Per ço que tos fills han peccat contra Ell, ha permès rebessen lo castich que·l peccat de aquells merexia. Que si tu ab temps te converties a Ell ý feyes oració al potentíssim ý sanctíssim ý fosses pur ý just, de amor que·t té se llevaria, ý dotaria de grandíssima prosperitat ta habitació ý casa de justícia pacificant lo teu cor; ý serà la tua primera ganància poca, ý la última augmentarà en gran manera. Interroga, yo·t pregue, los antichs, ý dispon-te a scodriñar los exemples

de sos pares. Nosaltres à tres dies que som ý no tenim saber de les coses fetes com sien nostres dies vans com la hombra. ¿Com no·t enseñaran aquells ý·t diran, ý de son cor ý segret proferiran sentències conformes a les mies? ¿Creix per ventura lo junc sens bassa de aygua ni la herba del prat augmenta sens humiditad? Mentres tendrà sa verdor no ser tallada, ý ans de totes coses verdes és secada. Tal és lo camí de tots los que a Déu obliden, ý la sperança del hypòcrita perix; la confiança del qual mor per descuyt ý en lo que confia és tela de aranya. El que estreba sobre aquella no·s sosté ý el que·s pren de aquella no atura ni·s sosté. Emperò dels arbres que en sí retenen humor, les verges ý rames tendres, encara que estiguen al sol, se alcen ý creixen sobre la tanca del ort; les soques ý reals del qual arbre spesses estan entretexides com la peña ý estarà closa en casa de pedra; ý quant de real serà llevada de son lloch de manera que nengú atorgarà jamay haver vist aquella, millorarà de fet, de tal art trasplantada, ý de la nova ixen morgons ý noves plantes. Mira que Déu no desconeix lo just ni meys afavorix als perversos. Encara donarà plena alegria al teu rostro ý als teus labis complit goig. Tos enemichs seran perseguits ý confusos, ý lo ser ý estament dels injusts faltarà". CAP[ÍTOL] 9. [Job] [declara] que és Déu justíssim ý que no y à home just si ab Déu se acompara, ý en fi prova nengú provar-se just en lo compte de Déu. A les quals coses responent Job dix: "Certament conech qu'és com dieu ý que és Déu summa justícia. Quin home competix ab Déu en justícia? Perquè si ab Ell vol entrar en disputa, és tal que no·s dignarà Déu de respondre a una de mils rahons sues. És verament savi ý poderós en forçes. ¿A qui ha succehit bé que contra Ell haja malparlat? Qui transporta ý pass les muntañes sens adonar-se·n los que en la sua rigor ý poder trastorna. Qui comou ý trau de son lloch la terra de manera que los pilars de aquella tremolen. Qui mana al sol ý no naix ý té les stel·les com ab sagell tancades. Qui

sols estén ý eguala los cels per totes parts ý passeja pomposament sobre les altes ones del mar. Qui lo cel à ennoblit fent lo Carro. Qui fa la Corneta ý les Cabrelles, ý qui fa les amagades stel·les del migjorn. Qui fa obres grandíssimes ý inconprehensibles ý coses admirables sens conte, tant, que anarà davant mi ý no·l veuré, ý passarà a una part ý altra ý no·l compondré. Si arrebata algú (matant aquell), qui·l cobrarà? ý qui li gozarà dir: "Per què u fas?"? No deté Déu lo castich per temor ni respecte de algú, davant del qual cauhen los valedors qui vanament fan offertes als altres pressumint de sos poders. Quant més cauré yo si·m pose a qüestionejar ab Ell ý m'esforçe a usar paraules eletes; al qual en nenguna manera yo respondria, per just que fos, ans davall de mon jutge me sotsmetria. Si invoque ad Aquell que·m ocha, no crech cert que accepte la mia veu aprés que m'ha ab tempestat trabucat ý m'à batut, sens causa que yo conega, ab molts flagells; ý encara no permet que respire per tenir-me abeurat en la cuïssor de tans danys. Si se à tractar mon fet a força, és molt poderós; si per justícia, qui·m serà procurador? Si al·legue de mon dret, ma boca me comdenarà de peccat; si·m attribuixch inn[o]cència mostrarà só peccador. Sia quant just a mi sia possible, no tinch quieta ma consciència, ans tinch desgrat de ma vida. Una sola cosa hy à en la qual va a parar tot mon raonament: que perpètuament és Déu invariable e a sí mateix semblant, que juntament en esta vida castiga al just ý al peccador. Ý si castigant en la hora matava, (com diu Baldad), burlar se hia de la pena dels justs. ¿Però no veu que·l mando de la terra és permès al peccador, lo qual enpalia ý enbabucha la autoritat dels jutges? Ý si açò no fa Déu, digues, per amor de mi, a hon hy à altre qui u faça? En lo demés, mos dies més llaugers han passat que·l correu ý àn fugit, de modo que no hé gozat res de cosa alegre; han passat de bol egualant-se ab les naus que porten vent en popa ý com la àguila que

bola tras la presa. Si alguna vegada determina oblidar ý dexar a part lo meu plant, ý deposar lo sobrecell ý tristor, ý de refrenar-me, tinch por a tots los treballs meus perquè sce que no·m absoldràs de culpa sens castich. Si doncs fos pervers (com tu penses), a quin fi patiria semblants treballs? en l'ayre? Ý si per cas me llavare ab aygües de neu ý ab puríssima netadad netejare les mies mans, si m'acabusés dins la fossa, les mies robes me afearan perquè no y ha home com yo a qui goze parlar per a què los dos junts entrem en juhí, per ço que no·s trobaria entre nosaltres jutge que determinàs nostra disputa. Cesse, dons, lo seu castich ý no·m atormente ab son flagell; llavòs parlaré ý no tendré temor que sia qual vosaltres pensau. CAP[ÍTOL] 10. [Job] detesta la present vida ý comparant los beneficis passats ý la present persequució mostra ser Déu molt rigurós contra ell ý descriu la mort. La mia ànima té avorrida la vida; daré regna llarga mentres vixch a mon parlar ý diré en la afflictió mia ý llavòs pregaré a Déu dién: "No·m damnes; enseña·m per què de tal art me castigues. ¿Com per dicha ve·t profit algú si rigurosament me perseguixes, ý deseges la obra de tes mans, ý magnifiches lo consell de mos contraris? ¿Com per ventura veus ab ulls corporals o mires les coses com los hòmens? Ý són per cas lo[s] teus dies contats ý breus com del home per a què vulles scodriñar la maldat mia ý inquirir lo meu peccat? A Tu prench per testimoni: Tu sabs que no hé comès injustícia ý no y à qui de ton poder me delliure. Les tues mans me forjaren ý fet tot quant yo só, ý has-me axí

repentinament anichilat! Considera·t pregue, que m'às pastat com argilla ý que·m has de tornar en pols. ¿Com Tu no·m has colat com la llet ý quallat com a formage? Has-me vestit de pell ý carn ý entretexit de ossos ý nirvis, ý husares ab mi de charitat vivificant-me per ta bondat en lo ventre de ma mare, ý ta divina ordinació à guardat la mia vida. Ý estes coses tens en ton cor guardades, ý no·m engana que les tals són per ta voluntat effectuades. Ý si en alguna cosa hé peccat has-me ben castigat ý no has dexat ma injustícia sens castich. Si alguna co[sa] hé fet perversament só desdichat ý si per lo contrari no hé peccat no tinch gozar de alçar lo cap, tant estich injuriat ý envergonyit. Per ço mira ab pietat lo meu abatiment. Voldria que augmentàs lo meu dolor ý que com a leopart me arrebatasses promptament ý que altra vegada me consummisses ab increïble persequutió; aplicaras en mi noves plagues ý tiraras de la spasa del teu castich contra mi, ý lo squadró de contínues desdiges me acometa. Per què del ventre me has tret a llum? Oxalà morís de manera que nengun ull me veja! Volgués Déu que no fos més que ans de nàxer fuy! Plagués a Déu que del ventre fos portat a la fossa! Com no són pochs los meus dies? Dexa·m almeys per a què algun poch respire, ans que vaja a la regió plena de tenebres ý mortifera hombre sens poder tornar; a la regió, dich, scura com la mateixa negror ý specíssima sombra, la qual no té orde ý quant li és dia no és més que la mateixa scuredad la comprengués" ". CAP[ÍTOL] 11. Zophar reprèn injustament a Job. Prova Déu ser misericordiós al que·s penedix ý pinta la felicitat del just. Al qual responent Zophar naamathita dix: "No·s deu respondre a la multitud de paraules, ni lo home jarró té bona querella. ¿Com ab ta parleria penses provar que eres just ý que ab les tues rondalles àn de estar muts los hòmens de manera yafant-te tu nengú goze envergonyir-te? Has dit davant Déu que tes pràtiques ý obres són sanctes ý que tu eres just, ý açò a ton parer. Oxalà Déu parlàs ý contra tu obrís los seus labis ý·t declaràs lo profundo ý segret de sapièntia! Perquè los castich[s] de Déu són en dos maneres; ý sens açò sàpies que ha defferit Déu la pena que

lo teu peccat merexia. No t'ha castigat segons ta culpa. ¿Com penses tu restrejant alcançar a Déu? Tu eres per a trobar ý entendre la summa perfectió de Aquell? La qual, com yguale ab la altitud dels cels, ¿com és possible, tu, que no alcances les coses terrenes, comprendre aquella? Ý sia més profunda ý sellada que·ls inferns, què alcançaràs? La quantitat de la qual és més llarga que la terra ý la amplària mayor que la mar. ¿Qui emperò impedirà o detendrà Aquell, si·t llançàs pres en la tàvega, que tracta diversament sos fets, de art que uns amaga ý altres trau en pública fama? Ý com conega ser los homes no_res ý veja ser vans ý la matexa vanitat, no·ls ha de considerar ý notar? Emperò lo home và se ensuperbix ý engana ý naix destituït de saber com lo fill del ase. Que si tu ordenes la tua ànima ý allargaves les tues mans demanant misericòrdia a Déu, ý si en tes obres havia alguna tacha llançaves aquella lluny d'elles, ý no donaves lloch en ta família al peccat e injustícia, llavòs alçaries alegrament la tua cara munda ý sens vici, ý restaries fortificat ý no temrries a nengú; oblidar te hies dels enuigs ý no·t recordaries més que de la aygua corrent. Tot lo restant de la vida passaries vivint més seré que·l çel de migjorn ý si més te venia algun núvol ý scuredat de afflictió, resplenderies com la alba clara, viuries molt confiat ý ab molt ferma sperança ý dormiries segur com lo fosso murat. Reposaràs, en fi, que no y haurà cosa que·t spante ý molts te seran súbdits; los ulls, emperò, dels mals hòmens restaran burlats ý faltar los ha adjutori, ý la sperança dels tals serà vaníssima ý turment de la ànima de aquells". CAP[ÍTOL] 12. Job mostra sa paciència ý de les coses creades prova la potència divina, ý com perquè sien conegudes les mercès de Déu muda los stats dels reys. A estes coses responent Job dix: "Certament vosaltres sou tot lo poble ý república ý sols en vosaltres habita el saber! No meys conexença ý rahó alcançe yo que vosaltres ni en res vos atorgue avantaje. ¿Qui emperò no entén les coses de què vosaltres

vos gloriau? Lo scarnit dels amichs reclama a Déu ý és oyt, que no·s burla sinó de la innocèntia ý bondad, tió rebujat al parer del home rich però convenient per a endreçar ý guiar los passos. Los lladres posehexen cases riques ý los que perturben les coses de Déu viuen segurs ý els que a Déu porten en sa mà. Contempla, per amor de mi, los animals bruts ý cada hú de aquells te enseñarà; vés al aucell del ayre ý declarar te ha; discorre ab la terra ý mostrar t'ha ý fins als pexos del mar te adoctrinaran. ¿Qui ignora Déu haver creat totes estes coses, en poder del qual està la vida de tot quant viu ý la ànima de tots los hòmens? ¿Com no és la regla de les paraules la orella axí com lo gust dels potages? Ha-y, com tu dius, sapiència en los vells ý la llarga experiència porta saber, mas no té nengú ab Déu, qui té sapiència, fortalea, prudència ý saber. Destruirà ý no y à qui u retorne. Si enpresona algú no y à qui·l delliure. Si deté les aygües ý resta tot sech, solta aquelles ý arramblen la terra. Ell té potèntia ý té justícia; a Ell està subjecte error ý engan. El que los savis lliga com la presa ý als jutjes torna dements. Qui desfà lo poder dels reys ý posa aquells en cadenes. Qui despulla los prelats de autoritat com a presa ý trabuca los poderosos. Qui fa muts los verdaders ý eloqüents hòmens ý priva de juhí los ancians. Qui envergonyix los prínceps ý debilita les forces dels valents. Qui lo amagat descobre ý de tenebrens trau en públic, ý lo més segret ý tancat porta a llum clara. Fa nàxer les géns ý aquelles mata; multiplica les gents ý aquelles ajuncta. Lleva·l saber als prínceps del poble ý desvia aquells per deserts sens camí, per a què tenten a les fosques ý resten sens llum, ý fa·ls desatinar com a borrajos.

CAP[ÍTOL] 13. Reprèn Job a sos amichs ab les paraules d'ells ý [afirma] que als que conexen sos peccats promet Déu salvació ý als obstinats condempna. Veu com totes estes coses ha vist la mia vista ý oyt la mia orella ý totes les ha enteses. No meys que vosaltres entench yo, ni us donaria avantage. He parlat, emperò, ab Déu, qu'és summa veritat, per no tractar ab mentirosos; ab Déu hé volgut disputar ma causa. Certament vosaltres sou forjadors de falsies ý folls metges en vostra vesita. Nunqua que haguésseu parlat, lo que se us atribuirà a cordura! Oyu, vos pregue, mes raons, ý donau attenció a ma disputa. ¿Com és necessari per deffençar a Déu parlar vosaltres injustes coses? Ý per amor de Aquell convé dir maldad? ¿Com voleu vós engraciar ab Ell ý entrar per Ell en contienda? ¿Com vendrà-us bé nengú si scodrinya que·l defensau ab mentira, axí com soleu ab maldad excusar les gents? ¿Per ventura burlareu d'Ell com dels hòmens? El qual veríssimament vos punira si per respecte algú en sols pensament vos apartàsseu de la veritat. ¿Que no us torna atònits la sua excel·lèntia ý magestad, ý no us comprèn lo spant ý glay de Aquell? Recordar-vos devíeu que sou vosaltres semblants a la cendra que prest perix, ý els vostres cossos semblants als de fanch. Callau ý scoltau, que yo parlaré a mes costes qualsevol cosa que·m acodixca. Per què despedasse ma carn ab les mies dents, per què patixch Tant[s] perills? Si·m hagués de matar Déu, no confiaria? Tan solament procure davant de Aquell demostrar ma vida sens culpa. Ell és ma consolació ý salut. No admet davant sí comparexca pervers nengú. Oïu ab attenció lo que us vull dir ý scoltau les mies paraules: Si yo narre ma causa com passa molt certament, sce tenir justícia ý ser delliure de treball. Ja y hagués algú que volgués examinar ma quexa ý competir ab mi! que si calle morré en la hora. Sols pregue que dos coses no faces en mi ý no seré llançat de ton conspecte: Llança lluny de mi lo teu castich ý aflictió que m'aturmenta ý no m'alteres ab ton espant. Ý llavòs acusa·m Tu, que yo faré bona defença·n ma causa. O si vols, yo interrogaré ý respondràs-me Tu quantes iniquitats ý peccats tinch yo. Mostra·m la mia maldat ý culpa.

Per què gires de mi la tua cara ý·m reputes a mi per enemich teu? Com la fulla que lo vent speny ý remolina treballes en jafar ý desmenuçar, ý la palla ý arista secca perseguexes. Sí, contra mi has reputat les offenses, ý els peccats de la mia juventut me attribuexes, ý, posats los meus peus en lo sep, guardes que per nenguna part fuja, lo qual per la carn dels talons se encorpora en los meus peus, com no sia yo aldre que cosa podrida ý per vellea consumida ý com roba traucada de la arna. CAP[ÍTOL] 14. Pinta Job la misèria de la humana vida. Profeta la resurrecció. Lo bo viu ab sperança fins tant alcance lo que spera, ý [pinta] les penes de la mort eterna. És lo home, nat de dona, de pochs dics de vida ý tots aquells plens de treballs ý misèries; lo qual, axí com la flor, naix ý és prest tallad ý segat ý passa breument com la hombra ý no té ésser algú. ¿Sobre semblant cosa tens per bé occupar ta vista, per a citar-me en juhí ab Tu? ¿Qui pot donar puritat de cor coinquinat? Nengú. Si los dies de aquell són diligentment tassats ý lo nombre dels seus mesos tens en ta memòria, al qual has determinat fi los quals no pot passar, no·l vulles aturmentar, puix la vida és brevissíma. Acabe los dies ab alegria com lo jornaler son treball. Perquè al arbre encara li resta alguna sperança que aprés de arrancat rebrote ý los tendres brotims ý generació no falte[n]; aprés ja que la real de aquell se à envellit sobre la terra ý lo seu tronc és mort en lo camp, tirant ý attrahent la humiditat del aygua torna de nou a llançar rama ý produix fruits agradables, segons acostumen les plantes. Ý el home, cosa notable, atreballat morrà ý spirarà de manera que més

no paretxca ni torne a vida. Serà semblant als rius que, faltant les aygües del mar, se exuguen ý són tornats secchs; axí los hòmens, après de mort, no retornen mentres que·l món dure, ý no se exondaran ni·s despertaran de son dormir. Ja oxalà me amagasses ý cobrisses en la fossa fins que afluxe la rigor tua ý·m señalasses temps en lo qual te recordesses de mi! ¿Com tornarà lo home a la present vida aprés de ser mort? De veritat tots los dies de ma vida speraré fins tant torne la mia renovació. Quant a Tu, que·m crides, respondré: ¿Com Tu desiges perdre la obra de tes mans? Tens fins al present conte ab los meus passos ( ·I· les mies obres ý fets) ý no differixes en altre temps lo castich de mon peccat. Com, dons, la mia maldad tingues diligentment considerada ý guardada, ¿has per dicha de fer aquella major? Certament la muntanya diminuex fent ruïna ý lo cantal muda son lloch; les aygües foraden ý caven les pedres ý Tu arrambles ab diluvis la terra ý lleves al home miserable la sperança. ¿Per què no uses de tes forces en vencre aquell per a què vaja mudant la sua cara ab la mort, ý el desempares, ý ignorarà si sos fills són prosperats ý no curarà de aquells si són affligits? Tan solament sentirà congoxa mentres portarà vestidura de carn ý tendrà angustias lo seu sperit". CAP[ÍTOL] 15. Eliphàs reprèn a Job de la supèrbia de sa justícia ý del saber. Pinta lo castich del obstinat, lo qual atribuix a Job. Llavòs començà Eliphàs themanita a parlar dient: "Per ventura convé lo que vol ser reputat per savi parlar vanitats ý que lo vent oriental li umpla lo ventre ( ·I· La vana opinió li fartarà lo enteniment) ý al·legarà raons sens fonament ý paraules que no aprofiten? Quant més que prives a Déu de saber ý quasi vedes que en les afflictions

no sia invocat. No y à per què mostrar-te en què peques puix la tua boca matexa publica ton peccat ý has elet ý usurpat paraules enganoses. Accusa·t de maldad la tua boca ý no yo. Los teus labis preferixquen contra tu testimoni. ¿Eres tu, per ventura, nat hans que Adam ý creat primer que la terra? ¿Eres estat secretari dels divinals segrets ý per ventura eres més entès que tots los hòmens de manera que no·s estenga lo saber més que tu? Com què·t atribuixes de saber que no u sapiam nosaltres? O què entens que nosaltres ho ignorem? Ben sé que ha-y en nosaltres vell ý ansià ý encara de maior edat que ton pare. ¿Per ventura meysprees les consolacions nostres com aquelles que no són bastans a consolar-te, o tens algun segret dins en ton cor? O!, quant te ha decebut ton pensament, ý los teus ulls quan gran elatió de corage signifiquen! Què tan gran follia és la tua que enpines lo teu sperit davant Déu ý gozes parlar en son conspecte defenses per ta boca! ¿Com és possible y haia home pur ý el nat de ventre de dona sia just? Si en los seus sans àngels no posà absoluta perfectió ý si los cels en compareció sua no són sens tacha, quant més impur serà lo home pudent ý corrumpte qui com a aygua beu ý s'enborracha de peccats! Dar t'é a entendre si·m dónes orella, ý lo que hé vist per llarga experiència et contaré, lo que hòmens savis referiren ý, pres ja de sos antichs pares ab tota veritat, felment enseñaren. Als quals sols fon acomanada la administració del regne ý jamay fon de enemich danyada ni prevalgué contra ells. Lo home injust tots los dies de sa vida viu oprès de dolors (com la dona que va de part) ý lo nombre dels anys de la vida del tirà és incert. Struendo de armes ý sons spantosos té contínuament en les sues orelles ý quant se tracta de pau llavòs li ve com al porch la masçada ý no té sperança de exir de treballs ý penes, ans per spillera atalaya son castich. Va amortalat tras del menjar sabent que les sues obres li han acarreat mala jornada. Atemorizen-lo de una part dolor ý torment ý de altra la ballesta ý ferros, los quals lo tenen asitiat com a rey que ix en camp, travada pelea, constipat d'esquadrons, perquè endreçà contra Déu la sua mà ý contra el misericordiosíssim empleà ses forçes. El qual peleant ab ell lo travarà del coll ý els scuts spessos batrà per terra per ço

que lo grex ha cubert la sua cara ý ha rugat de grux a la carn sobre les illadas. Habita en les ciutats arruynades renovant aquelles, no en pròpries cases, les quals àn de parar en muntons de pedres. No·s serà fet rich ni les rique[es] de aquell seran durables ni veurà acabats los edificis ni obres per ell empreses. Jamay exirà de treballs ý penes; tribulació ý congoxa consummirà sos descendens ý pararà en tant flac que·l seu mateix buf de sa boca el mourà de lloch. Descebut per vanitat no creurà ni fiarà en Déu quant la sua prosperitat vinga en contrària sort; morrà ans del temps statuït ý no serà prosperada sa generació, com lo sep que llança los brots an[s] de temps ý la olivera que bat sa flor. Perquè la descendència ý llinage del hypòcrita serà miserable ý foch cremarà les cases plenes de presens ý donatius. Perquè de pensament ý obra són mals, tostemps tenen noves maldats aparallades". CAP[ÍTOL] 16. Mogut Job per la fexugueria [ý] pesadumbre dels amichs, contant sa desdicha ý persequutió diu que patix sens culpa. A les quals coses Job respòs dient: "Lo cap me dol de oyr semblans paraules. Tots sou consoladors inútils. ¿Quant tendran fi vostres paraules vanes? O quin guayn tens de atormentar-me? Bé poria parlar yo segons vosaltres ý si estiguésseu en lo estament que yo, aconsolar vos hia, ý ab señal del cap testificaria el dolor que sent yo de vostra misèria; esforçar vos hia ab les paraules de ma boca ý la mia consolació ablaniria les penes vostres. Yo emperò, si parle, no·s mitiga mon dolor, si calle no se me alleuja res. Certament ha molt que Déu me ha carregat de fatigues ý tots los meus menbres has enertit ý baldat; has llaurat ý fet solch de rues sobre·l meu cos, que fan testimoni de la mia afflictió ý, perduda la forma primera, só fet desemblant a mi en tanta manera que manifestament me reprèn de sofrir. Lo rigor de la sua divina justícia me despedaça ý cruelment se ha ab mi, encarniça en mi les sues dents ý forçes, ý lo meu adversari aguza los seus ulls contra mi. Unflen contra mi la sua boca ý vergonyosament baten la

mia galta ý en mos mals contentaren son cor. Constret per totes parts me ha entregat en poder del pervers ý per mans dels rebel·les me à chafat ý perdut. Fuy ans dichós, mas promptament me à derrocat ý, pres del meu bascoll, me ha jafat menut ý, en fi, me à posat per terrer de sa força per a què les sues sagetes per totes parts me ferixquen; troceje los meus renyons ý no cesse fins tant la fel mia scampe sobre la terra; de tal manera me à plagat ý tant contínues ý promptes són les ferides que tot yo só fet una sola plaga ý féu en mi contre com a valerós executant totes ses forçes ý crueldad. Cobrí de sac la mia pell ý sarzí aquell sobre les carns per cuyro ý lo meu cap abatí cobrint de terra. Lo meu rostro se à afès de plor ý [les] mies pastanyes arruades de grandíssima negror ý succiedat de llàgrimes. Ý tot açò me ha contès sens haver comès yo obra mala ny haver malparlat per ma boca. O terra, no calles la mia afflictió ni tingues segretes les mies capitals maldads ý no y haja lloch en tu hon no reson[en] mos plors. Mira que fins ara tinch que sap la veritat en lo çel ý en les altes cadires està el testimoni de ma innocèntia. Per bé que mos amichs ab artificioses raons disputen contra mi, no dexe yo, derramant dels meus ulls copioses llàgrimes, de invocar lo favor de Déu; el qual certament publicarà si alguna cosa de pacat hi à del home contra Déu ý del home prostrat ý abatut contra son prohisme, perquè ja los meus breus anys de vida se acaben ý entre en la darera jornada. CAP[ÍTOL] 17. Podrint-se [Job] conta que spera ý reconta les [...] ý mudances del món. Ja de veritat les mies forçes són consumides, los meus dies falten com la llum de la antorgera ý ja me spera la fossa; no·m justificaria si no fossen nyafadors los que ab mi tracten, ý la mia vista à descubert, mentres estos me aturmentaven, los scarns de aquells. Deposa, yo·t pregue, peñores, ý dóna fermança en lo plet que ab mi portes. ¿Qui·s trobarà llavòs qui s'obligue ý assegure que tinc de disputar ab Tu? No vull tractar ab estos per quant Tu has privat aquells de rahó, ý per ço no guanyaran molta honrra en son negoci los que entre sos béns

conten los amichs; no alcançaran los fills de aquells lo que speraven perquè me à donat Déu a mi per scarn ý rondalla a les gents, ý seré molt solemnizat en lo sdevenidor. La mia vista de fatiga ý pena flaqueja ý tots los meus menbres vacil·len semblants a la hombra; per la qual cosa los justs restaran atònits ý lo que és sens culpa serà atormentats del hyppòcrita, però lo sant perseverarà en sa sanctimònia ý lo just molt més augmentarà en aquella. Tant solament vos pregue que torneu a vostra casa; anà-vos-ne, per charitat, puix que·n vosaltres nengú trobe que sàpia. Los meus dies són acabats; lo meu sforçs ý quant yo podia confiar és destruït. Ha convertit lo dia en nit ý la llum del matí en tenebres. Si aguarde sofrint, la sepultura és ma casa ý en la fossa hé col·locat mon llit. Lo clot diré qu'és mon pare ý als vèrmens [ma] mare ý ma germana. ¿A hon, donchs, a hon és la sperança mia que vosaltres prometeu, ý qui de sos ulls veurà aquella sent mort? La qual junt ab mi serà soterrada en la fossa ý en lo centre del sepulchre reposarà". CAP[ÍTOL] 18. Baldad reprèn a Job per no obeir als que bé li aconsellen ý conta les penes dels perversos. A estes coses Baldat suhita responent dix: "¿Quant en fi dareu conclusió a vostres paraules? Instruïu-vos, ý aprés parlarem ab vosaltres. Per què som jutjats semblans a les bèsties ý als ulls vostres semblam folls? Tu, que per impaciència aturmentes tes entranyes, ¿per ventura·t dónes a entendre que no y à providència en Déu ý que per ton beneplàcit à de ser la terra desolada, ý Déu, fermíssima penya, de constant ha de ser mudable ý caure de son lloch? Cert fins la llum ý juhí dels perversos és apagada ý morta ý no resplendeix una

sintilla del saber ý foch de nengú de aquell[s]. En la posada ý ànima de aquell se ennegrirà la llum ý consell, ý la antorgera ý rahó que·l guia serà apagada. Los passos ý entencions de aquell seran atallats ý son propri parer ý consell lo destruirà perquè de sos propris peus ý voluntat à donat en lo llaz, ý no exirà de aquell perquè al entorn de difficultosa tanca va rodant com a perdut. Lo taló de aquell apretarà·l grilló, ý al tal el robador assedegat subyugarà (el diable); lo fi del qual és incert ý tancat en la terra, ý la parada ý llasseres té en la senda. Per totes parts lo alteraran glays ý a onsevulla que vaja lo atormentaran ý moldran. Serà despoderat en sa força, no alcançarà lo que vol ý als dos costats tendrà prompta sa perdició. Devorarà la sua carn, los nirvis ý lligams del seu cuyro, ý los seus menbres ý generatió consummirà greu ý anticipada malaltia qu'és lo maiorasgo de la mort. Serà arrancat de sa tenda ý tot allò en què més confiava, com són los béns ý fills; ý per son consell ý presumoció vendran a dar en lo poder de la cosa més horrible ý spantosa. Habitarà en la casa de·quell qui per nengun dret li pertany, per ser feta de robos ý rapines, ý foch serà posat en aquella. Lo fonament ý cabal de aquella faltarà, ý les rames ý guanys seran tallades. La memòria de aquell perirà en la terra ý no alcançarà cèlebre fama en plaça. Llançaran aquell de la vida al sepulchre ý fer l'àn fugir del món. No tendrà fill, nét, ni descendent seu en lo seu poble, ni hereu en ses cases. Spantar se àn los esdevenidors de aquell per la mala sort ý desdicha de aquell, ý los contemporans ý presens se arizaran de spant. Axí que semblants aposentos ý danys té lo injust ý pervers, ý tal és lo lloch del que a Déu no coneix". CAP[ÍTOL] 19. Job reconta los açots ý penes sues ý que és castigat sens peccat ý prophetiza la general resurrecció. A estes coses responent Job dix: "¿Fins a quant aturmentareu lo meu sperit ý dexareu de matar-me ab

vostres raons? Ja deu vegades me haveu envergonyit. ¿Com no teniu empaig de mostrar-vos, [vos]altres els que [...]ontra mi, toçuts ý obstinats? Que si, com vosaltres dieu, yo totalment erre, yo patiré mon error. Que si us pensau de fer eran hazaña en contradir ý rebatre mes raons, ý per la afflictió ý desdicha mia confirmar vostra intenció, sapiau, donchs, que Déu per sa potència ý beneplàcit, ý no per culpa que yo en mi conega, me afflig, ý que ab son llaz de casador me ha ceñit ý lligat. Si done crits que·m són fetes sobres no só hoit. Si publique la injustícia nengun dret guanye, ni y à qui·m faça justícia. À clos ý tancat com a caçador la mia senda perquè scapar de pres no puga, ý ha comprès ý occupat les mies exides ý camins de scuredad. Ha-ma despullat de béns ý honrra ý llançat la corona del meu cap, que són mos fills ý néts. À-ma destruït ý cavat alrededor com l'arbre per a què pera. Ha-ma llevat tota la sperança com a l'arbre arrancat de real. Ha ensès contra mi la sua ira ý me à posat en lo nombre de sos enemichs. Los soldats ý exèrcit de Aquell juntament me acometeren, ý lo camí asetiaren ý cavaren de les contínues scaramuces que reren devés mi, ý assentaren les tendes ý camp davant la mia fortalea e habitació. Allunyà de mi mos germans, ý los conexents ý amichs se me offeriren com a estranys; mos parens me desempararen e mos amichs se oblidaren de mi. Los domèstichs meus ý criades mies me reputen per estranger ý só tengut per foraster entre ells. Quant cride a mon servent per la mia pròpria boca ý li demane alcun servici no·m respon. El meu alè offèn ý ennuja a la muller, ý als fills propris meus só subjecte. Ý sens açò los hòmens peccadors me meysprehen, als quals si fas cortesia yafen ý trahen de mi scarn; tots los meus familiars ý intrínsechs amichs me tenen per abominable ý los que yo amí me contradien. A la pell ý carn mia estan sols apegats los meus ossos ý hé restat ab sols la pell de les dents mies. Haveu-vos millor ab mi! Haveu-vos millor ab mi, vosaltres amichs meus, per ço que·l divinal castich ý poder me à affligit. Per què·m perseguiu de la manera que Déu ý no us cansau del fet fins ací? Són de tanta veritat mes paraules que ja volgués Déu restassen escrites ý en llibre fossen continuades ý registrades, ý ab ploma de ferro fossen engravades en plom o entretallades en pedra perquè durassen per tostemps! Sce yo molt bé que·l venjador meu viu ý que és totalment immortal. Aprés

que vestiran aquest corrupte cos les angústies de la mort, en la mia pell ý carn pròpia veuré a mon Déu ý salvador; lo qual per bé meu contemplaré ý veuran los meus ulls, yo en persona ý no altri per mi. La qual cosa és mon singular desigch perquè llavòs direu: "Per què·l perseguíem trobant en ell fonaments de salud ý conexent que era sens culpa?" Guarda[u]-vos, dons, del castich ý pena que heus està aparellada, perquè la malícia causa peccat ý lo peccat adquirix ý demana castich, fa per ço que sabreu que y à jutge". CAP[ÍTOL] 20. [Zophar] mostra los mals ser prosperats, però temporalment. Llavòs Zophar naamathita començà a parlar: " Ja los pensaments ý consideracions mies que per lo meu cap passen me forçen a respondre per quant conec ý hoig la tua reprehensió devés mi ser ab afronte ý vergonya mia, encara que en semblant negoci ma consciència me aconsola per tenir sufficient saber per a satisfer-te promptament. ¿Com no sabs tu lo que de tants centenars d'anys és notori des que Déu féu ý constituí hòmens en lo món: que·l solaz ý regozijo dels mals hòmens és transitòria ý de poch temps, ý que la alegria del home hypòcrita [és] momentànea? Si per cas serà exalçat ý sublimat en honrres fins als cels ý magnificat lo seu cap ý domini tant que toque·ls núvols, morrà emperò eternalment com lo fem ý excrements del seu cos, ý los que ans se admiraven de la sua magestad [ý] noblea diran: Què·s d'ell? Pasarà de vol com lo somni ý desaparexerà com les vanitats ý visions de la nit. Los ulls que ans lo veren més no·l veuran, ni jamés serà conegut entre·ls seus domestichs. Los fills de aquell seran vexats per los hòmens miserables ý placaran aquells, ý lo furt ý rapina de aquell restituiran les riquees furtades ý cohechades. Los vicis ý peccats segrets de la sua juventud anaran contínuament ab ell ý acompañaran fins a la fossa, ý quant abraçarà la maldad ý serà dolsa ý aplanible a la sua boca, cobrint aquella com la dolçor davall la llengua ý dissimulant, conservarà aquella ý no la llançarà de sí ans la guardarà en lo mig de son paladar. Lo pa e manteniment de aquell en les sues entranyes serà convertit en fel ý mortal verí de

scurssó dins ell mateix. Deciparà ý consummirà los béns seus ý riquees, ý trahent-les Déu ab violència del fondo de son ventrell reviffarà aquelles. Mamarà ý juparà verí de scursons, ý matarà ad aquell la llengua de la bívora. No gozarà dels rius ý crexents de mel ý mantega. Restituirà los béns guanyats ab treball (ý no gozarà d'ells) com a mercaderies de recompensa ý no posehirà ni tendrà deport en ells, perquè desféu ý diminuí son prohisme tant que·ls dexà pobres, ý saquejà la casa qu'ell no havia fornit. No conexerà en son cos opulència ni tendrà convent lo seu ventre, ans patirà malalties ý treballs. Lo seu menjar no·s courà ni serà digest, per lo qual vendrà a gran pobrea ý misèria. Ý si per cas algun dia tendrà habundància ý serà prosperat, llavòs serà més abatut ý aturmentat ý posat en estament de home infortunat ý miserable. Si tendrà béns ý facultats para saciar son apetit ý ventre, Déu llavors affligirà aquell ab la severitat de son castich ý vendran los mals ý infortunis com a aygua sobre aquell ý son menjar. Ý aquell, fugint del foch, darà [...]rases. Tirarà la spasa ý travessarà lo cos; ý posada fins a la cruera, exirà teñida de la fel ý sanch de aquell, ý circuiran-lo agonia ý terror de mort. La universitat de terrors ý castichs està aparellada ý aguarda les maldats ý peccats segrets de aquell consumir lo foch de la divinal justícia —no [...]quest material ensès ab manjes— ý destruirà tot quant haia restat salvo en sa casa. Los cels manifestaran lo peccat de aquell ý la terra se rebel·larà contra ell. Lo guany ý successo de aquells, quant Déu manifestarà son castich, passarà de un lloch en altre com les aygües corrents. Esta és la herència que·l perverç espera de Déu ý tal és la paga ý gualardó que de les sues paraules blasfhemes alcança de Aquell". CAP[ÍTOL] 21. Reconta Job la prosperitat dels mals ý raona: si la justícia de Déu no castiga a nengú sens culpa, dons no convé dexe nengun scelerat sens castich; però molts scelerats viuhen dichossíssimamen, donchs molts justs són castigats sens culpa. Pinta la repentina mort de aquells.

A estes coses responent Job dix: " Oïu ab attentió lo que us parle ý ser me a consolació vostre silenci. Sofriu-me ý yo parlaré, ý quant hauré parlat mofau ý burlau de mi. ¿Com per ventura és mon parlament ab home? ¿O[xxx] no manifestaria les intencions del meu cor? Siau ab mi ý enredrau-vos ý tapau ab la mà vostra boca. Per què venint-me al pensament les coses que·m han acontès me altere ý tot lo meu cos se bat de spant? Per què és que·ls mals hòmens viuhen ý envellixen ý trumphen en béns ý riquees? La collita de aquells los ve dichosament com volen ý los descendents de aquells pacíficament viuhen en presència d'ells. La casa ý la família de aquells està salva sens temor ý no s'enbravix contra ells la divina justícia. Lo bou de aquells engendra ý no és despoderat, la vaca de aquells parix ý no s'afolla. Engendren infants com a cabanva ý los fills de aquells retocen de plaer. Al sò del pandero ý llaüt ballen, ý canten alegres al sò de la viola. Passen dichosament tota sa vida ý súbitament morint van a la fossa. Los quals, de Déu meyspreant, diuhen: "Vés-te·n ý allunya·t de nosaltres que no tenim al cor de saber tos preceptes per a viure. Com qui és l'Omnipotent per a què·l servixcam? O quin bé ens ne vendrà si ad Aquell fem oració?" La felicitat dels quals no·s duradora ni en mans d'ells per a portar-la ab sí en l'altra vida. Lo pensament de aquells és molt contrari al meu. En lo demés, ha!, quantes vegades l'antorja de la felicitat dels mals és apagada, tantes ve sobre ells sa perdició justa repartint lo Señor les porcions del seu castich per a què sien fets semblants a la palla que·l vent porta ý a la rebusca ý broses que·l remoll del vent alça. Perdona Déu la tyrania de aquell a sos fills ý castiga aquell perquè conega qu'és affligit per sos robos ý maldats. Los ulls seus veuran la pròpria destructió ý gustarà algun tant de la severitat de Déu omnipotent. Que negú goig ni alegria dexarà en casa aprés de mort sent atallat lo temps breu de sa vida. Ý com estes coses sien certissímes, ha-y per ventura qui enseñe ý

done lliçó a Déu, qui jutja ý castiga los empinats ý superbos? La hú vém que mor ab totes ses forces molt opulent ý dijós, les carns del qual són com la llet grasses ý los ossos de aquell són plens de moll; l'altre mor ab enuig ý ira, lo qual may menjant se veu alegre. Emperò los dos egualment moren ý los cuchs cobren aquells. Mirau, donchs, que no ignore yo vostres pensaments ni les maldats que armau per a acometre·m. Dir m'éu vosaltres: "¿Hon és la casa ý stat del que·s té per just ý lliberal ý a hon és la tenda dels aposentos dels mals?" ¿Com no interrogau los passatgers ý caminants de aquesta present vida ý no jutjau aquells per los señals exteriors de aquells? Certament los perversos són guardats de mal en lo dia de la adversitat ý en lo dia que sta irat Déu contra les gents. ¿Qui podrà dir ad aquell en la cara les maldats ý traïcions sues? Qui podrà dar la daga dels mals que ha fet? Si és aquell soterrat, en lo camp [són] los fruits, ý no li fan empaig les gleves del barranch; la fi del qual fan tots los hòmens segons que altres infinits feren ans d'ell. ¿Com donchs me aconsolau ab paraules vanes ý en vostres respostes usau maldat?" CAP[ÍTOL] 22. Eliphaz se sforça altra vegada a provar ser affligit Job per sos peccats. Recita les paraules dels infels ý atribuix-les injustament a Job. Responent a estes coses Eliphàs themanita dix: "¿Com per ventura dóna algun favor a Déu lo home pacient ý entès que los savis a sí matexos aprofiten? ¿Com per ventura ve-li bé a Déu que sies just, o algun guany si vius santament? ¿Per ventura per guardar-se de tu ý de tes males obres te castiga ý té ab tu assignació? ¿Com per ventura no és ans lo castich per ta gran iniquitat ý per los peccats infinits teus? Per ço que prengueres peñora de ton proïsme sens justícia ý llevares vestits als despullats. Al allassat no donares encara una taça de aygua ý

al pobre negares la almoyna. Lo tyrà ý poderós tenia lloch en ta terra ý el que manava per autoritat ý era respectat gozava en aquella. Les viudes haviaves desaconsolades ý los braons ý béns dels pobres eren dissipats en ton conspecte. Per ço te han ceñit per totes parts llaços ý spant súbitament te ha perturbat. ¿O no veus lo temporal de les congoxes ý lo diluvi ý multitut dels mals en què estàs? ¿Com no sta Déu en lo alt cel? Mira·l polo de les steles quant altes stan. Diràs encara: "Què·s sabria Déu? ¿Com, per tanta distància com hi ia d'Ell a nosaltres jutjaria?" ¿Diràs per ventura que·ls núvols tapen Aquell perquè no veja ý que no·s cura sinó del cel? ¿Per ventura no has considerat lo exemple que·l món reconta del castich que reberen los hòmens superbos ý de poch [...]los quals periren ans de temps, podent dilatar sa vida, ý la fortalea d'ells perí en les aygües del diluvi? Los quals deyen a Déu: "Dexa·ns estar; com Déu totpoderós, què·ns pot fer a nosaltres?" Cert los havia fornit les cases de béns ý riquees. ¿Ý diràs tu que no eres tal com ells? Als quals quant los veu lo just se alegra ý lo qu'és sant se burla d'ells. ¿No fon tallada nostra descendència ý los que d'estos restaren consummí lo foch? Per lo qual prepara·t ý dispon-te en les vies de Déu ý reconciliat ab Aquell ý tot te serà pròsper. Reb la lley manada per sa bocha ý assenta los preseptes de Aquell en ton cor. Si·t convertixes al Omnipotent ý·l reclames alcançaràs la prosperitat que tenies ý llançaràs lluny de tu·l peccat. Posarà Déu fortalea en ta terra ý camp, ý riells de or puríssim de la Illa Spañola com a cantals; ý lo thresor grandíssim excessiu del or tallarà ý esmayarà a tos enemichs, ý lo argent serà puríssim. Llavòs te deportaràs en lo omnipotent Déu, ý lloaràs Aquell alçant les mans, ý aplacaràs Aquell pregant; ý oyr te ha ý cumpliràs tes promeses alcançant lo que volies. Qualsevol cosa que determinaràs serà ferma ý aprovada ý tes obres seran resplandents (afavorides). Llavòs diràs: "Los empinats ý superbos

són castigats ý als humils sol guardar Déu". Salvarà la re[li]gió del just ý seràs salvat per la perfectió ý rectitut de tes obres". CAP[ÍTOL] 23. Atorga Job que tem la potència ý sentència del jutge ý qu'és affligit sens culpa. Job responent a estes coses dix: " Encara fins al present són tristes mes paraules ý la mia desdicha és major que mos gemechs. Ja volgués Déu tingués yo ab Ell negoci, ý trobàs Aquell ý presentar-me ja en son conspecte ý cadira! Faria aparellament de ma causa ý de proves instruiria la mia boca. Sabria lo que Aquell me ha de respondre ý entendria lo que·m digués. ¿Com per ventura tractarà ab mi lo negoci ý causa mia ab potèntia? No, qu'és justíssim, ans Ell a mi me animarà ý darà forces. Llavòs lo virtuós ý abonat alterquejarà ab Ell ý en fi hauré a mi de poder de mon jutge. Però si vaig avant jamay pareix, ý si atràs no·l descobre. Si·l cerque devés tremuntana a la part squerra a hon tots temps obra no·l veig, si al migjorn, amaga·s perquè no·l veja. Que si coneix la mia vida de la manera que yo sent de mi experiència ý examen, ixch tan apurat com lo or. Lo meu peu à guardat lo seu pas, ý yo hé mirat diligentment lo seu camí ý no m'é apartat de aquell. No apartí de mon viure los manaments de sa boca ý les paraules sues posí tancades en mon cor; ý com sia pertuament semblant a ssi mateix ý potentíssim ¿qui li demanarà conte? Fa allò que vol sa voluntat ý quant à perficionat ý effectuat tot lo que tenia determinat de mon ésser ý vida, ha fet lo que ja altre temps moltes vegades effectuà. Ý per ço que era potentíssim temia yo la sua cara. Considerant estes coses, qu'és lo poder ý magestat de Aquell, temia ad Aquell, ý lo cor meu ha ablanit Déu ab diverses afflictions ý el Totpoderós me ha trastornat. No hé perit sens aflicció ý súbita persequutió ni ha mitigat la afflictió mia. CAP[ÍTOL] 24. Affirma la divina providència ý pinta Job peccats dels mals hòm[ens] ý la desdicha d'ells. ¿Com, segons vosaltres, Déu omnipotent conex les coses inferiors ý subjectes

a temps, si los que més lo conexen no veuhen tinga conte ab lo temps? Troben-se mals hòmens que lleven les fites, qui furten ganado ý li donen pastura, qui llànçan a bastonades lo ase dels pobils, qui prenen per seguretat ý peñora lo bou de la viuda, qui perseguexen los pobres per les carreres, de manera que han de viure en amagatalls tots quants són indefesos ý necessitats. Veu-los com a feréstechs àsens ý bèsties feres que ixen en lo desert a fer son offici, attalayant ý cercant la casa ý robo, los quals viuhen de furts ý rapines ý sustenten sos fills. En lo camp ceguen lo govern ý sustentació del pobre, ý en la viñya ý seller que no·s d'ells veremen. Los perversos ý mals fan que·l despullat velle tota la nit sens vestidura ý estiga nu sens roba al temps del fret, ý que·s ba[n]yen los hòmens per les muntañyes en la pluja ý no tenint altre socorro hajen de retraure·s en cavernes ý coves. Roben al orfe lo que aprés de la persequutió li restava, ý prenen fent sobres en peñora la roba dels pobres, ý forcen-lo a què vaja nu, sens vestidura, ý destruyts ý fets miserables han de spigolar per a viure. En les almàçeres de aquells los pobres trauhen lo oli ý en los trulls de aquells calciguen la verema, ý no·ls donen encara una set de aygua. Los ciutadans ý [los] que habiten en les viles donen crits ý lo cor dels afligits crida. Les quals coses lleges ý dañoses jamay les donà Déu ni offerí als hòmens, mas estos tals són fets inobedients contra la lley ý contra Déu ý ni conexen los manaments de Aquell ni en les sendes dels seus preceptes reposen. De gran matí lo matador se lleva ý mata al indefès ý pobre, ý en la nit fa lo que el lladre. Los ulls del adúlter aguayten la vesprada ý diu entre sí: "No·m devisarà ull estrany ý rebossa·s la cara". Derroquen ý foraden les cases en la nit, que de dia señalaren, ý fugen totalment de la llum. A tots estos és tan enujosa la alba ý claror del matí com les tenebres espesses de la mort. Si algú coneix aquells llavòs se alteren mortalment.

Cada hú de aquells se retrau ý amaga per llochs humids ý en les parts que habiten; son mal [...]n la terra ý no travessen ni giren per camí real; ý així com la terra calenta ý lo ardor del sol regalen la neu ý aygües gelades, així la fossa consumix als semblants peccadors. Lo piadós amich de semblant home se oblida; reposa allí sens pena fet dols manteniment als vèrmens ý ninguna memoria de aquell resta, ý la maldad ý peccat de aquell és rompuda com lo arbre que·l temporal partix ý esquexa. El que a la muller stèril afflig perquè no pària ý no féu bé nengú a la dona viuda; ý encara més, que fins als poderosos ý richs trabuca ab ses grans forçes, però magnificat per aquells no té segura la vida ans està ab contino recel; ý si per cas algú lo assegura affavorint-lo en sa casa ý servint-se d'ell per guardar-lo ý tenir-lo secur, los ulls de aquell estan desvellats captant lloch per a dañar-lo, ý quant per breu temps són estats affavorits ý posats en honrra dexen a qui la·ls féu ý desparexen ý vénen a dar en pobrea, ý, axí com los altres hòmens, són calcigats ý abatuts ý tallats com la cap de les spigues. Qui·m provarà que mént ý que estes coses no passen com yo dich? Qui contradirà ý confutarà mes rahons?" CAP[ÍTOL] 25. Baldat prova nengú ser pur en lo conspecte de Déu ý mostra la afflicció dels mals. A estes coses responent Baldat suhita dix: " La señoria ý maiestad gran que habita en Déu fa que la celestial monarchia sia quieta ý pacífica, servant cada cosa son offici. ¿Com los seus cortesans són numerables? Ý a qual d'ells no·l il·lustra la llum sua? Ý què dret ni puritat se pot attribuir lo home haja acomparat a Déu? Ý com seria pur lo nat de dona? Ell fa que no y à claror fins a la lluna ni té, aquella, llum acomparada ab Ell; les esteles no són pures al seu conspecte; quant meys lo home incensat lo qual no és més que podriguer ý el home plebeu que no és més que verme!"

CAP[ÍTOL] 26. Job burla·s de Baldad. Responent a estes coses Job digué: " A qui dónes favor en tes raons? Per ventura al que no té forces? A qui guardes ab ta vanitat? Per ventura a qui no té poder? A qui dónes consell? Per ventura al qu'és dement? Aquell enseñes que habunda de saber? A qui·t penses, per dicha, contar tes raons? Quin sperit és lo que t'à incitat en tal sentència? Qui t'à enseñat o aconsellat semblant[s] coses? És tan manifesta la divina providència que s'estén fins a les coses inanimades. Los metalls a ses mercès creà Déu davall les aygües profundes ý en los llochs conju[n]ts ad aquelles. Nu ý manifest és a Déu lo centre ý abysme ý tomba de la terra, ý la perdició, lloch a hon totes les coses que vénen ý cauhen moren, és a Déu manifest. Qui estengué la part de tramontana sobre buyt ý assentà la terra sobre va. Qui constreyn les aygües en sos núvols ý no·s exquexa ni romp lo núvol del pes de aquelles. Qui constreny ý deté tot l'ayre ý vapor en la mèdia regió ý espay del cel, sobre el qual, congelant los vapors per la fredor de la regió, estén ý crea·l seu núvol. Constituí terme a les aygües mentres lo món dure. Les bases del cel tremolen ý se alteren a la reprehensió de Aquell. La sua potència partix la mar, ý lo seu saber refrena la furor de aquella. Lo seu sperit ý voluntat féu los cels gentils e il·lustres, ý la mà de aquell formà (el camí que·s diu de Sant Jaume), [la] Via Làctea, a manera de serp, ý totes les demés figures celestials. Ý totes estes coses tan solament són una mini_partícula de les sues maravelloses obres. Ý que no_nada ý misèria és lo que altres conten d'esta matèria! ¿Ý qui alcansaria la grandeza del seu poder?"

CAP[ÍTOL] 27. Job defensa sa causa ý bra[xxx] o reprèn a Déu contra la persequució dels mals ý les desdiges. Malediccions. Prosseguint més llargament la sua pràtica Job dix: "Per Déu vivent, qui sens culpa que yo sàpia me afflig, ý per lo Potentíssim, qui m'à llançat en tristor, que nunqua, mentres tendré halè ý respiraré pel nas meu, los meus labis parlaran maldad ni la mia llengua ordenarà engan! No mane Déu que aprove ý done per bona vostra opinió. Mentres viuré defensaré ma innocència ý perfectió, emperò yo guardaré ma justícia ý dret ý no desampararé aquella ni jamay consentiré que mon cor diga aldre. Qui·m contradiu en esta querella és pervers ý el que se me oposa ha de ser tengut per injust. Què sperança se ha de tenir del hippòcrita quant Déu arebatarà la ànima de aquell encara que haja adquirit grans béns ý vida dichosa? ¿Com oyrà Déu la veu de aquell quant los perills lo pendran? ¿Com recreat serà en lo omnipotent Déu ý reclamarà Aquell per tostemps? Enseñar vos hé, si Déu me ajuda, ý no callaré que tals sien les coses que obra Déu cascun dia. Sent tots vosaltres exercitats en les contemplacions divines ý sciències theològiches, per què teniu tan falses opinions? Esta és la semblant paga que alcança lo home scelerat ý pervers de Déu ý tal és la herència que hereta lo cruel ý rebel·le del Omnipotent: Si los fills de aquell són multiplicats, morran a tall de spasa ý los descendents de aquell periran de fam. Los que scaparan seran soterrats vius o morran de greu malaltia; les viudes de aquells no ploraran. Si lo pervers ý peccador amuntone argent com a terra ý adquirixca béns ý roba com a fanch, él en veritat o treballarà ý guanyarà però lo just se·n vestirà ý lo qu'és sens culpa distribuirà son argent ý moneda. Enriquirà sa casa duradera tant com la de la arna, ý farà aquella tan ferma com lo guardià de l'orta la barraca. Morrà rich ý no alcançarà lo seu cos terra. Obrirà los ulls estant en la passió ý nengú tendrà prop de sí. Vendran sobr'ell spants com aygua ý segretament lo arrebatarà lo temporal de la mort en la nit; arrebataran aquell com a tempestat que ve de llevant per a què se·n vaja ý de son lloch trabucarà aquell. Descarregarà Déu sobr'ell habundància de mals los quals se sforçarà ab gran diligència de vencre. Lo qual en ser mort toquen palmes ý los del mateix lloch giulen ý jufen de plaer.

CAP[ÍTOL] 28. Sent totes les coses vestigables, sola la sapiència de Déu ser incomprensible. Lo argent té ses venes ý lo or la mina, lloch a hon se plega. Lo ferro se trau de la terra, ý de les pedres fuses ix asser. Fa Déu ý dóna ésser a les coses que no eren ý a totes les coses creades ý finides dóna son temps ý llímit, fent que no sia lo que ans era, ý ab lo seu saber penetra la pedra dins la scuredad ý mortal hombra amagada —qu'és la materia informe de hon les coses tenen principi—. Habunda lo riu en alguna part habitable ý cultivada qui ab la sua venguda ý crexent torna la terra inhabitable. Més avant veus los rius que ans no·s podien passar per ser més alts que·l home, falten ý·s secquen de manera que no cobren lo peu. Ha-y terra qu'és fèrtil en forments, la qual si més fondo la caven és secca ý estèril. Ha-y lloch del qual les pedres són safirs ý té fertilitat en produir or. Ha-y senda que per ella jamay passà aucell ni la veu ull de milà; no la calcigaren bèsties feres ni leopart passà per ella. Esmenuça Déu la pedra mica ý trastorna del tot les muntañyes. Quant vol trau de les peñes tallades rius, ý arambla ý destruix tot lo bé que aquella regió tenia; aprés refrena les vertents que tenen los rius, ý lo que ans era ayguamoll ý marjal descobre ý torne sech de modo que tots veuhen lo que hans cobrien les aygües. A hon dons se à de cercar la sapiència ý felicitat del just? A hon és lo lloch ý assento del entendre? No alcança home nengú lo valor de aquella ý com sia eterna no·s trobarà hon hòmens habiten. Lo abysme diu: No la tinch yo. La mar publica que no la té ella. No·s alcança aquella per thresors de or ni·s reb argent en preu de aquella; no s'acompara a ella lo or puríssim de la Nova Españya ni el carboncle presiós estimaran

el saphir; no ygualarà lo valor del or lo preu de aquella, o cristall, ý ni per vexell de puríssim or se camviarà; no·s farà cas de les pedres precioses en comparacíó del valor de aquella; en no_res serà estimat lo coral ý nàcheres. La sapiència ý felicitat del just vens ý avantaja també a les perles ý pedres precioses; no ygualarà en valor ab ella lo stopassi de la meridional Índia; no serà reputat per egual lo or finíssim ý purgatíssim. De hon dons vendrà la sapiència o a hon està la habitació del profundo entendre? Està aquella tancada ý amagada als ulls de tots los mortals, ý tapiada ý estojada que no la sab ni pot descubrir aucell del ayre —àngels—. En la perdició ý mort humana causada per lo peccat de Adam se mostra vestigi ý señal de aquella. Déu mostra lo lloch de aquella ý com a autor ý qui sol la comprèn sab a hon habita; Ell sols de lluny descobre les extremitats de la terra ý veu ý coneix tot quant hi à davall lo cel de manera que refrena ý proporciona lo vent ý reté les aygües en pes ý mesura; qui donà lley ý termini a les aygües de la pluja que cayguen ab orde ý consert; féu per l'ayre camí al llam ý als trons: Llavòs ý ia al precipi del món conegué aquella ý volgué restàs scrita en les coses creades ý dispongué aquella per a què fos perpètua, ý obrà totes les coses ab aquella. Al temps que feya estes coses mostrava dar avís al home dient: "Entén ý mira que·l acatament ý temor de Déu és la sapiència, ý desejar lo peccat ý maldat és lo profundo entendre ý la sua divina voluntad"". CAP[ÍTOL] 29. Job reconta la felicitat de la sua vida passada ý les sues obres pies, reprenent tàcitament sos amichs que deyen que bé li estava el castich. Allargant més son rahonament Job dix: " O si volgués Déu que mes coses estiguessen en lo estament que ans, quant Déu me guardava, quant la sua llum ý favor resplandia en ma persona, per la llum ý gràcia del qual vencia les tribulacions ý penes de mon viure! Fos qual en lo temps de la primera juventut mia, quant per sa voluntad

ý amor habitava ab mi ý m'afavoria per sa bondad ý gràcia, quant lo Omnipotent encara fos ab mi ý mos servidors me acompañaven, ý quant los meus peus llavava ab mantega ý tenia prosperitat de totes coses, ý la peña manava en ma casa rius de oli; quant per la vila passejant exia a la vesprada al portal, ý posava la mia cadira en la plaça ý en devisar-me los jóvens se amagaven, ý los proms llevant-se estaven de peus, aguardant-me; los magnats ý prínceps del poble callaven ý posaven la mà sobre la sua boca; los principals no gosaven parlar davant mi, ans de la reverència que·m tenien se·ls apegava la llengua al paladar. Per ço que la orella que oya les mies obres me publicava benaventurat ý lo ull del que·m veya dava testimoni de la mia inculpada via, perquè abraçava al pobre que cridava ý al orphe que era sens reparo; lo que si no per mi fóra mort me llo[a]va, ý alegrava lo cor de la viuda subvenint a la sua necessitat. Lo meu vestit era justícia ý la observació de la lley de Déu era [ma] capa ý corona. Fuy ull al home cego ý en lloch de peus al coxo. Fuy pare dels pobres ý els plets curials que no entenia treballava saber qual part era justa. Al injust ý mal home chafí les dents, ý de la boca de aquell forsívolament arranquí la presa. Pensava, donchs, confiat de la rectitut de ma vida, que morria sens pena en ma pròpia casa, ý que havia de viure llarga vida com lo phènix. Fon plantada la mia real en loch de aygües ý en los fruyts meus se detingué el ros. Fuy prosperat ý habundant en les coses necessàries a la vida humana (ý les mies rames fructificaren fetes dichoses) ý mos fills ben afortunats. La mia honrra ý glòria fon renovada ý la mia potència en mon

poder era major de cada dia. Los que·m oyen penjaven enbeguts de mes paraules, ý callant aprovaven mon consell, ý quant acabava mon rahonament no reiteraven affegint a mes paraules, mas corria de hú en altre lo que yo havia dit. Disijaven-me com la pluja en temps de seccà, ý boca uberta rebien l'aygua tardana qu'és profitosa al granat ý maturitat dels fruyts: ab egual amor ý desig corrien ab mos consells ý rebien aquells. Si per cas alguna vegada burlava entr'ells creyen que parlava de veres, ý en totes coses treballaven de obeir-me ý acatar la autoritat ý persona mia. Mudava·m a les pràtiques ý costums de aquells ab gravitat ý decoro, ý tenia lo loch principal, ý era cap entr'ells, ý estava entre aquells com a rey entre·ls soldats ý hòmens de sa guarda ý com a consolador de trists. CAP[ÍTOL] 30. Ab quant meyspreu de les gents ý ab quanta persequutió per Déu sia [Job] tractat ý com la fossa és la universal posada. Al present, emperò, burlen los menors de mi los pares dels quals tinguera yo per companyos dels mostius del meu bestiar, lo servici dels quals, empleat en mi, poch o no_res me aprofitara sent hòmens sens vigor alguna ý desaprofitats; ý los quals perduts per falta de béns ý per fam se allunyaren en deserts ý en parts rostides ý que de dies ha estaven constrets en suma pobrea, ý plegaven per a menjar malves entre les mates, ý la soca ý real dels ginebres era lo pa que menjaven ý·ls sostenia; ý los quals havien estats foragitats de la ciutat cridant ý avolotant-se los hòmens contra ells cridant "Al lladre!" per a què passassen la vida en llochs espantosos de barrancades ý en les grutes de la terra ý ubertures de peñascos, per a què bramassen entre les mates com a feréstechs àsens ý·s recollissen apartant-se del fret ý temporal davall algun lloch spinós de carts ý romagueres. Eren en fi hominicaques abatuts ý sens honrra, los quals no merexien calcigar la terra: ad aquells só yo cançó ý cobla, ad aquells só fet rondalla

ý cuento, a mi·m blasphemen tots ý de mi fugen ý se allunyen ý no·s dupten de d[xxx]r-me scopinades perquè [...]s que de [...]/> ý axi[xxx]ant la reverència [...]t van a la descarada fent temor ý angoxa contra mi. Los jóvens me acometen per la part dreta donant-me spentes; fan-me resvalar los peus; tenen trillat lo camí fornit de les contínues persequucions ý danys per a maltractar-me. Mes intencions ý treballs àn destruït ý mouhen a perseguir-me, a mi que ja no puch més sostenir, necessitat de adjutori. Arremeten com a furiosa venguda de riu que romp les vores fent soli[xxx]en la sua ribera, ý ab la contínua [...]e atropellen. Les alteracions ý [s]pants fent força ý topant perseguixen la mia noble ý humaníssima ànima com a impetuós vent ý la mia vida desfà·s com lo núvol; ý encara al present està esmayada la mia ànima ý dies de affliccions ý penes se han apoderat de mi. Dolor vehement de nit me barrina els ossos ý no cessen los vèrmens que de mi ixen. La mia vestidura per la força ý cuantitat dels danys, los quals com a cabès o collar de daja ciñen, e inficionada de postema la cara [...] llançat en lo fanch, que [...] sia aldre que terra ý cendra. Quant recorrech a Tu, Déu, no·m dónes orella, ý per bé que persevere de mi no·t cures . Has-te-me tornat cruel enemich ý ab la força del teu poder ý mà me perseguixes com a cosa avorrida. Has-me magnificat ý alçat sobre el vent, ý promptament me has derrocat en béns ý vida. Sce molt bé que ja no·m falta sinó la mort ý sepultura, la casa determinada ý sagrada a tots los que en aquest món viuhen. Les pregàries no podran llavòs m[xxx]n la mà [xxx]ls morts per [...] es [...]eren [...]t. Qualsevol dany ý pèrdua patixca si no plorí los dissipats ý affligits, ý si la mia ànima no se à sentit ý llastimat per la adversitat ý misèria dels altres. Quant sperava que·m vendria bé llavòs me ha sobrevengut dany; aguardava la llum ý descans ý ha·m vengut tenebra ý treball. Lo interior ý entranyes mies se són abrasades ý no han tengut repòs ý han-se avansat los dies mals contra mi. La mia cara s'és denegrida ý yo·m só tornat negre ý no de sentir lo ardor del sol,

ý circuït de gent la cuysor del mal me forçava dar crits ab llàgrimes. Fuy convertit en naturalea de drach ý fet compañyo a l'avestruçs (tenint tots temps la veu plorosa ý estant desaconsolat ý sol). La pell mia s'és ennegrida ý los meus ossos se són cremats contra natura per falta de humor. Lo meu llaüd ý alegria s'és convertida en plor ý lo meu rabeu ý descans en veu plorosa. CAP[ÍTOL] 31. Job reconta la indemnitat de sa vida ý puritat. Demana li sia donat historiador que scriga la sua causa perpètua, ý acaba son rahonament. Fe[xxx] císsima lle[xxx] en la carn ý s[xxx] que ni [...]ensament [...]que béns ý utilitat don[xxx]estial lloch a semblans corruptors de vèrgens ý que tal herència els té Déu omnipotent estojada dels alts cels ¿Com no li està al mal home aparellada la perdició ý afflictió dels que cometen maldad? ¿Com no veu Ell los meus camins ý conta tots los meus passos? Si per cas he trampejat ý lo meu peu corregué a fer engan, posse·m en romana de justícia ý examine ý conega Déu ma innocència. Si los meus passos han torsut del camí ý lo meu cor à cobejat lo que·ls ulls veyen, ý si res se apega a les mies mans que fos estrany, sembre yo ý altri menge ý los meus sien totalment destruïts. Si lo meu cor se apassionà per muller de altri ý si davant la porta de mon vehí fiu voltes asejant aquella, sia·m llevada ma muller ý vinga en poder de altres. És aquest peccat gravíssim, peccat ab pena capital castigador, perquè·l castich és foch enviat per Déu que fins a matar-me cremaria ý tot lo meu bé ý prosperitat arrancaria de rael. Si rebrogí la declaració feta pledejant contra mi mon servent o criada,

què faria quant Déu me prengués residència ý què li respondria havent-me de castigar? ¿Com no és lo mateix el que·m féu a mi en lo ventre ý el que formà ad aquell ý·l forjà en una matexa mare? Si deneguí al pobre res del que volia ý si passí la viuda ab paraules ý no·ls socorreguí en la hora, ý si sol mengí ma ració sens menjar de aquella l'orphe, —per ço que ja de minyó me crià a misericòrdia ý compasió del pobil com a mare ý en ser nat prenguí aquella per mestre de la vida—; si víu perir nengú per falta de vestiment ý que faltava lo vestir al pobre; si no·m regraciaren los seus genolls ý costat ý no se escalfà ab la llana dels meus corderos; si amenassí al orphe, podent-ó fer sens castich meu per lo socorro ý poder que tenia en públich, la spatla em salte del muscle ý lo meu bras se me trenque per la cañella: tinguí present lo temor del castich que havia de fer Déu, lo qual per sa aran magestat no podia fugir. Si col·loquí ma sperança en or ý si al riell de or tinguí per ma confiança; si augmentaven-se les mies riquees ý per la mia indústria adquiris grandíssim thesor, me só alegrat? Si may adorí la llum del sol ni la lluna movent-se clara si secretament lo cor meu me decebé ý en señal de secreta ydolatria ý reverència portí la mia mà a la boca, per ço que tal peccat és jutjat a pena capital, a Déu altíssim negaria? Si rebí plaer de la desdicha de mon enemich ý·m regozigí quant li vengués mal, mas si encara consentí que peccàs mon paladar malaint aquell la mia llengua. Si mos servents ý domèstichs no murmuraren de mi ý digueren: "Ja volgués Déu que·ns fos permès fartar nostra voluntat de les carns de aquest" —per lo treball que passaren en lo servici dels peregrins ý pobres: jamay lo hoste ý [...]ormí a la serena; la mia [...]lb /> avinentea hon era ý [...]el caminant ý tinguí los porters de aquella patents al peregrí—. Si amaguí mon peccat com los altres hòmens per [...]ia maldat fos segreta dins mi. Si m'espantí de gran multitud

ý avalot ý lo meyspreu dels parents ý familiars me féu spant per a què callàs injuriat ý no ixqués de casa. Ja tingués qui·m volgués oyr, ý lo Omnipotent ordenaría per mi tot lo que seria provehit ý de [...]er a defensió de ma justícia ý lo meu contrari assente les mies maldats en llibre, lo qual si no·l portaré sobre·l muscle ý assentaré en mi com a garlanda. Yo·m presentaré davant aquell com voldr[xxx] ma causa ab gran acatament ý reverència, ý tractaré aquell com al príncep o persona del rey. Si demana justícia contra mi la terra per no haver pagat aquella o tenir-la tyrànicament usurpada ý juntament que ya los solchs del meu camp per [...]aver pagat lo llaurar ý messió [...]ornalers. Si hauré menjat dels fruyts de aquella no pagant de mon argent als conrreadors ý jornalers que ý treballaven [...]lb /> Si hé mort ý fatigat los [...]reballadors per demasia de [...]cullga per forment abrujos ý per ordi cogula". CAP[ÍTOL] 32. Elihú reprèn a tots de imprudents. Enseña la prudència no venir per edad mas ser de Déu. Cessaren en fi estos tres hòmens importants de respondre a Job perquè·s recontava just. Enujà·s emperò Elihú, fill de Barachel busita del llinage de Ram, reprenent a Job perquè·s attribuïa a ssi major justícia que a Déu ý barallà als tres amichs de aquell perquè, sens rahons fermes ý convenients condempnassen a Job de impietat. Per ço que Elihú escoltà a Job tot son rahonament fins a la fi ý també perquè estos tres amichs eren majors de edat, vént ja Elihú que nengú dels tres tenia paraula que respondré ennujà·s, ý responent Elihú fill de Barachel buzita dix: " Com sia yo menor [...] vosaltres per lo contra ja vells tenguí

[...] temor en presència vostra [...]nunciar mon parer; doní·m a en[xxx]ve era justa cosa parlassen [xxx]s atntichs disentissen ý [xxx]ència. Emperò moltes ve[xxx] er la edat mos és [...] lo Sperit de l'Omnipotent nos enseña a nosaltres, menors de edat ý vils hòmens, ý de ací segueix que los magnats no saben ni los vells entenen ý declaren veritat. Per ço hé dit: "Oyu-me ý declararé yo allò que entench. Ja veu que he aguardat vostre parlament ý só estat ab les orelles altes ý attent mentres que haveu dispost ý aparellat lo que volíeu dir ý treballàveu de mostrar vostre saber; ý scoltant-vos hé vist que nengú ha descebut a Job ni tanpoch respon a les sues raons. Ni y à perquè digau: "Trobat havem la veritat ý alcançat sapiència", ço és, Déu ha derrocat ý destruït a Job, no home. No ha encarat Job contra mi la vigor de [...]araules [...]lb /> la [...]i tampoch li respondré ab vostres paraules. Quallaren-se d'espant ý no respongueren cosa ý perderen la paraula [...] poguessen parlar gelaren [...]espongueren. Per la qual cosa [...]er la part que·m toca ý [...]ance. Perquè estich ple de [...] [xxx]rit ý voluntat mia me incita [...]ventre meu sclataria com los odres nous que no tenen ubert per hon spire el vi. Parlaré finalment per descans de ma voluntat ý recreació de mon sperit, ý obrint los meus labis respondré ý no tendré respecte a persona nenguna ni llagotejaré ab títols aplazibles ý honrrosos a algú, perquè [si] començàs a contar place-vos ý parlàs per contentar, tem que·l meu Creador no·m mate en la matexa hora. CAP[ÍTOL] 33. [Elibú] mostra en què Job ha peccat, ý no qüestionejar ab Déu ni ser curiós en la inquisició de ses obres. Per tant, Job, hou, yo·t pregue, mes rahons ý escolta totes mes paraules. Mira, per amor de mi, que hé ubert la mia boca ý la mia llengua parla ja en mon paladar. Les mies paraules exiran de cor sancer ý verdader, ý verdadera sciència pronunciaran los meus labis, perquè a mi lo Sperit Sanct

me ha format ý lo Sperit del Omnipotent me ha animat. Si pots, dispon tes defenses ý entra ab mi en camp, encarada bé la spasa, ý presenta·t valentment essent constant en mon conspecte. Mira que davant Déu só ygual ab tu ý format també de fanch. Mira que nengun spant te alterarà de ma persona ý per més que·m llançàs sobre tu et faria dany. Has dit certament, oyn-te yo ý entenent molt bé lo que parlaves: "Net estich ý sens maldad. Sens culpa estich ý sens peccat. Veu que Déu ab aiaque ý falsa occasió me castiga ý m'à declarat per enemich seu ý ha posat mos peus en lo cep guardant tots los llochs per hon podia fugir". En la qual cosa parles malament ý injusta, ý mostrar t'é clarament que Déu és molt major que l'home abjecte. Per què qüestioneges contra Aquell? Lo qual no revel·la ni [...]onar raó de ses coses (les quals [...]/> profit nostre iatsia que no u entengam). Certament Déu parla de una matexa manera ab lo home ý a vegades de dos, si no és entès. Quant reposen ab visions nocturnes al temps que·l adormiment té subjugats los hòmens mentres dormen en lo lit, llavòs alcança la orella, inspira ý revel·la lo castich de aquells, lo qual tenia segret ý sellat com a sentència, ý fa açò per llevar del home lo mal fet ý manifestar al hom sa vanitat. D'esta manera guarda de la corrupció lo cos de aquell ý la vida de aquell que no traverse per lo cap de les spases. Castiga segonament Déu lo home ab pena ý turment sobre·l seu llit ý tots quants ossos té disseca per malaltia, ý la vida de aquell avorrix lo pa ý la voluntad lo menjar que ans li fon saborós per a què torne flac ý no sia vist, ý li·s mostren los ossos que ha ý no foren vists. Serà vehina

a la mort la sua ànima ý la vida d'aquell en mans dels fossers (que són les malalties que porten lo home a la fossa). Si llavòs assistix ad aquell algun bon àngel que reconte hú de mil beneficis ý que inspire ý declare al home lo que li convé ý toca a son càrrech, en tal cas Déu se apiada de aquell ý diu al àngel: "Salva ý delliura·l de corruptió, que hé vist ý descubert en ell causa per a perdonar ý afavorir-lo." Reverdix la carn de aquell ab més vigor que hans en sa puerícia tenia, ý torna altra vegada lo temps de sa juventud. Fon a Déu placable en ses demandes, qui afavorirà aquell mostrant la sua alegra cara ý tornarà aquell en sa primera justícia ý bondad. Farà que Déu se apiade ý aguarde la conversió del home confessant sa culpa, dient: "Hay que hé peccat í·m só apartat del camí de la veritat ý justícia ý no hé patit tant quant merexia; emperò ha delliurat la mia vida que no vingués a caure en lo clot de corrupció ý la mia ànima à fet que alcansàs vida ý llum." Mira que estes coses dos o tres vegades fa Déu ab lo home per retraure ý estalviar la sua ànima de corrupció, per a què resplendixca de llum de vida. Sta attent, Job, ý ou-me, calla ý yo parlaré o, si tens paraules, respon-me. Parla, que cert desigí ta justificació ý que mostres com eres just; sinó, per lo contrari, scolta·m ý calla, ý yo ensen[y]ar t'é la vera sapiència". CAP[ÍTOL] 34. [Elihú] prova Déu no ser injut juge per ser universal jutge ý poderós creador de totes coses, ý mostra Job ser justament affligit per Déu, la mutació dels regnes ser obra de Déu, ý a mal poble dóna Déu mal governador. Rahonant més llarch Elihú dix: " Oïu, o savis e insignes hòmens mon rabonament, ý los que són doctes donen-me orella, perquè axí com lo paladar ý gust jutja los menjars, és la orella jutge ý examina les paraules; ý ordenem nostra disputa ab discreció ý determinem entre nosaltres qual cosa és bona.

Job diu per sa part: "Yo só just ý Déu me tracta injustament. ¿Com per ventura hé mentit o só decebut en la defensió de mon dret? Havent me trave ffort de dolor ab sageta sens culpa alguna mia." ¿Quin home y à ygual ab Job que bega los escarnis ý irrissions com l'aygua ý és participant de les penes que·ls facinorosos merexen, ý està posat en lo estament ý condició dels scelerats? Ha dit encara: "Què li aprofita al home seguir a Déu?" Per tant, o insignes ý savis hòmens, scoltau-me: Déu nos guarde digam que Aquell és injust ý que·l Omnipotent commet maldad: Retribuex al home segons lo que ha fet per a què cada hú tinga lo que treballava alcançar. Sens dubte nengú que Déu no fa cosa injustament, ni·l Omnipotent fa a nengú sobres, ni pervertix la justícia. ¿Com, qui aprés d'Ell és estat vehedor sobre la fundació de la terra ý qui ha creat tot lo món? Si volgués sa voluntat pot retraure lo sperit ý respiració sua ý en la hora tots los hòmens juntament spirarien ý lo home seria fet pols. Si donchs te resta algun saber, hou açò ý scolta la veu de mes paraules: ¿Com per ventura lo que aborix lo juhí ý castiga injustament embenaria la nafra tallant ý dant caldiris de foch com lo cirurgià per sanar lo affligit? ¿Ad Aquell per ventura reprendràs de injustícia qu'és just ý poderós? ¿Com lo Rey ha de ser nomenat prevaricador ý malvat, o los prínceps han de ser cridats injusts? El que no respecta ý acata a la persona del príncep ý no fa differència entre major ý menor, essent tots obra de les sues mans? Arrebatadament morran, ý com a crescuda de barranch en la mija nit se amotinaran ý rebel·laran los pobles per a què maten ý traguen sens dificultat del món ý llancen fora lo tyrà. Los ulls de Aquell estan posats en los pensaments de cascun home, ý veu ý considera totes ses obres. No y ha scuredad ni tenebra scuríssima hon se amaguen los facinorosos, ni attribuex Déu a nengú lo que no féu per a què vaia ab Ell en juhí. Chafa ý trastorna poderosos innumerables ý substituir altres per aquells. Per lo qual trau a llum les obres de aquells ý convertir lo dia en nit perquè perixquen. Los quals

castiga, chafa públicament per lo que són perversos ý adredes se apartaren d'Ell, ý totes les sues vies ignoraren per lo que traguessen lo crit del pobre que aplegàs fins a Ell ý acceptàs (Déu) la veu dels affligits. ¿Qui emperò avalotarà donant Ell pau? Ý si Ell gira la cara axí al poble com al home, ¿qui tendrà per bé que·l mire perquè no regne lo hypòcrita ni haja scàndels en què cayga lligat lo poble? A Déu, a qui toca perdonar la culpa ý no·t destruirà, convenia que diguesses: "Si alguna cosa hé comès que yo no sàpia, desige que la·m digues, ý si en res hé peccat, no m'í tornaré." Com per ventura Déu castiga·t de aquella ¿per què·t desplau? Ben sé que tu començare a parlar, que no yo, ý si alguna cosa tens que millor sia, parla. Los hòmens cuerdos sce que tendran ab mi ý lo home savi que·m haurà scoltat, dient: "Job en veritat ha parlat nèsciament ý follament ha baladrejat ses paraules." Estes coses hé atravesat perquè desige sien discutides diligentment les coses de Job, perquè provant ell sa justícia tingam prompta resposta contra·ls maliciosos ý mals hòmens; perquè no faltarà qui affegint al peccat ý maldat, si Job és provat ý donat per bo, se alegre ý toque palmes entre nosaltres ý goze de paraules argumentar ab Déu". CAP[ÍTOL] 35. Bondad o maldad ni aprofita ni danya a Déu sinó al home, ý malament jutja la carn que Déu no·s cura de ses coses. Proseguint Elihú son rahonament dix: "¿Com penses tu asseverar ab juhí ý discreció lo que dius que no té conte

Déu de ta justícia quasi dient que eres tu més just que Ell? Més has dit: "Quin bé·m vendrà ni què utilitat rebré si m'esmene affligint-me com si hagués peccat?" A la cual cosa, a tu ý tos amichs respondré ab tu: Contempla donchs los cels ý obre los ulls ý mira lo firmament quant és més alt que tu. Si peccas quin bé ni mal li·n ve a Ell? Si multipliques tes maldats, que·t penses fas contra Ell? Si eres just, què li dónes o què benefici reb de tu? Però si bé faràs serà bé teu, ý si mal a tes despeses. Al que has dit: "Per què donchs se quexen molts per la multitud de les congoixes ý fatigues ý criden "Via fora!" per les sobres que·ls fan los richs ý poderosos?" Sabs per què? per ço que nengú de aquells invoca a Déu ni té conte hon és lo que·l à creat, lo qual ha fet les estel·les refulgents ý armonia ab què dóna cants en la nit mostrant a hon habite, ý à·ns dotat a nosaltres de més capacitat ý saber que a les bèsties del camp ý ennoblit de més sagacitat ý sapiència que als aucells del ayre. Diràs: "Ja criden a Déu quant la supèrbia ý tyrania dels mals hòmens los angustia ý cou, ý no·ls hou Déu". Sàpies que Déu no hou les pregàries vanes que són de llengua ý no de cor, ni lo Omnipotent se gira a elles. Ý per més que digues que tu no·l veus a Ell, Ell te veu a tu ý a tu toca preparar-te ý sperar en Aquell, que Ell és lo juge qui castiga ý absol. Entén que ennujat no castiga ab rigor ni·t affligix segons lo excés de les culpes, dons tu, Job, l'has derramat coses vanes ý usat follament de paraules pesades". CAP[ITOL] 36. Segonament declarà Elihú ser Déu just per les sues obres ý per què Déu castigue ý posa la condemnació. Confusió ý desesperació dels scelerats ý com al home fel manifesta Déu ses obres. Més dix Elihú: Sofrix-me un poch ý declarar te hé lo que sent, perquè tinch molt que dir-te en defensa de Déu; recitar te hé lo que tinch ben sabut repetint

tint com principi; no seré rigurós, però provar t'é qu'és just mon Creador perquè ab tota veritat pots creure que no·t ment. Convenim tu ý yo en atorgar qu'és Déu sapientíssim. És també poderós ý té les forces eguals ab la voluntat ý puix no reüsa ý meysprea la administració ý govern de tot lo món, ni meysprearà al home ab qui té affininat en saber. No donarà vida al pervers ý conservarà lo just. No gira los seus ulls al just, ans fa seure els reys en real cadira perquè alguns conserven la magestad per tostemps ý sien exalçats. Ý si veus alguns affligits travats ab grillos ý agarrotats ab cordes que sostenent miserable vida, fa açò per bé de aquells, reduint-los a la memòria lo que devien fer ý les tacaneries de aquells, per ço que·s desconegueren ý obren la orella, suspirant manifestés-los les culpes per a què se esmenen, ý amonesta·ls que·s dexen de ser vans. Perquè si·l obeixen ý serviran a Ell passaran dichosament sos dies ý los seus anys suavíssimament. Ý si, per lo contrari, persevéran en sa inobediència periran a colps de spasa ý morran sense saber en sa toceria ý seguedad; emperò los scelerats ý de pervers cor adquiriran castich ý no·s convertiran quant los haia apretat, los quals lo castich attribuexen a la ira ý rigor de Déu ý no a ses culpes. Per tant la vida de aquells faltarà en la juventut folla al temps que van entre putañyers. Si castiga lo pobre ab sa pobrea, dóna-li conexença de son peccat castigant-lo. Si t'agués tret del poder ý necessitat del perill no havent tu peccat donara·t descansada vida ý col·locara·t en spaciosa ý amplíssima vida que no té res de angústia, ý lo que·s posaria sobre la tua taula seria ple de greix. Però tu, qui has obrat com a pervers, lo juhí de Aquell resta en sa força ý Aquell és lo que·t perseguex ý castiga. No·t defensarà la ira per més que ab batiment de les mans fesse[s] menasses, ni te·n treuran moltitut

de presents. ¿Com faria cas de tota ta riquea ý habundància si no té en res lo exèrcit ni cosa nenguna de quantes tenen poder? No·t desveles de nit en considerar què és que huns pobles conserven la señoria ý són prosperats ý altres no. Guarda no·t gires ni occupes en vanitats ab les quals treballes de desenllazar-te ý exir de misèria (dient que Déu te fa injustícia). Mira que Déu té lo primat ý més alt grau de potència. ¿Quin savi se ha de comparar ab Ell? Qui·s vehedor del que fa ý qui li dirà que ha comès injustícia ? Tu recorda·t que magnifiques la sua obra, la qual veuhen los hòmens, la qual tots los hòmens miren ý tots los mortals, encara que de lluny, la contemplen. Mira que Déu en totes maneres és poderós ý immens e incomprehensible, Ell ý lo camí per a compendre·l. Perquè Ell deté les gotes del aygua, les quals aprés cauran fent pluja, trahent aquella de son vapor creat en la mèdia regió del ayre, per a què cayguen de l'ayre ý stil·len sobre molts hòmens. Si encara algú considera la [xxx]tenció del[s] núvol[s], los quals parexen cortines de la sua tenda, veus que llança los raigs del sol sobre aquella ý cobre de ardor les ones trahent les aygües, perquè ab elles a les vegades castiga los pobles aramblant, tronant ý apedregant, ý dóna provisió ý manteniment en habundància [...]anca en los núvols lo vapor sec ý calent ý mana ad aquella que rompa ab lo núvol de vapor fred que li ve al encontre (squexa ý romp lo núvol inflamant lo vapor). Llavòs lo vapor fret refà·s ý replega ses forces ý avisat per son compañó ab lo [...]ontrari que s'esforça a pujar a la suprema regió del ayre, de la qual resistència naix lo tro.

CAP[ÍTOL] 37. De les altres obres prova Elihú la providència de Déu ý son divinal consell ser inscrutable. Per la qual cosa lo meu cor se altera ý fuig de son lloch. Oïu ab atenció lo terror de brogit de aquell ý lo sò que llança per sa boca. Lo qual núvol scampa sobre tots los spays ý distàncies que estan davall del cel, ý lo llam qui hix de aquell se resol en les stremitats de la terra. Ý aprés del lam resona el tro ý tronarà ab la grandesa del seu roïdo ý no tardaran los altres trons aprés de ser oït lo estruendo de aquell. Retronarà Déu maravellosament ab lo tro, que és la veu sua, la qual tracta ý obra coses importans les quals no entenem nosaltres. Qui mana a la neu que cayga en terra ý al vent [que] pluig ý a la tempestuosa pluja [que] empresona ý deté tots los hòmens dins ses cases, per a què tots los vivents entenguen [ý] coneguen la sua obra. La fera se recul en son cau i·s gita en los seus chaços, ý del fondo del núvol ve el temporal ý de la divisió de aquelles naix fret qu'és neu, grans, ý mata cabres lo fret per los vents que les dissipen. Per voluntat divina darà lo núvol gel ý condensçarà la spaciosa distància de les aygües fent les gelades en los camps sobre les herbes. Dóna també virtut al núvol per a regar ý desfà la tempesta de la sua pluja, ý el mateix temporal ý núvol està arremolinat en l'ayre guardant sa lley ý mando per a effectuar les sues obres qualsevol que ad aquells mane sobre la fas de tota la terra, ara sia per bé o castich particular de algun poble, o per bé o castich universal de sa terra, o per benefici o castich particular de algun home. Estes coses, Job, accepta en tes orelles, ý para[·t] considerant les maravelles de Déu. ¿Staves tu per ventura ab Déu ý sabies quant Déu manava estes coses ý feya el núvol de tal naturales que·s convertís en foch ý que d'ell tragués lo llam? ¿Com par ventura entens les vàries mescles ý diversitats dels núvols, quals donen aygua, quals [...]quals neu, quals granz, quals pedra; ý conexes per dicha los segrets ý maravelles de la perfectíssima ý divina sapiència?

¿Per venture entens que seran calentes les tues robes quant cessen los vents meridionals? ¿Entenies que seria calent l'ayre de tramontana estant lo sol en los septentrionals signes? ¿Per ventura estaves ab Ell quant estenia los cels fent aquells ferms que parexen bronzo? Demostra·ns què li respondrem, perquè nosaltres estem desapercebits per la scuredat de nostra ignorància. Si per cas asò li parle, ¿és menester li sia declarat (conexent ý sabent totes coses)? Que si algú parla és insuficient lo que diu en son conspecte. Ja en sí considera quant no·s veu lo sol per la opposicíó dels núvols, vull dir quant no sta serè lo cel: ¿No se [...]quell lo vent de tramontana dissolvent los núvols ý mostra·s de septentrió la claredat semblant al or? Per estes coses és Déu magnificat ý lloat en ses obres, lo qual com sia potentíssim, incomprensible, ý com sia immens ý imfinit en potència ý juhí ý de suprema e incomprensible justícia, no castiga les iniquitats nostres segons los mèrits. Per la qual cosa el temen los hòmens; lo qual no s'adona de les astúcies dels que·s pensen ser savis ý té respecte a ses persones ý castigarà aquells". CAP[ÍTOL] 38. Parla Déu ab Job. Mostra sa divina justícia de les sues incomprensibles obres. Parlà lo Señor al mateix Job de la incomprehensibilitat sua ý dix: " ¿qu'és aquell que ab paraules grosseres enfosquix la obra ý consell divinal? Apparella·t per amor de mi com a valerós e insigne home ý respon-me al que·t interrogaré: ¿A hon estaves quant creí la terra? Declara-m'ó, si tens algun saber. ¿Qui donà ad aquella les mesures, si sabs per dicha? ¿Qui soguejà ý llivillà el seu siti? ¿Sobre quin fonament carreguen

les bases de aquella ý qui assentà la clau del edifici? ¿A hon estaves quant iuntament rutilaven les stel·les del alba ý planetes, ý quant foren creats los ausels? ¿Qui refrenà en ser creades les aygües ý tancà la mar ab portes com s'obrixqués per a exir de mate? ¿Quant bolquí la mar ab núvol ý de negror li posí faixa? Promulguí mon manament ad aquella ý assentí-li portes ý forrellat ý diguí: "Fins ací vendràs ý no més avant, ý en aquest lloch descarregas tes ventoses ones". ¿Per ventura tu en ser nat formares lo matí ý señalares tu la llum del alba ý tassares la claror per a què tinga en estiu un lloch en la [...] en lo hivern se mude en altre, perquè sien llançats d'ela los perversos? Ý les parts aquelles se transformen en diverses figures com la argila molla; los homes són tan variables com los trajos ý (axí com la terra per la vària naxença ý posta de sol reb ý produix diversos effectes com la argila blana, diversos [...]os hòmens diverses inclinacions ý mudables com lo vestit), són despullats los perversos de la felicitat sua ý les insignes forces de aquells són dessipades. ¿Per ventura has tu entès les gotes de la mar ý has devallat inquirint fins al abysme ý fondo d'ella? ¿Conexes tu lo centre de la terra o per ventura has vist lo lloch ý entranyes del corrupte [...]causat per les influències dels celestials)? ¿Has per ventura inquirint alcansat lo ample de la terra? Declara, si la tens tota sabuda, en quina part hi ha sis mesos de dia ý a hon se fa la nit més llarga ý ha on tot lo ha[n] ý és un sol dia —en los que habiten baix dels polos— ý com has tu fet la lum del sol per a tornar estes coses a sos llímits, per a què conegues los camins que van a la regió de·quelles ý [la] diversitat dels dies. ¿Sabs per dicha en quin temps naixqueres ý quant gran és lo nombre dels teus dies? ¿Has aplegat al lloch hon se fa en hivern la neu ý posat los ulls en los segrets que·s crea en lo estiu lo graniz? Les quals coses tinch guardades per al temps de perseguir lo enemich, per al dia de l'encontre ý pelea.

¿Com sabs tu per quina part del núvol ix lo llam, per hon les cometes ý enceses barres, ý per quina part se obre lo vapor, lo qual se estén fet vent sobre la terra? ¿Qui assigna plenes corrents ý lloch a la pluja furiosa, qui dona camí ý lloch als tronys [ý] al llamp, de manera que ploga hon no hi ha home ý en lo desert hon nengú home habita, per a què lo despoblat abundantment se regue ý el lloch desert produixca bona añada de herba? ¿Com té altre pare que yo l'aygua o altri que haia creat les gotes del ros? ¿De quin ventre ex nat lo gel ý qui parí la gelada ayrosa? ¿Qui endurix les aygües en forma com de pedra ý gela la cara de les aygües fondes? ¿Com travaràs ab grillons les Cabrelles ý desjuniràs les steles propinqües de la Corneta? ¿Com faràs tu nàxer en son temps los Signes ý regiràs per son camí lo Carro ý Onça major ab los seus fills? ¿Sabs tu la virtut del cel? ¿Has tu donat ý repartit les influènties de aquell sobre la terra? ¿Cridaràs al núvol ab veu alta ý baxarà per ton manament l'aygua? ¿Com tu diràs al[s] llams que vajen ý ells obeiran ton manament? ¿Qui ha posat en lo segret del cor la sapiència o qui ha donat al cor humà enteniment? ¿Qui ab son saber mostrarà als cels lo que han de fer? ¿Ý qui pararà la gravedad del cel en lo centre quant la pols va asolant-se ý les gleves engrutades se ajusten (volent dir: qui creà la terra ý la endurí ý la posà en lo lloc qu[e] té)? ¿Com cases tu presa a la lleona ý contentes lo apetit dels lleonets al temps que stan gitats en los jaços ý de dins del cau aguayten? ¿Qui son pa al corp al temps que·ls pollets de aquell a Déu re[c]lamen ý van perduts per falta [de] menjar?

CAP[ÍTOL] 39. Torna segonament [Déu] a mostrar les maravelles que fa en los animals. ¿Sabs per ventura en quin temps parixen les cabres munteses ý has observat lo part de les cerves? ¿Tendries conte quants mesos estan prenyades o en quin temps parixen? Corvades en terra baten la [...] ab dolor parixen sos fillets. Los servets de aquelles naixen sanas ý ab lo forme[n]t se engreixen, de manera que se·n van [en] ser nats ý més no tornen a ses mares. ¿Qui donà llibertat al sylvestre ase? ¿Ý qui destrà [...]o ase feréstech, la habitació del qual és lo bosquage ý la chosa sua lloch estèril? Riu-se dels vilans ý multitut que·l cerquen ý no sent la dura veu del traginer; avida·s del que troba en les muntanyes ý tota spècie d'erbes verdes li agrada. ¿Per ventura voldria servir-te a tu lo rinocerot ý per cas vendria a estar al teu pesebre? ¿Com per ventura domaràs al jou lo rinocerot per a llaurar, ý portar, ý fer cavallons, ý per ventura seguint-te a tu en los fondos solchs rompra·ls terroços? ¿Acomanar l'ies lo lla[u]rar perquè és molt robust? ¿Com ad aquell acomanaries ton treball o fiares d'ell que·t portàs la llavor al camp o que plegués los fruyts de la tua era? La ploma del avestruç és excel·lent acomparada a la ploma de la cigüenya, ý pon los hou[s] en terra ý sobre la pols cova aquells, ý no·s recorda ni té sentiment que·l peu dels animals los y atropella ý que bèstia

fera calciga aquells. Tracta cruement sos pollets com si d'ell[a] no fossen ý està tan descuydada ý oblidada d'ells com si sabés que·l seu traball no aprofitarà, per ço que Déu privà ad aquella del instint de haltres aucells ý no li ha dat res de prudència però quant ja és criat ý vat les ales burla·s del cavall ý del que va en ell per la velocitat que té en lo correr. (Esta ave no vola sinó bat les ales ý corre.) ¿Com has donat tu al cavall que fos lleal ý bel·licós? ¿Com donaràs tu lo rellinz ý sò al coll de aquell? (¿Has-li tu donat lo esforç ý poder que té?) ¿Per ventura mouries-lo llauger com la llagosta, del qual los nassos sols donen espant? Cava llança[n]t la terra ý precia·s de ser valent, de manera que arremet contra les gents armades; burla·s de la por, ni s'altera ni gira a la spasa la cara quant a prop d'ell resona la alchava ý resplendeix lo passador ý llança; mentres dura griteria ý tropell grata la terra ý no té conté ab lo sò del tabal ni trompeta. Com les trompetes sonen alarma diu: "Heha!" ý de lluny sent lo strue[n]do e imputut dels capitans ý exèrcit. ¿Per ventura per lo saber que has donat tu se fa que·l falcó bata les ales ý devés migjorn splugue les sues plomes? ¿Per ventura per lo teu dit vola en alt la àguila ý fa niu en lloch alt, posa en la roca ý habita fesos penascos ý en lo lloch inaccessible, ý de allí aguayta de què manera porà fer presa? Los ulls de la qual descobren de luny les coses molt apartades ý los aguilons jupen la sanch, ý los llochs hon hi à cosos morts freqüenten". Dix més avant Déu a Job: " Són bastants ý sufficients les raons fetes per lo Omnipotent per a lligar-te, a la qual cosa és necessari responga lo que pretén qüestionejar ab Déu". Emperò Job responent al Señor dix: "He que só vil ý abjecte ý molt và ¿Què·t puc yo a Tu respondre? Ans posaré la mia mà sobre la mia boca.

Una vegada hé parlat, lo qual no tornaré a dir, o dos ý no m'í tornaré altra vegada". CAP[ÍTOL] 40. Comparació ý coteich de la divina potència ab la imbecil·litat humana: primer en lo elephant, aprés en la balena. Responent lo Señor de la imcomprehensibilitat a Job dix: "Prepara·t com a valerós e insigne home ý respon-me a les coses que·t demaneré: ¿Tu anul·laràs les coses per mi determinades ý·m sentenciaràs de injust ý temerari perquè·t mostres just? Perquè si tens egual poder que Déu dóna trons també de la manera que Ell. Adorna·t de magestad ý excelència ý vist-te de glòria ý magnificència. Derrama el furor de la tua ira ý mira alrededor tots los rebel·les ý aquells castiga. Descobre tots los enpinats ý calciga aquells ý destruix los perversos en ses pròpries cases. Amaga aquells promptament en la fossa, afflig ý [...]es cares d'ells dins en presó, ý yo axí mateix publicar t'é per excel·lent, qui pots defensar ab tes forçes. Considera·t pregue com lo elephant, el qual no meys que a tu hé yo criat, pastura el fe segons que·l bou. Mira que tota la força de aquell està en sos lloms ý el poder de aquell consisteix en lo mig del seu ventre. Mou ý juga la sua coa, gran com lo cedre, ý los nirvis dels botons de aquell estan travats ý entreteixits; los ossos de aquell semblen llauna de bronzo ý·ls ossos més durs [que] barra de ferro. Aquest tal creà Déu en lo principi de les coses ý és lo major ý cap de totes, ý sols Déu qui·l ha fet acomet aquell ab sa espasa. A est tal donen pastura les muntanyes ý les feres retocen davant d'ell (que no·l teme[n]). Jau a les vegades en les arboledes, en jas de cañes o en lloch palustre. Al qual les arboledes cobren ab sa hombra, ý circulen los salzes dels barratichs. Considera que per sa gran corpulència esgotaria bevent un riu ý no·l dexaria córrer, de manera que aguardaria que·l Jordà entràs per sa boca. Emperò acabuçant-se ab la gran cobdícia

del beure se allesia los ulls ý s'atravessa ab enbaraços ý contres la trompa. ¿Com trauries del aygua peixcant ab ham la balena? ¿Posaries la corda en la boca de aquella ¿Com afferraries lo ham del nas de aquella ý ab spina foradaries la barra de aquella? ¿Fermaria per ventura ab tu treves per a ser catiu teu per tostemps? ¿Per ventura jugaries ab ell axí com ab algun pardalet o posar li has un fil perquè juguen ab ell tes criades? ¿Com matar lo han los peixcadors ý trocejar l'àn per a vendre als mercaders? ¿Com ompliries per ventura ab la pell de aquell la canasta o ab lo cap de aquell lo cove peixquer? Recorda·t que si·t prenies ab ell no faries més guerra. La sperança que de prendre·l tenen los hómens és vana. ¿Com no esmayarà el home de sols veure·l segons la forma de aquell manifestar? CAP[ÍTOL] 41. Nengú pot resistir a Déu. Nengú y à tan atrevit que·l acometa. ¿Qui donchs ans de mi (que creí esta bèstia) ha entrat en camp ab ell? ¿Qui m'aconsellà ý fon ab mi en crear totes les coses, ý atorgar li hé avantage, ý serà reputat per mi lo més excel·lent ý millor de quantes coses hi à davall lo cel? No passaré ab silenci la elegant disposició de sos membres ý quant poderós sia ý quan gentilment tinga la proporció de les sues parts ý ordene ses squadres. ¿Qui l'à escorjat ý llevat la pell? ¿Qui allargaria a pendre aquell per entre les barres ý ab fortíssim fre lo enfrenaria? ¿Qui li obriria

les barres si los renchs de les dents donen espant? És gran maravella veure les contínues scates ab fort sagell apretades. La una scata toca al altra que ni vent és possible pasar entre elles; està la una presa ab l'altra ý elles en si tan rebatudes ý fermes que no·s poden desgrav[ar] ni dividir unes de altres. Per los sternuts flameja ý trau falla, ý los ulls de aquella parexen los raig[s] del alba; de la boca de la qual yxen hatges, ý sentelles de foch purnegen. Del[s] nassos d'ella llancen fum axí com de perol ardent ý olla. Lo halè de la qual tira carbons encesos ý llança flama per sa boca. En lo coll de la qual habita la força ý ninguna cosa la espanta. Les parts de la carn fluxes, que en los altres animals ixen ý estan prominents, són fermes en aquella ý tan forts que no·s menegen al moure. Lo cor de aquella és dur com la pedra, macís com tros de pedra de mola inferior. Com se enbravix, fins als valentíssims se alteren, se solten, ý esmayats de cor no saben hon se giren. Si algú la acomet no li valdrà la pica penetrable ni chaco, perquè lo ferro té per palles ý·l asser per fusta corcada. A la qual no farà fogir sageta ý les pedra[s] contra ella ab força tirades se tornen aristes o palla. Los hòmens de armes té per brosa, ý burla·s de la vibrant llança; la qual davall sí té, per a gitar-se, sculls de roques, ý en lo fanch aplana les coses agudes. Fa sobreexir la mar de art que bullga com a caldera. Mescla ý enterboleix aquell com a morter hon se mesclen diverses drogues per a [...]e [...]exa al anar tras de sí rastre enblanqu[xxx] tal que algú creuria

que la mar està plena de canes. No té en la terra poder que la subjecte, feta de tal art que nenguna cosa la spante; qualsevol cosa poderosa ý alta té en poch ý és ella reyna ý señora sobre totes les altres grandíssimes ý spantoses bèsties marines". CAP[ÍTOL] 42. Job coneix son peccat. Los amichs són redargüits per Déu. Prega Job per ells ý alcansa béns doblats. Ý conta lo augment de son patrimoni per la misericòrdia de Déu. Responent Job al Señor dix: "Sé yo que pots totes coses ý que nenguna [cosa] que vulles és impedida. ¿Qui és lo que obscurix la Providència follament sinó yo, que hé parlat lo que no entenguí ý hé contat coses maravelloses que vencen lo meu enteniment ý no les alcancí? Ou-me, yo·t suplique, ý parlaré ý de ací avant interrogar t'é perquè m'enseñes. Alguna notícia tenia encara que poca, de Tu ý de ta providència, però era sols de oyda; però al present lo ull interior del sperit meu te veu ý entén (adoctrinat per lo teu Sperit). Per tant deteste ý abomine mon fet ý la mia perversa opinió, ý mogut a penitència estich entre terra ý cendra". Seguís, aprés que·l Señor parlà estes paraules a Job, que dix a Eliphaz themanita: "La mia indignació e rigor me à pujat al nas contra tu ý contra los altres dos amichs teus per haver parlat rahons humanes malament davant mi ý no per ignorància segons mon servent Job. Per ço provehiu-vos de set toros ý set moltons, ý anant-vos-ne a mon servent Job offeriu aquells per vosaltres en sacrifica ý Job, servent meu, pregarà per vosaltres. Perquè per amor de [...]cceptaré vostres pregàries ý no us castigaré segons merexia lo excés de vostra maldad, per lo que haveu parlat en deffensió mia malament ý no segons mon servent Job".

Anaren donchs Eliphàs themanita, Baldad suhita ý Zophar naamathita ý feren segons que·l Señor los havia manat, ý lo Señor rebé [ý] acceptà les pregàries de Job. Ý lo Señor en la hora restituí a Job en lo estat primer ý prosperà quant pregàs per sos amichs, ý prosperà aquell ý augmentà al doble totes les coses que Job ans poseya. Vingueren a visitar-lo llavòs tots sos germans ý germanes ý tots los conexents ý amichs que en la primera prosperitat lo conexien, ý foren convidats per ell en sa pròpria casa ý aconsolaren aquell ab diligència condolent-se de tot dany ý persequució que·l Señor li havia donat, ý per lo semblant li donarent cada hú una ovella ý una arracada de or. En lo demés lo Señor prosperà a Job més en lo segon estat que en lo primer, tant, que posehia quatorze mil ovehes per a multiplicació ý sis mil camells en rèquues per a tragí, que totes eren sis mília, ý mil parells de bous en lo camp ý mil someres per al hato ý provisió. Tingué encara set fills ý tres filles. Ý posà nom a la primera jemima, que vol dir "Diüturna ý de molt temps", ý a la segona "Kepiah", que significa "Anichilació ý destrucció", ý la última "Keren_ha_puch" significant "Corn de conversió", ço és, "Còpia ý habundància de prosperitat", dexant ab estos noms memòria del un estament ý altre; ni foren trobades més gentils donzelles en tot aquell regne que les filles de Job, a les quals son pare féu hereves juntament ab sos germans. Ý aprés de totes estes coses de la adversitat vixqué Job cent ý quaranta anys ý véu a sos fills ý fills de sos fills fins a rebesnéts per quatre successions ý edats. Ý morí Job vell ý de molta edat. Fi. Laus, gloria sancctíssime Trinitati.