Text view

Viatge d'en Ramon de Perellós al purgatori de Sant Patrici

TítolViatge d'en Ramon de Perellós al purgatori de Sant Patrici
AuthorPerelós, Ramon
PublisherGLD-UAB
msNameA-15-Purgatori.txt
DateSegle XVb
TypologyA-Prosa de ficció
DialectOr:S - Septentrional
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

VIATGE DEL VESCOMTE RAMÓN DE PERELLÓS Y DE RODA FET AL PURGATORI NOMENAT DE SANT PATRICI In nomine sancte et indiuidue Trinitatis. Amen. En l'ayn de la nativitat de Nostre Senhor Jhesu Crist ·mill_CCC_XCVII· les vespres de Nostra Dona de septenbre, obtenguda la benedictió del papa Benehet, yo partí de la ciutat d'Avinyhó, yo Ramon, per la gràcia de Déu ves[con]te de Perellós e de Rodas, senyhor de la baronia de Seret, per anar a purgatori de Sanct Patrissi. Per tal que totz les homes d'aquest món desigen de saber coses estranyes e meravelloses, cum sían pus plesens naturalment que aquellas que hom pot saber per hoir dir, [per] aquesta rahó, yo, [qui] en mon jovent foy noyrit ab lo rey Charles rey de Fransa, ab lo qual mossènyer mon pare me layssà, lo cal era són admirall e cambrer, en aquella cort ab totz los escudés he cavallés de son realme e d'altres realmes crestians, sí volia yo ésser informat de las coses meravelloses he estranyes que són per lo món; car aquí ne venían de moltes partz, e aguí lo

cor molt elevat a saber per vista so que avia hoït dir-í a diverses cavallés e ha altres géns. E de fet yo me metí a seguir las aventures del món per totas terras de crestians [e d'enfehels, tant de sarrahins com d'altres de diverses sectes] que són en lo món, hon rasonablement hom pot anar, en tant que per la gràcia de Déu la major partida de las coses que yo avia hoïdas dir estranyes meravelloses yo hé vistes tant en terra quant en mar, he de aquellas que hé vistes puc fer vertadera fe. E hé sostengutz grans perills, despens e treballs, tant en terra com en mar, e hé preses he suffèrtatz en terras de enfehels e crestians, les quals recitar no pens, cum no·s fassa a la matèria que seguir vull, tocant lo viatge de Sant Patrissi, que és en les encontrades de Yvèrnia; lo cal viatge ab la ajuda de Déu hé fet e complit aytant com home jamay n'í age fet depuys la mort de Sanct Patrissi. E assò contaré entirament en quatre maneras: primerament per què Sanct Patrissi ordenà lo purgatori; segonament per cal rahó yo me meté en lo cor de intrar en lo dit purgatori; tersament, en qual partida és; quartament, les cosas que yo hé vistes ni trobades en lo dit purgatori, e aquellas que revellar-se poden, car coses y ha que no són plasents pas a Déu que per mi syen revelades, car no és expedient ni a Déu plasent, ni no ho vol per lo perill que se·n poria seguir a my ni an aquells que serían revelades, la qual cosa seria ireparabla. En lo temps que Sant Patrissi predicave lo sanct evangeli en Yvèrnia, la qual nós appellam Irlanda, e com ell fermàs sa predicació per meravelloses miracles

de nostre Senyhor, Sant Patrici trobà la gent d'aquella terra aisí dura e salvatge com si fossen bèstias, e mès-hy molt gran treball e pena a les endoctrinar, e ensenyhar-les e convertir a la fe de nostre Senyhor Déu Jhesu Crist; he sovýn los parlava de las penas de infern e de la glòria de paradís per retornar-los de las lus misèries he de los peccatz, e confirmar los en bona vida; mes tot assò no lus valia res, car ells dehien que no·n creurían res, sinó que alcuns d'ells ho vehesen, so és a saber, la glòria dels bons he la dolor dels mals, ni no se·n volían tenir per a manament de Sant Patrici, lo qual avia la intenció devés Déu: e per so lo bon prohom comensà a dejunar, he a vellar e a fer oracions a Déu molt devotament, he molt d'altres béns per la salut de las ànimes del poble. E nostre Senyhor ly apparé ayssí com d'altras veguades avia feyt, e ly donà lo libre dels evangelis he un bastó, que lo appèllan lo bastó de Jhesús, per so que ell lo donà a son servidor, he en la sua vida meteyssa ne fa testimoni com aquell bastó e aquell libre es senyhal que ell és apòstol de Yvèrnia. E aprés nostre Senyhor lo menà en un desert e ly mostrà una fossa fort escura, e nostre Senyhor ly dix que qui intraria dedins confès he penedén he pur de coratge seria quiti lo jorn natural de totz sos peccatz, he veguere los turments dels malvatz e los [goytz] [e] [la] [glòria] dels bons. E assò dix nostre Senyhor a Sant Patrici, e puis nostre Senyhor se despartí he lo prohom fu fort alegre de so que nostre Senyhor ly agé dit quant ly agé mostrada la fossa perquè ell pogués convertir las géns. E despuys ell fé comensar una església ben prop d'aquell loc, e mès-hy una canongie regular, e fé a la fossa bonas portes, he tota la ylla és closa de aygües de un gran stany

ben preguon entorn la fossa, he fé-hy fer un sementeri, e fé-hy fer la porta he tancar ab clau, per tal que negun no y intràs sens licència, e fé fer devers orient bons murs, he la clau comanà a gardar al prior de la església. He moltes géns intraren en la fossa en lo temps de Sant Patrici per fer penitència de lurs peccatz, he dehían, quant eren tornatz, que avían vist infern he avían passatz grans turmens e doloroses, he sí avían vistas moltz grans glòrias he moltz goytz. E Sanct Patrici fahia metre los reportz en scrith dedins la església, he aprés ell recomanà al poble e lus contà totas les coses que avían vistes, per los testimonis d'aquells que hy éran intratz, totas aquestas coses meravelloses; he per so és appellada la fossa de Sant Patrici he de purgatori per so que hom hy purgue sos peccatz. He per so que fo mostrada primierament a Sant Patrici per nostre Senyhor, se appella aytanbé lo purgatori de Sant Patrici. E d'aquesta religió à diversos monestís en la dita terra de Yvèrnia, grans e solempnes, majós que aquells de purgatori. E lo primier prior que fo de la dita església, que era molt prohom he de bona vida, se fes fer una habitació de prop lo dormidor hon dormían los cano[n]ges, car ell era molt vell e no avia sinó una dent sola, e no volia pas que los joves lo aguéssan en despit per so de sa vellesa, e que no ly féssan negun enug; car sant Gregori diu que, no ostan, lo vell, hont que no sia malalt, sí és ell tot jorn enferm per sa vellesa; e dels joves de layins lo visitaven sovýn e ly dihien per plaer: "Payre ¿quant volríau vós star en aquest món?" He ell los responia: "Mos fills, yo amaria més, si plahia a Déu, de

partir de aquest món que estar-hy longament, car no hy aguí jamés sinó dolor e misèria, he en l'altre món no trobaré sinó que glòria." E aquells que lo li demanaven sovýn avían hoÿt cantar los àngels en la [habi]tació del prohom, he las [cansons] éran he dihían aytal: "Tu és beneÿt he beneÿta sia la tua boca, d'on que no toca vianda delicada." Car lo prohom no menjave sinó pa sec, aytal com se fa en aquella terra, que se fa de sivada; he d'aquest pa no ménjan sinó ·X··XII· vegadas mas no pas contínuadament, ny menjaven pa ny beuen vi, ans viuen tant solament de carn de bou e beuen aygue. He los grans senyors beuen let seguons que pus ample vo·n contaré en son loch. E·n assò lo prohom bevia aygua freda, e a la fy ell passà de aquesta vida, e anà a nostre Senyhor a[y]ssí com tot jorn avia desiyat. Al temps de Sant Patrici, e aprés, ell fahia metre en scrit tot so que ell avia vist d'aquells que hy éran intratz en aquella fossa, car alcuns hy anaven que no tornaven, e per so éran perdutz per so que no éran estatz ferms en la fe. La costuma és tala que negú no hy pot intrar sinó per purgar sos peccatz e ab licència del bisbe hó archabisbe. He aquel és en la diocesa en la qual és lo purgatori; e quant de aquell que hy vol intrar se·n va allà, un d'aquells ha parlat e lus à dita sa voluntat, primierament los aconsellen que per res no hy vúllan intrar e los dihen que moltz n'y són entratz que no són tornatz; he si lo home no se·n vol layssar de hy entrar, ells ly dónan sas lettras e lo envían al prior de la església; he quant lo prior ha legidas las letras, he ell ly diu sa voluntat

he ly devoca molt la intrada he molt lo aconsellen que no hy entre e que elegisca altra penitència, car tans d'altres hy són entratz que jamés no són tornatz an[s] hy són peritz. Enayssí lo prior los amonesta, he si veu que no los pusca moure de son prepòsit, ell los fa intrar en la església e los fa estar per cert temps en penitència e·n oracions; he a cap de temps ell ajusta totz los clercz d'aquella terra que si poden ajustar ny trobar, cantar una missa bon matí en la dita esglésya; he lo home que vol intrar dedins la fossa recep lo cos de nostre Senyor Jhesu Crist he de la aygua senyhada, ayssí cum Sant Patrici ha establit e ordenat. E aprés lo prior lo mena ab totz los clercs a la porta del purgatori, ab gran processió cantan las letanies; e lavores lo prior ubrís la porta he ly diu los perills que hy són là hont ell vol intrar, he cum los malignes speritz ly hixiran e lo conbatran, he cum d'altres en gran quantitat hy són perdutz; he si hom no vol estar per assò que no se mogua de son prepòsit, he lavores ell lo senyha e lo benehís, he totz aquells que aquí són, he ell se recomana a lus oracions, he los senyha, e pren comiat, he se·n intra dedins la fossa. He lo prior tanqua la porta, e aprés ell ab processió se·n torna; e l'endemà maytí tórnan, totz los clercs a la porta de la fossa, he lo prior la ubrís, he si lo home és trobat aquí, ell[s] lo menen ab gran processió a la església, he stà aquí lo temps que li plau; he si no és trobat en aquella hora meteyssa que hy és intrat lo jorn davant, ells saben certament que ell és perdut en cos e en ànima. E lo prior tanqua la porta e torna-se·n.

Aprés que lo rey Carles fo mort, que era rey de Fransa, yo era stat per lonc temps en son servici; e puys fuy en lo servici del rey Johan d'Araguó, del qual yo fuy son primier cavaller, he ell que era mon senyhor natural; he fuy per gran temps privat he amat de ell, tant com servidor pot ésser de son senyhor; he aguí conyesensa que lo dit senyor me mostrave en gran amor, he assò trobé en ell he lo amave aytant com servidor pogués amar son senyhor, en tant que no·m fóra al món tant possible que fer pogués que yo no ho fes per ell. E partí-me del dit senyhor ab sa licència del regne de València, e venguí al loc de Millhàs, que és de mon patrimoni del vescontat de Perellhós. He enseguí·s la mort del papa Clement, [qui] [era] del linatge del conte de Guyaynna; en pocs dies aprés fo feyta elexió en papa dels cardenals lo cardenal de Luna, que és appellat Benehyt ·XIII·. He cum yo en algun viatge me só trobat en las parts de Ytàlia, en la qual part yo era ab tres galeras armades bé, he defora mar, s'endevenc que foren al servici del papa Clement he de son col·legi; e aghý grans conoyscensas ab sos cardenals, los quals hixiren de Ytàlia ab las mies galeras he dos del senescal de Provensa, que avia nom Folcant d'Aguolt, venguen ves mi lo primier ayn de la sisma que tant ha durat; e aturà a Roma lo bisbe de Bar, ab lo papa, que se appella Urba. He avia yo gran coneyscensa ab los cardenals, en special ab aquell de Luna que era stat novellament elegit, e lo dit papa Benehyt me trameté missatge manant-me anàs servir per devés ell. Enaissí ho fy, e lo serví ab licencia de mon dit senyhor lo Rey. Endevenc-se que yo stave ab lo papa desús dit que lo Rey mon senyhor, mort; e de la mort otra

lo voler de Déu, yo fuy molt dolorós e trist, tant cum negun servidor pot ésser de la mort de son senyhor, he yo me meté en lo cor en aquella hora que yo anàs al purgatori de Sant Patrici, per saber, si fer-se podia, de trobar mon senyhor en purgatori e las penas que suffria. Enayssí ymaginé las cosas desús ditas, per las rahons que avia hoïdes dir del fet de purgatori. Enaprés alguns dies de aquesta voluntat que yo avia de anar he de intrar en purgatori, he assò per vie de confessió, yo parlé ab lo papa, dihent-ly tota ma intenció, lo qual fort m'esquivà he me espantà molt fort amonestant-me que per res no ho fes; he ultra so que me dix, me fé dir per d'alguns cardenals sos privatz, e·n special a dos: la un era [titolat] [de] [Tarasçona], [que] [era] del linatge que lo [sobre]nom [s'][apella] [Galniello]; [l'][altre] [cardenal] s'apellave Jofre de Sancta Lena. He present un frare meu, appellat mossèn Pons de Perellós, e lo papa fort me amonestà de no anar, en tant que ayssí fort me retengueren que a penas los poguera scapar; e aprés alcuns jorns, estrenguí-me ab lo papa, dihent-ly que per res del món no layssaria aquest viatge; he obtenguda sa benedictió, partí-me d'elí lo jorn de nostra Dona de septembre, l'ayn dessús dit, he fehí mon camí per Fransa, fins a la cort del Rey a París, del qual yo era [antic] servidor; he son pare que avia nom Carles, me avia noyrit de edat fort jove, e ayssí meteys me fé son cambrer; e del rey de Fransa, he de sos oncles frares del duc de Berri he de Borgonyha yo aguí letras de recomandacions al rey de Anglaterra, que era son gendre, e de altres senyós de Anglaterra; comensan lo matrimoni, avían feytas trevas per ·XXX· ayns. Partí de París, per mas jornadas

venguí a Caluys on me metí en mar per passar en Anglaterra. Lo jorn de Totz Sans partí d'aquí, fahet la via de Londres, passant a sant Thomas de Conturberi; he a Londres aguí novellas que lo rey d'Anglaterra era en un gran parc clos, com a lo bosc de Vinsayna pres de París, apellat Got, pres de Tersom ·VIII· milas, on ha gran studi, lo qual loc los angleses apèllan Estavafort; lo qual parc es fort bell, he hy ha lo rey molt bell estar, he l'ostal és fort bell en què à molts statges e edifficis. E per las letras del rey de Fransa que yo portava yo fuy fortment bé recullit, he me feren molt gran honor, e me feren guiar e tenir segur per tot son regne, lo qual travecí tot sens aturar me enloch: [ver] és que ab lo rey aturí ·X· dies. Partí de la cort ané tant per mas jornades que entrí en una encontrada appellada Esteper, que és en la marcha de Galas, fins a la ciutat de Sixte; e aquí yo logué una nau per passar en [Ir]landa, en la qual yo monté, he costejan la costa de Galas fui en un loc apellat Oliet; e d'aquí partiguí he travesí lo gofle ab bell vent, tenent la via de Irlanda. Despalaguí en la ylla de Armant, que fo del rey de cent cavallés en lo temps del rey Artús e [vuy] és ben poblada e és del rey de Anglaterra; he d'aquí tostemps travesí ab bon temps, e aribí en Irlanda e a cap de alguns jorns davalí a la ciutat. E aquí trobé lo conte de la Marcha, que era cosí del rey Richart d'Anglaterra, lo qual me recullí molt noblament per las letras de recomandacions del rey de Anglaterra e de la regina al qual yo diguí ma intenció del viatge. E lo dit senyhor me desconssellà

fort, dihent que per duas rahóns yo no devia fer lo dit viatge: la una era que yo devia passar locs estranys en què habitaven géns salvatges, los quals no àn negun regiment en què negú se deja fihar; l'altra rahó, que la intrada de purgatori és molt perillosa cosa e moltz bons cavalles s'í eren perdutz que no éran tomatz; enayssí que per res no hy volgués intrar dedins ny enguanàs [mi] meteys. En contrastar a ma anada, lo dit conte fé son poder, e quant vi que yo hi era ayssí inclinat, él me donà de sos rossins e de sas joyas, he me donà dos scudés, la un appellat Johan Diuri, lo qual me menà per la terra que lo rey d'Anglaterra té en Irlanda, e tant com nos cavalguàrem no nos layssa res despendre, ans nos fahia los despens a mon desplaer; he altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant; he aquests dos avían manament de menar-me al archabisbe de Darmant; e enayssí ho férem, lo qual és lo pus alt en la ylla dels Yrises, he ells lo tenen com a papa. Lo qual trobem en la vila de Drudan, la qual vila és ayssí gran com a Pugsardà hó Tarraguona. E los ditz escudés me presentaren al archabisbe, al qual yo doní letras del rey he de la regina de Anglaterra e del conte de la Marcha, he lo dit archabisbe me resabé molt graciosament e me fé molt gran honor; lo qual, aprés que ha sabuda ma voluntat, me scomet fort mon viatge, he me amon[e]sta fort de no hy anar, dihent que ultra lo perill que era en la intrada de purgatori, ell ni negú no lo poyria fel segur per la terra del rey Irnel ny d'altres senyós per las terras de las quals me convenia passar abans que yo fos al purgatori; si ell no·s volia perdre per la terra, que per res no my essagàs. He aprés ell me mès al revestiari de la gran església, hon fort me amonestà

he me preguà que per res no hy volgués intrar en lo purgatori, dihent-me moltz de perills he de scàndols que són endevengutz a diversos dedins lo purgatori, que éran perdutz; enquara més me dehie totz los perills que se·n podían seguir ny y són, als quals yo responguí com a Déu me avia administrat, e ferm que jamés no í layssaria ny no estaria de fer mon camý; he quant ell vi que de mon prepòsit no·m podia moure, ell me donà tot lo endressament que pòc, e donà-me licència de anar, he me confessé, he prenguí de sa mà nostre Senyhor fort secretament, he dix-me que dins la sempmana ell seria en una vila appellada Dondela, he enayssí ho fé. He yo de present partí d'ell, he me·n ané en la dita vila, he d'aquí tramès al rey Irnel, que era en la ciutat D'armas. Lo qual de fet me tramès salconduit he un de sos cavallés he un missatger per conduir-me fins que fos a ells. He lo dit archabisbe vengué al dit jorn he menava bé ab sí cent homes d'armas armatz a lur manera per acompanyhar-me, e layssà-me un torchimant, cosí germà de Johan Talabot; he ab los cent homes d'armes yo entré en la terra del[s] Yrises, sa hon lo rey Irnel senyhorejava. E quant aguí cavalgat calquez sinc millas en avant, los dits homes a caval no gosaren passar avant, car totz són grans enemitz; mas que-z se restaren en un pug, he yo prenguí comiat d'ells he aní avant. E aprés que aguí anada calque miga legua, trobé lo conestable del rey Isuel bé ab cent homes cavallés, ayssí meteys a la lur manera armatz, ab lo qual yo parlí. He partí-me d'ell entró que fuy al rey, lo qual me ha recullit bé segons lur manera he me tramès present de menjar, so és carn de bou, car ells no ménjan pa ny beuen vi, car non àn; mes beuen aygua, e los grans senyhós beuen per noblesa let, e d'alguns lo

brou de la carn. Per tal que lur costumas he maneras són a nosaltres fort estranyhas, per lo pus curt que yo poré vos contaré algunas cosas de lurs condicions he maneras, de so que yo ne vi ab lo rey, ab lo qual a mon retorn tenguí la festa de Nadal, no obstant que al passar, quant primerament fuy ab ell [ho] agués prou vist. És veritat que lo rey [ve] [per] [successió], [e] [ha] diverses reys en aquella illa, la qual és ayssí gran com la illa de Anglaterra, emperò aquest Isuel és lo major rey, he totz los altres són de son linatge vengutz. He aquest ha bé ·CXL·. hòmens a quaval sens cella ab un coyssí, he pòrtan mantas entretalladas, que porta cascun segons son poder; he se àrman de cota de malla, he pòrtan las sens scintas ab goriaretz de malla he capells de ferr rodons a manera dells moros hó de sarrazins; he avia-ne a manera de bernes ab spasas e coltells e lansas fort longues e primas, a la manera de las lansas altras antiquas són de doas brassas; las espasas són aytals com las dels sarrazins, que nosaltres appellam genoesas; lo pom e la crou són de altra manera, que és quasi com una mà estesa; los coltells són loncs e stretz com lo dit menuell he són fort tallans. Aquesta és lur manera de armar, he alguns se ajudan d'arcs, que són ayssí petitz com miech arc d'Anglaterra; he si fan aysí gran colp com los angleses, e són arditz he à lonc temps que guerreguen ab los angleses, he lo rey de Anglaterra no·n pot venir a son desig. Convé que ell aga agudas ab ells diversas batallas, he lur manera de guerrejar és semblant an aquella dels sarrazins, enayssí cridan. He van vestitz los grans senhós

ab una cota sens dubladura fins al ginols, fort escollatatz com las dones, e pòrtan grans caparons dúran entró a la cinta totz vestitz; la corneta streta com lo dit, he no pòrtan caussas, ny sabatas, ny braguas, mas se caussan los sperons sobre los talons nuus. En aquell stat era lo rey lo jorn de Nadal, he totz sos clercs he cavallés he bisbes he abatz he altres grans senyhós. Los comuns van ayssí com a poden, mal vestitz, mas la major partida pòrtan mantell de frisa; he mòstran totas las partz vergunyhosas sens tota vergonyha, homes he fempnas. Pobras géns, van nuhas, mas totas pòrtan d'aquells mantells, àvols hó bons, he més las donas. La regina he sa filla he sa sor éran vestidas he liguadas de vert; mas que éran descalses; las damysellas de la regina, las quals éran ben ·XX·, éran vestidas com a vos hé dit dessús, he monstràvan lus partidas inmondas ab tan poca de vergonyha com dessà mòstran la cara. He ab lo Rey avia entorn de tres mília rossins, he més moltas pobras géns, als quals vi que lo Rey los fahia almoynas grans fer, de carn de bou. He sí són ells dels pus bells homes he pus bellas fempnas que yo agés vistes en lo món. He sí no sembràvan jamés negun blat, ny àn ges de vi, mas tant solament lur vida és de carn, he los grans senyhós beuen let per noblesa, he los altres del brou de la carn, he aygua; mas que àn prou mantegua, car totas lurs carns són bous he vacas he de bells rossins. Lo jorn de Nadal, segons que dehia mon torchaman he alguns altres que sabían parlar latí, lo Rey té sa gran cort; sa taula no era sinó que d'una gran quantitat de junc stès per terra, he prop ly metían herba la pus delicada que trobàvan per torcar la boca, he portàvan la vianda sobre dos bastons, ayssí com hom porta las semals; podeu

pensar que los escudés éran mal vestitz. Las bèstias no·n mengaven sinó que herba en loc de sivada, fulla de grèvol, la qual [torren] [un] poc per spinas que hy són. He aissò baste quant a les costumas, car pus no·n vull parlar. Lo rey me recolit fort he me tramès un bou. An tota sa cort no avia ny pa ny vi per mengar ny per beure, mas per gran present me tramès dos foguassetz a tant [tènues] com a neules, he plegàvan-se com a pasta crusa, fetz de sivada e senblants a terra, atant negres com a carbó, mas éran bé saboroses. E pus lo rey me donà un salconduyt per passar per tota sa terra he per sas géns a peu hó a cavall, he parlà molt, he fort e ab gran diligència me demanà dels Reys de crestians, en special del rey de Fransa e de Ar[a]guó he de Castella, he de lus costumas he maneras de viure; he segons que aparia per sas paraulas, ells tenen lus costumas millós he pus perfeytas del món. Lus hostals communament, són en la major partida prop dels bous; he ab los bous fan lurs hostals; he un die, com los herbatges se·n van, ayssí se mudan a la manera de les aurenetes de Barbaria he de la terra del soldà; ayssí fan ells en mudant lur vila, he totz ensemps. De la cort d'aquell rey me·n partí he fé mon camý per diversas jornadas, car lo camí és lonc, entró que fuy en una de lurs vilas appellada la Processió. He appèllan-la enayssí car aquí no faran mal a neguna persona; per lo semblant àn gran devoció a Sant Patrici, he és bona entre lo realme; e los reys tenen aquella vila segura, he los pelegrins que hy van és forsa delayssar aquí lus bestias, car non hy poyren passar las monthany[a]s ny las ayguas, rossís ny altras

bèstias. Ayssí que d'aquí partent ané-me·n a peu a la vila ont és lo priorat; e·n lo dit priorat és lo purgatori, he ha-y un gran lac pregont, hont és la dita ylla; e l'aygua és bona a beure, he dedins lo lac ha diversas altras yllas. Las ayguas són tan grans per la ylla que sobre las pus altas montanyhas a penas hy pot hom passar, per las ayguas que hy són intrar d'aquí a la fi, ayssí que a peu hy à gran pena de passar, he a quaval major. Partent-me de la Processió, lo senyhor del loc, que és gran senyhor, he son frare que avia gran devoció a mossenyhor sant Patrici, ells me ajudàvan molt a endressar, he a totz los pelegrins; e ell volc anar ab my, he me acompanyhà fins al monestir, hon hi fuy resabut molt bé. He passem lo lac ab una barca de un fust cavat, car altra barca no hy avia. Lo senyhor de la Processió he lo prior que aquí era se meteren en una altra. De present que yo fuy al monestir, me demanaren si yo volia intrar a purgatori, he yo responguí que sí; e adoncs ells me feren fort amonestar que per res no hy volgués intrar ny temptar Déu, cum tant solament no hy agués perill del cos, mas del ànima, que montava més, dihent he mostrant-me los perills e la forsa d'aquells que mortz hy éran. Mas quant ells vegueren mon fort prepòsit, ells me digueren, he per special lo prior, que convenia que yo fes segons lus ordenanses del monestir, ayssí com Sant Patrici avia ordenat he sos predecessos del prior, segons que és en lo capítol que parla de Sant Patrici. Enayssí yo fi, segons lur ordenansa, on cové fer, ab gran devoció, tot so que fan aquests hòmens que per malaltia hó per altres perills spéran la mort. E tot assò feyt, ab gran processió ells acostúman de menar a la església, e an aquell que intre tostemps amonesten fort que per res no

hy vúllan intrar; he me digueren que renunciàs ma intrada per purgar mos pecatz, e que me volgués metre en alguna religió per servir los frares religioses hó ésser religiós, e no me volgués metre en tan gran perill. E feytes totes las ordinacions en la església, com dessús és dit que Sanct Patrici ordenà, tot assò feyt, ells ab totz los clercs que aver-se pogueren d'aquella encontrada, tant gran maytí com poguérem, cantem una missa de rèquiem en aquell que intra dedins. E tot so que se apertenie ells feren. He yo estant a la església yo parlí ab hun nebot meu, fill de ma sor, lo qual era del linatge de Sentellas, he era doctor, lo qual avia nom mossèn Bernat de Sentellas; he ab dos fills meus dels quals lo major avia nom Luýs, e l'altre Ramon; e ab ma companyha e servidors. Ells ayssí ordenaven de lur retorn, al cas que Déu fes sa voluntat de my. He doní a mossèn Bernat Sentellas, mon nebot, mon testament, lo qual era sacristà da Mallorcha. He tot assò feyt, lo prior he los frares he lo senyhor de la Processió me demanaren que, al cas que morís, hont volia ésser sosterrat; e yo responguí que la terra era lo sepulcre dels mortz, he que yo ho remetia a ells. E ab la processió ells me menaren a la porta del purgatori, he yo fehí aquí quatre cavallés, dels quals los dos foren mos fills, he los altres dos foren un anglès, appellat mossèn Thomas Agut, he l'altre mossèn Pere de Massa, del regna de València. E aprés cantaren las letanyhes, e me donaren de aygua senyhada, he lo prior ubrí la porta e dix-me aytals paraulas davant tots aquells que aquí éran: "Veu-vos assí lo loch hont voleu intrar e anar, mes si vós me volíau creure my he mon consell, vos vo·n tornàreu arrere, e emendàreu en alcuna altra manera vostra vida en aquest món, car moltz bomes hy són

intratz que jamés no·n tornaren, e són totz peritz en cos e en ànima, per so que no han haüda ferma crehensa en Jhesu Crist, e per so ells no poden suffrir los turmens que de la part d'ellà són. Emperò si vos hi voleu intrar, yo vos diré so que vos hi trobareu." E yo lavores ly vag dir que, ab l'ajuda de Déu, yo hi intraria per purgar mos peccatz; he adoncs ell me dix: "Del feyt de la fossa no vos vull res dir, car vos la veheu he ho trobareu; mas en un altre loch Déu vos enviarà sos missatgés, que vos ensenyharan tot so que vos deureu fer; e tantost se·n iran e vos layssaran tot sol, bé enayssí és estat feyt a totz aquells que hi són intratz davant vós." E lavores yo prenguí comiat de totz aquells que aquí éran, e los basí en la boca, e me recomané a Déu, he intré dedins; he darrer mi intrà un cavaller, appellat mossèn Guilhem, senyor de Torsí, lo qual era nominat de ésser lo major home, e sa muller la major dona, que fos en lo realme de Anglaterra, he qu'és filla del rey de Fransa. E avia feit tot so que s'apertenia per la dita intrada, e fo a my ayssí met[e]ys amonestat per los ditz frares; e nos amonestaren fort que no parlàssem gens la un ab l'altre, e que las paraulas e los perills que tant ne éran statz ditz dels diverses turmens per los quals aquells que hy éran intrats perien e hi éran statz perdutz; e per so me meteren en feit duptes en mon cor e en l'enteniment, mas la gran voluntat que yo avia de saber en qual stamén era lo Rey mon senyor, e enaissí meteis de purgar mos pecatz, me fahia oblidar tot so que devia venir; en recomant-me a las bonas oracions dels bons prohomes, e garní-me de fe e de cresensa millor que yo poguí, e vag-me senyhar del senyhal de la creu, e me recomané a Déu, intré dedins lo

purgatori, he mon companyhó aprés. He lo prior en continent tanquà la porta he se·n tornà ab sos clercs a la esglésya. Quant yo fuy dedins la fossa, tantost trobé lo cap, e no ha de lonc sinó que qualquez doas canas de Monpeller; e al cap de la fossa és un poch torta a la mà esquerra. He de present que yo fuy al cap, yo assag ab las mans si trobaria traüc ny loc per hont yo pogués anar, mas no·n trobé. Veritat és que anant avant yo sentí lo cap de la fossa fort flaqua, he aparia que si hom se sostengués que se·n intreria. He lavores yo me posí a seure lo pus bell que yo poguí, e estiguí en aquell stament pus de una hora que no pensava que altre cosa hy agués; bé és veritat que me près una susor he engoysosa gran de cor, ayssí com si la mar me fes mal hó que navigués. E a cap de pessa, casi de anugg me adormí per la gran engoyssa que avia haüda; enaprés venc un trò ayssí gran que totz aquells que éran al monestir, tant los canonges com los altres que éran vengutz am my, lo sentírem ayxí com si fos dels trons de septenbre; he era lo cel clar, que totz aquells defora agéran assò per a grans maravelles. He en aquella hora yo cayguí de calque duas canas de alt; emperò per la engoyssa que avia haüda que era tot dormillós, yo fuy un poc enbaÿt, he per lo gran trò que ayssí era stat terrible que quasi me avia ayssordat. He a cap d'un poc yo yemeguí, e diguí las paraulas que lo prior m'avia ensenyhadas, las quals són aquestas: "Criste filii Dei vivi, miserere mei peccatori." He lavores yo vy la fossa huberta, per la qual yo aní longament, he perdé mon companyhó que no·l viguí ny sabye què s'era feyt.

En assò tot sol per aquella fossa ané, que tant pus anava avant, tant pus la trobave cava en scuretat, tant que perdia de tot la claretat de tot lum. E quant aguí un poc anat, yo entré en un loc que me apparé lo cap, e aquí yo trobé una sala segons que lo prior me avia dit; he no hy avia altra claretat sinó ayssí com hom diu en lo món entre jorn he nyt, en los jorns de yvern. Aquesta sala no era gens closa entorn, mas era am pilas ab arcz de volta, ayssí com claustra de monges. E quant aguí prou anat amon e avall per aquella sala, yo fui tot merevellat de la forma he tant delicada manera quant yo vi aquella sala; e intré dedins e vag-me seure. E fuy fort merevellat de la gran beltat e pulcritut que era en aquella sala tant deliciosa, e ayssí meteys de la estranyha forma e manera: car, a mon semblan, no vi tam bella sala en part hont yamés yo fos estat. E quant aguí segut una gran pessa, vengren a my ·XII· homes, que totz semblaven de religió e totz éran vestitz de robas blanques, he totz intraren dedins la sala, e a lur venir saludaren-me fort humillement. Alcuns de ells me semblava ésser major, quasi com un prior, he aquell parlà ab my per totz los altres, e fort me confortà, he me dix: "Beneheÿt sie Déu, que totas cosas té en poder, e que en ton cor à mes lo bon prepòsit, he perfectió en tu lo bé que às comensat; e per so tu és vengut en aquest purgatori per tos peccatz, sàpies que ell te cové fer ab gran ànimo en aquest fet, e si no ho fahias, tu perdrias lo cos e la ànima per ta malvestat. Car tantost com nós serem yxitz d'aquesta sala, ella serà tota plena de diables, que totz comunament te turmentaran he te menassaran, he encara més fort, que te prometran de te·n tornar arere sà he salve he sens nyngun perill fins a la porta per hont hy és

entrat, si tu los vols creure, he ayssí te assaliran per te decebre. E si tu conscentes a ells per tant de mal que te fàssan de turmens, ny de paors ny de menasses que te faran, tu periràs en cos he en ànima. He si tu creus fermament he metes tota cura e ta crehensa en Déu, tu seràs quiti de totz los peccatz que às fets, e veuràs los turmens que són apparellatz als peccadós per los pecatz purgar, e lo repòs hon los justs reposeran e se delectaran. He garda-te bé que ayas Déu tot jorn en ta membransa; e quant los diables te turmentaran, invoca tot jorn lo nom de nostre Senyhor Déu Jhesu Crist, car per aquell seràs tostemps deliurat de totz los turmens hon seràs mes. E ab tant nós te recomanam a Déu, car nós no podem pus assí aturar." He puis cascú me donà la benedictió e anaren-se·n. E yo restí aquí tot sol, vestit de una vestidura de la fe de Jhesu Crist, e armat de tot mon poder e de gran speransa de aver victòria, avén gran contrictió en mon cor de totz los peccatz que me podían recordar que avia fets, e avent fermament tota ma memòria e speransa en Déu, suplicant-ly humilment he piadosa que en aqu[e]st pas ayssí de stret he perillós no·m volgués desemparar, e ayssí meteys preguant he suplicant ly diguí que·m donàs forsa he poder contra los enemicz, per la sua pietat la qual jamay no defallí a home que en ell agués speransa. E enayssí com yo stave asetjat tot sol a la sala, speran la gran batalla dels malignes speritz, yo hoý soptament un gran brogit, com si tot lo món y fos ajustat per fer un gran tabust; e cascú cridava en alta veu de son poder: no crec que major brug se pogués fer, [e] si la virtut del cel no me agués gardat

he los prohomes no me aguéssan ensenyhat, yo fóra exit de mon sen. Aprés aquest brug venc la visió dels diables, orribles dimonis, que per totas las partz de aquella tant deliciosa he plasent sala éran tant espesses que negun no·ls puguera contar. E yo los vehia en diversas e lejas figures e formes, e ells me saludaren e me regardaren, he digueren-me com per un lagot he retreyt: "Los altres hòmens del món que savis són no vénen pas fins que són morts; e per so nós te devem saber bon grat e redre-te pus gran gràcies e mercès que als altres que no tórnan; pus ab gran diligència tu às molt bé servit, tu venes assí suffrir turment per los peccatz que tu às fets e perpetratz, per los quals tu auràs ab nós turmens e dolors grans. Mas per so que nos às ben servitz, si tu vols creure nostre cossell he te·n vols tornar, nós te layssarem enquara viure en lo món gran temps ab gran gog he plaer; he si no, tu perdràs totas las cosas que·t puyran ajudar a ésser bonas he dossas al cos he a la ànima." He assò ells me van dir per me decebre he per menasses he per mentides; mes Deus me fe metre cor que yo los ho menyspresave tot, he de totas lur menasses no curave, ny jamés no fóre exit per neguna cosa ny per altre, ans me tenguý tot segur he ninguna cosa yo los responguí. E quant los dimonis vegueren que yo los menyspresave de tot, ells me comensaren las déns a cruysir sobres my, he encontinent ells feren un gran foch al mig de la sala, he liguaren-me fort los brasos, los peus e les mans, e aprés me gitaren al foc. E rossegàvan-me ab crox de ferr per los brassos, he cridàvan he bramaven per fer me major pahor he per més me spaventar. Mes Déu, que de esperansa me avia provehit e fortificat, que no·m layssà oblidar lo

seu sant nom, ni so que los bons prohomes m'avían ensenyhat, que yo appellàs lo nom de Déu; en aquesta manera me deffendí de lur temptació. E quant me agueren gitat al foc, e tantost com yo nomenàs lo nom de Jhesu Crist, tantost fuy guarit e lo foc scantit que no hy restà una sola beluga. E quant yo vi assò, yo vag recob[r]ar cor e fui molt pus ardit que davant, e fermé en mon cor que jamés pus non los dupteria, pus que anomenant lo nom de Déu los aguí vençutz. E adonchs los dimonis feren gran brug he remor, e hissiren de la sala, he se partiren en moltes partz; mas més prou ne restaren per a mi, et aquells me menaren en una terra gasta molt longuament. E aquella terra era molt negra he tenebrosa, ni no hy vi sinó malignes spiritz que me rossegaven per lo mig d'aquella terra, e hy fahia tan gran vent e fort suau, que a penas hom lo podia hoir; mes ell me semblave que aquell vent me passave he me traversave tot lo cos, e tant me grevava que pus no podia. E d'aquí avant me·n menaren aquells dimonis devés orient, là hont lo solell se leva als pus grans jorns del estiu. E quant agueren un petit anat, [me] [tornaren] là hont lo solel se levava en los pus curtz jorns del any en yvern, hý venguérem quasi a la fi del món. He aquí hoý plorar, cridar e yemir e plànyher moltes personas dolorasament he durament, que me semblave que grans géns de totas terras hy fóssan ajustades per fer dol; he quant vinguem pus avant, pus fort hoÿem he enteníem lur gran dolor. He d'aquí vinguem en un gran camp ple de dolor e de captivitat; he no podia veure la fy perquè era tant long.

E aquí avia homes he fempnas de diversas maneres e statz, que yahía[n] en terra totz nus e totz estesos, los ventres dejús; he estaven ab clavells clavellatz en terra, totz ardens; e jahía[n] sobre ells draguons ardens, e ells éran clavellatz per los peus e per las mans, e los draguons los mordían e ficaven las déns dedins lus cosos per la carn, com a si los deguéssan mengar. E de la gran pena que aquellas géns suffrían, mordían la terra moltas de veguades he cridaven mercè; mas no la trobaven, car los dimonis cridaven per lo mig d'ells, he de part dessús los turmentaven e los batían molt vilanament. He adoncs los dimonis me menassaren de aquell turment, e digueren-me: "Tal turment tu auràs, si no·n desliberes creure nostre cossell; e no demanam altra cosa més que leysses so que às pres e comensat e às a fer; e que te·n retornes, car nós te metrem defora la porta per ont tu és intrat, e te·n iràs sens mal suffrir." E yo no los digné de hoyr ny los valguí respondre, mes me senblet cum nostre Senyhor me avia deliurat dels altres turmens que per lo semblant ho faria d'aquell. He quant ells vegeren assò, ells me gitaren contra terra per metre los clavells contra las mans he per los peus; e yo appellí lo nom de Jhesu Crist fill de Déu viu, per lo qual los dimonis no·m poguen mal fer en deguna manera, ans fuy deliure d'aquell turment que era en aquell camp. E puys ells me menaren en un altre camp, hon avia més de dolors que al primer; lo qual era ple de diversas géns de diversas statz, e aquellas géns éran ab clavells clavellades, com les altres, mes ab altre differència he manera, que aquests avían serpens

que lus mordían las venas e les artèrias del coll, he per lo cos metían los caps dessús los pitz, e per lo pitz plantaven agullas; he n'y avia d'altres que sobre lur avían calàpets e luherts cremans, ab lo morre lonc he agut, los trenquaven per lo mig lo pitz he los trahían lo cor del ventre. E aquestes géns fahían lo major dol que podien, lo qual era molt terrible. E los dimonis corrien per lo mig de ells, que los batien e los turmentaven asprament. E aquell camp era tant lonc que hom non podia veure la fy, mas l'anple del camp vi, he aprés me digueren los dimonis: "Aquest turment suffriràs tu si no te·n tornas." He yo no·n diguí mot, e quant yo volguí res fer, ells me volgueren turmentar e forsar; mes no pogueren, per lo nom de Jhesu Crist que yo diguí, he fuy deliure de aquest perill encontinent. Mas los dimonis me menaren enquara en un altre camp, hon n'avia d'aquells que yo ne podia aver gran dol e gran congoyssa e pietat en mon cor: car tantes de géns hy avia que hom no·n las poguera contar. Les géns jahían en terra, sobre menutz clavels, totz ardens, que los traucaven per tot lo cos talament que tot lo cos del cap entró als peus hom no y trobara loc hon hom pogués metre lo cap del dit petit que tot no fos traucat. E aquells [se] [planyien] com a géns que fossen prop de la mort, e ab gran pena podían formar lus veus enayssí com los altres. E un vent ventave tant fort, que los turmentave totz quant los tocava; e los turmens he los dimonis que éran aquí, e los batían fort e turmentaven tant cruelment, que home vivent no ho poria veure aytals turmens. Puys me digueren los dimonis: "Aquest turmén suffriràs tu si no

te·n vols tornar." Mes yo no hy volguí conscentir, he lavores me gitaren en terra, he volgueren-me turmentar com les altres; mes no pogueren, car yo appellí lo nom de Jhesu Crist, e enayssí scapí. He puys s'esforsaven de grevar-me, en aquest ters camp, lo qual era tot ple de foc. E puys me menaren en un altre camp, lo qual era tot ple de foc en què avia totas maneras de foc e de turmens fort spaventables he ferotges e greus, hont avia tanta de gen que era se[n]s nombre: los uns penjaven per los peus ab cadenas de ferr cremans; los altres per les mans; los altres per los brassos; e los altres per las cames. E lo camp hon ells penjaven cremava dejús en flama de foc de solpre, e los rostían sobre grans gresillas de ferr cremans. Los altres rostían ab grans batz de ferr sobre lo foc, e fahían degotar sobre ells per enlardar gotas de diversos metalls totas ardens, que los dimonis fonían sobre ells. En assò los turmentaven los dimonis ab diversos turmens e no seria negun en deguna manera que pogués imaginar ni pensar los turmens que aquí éran. E aquí yo vi bell colp de mos companyhons, que yo conoysia, e de mos parens e parentas; he lo rey don Johan d'Araguó; e frare Fransès del orde de Girona, dels frares menos del dit convent; he na Dolsa de Carles, que era ma neboda, la qual no era morta quant yo partí de la terra, ny yo no sabia de sa mort. Totz aquests éran en via de salvació, mes per los peccatz éran aquí en aquella pena. E la pena major que ma neboda avia era per las pinctures e enblanquiments que avia feytz en sa cara quant vivia. E frare Fransès, ab lo qual yo parlí, suffria la major pena per una monga

que traguí d'un monestir, e fóra stat dampnat si no fos per la gran contrictió que ac de son peccat, he penedensa que fé en sa vida. Enaprés parlí molt ab lo Rey mon senyhor, lo qual, per la gràcia de Déu, era en via de salvacio. La rahó per què suffria las penas no la volgué dir, he dic que los reys e prínceps que són en lo món se deuen sobre totas coses gardar de fer injustícia per fer plaher ny favor a negú ny a neguna ny a d'altres pus prop del linatge, sían hòmens hó fempnes, d'ont són hixits ny vengutz. No·n cur pus de parlar de assò, mas que regracie a Déu car aquells són en via de salvacio: plàssia-li a Déu que aytal sían totz, e sían en aquell nombre, si millor no podían. Mas si en aquest segle hom sabia cum los peccatz són punitz, avans se layssaria hom per petitz bossins hó pesses menudes tallar que hom volgués peccar, ny olesa neguna ni malvestat neguna pensar; car ningú no poyria ni ymaginar ny contar los critz ni los brams ni las vilanies que lus fan, ny los turmens que suffiren. E los dimonis tot jorn los turméntan, e ménan tant gran brug que major no pot ésser; cada un de aquells me volgueren turmentar, mas yo appellí lo nom de Déu, per lo qual ells no·m pogueren fer mal. Aprés assò me menaren los dimonis en una gran vall hon hi avia una gran roda de foc ardent, d'on los rodetz e las brancas éran totas plenas de crox de ferro cremans; e en cascun croc penjave una ànima. He aquella roda penjave tota dreta, la mitat en bas, e l'altra contra la terra, hon avia foc negre com de solffre, he cremaven aquells que hi pengaven en aquella roda. He adoncs me digueren los dimonis: "Aquesta pena suffriràs tu, mes nós te mostrarem

avans quin turmen és assò." He lavores anaren los dimonis de una part e d'altra, he la roda posaren-la contra los altres, he feren yssir grans flamas per lo mig he entorn la roda, he féran-la tant solament rodar he anar, que la un no podia veure l'altre d'aquells que penjaven en la roda, ans semblave, per so que rodava ayssí fort, que no hy agués sinó foc. He aquells que penjaven en aquella roda se planyhen molt dolorosament; e lavores los dimonis me prenguen, e gitaren-me sobre la roda: en rodan yo appellí lo nom de Jhesu Crist, e tantost yo hisquí de la roda, e fuy deliurat d'aquell perill e de aquell turment. D'aquest tan gran turment me menaren en un altre turment, hon hy avia una gran casa tota fuman, com un forn hó una fornal; he era tant longua que yo no podia veure lo cap. Enayssí com los dimonis me rocegaven per aquella part, que quant yo fuy un poc avant volguí aturar-me un poc, car yo sentia tan gran calor que no podia pus anar. He los dimonis me manaren: "¿Per què aturas? Que assò és una cosa per banyhar tu, vullas hó no, ab aquells que s'í banyhaven." E quant vi pus prop, yo hoý géns plànyher he ploraven molt dolorosament; he quant yo entrí en la dita casa, yo vi que era tota plena de fossas redonas, que éran tan prop la una de l'autre que hom no hy podia trobar camý negun. E quada una d'aquestes fossas éran plenas dedins de metalls tot fusus e ardens, e aquí cabussaven géns en plom fus; e los altres ab cuyre bullent; e los altres ab fer, que per forsa de foc e de gran ardor semblave que fos [vi] vermell; e los altres en argent tant calt e tant bullent, que semblave que fos aygua

clara; e los altres en hor tant calt e tot fus, tant clar com si fos lo solell. Enayxí éran en grans turmens e moltes maneres de géns de diversas statz, que éran tots nuus; e tot so que yo avia vist de turmens no·m semblaren res a regart d'aquell, car totz aquells que aquí éran semblaven que se sostenguéssan sobre los artells dels peus, e regardaven totz vers un vent, a mon semblant appellat tremontana, e semblave que sperassen la mort, e tremolaven molt stretament e extranyha. E lavores yo estiguí molt meravella[t] e un dels dimonis me dix: "Tu te meravellas perquè aquest poble à tan gran pahor, què és assò que spéran; mas si tu no te·n tornes, tu ho saubràs molt tost. E a penas lo dimoni ac assò di[t] que venc una mutació de vent, que·n portà los dimonis, e ayssé meteys my e tota aquella gent en un fluvi fret e pudent e molt bas, ves l'autre part de la montanyha. Ploraven moltes géns e se planyhan molt dolorosament de fret e de pudor, he quant se esforsaven de hixir defora, los dimonis los cabussaven pus fort. He yo stan dubtós dels grans turmens, comensí de reclamar nostre Senyhor Jhesu Crist, e enayssí me trobí tantost fora del perill d'aquell turment. Aprés los dimonis se appropiaren de my e me menaren de ves orient, e yo mirí devant my, e vi una gran flama pudent com solffre. E aquella flama montave tant alt, segons que me semblave, e avia-hy hòmens e fempnas de diverses statz totz ardens, que volaven en l'ayre tant alt com yo podia regardar, enayssí com las beluguas del foc fan. E quant la flama s'í abissava he se flaquava, cahían les géns dedins lo foc. E ayssí cum vinguem prop, ell me

semblà que assò fos [un] [forn] [o] un pou d'ún la flama yssia. He lavores los dimonis me digueren: "Aquest pou que tu vehes és la boca d'infern hon és nostra habitació; e per so que tu nos às servitz fins assí, tu hi intraràs estar ab nós tostemps, e assò és lo loguer d'aquells que nos serveyxen. E sàpies que assí intreràs tu, e hy periràs en cos e en ànima; e si tu nos vols creure nostre consell que te·n vulles tornar, nós te menarem a la porta de fora, sens fer mal, per hont tu és intrat." Mes tostemps yo aguí sobirana e gran fisansa en nostre Senyhor, he aguí en molt gran despit la promesa. E quant ells agueren vist assò, me prengueren e me gitaren al pou, e tant quant pus lo davallava, tant lo trobava pus ample, e pus gran pena hi sentí he treball he moltes engoyssas, que quasi yo pensí defallir en tant que pensí lo nom de Déu oblidar; he vag-lo reclamar Jhesu Crist he tota sa ajuda per la molt gran engoysa que yo hy sentia e per la gran dolor e turmén ny éran ny hi són. Enayssí com a Déu plau he per la sua gràcia no·m volc desemperar, en lo nom de Jhesu Crist nomené, he de present la forsa de la flamma me gità fora del pou ab lo vent, e ab l'ayre e ab los altres davallí de costa lo pou, he sté aquí una gran pessa que no sabia hon era ny en qual part degués anar, e fuy tot sol, que yo no sabí hon éran anatz los dimonis ny que se éran feytz aquells que aquí me avían menat. E lavores vengueren altres dimonis que yssiren del pou tot dret a my, he digueren-me: "¿Què fas tu assí? Nostres companyhons te han dit que assò era lo pou de infern, he han mentit; que nostra costuma

és de tot jorn mentir, per so que nós deceben volentés, per mentir, en veritat, totz aquells que nós podem, nós decebem. Mes aquest no és pas lo pou de infern, mes nós t'y menarem he te metren." En gran tempesta me fahían, e dehien assò me menaren luyn; e d'aquí venguem en un fluvi molt lonc he ample he pudent; he semblà-me que tot fos de foc e de flamma de solffre enbrasat, he era tot ple de dimonis. He aquells que me avían amenat me digueren: "Ell te cové [anar e passar aquest pont]; [tan]tost com tu yssiràs, lo vent que és dedins lo fluvi te buffarà e te gitarà dedins aquest fluvi, he nostres companyhons que hy són te pendran he te cabussaran dedins lo pus pregon. Mas ell te cové passar he reguardar davant quina via ha lo pont." E aquell avia en sí tres coses que molt fan duptar. La primera que era glassat he stret; e posat per cas que fos ample prou, a penas s'í poguera hom tenir desús. La segona era tan alt que era molt a duptar e era terribla cosa a reguardar la terra. La tersa era que lo vent hy corria tan fort que nengun no ho paria pensar lo brug que aquí se fahia. Puys me digueren que: "Si tu nos vols creure, tu scaparàs d'aquest turment, car assò és lo darrer que trobaràs." E yo me pensí lavores que nostre Senyhor me avia gardat e deffenssat, e yo montí ab fort gran coratge desobre lo pont. D'on pus ané dessús avant, lo trobí pus ample he pus segurament ané, car lo pont se amplava d'una part e d'altra, enayssí que hy poguéran bé anar dues bèstias carreguades. E los dimonis que aquí me avían menat se restaren a la riba del fluvi, e quant ells anaren veure que yo me·n anave ayssí segurament sobre lo pont, feren molt gran dol he molt orrible e tant spaventable, que pus me spaventaren he me féu

mes de pahor la orrebletat de lur crit, que no avia fet lo dupte dels turmens que yo avia vistz ny hoÿtz ny passatz. He yo passí fora lo pont ayssí com si degú no·l me deffenés. He quant yo fuy bé avant e reguardí lo fluvi e lo pont que yo avia passat, he los dimonis que me agueren layssat, que pus no·m pogueren fer mal. Mes totas coses vi en aquell purgatori, coses les quals me foren devedades de dir en pena de mort, ny Déu no u vulla que per ma boca sían revelades; que pensaria los dolós ny los turmens que hy són, ell los auria tot jorn en memòria en son cor; los treballs he las penas de aquest món, ny las altres malauties ny pobretats no lus grevaria res, car totz los turmens de aquest món no són sinó dolssas rosades de totz los mals que hi són al regart de aquells, ny nengun non se delectaria carnalment en deguns delitz d'aquest món. E [qui] bé pensa de aquestas que són religioses e són en afflicions, deuen pensar com són grans los turmens e las penas de infern he las penas e turmens de purgatori, car prou és pus lauguera cosa suffrir las penas en aquest món, al cos ensemps ab la ànima, que quant cové suffrir e anar a tants de mals he de dolors en purgatori e pus en infern. Totes veguades preguem a nostre Senyhor que per la sua sancta misericòrdia he per la sua gran dolssor nos dó he nos fassa passar las penas de purgatori e venir a la glòria de paradís en lo gog e en lo bé que jamay nos fallirà. He preguem nostre Senyhor per nostres pares e mares he per totz nostros bons amicz que són passatz d'aquest món en l'altre, e són en aquells turmens, que Jhesu Crist, per la sua gràcia e misericòrdia los ne vulla gitar. He totz aquells que·n preguaran ny faran almoynes ny altres béns per aquells hó per aquelles

que són en aquelles penas, sían benehitz de Déu e davant la sua fàs, car assò és la pus gran necessitat que pusca ésser, ny aver pietat de aquells que aquí són, car assò és la pus gran caritat que pusca ésser. E assò és una cosa per la qual aquells són turmentatz en purgatori perquè sían aleugatz dels turmens e deliuratz, no pas per aquells que hy intraran per la boca de infern. Ara entengua-se cascú a fer bé he no pas mal e guarde-se que no·n fassa per què no·l covengua anar en infern, quar assò és sens retorn e sens fy. E aquell Senyhor que à totas cosas en son poder nos garde de mal totz e totas. Amen . E quant yo foy passat, doní lahors he gràcies a Déu de las gràcies que ell me avia feytes, que ayssí me avia deliurat de tantz fortz cruells perills. He vi davant my un gran mur molt alt de meravellosa manera e fort estranya, en lo qual avia una porta que tota luhia pus que-z d'or ornada [e] de péras preciosas tota closa; he quant yo fuy prop d'ella, a dos milas hó més, ella se hubric, he de dins isqué ayxí gran odor com si per tot lo món hom tostés hó rostís spècias hó fos ple de altres coses ben odorans. E aquesta hodor sobremontava totas las altres, tant era suau he dolsa e plasent a mon semblant. He aquí recobrí tota ma forsa he ma sanitat, he me semblà que yo no agués suffert nengun mal, sinó tot bé, sens pena e sens enguyssa, he oblidí totz los mals entirament que davant avia haütz. Sí mirí davant la porta, he vi una terra molt gran; he era pus clara que la claretat del sol, he yo aguí molt gran desig de venir dedins. He abans que yo hy intrés, me vingué una gran porcessió davant tan

gran he meravellosa que yamés tala no avia vista: he portaven croses e ciris ardens he grans robas de palmes, que semblaven ésser d'or; en què venguen hòmens de grans estatz, hon avia papa he cardenals e archabisbes, monges he capellans e gran colp d'altres clercs, ayssí com són ordenatz al servisi de Déu, tant quant en lo món só[n] estatz, e moltes d'altres; he les géns éran d'altra semblansa, cascun segons son estat en què eren en aquesta vida mortal; e ayssí meteys molt bela companyha de dones ab las quals yo fuy recebut ab molt gran honor e ab molt gran goyg. E menaren-me·n ab ells dedins la porta, e cantaren molt dolsament una manera de cansó que yo a ma vida no avia hoÿda. He quant ageren gran temps cantat, vengueren dos archabisbes, a mon semblan, he me prenguen en lur habitació e en lur companyha, e me menaren per lo mig d'aquella intrada deportan he per veure he regardan las meravellas que hy éran. E devant ells parlaren ad mi, he loaren he benehiren Déu, que ayssí me avia confirmat mon coratge e bona e vertadera fe, per la qual avia vençutz los dimonis he era scapat de tans de turmens. He adoncs me menaren per tota aquella terra he me mostraren tans de alegries, de dolssors he de plasés, que yo no ho poria demostrar ny divisar ny dir, tant era la terra bella, he me semblave que tot assò fos com lo sol quant à morta lo lum d'una part e d'altre, cant és en la lanterna per la sua gran claredat, enayssí hi fo lo sol ab menys poqua claror per la claretat que yo hi avia tant dolsa he molt suau he deliciosa. E aquella terra he aquella encontrada era tan ample, que hom no podia veure lo cap de neguna part, [e] [era] plena de pratz fort verts he delicades erbes ab molt gran mesura ordenatz, ple de flors almeltats de

les diverses colors de aquelles tant suaus he aconsolables, he de abbres ple hodorans he delectables, he de fruytes de tota semblansa he de tan gran beltat, he molt gran quantitat he abondànsia que me senblave que per tots temps hom hy poguera ben viure sens morir. He estan dedins hom no hy pot suffrir neguna pena ny enug, car la claretat ve pura del sol de aquell hy reluýs molt fort tots temps. Mas la gran multitut de las géns que yo hi vi era tan que yo no avia vist tan en lo món; he estaven semblansa de persones de religió, com estan en los convens dels religioses, cascú en son ordre, he anaven e venían a tota lur voluntat los huns ab altres e deportan he prenent plaher he fahent festa ab gran alegrie, lohant e glorificant lo creator. He enayssí com una estela és pus clara que l'altre, enayssí éran ells; he éran vestitz de robes d'or, he de vert, e los altres de blanc, e los altres de vermell, en tal forma com ells avien en aquest món a Déu servit. He yo coneguí las semblanses de las robes dels ordres, car enayssí com éran en diverses colors en lo món, ayssí éran ells en diverses claredatz. E assò que sembla tot color d'or e las diverses colors de robes éran colors de diverses glòrias he claretatz; he aquí ne avia que éran coronatz com reys. He molt aguí gran plaer en los reguardar he en hoyr los dolsos cans que ells fahían en totes partz e hy avíam tanta de dolssor he tan gran odor que persona humana no ho poria pensar en sentint aquella glòria, car no hy avia sinó gog he alegries, car cascú se alegrave de sí meteys he dels altres. He totz aquells que me reguardaren, lohaven he benehían Déu, he fahían novellas alegries per my ayssí com si yo agués a un cascú de lus frares restaurats de mort. He en aquell loc no ha calt ny fret, ny altra

cosa que pusca noure ny fer anug ny dar pena a cos de home; he molt és aquell loc plasent he delectable, car no hy à sinó que gog he alegries e deliciositat. E puis yo vi de novellas cosas que yo no podia saber ny dir en aquest món. He aprés que yo aguí hoÿts los dolsses cans he melodies, adonchs los dos arsebisbes que me avían menat dedins me tiraren apart he van-me dir: "Nostre car frare, ara às vist una partida de so que tu às desiyat, so és lo gog he alegries dels justs he lo turment dels peccadors. Benehit sia Déu que totas cosas à feytes, he nos ha resemutz de son presiós sanc, lo qual te ha donat aquell bon prepòsit que sias passat per los turmens que às vistz. He per so que per sa virtut e per sa gran gràcia és vengut a nós, nós te dihem que assò que tu às vist en aquesta terra sàpias que aquesta terra és paradís terrenal, d'on Adam lo primer pare, fo gitat per son peccat; he de assò venc la dolor del món. E de assí ell vehia Déu he parlave ab ell e ab la companyha dels àngels e stàvem amb ell; e per so car ell no gardà los comanamens de Deu, perdé lo gran plaher selestial de aquest loc he la gràcia que Déu ly avia donada, entró que lo fill de Déu per sa bontat à presa carn humana e à feyta nostra redemptió, per aquella [fe] que nós rehebén al baptisme hon crehem que no hy à altra vida que aquella hon nosaltres forem natz, e per sa amor he speransa, ayssí com Adam, he per so que, aprés nostre baptisme, fórem layssatz en lo món he hy avem feyts moltz de peccatz, per so nos cové a venir en purgatori he passar per lo mig de aquellas penas que tu às vistas en aquell purgatori hont tu és passat, he las penitèncias que nós rehebem davant la mort nos tenen loc en purgatori he la

resta hy compleys hom en lo dit purgatori suffrint aquells turmens segons so que hom à feyt. E nós totz, que som assí, som estatz en purgatori per nostres peccatz, he totz aquells que has vist als turmens per hont tu és passat, quant ells seran purgatz, vindran al repòs hont nós ém. E quant vénen altres cové que anem al encontra d'ells, enayssí com avem a tu, e los menan ayssí. He de aquells que són purgatz en purgatori los uns hy estan pus que los altres e los altres menys, e nengú de ells no·n pot saber la hora quant ell ne yssira. Mes per las misses que hom canta, he per les pregàries he oracions he almoynes que hom fassa per ells, hixssen del turment hó en partides són alleujatz fins per tant que són totz deliures, car nengú no pot saber de sí tot assò, con ells suffiren los turmens per los peccats; he per assò nós en aquesta manera avem spasi de hy star segons los béns que avem feytz; he pausant que nós siam deliures del foc de purgatori, no som pas dignes de intrar en paradís, encara més nós som ayssí ab gran goyg e ab gran repòs, cum tu vehes; e quant plaurà a Déu, nós irem en paradís. E nostra companyha creys he mirva cascun dia, ayssí com aquells de purgatori vénen a nós quant són purgatz, e enayssí se·n van alguns de nós de paradís terrenal en paradís selestial." E quant ells aguen ab my parlat ayssí longament, me menaren en una gran montanyha, e digueren-me que reguardàs en aut e·n evant, ves lo cel, he yo hy vag reguardar, e van me demanar de quina color era ny cum me senblave ny hont era yo. E yo lus

vag respondre que a my me semblave color d'or he d'argent de la fornal hixit. He lavores ells me van dir: "Sàpies que so que tu vehes és la porta de paradís, he tot so que davalla del cel a nós devalla, e enayssí se·n va hom en paradís. E cascun jorn tant cum nós ém assí nos envia nostre Senyhor de la magna del cel, he tu sabràs quina vianda és. He a penas agueren assò dit que una gran claredat davallà del sel, ayssí com una gran flamma de foc, he semblà-me que aquella gran claredat cubria tota aquella terra, e aquella claredat davalà per rags sobre aquells que éran aquí, enayssí meteys sobre mon cap, e no y esté gayre que aquells raytz no·s intraren dedins lo cos. He adoncs me semblà que yo sentís dedins my tant gran dolssor en mon corratge he en mon cor que per lo gran plaher que aguý no sabí si era mort hó viu. He adoncs me digueren dos archabisbes: "Assò és la vianda de paradís que és apparellada sens fy en aquells que de assí montaran al cel." Aquí fóra yo volenterament aturat si agués pogut, mes aprés aquestes coses que a my foren plenas de dolssor e de goyg me van dir los archabisbes unas novelles d'on yo fuy molt dolent he ya molt més trist: "Ara às tu vist una partida de so que tu demanaves ny desiyaves a veure, si és lo turment dels peccadós he la glòria dels salvatz. He si te·n cové de anar e tornar per lo camý d'on és vengut, segons so que faràs ny estaràs al món; si tu viues pus segons Déu, tu sias segur que tu vendràs a nós quant tu trespasseràs al món mortal. He si tu menas mala vida, d'on Déu te·n deffena, tu às bé vist quins són los turmens que te serien apparellatz. E te·n tornant tu no dopteràs res dels turmens que hy às vistz al venir, no te poran

nolre ny gosaran apropiar de tu ny fer nengun mal, ny los turmens no·n te grevaran en manera ninguna." E hoÿdes les paraules, yo, vehen que me avia d'aquí he de lur companya apertir he tornar-me per lo camý he per los turments que avia passats, no me poguí tenir de plorar he de legremegar quant vi que me calia tornar, e adoncs los vag dir, tot en plorant: "D'assí no·m partiré pas yo, car yo dupte fort si me·n torn que fassa cosa al món que·m layxe devenir assí." E lavores me digueren que: "Assò no serà pas a ta voluntat, mes al plaher d'aquell que nos à feytz tu e més nós." He adoncs me·n torné a la porta en ploran, he ells ab my. E yo me·n yssí deforas, mes assò fo ultra ma voluntat. He ells tanquen la porta aprés my e torné-me·n per la via que era vengut, entró a la sala, e quant los dimonis me encontraven ells se fugían davant my ayssí com si me duptassen fortment. E los turmens no·m me pogueren noure ny no me feren nengun mal, tant entró que yo fuy a la sala d'ún yo era passat primerament, he vengueren-me al encontra los ·XII· hòmens que avían parlat ab mi al anar, los quals loharen nostre Senyhor molt fort que en aquell fort e sant coratge me avia confirmat he tengut. He aquí venc mon companyhó que yo no lo avia vist despuys que y era entrat, lo qual per lo mal que avia passat era fort debilitat, al qual, per la gràcia de Déu, ajudé a yssir. Adoncs ells me digueren: "Tu és quiti de totz los peccatz que às feyts, he te convé a tornar al alba del jorn en ta terra, car si lo prior no te trobave hó aquells que hy estan per te venir a serquar a la porta, e car ells duptarien

de ton retorn he se·n tornarien arere." E adoncs nos senyhérem, he nos benehiren, he nosaltres nos cuytàrem lo pus tost que poguérem, e venguéram prou avant que no trobavem cap ny no sabíam hont éram. Per què yo he mon companyhó fórem fort espaventatz he turbatz, pensant que fóssem encloses. He adoncs nosaltres nos posem a preguar Déu devotament, he que de tans grans perills nos avia gitatz e deliuratz, que nos volgués gitar e deliurar de aquest, he que no períssem. Enayssí estant assetjatz e per la oració e lo treball que avíam passat, ab la enguoyssa que cascú pot pensar nosaltres nos condormíam; he estant ayssí adormitz, venc un trò fort gran, mas non pas tan gran com lo primer, e defeyt nos revellem, he yo e mon companyhó aguérem gran pahor, he trobem-nos a la porta per hont nós éram intratz a la primera fossa. E estan aquí duptant-nos hont éran aquells que nos avían meses dedins he nos devían venir serquar del monestir, he fórem a la porta, he de present que l'agueren uberta, ells nos veheren venir e hixir d'aquí. E fórem resebutz ab molt gog, he de feyt nos meteren a la església, hon férem nostres oracions he gràcies a Déu, segons que ell nos avia amonstrat. E partent d'aquí tornem-nos-ne per lo camý al rey Isuel, que molt bé nos recullic e ac gran gog. He tenguí la festa del jorn de Nadal, hon ell tenia gran cort segons lur manera, la qual a nós de part dessà nos és molt estranyha per estat de rey, cum bé que aquell agués aysí gran gent. E partí d'elý e tornem a la terra dels angleses, que tenen en aquella ylla de Irlanda, és lo cap de Anglaterra; [e] [fórem]

[ab] la contessa de la Marcha en un castell seu, la qual molt onorablament nos recullic, e nos donà de yuells competenment. E per tot [hon] passàvem nos fahien gran honor, semblant que nos mostran gran devoció quant siam deliuratz de aquells tans grans perills. He si yo agués volgut respondre, molt fuy enterroguat dedins la ylla que no fuy despuys. Lo conte de la Marcha era anat en Anglaterra; he partim d'aquí arribem he davallem las montanyhes, hont nos metérem en mar per passar en Anglaterra. He fuy en aquella ciutat molt notablament recullit per los gentills hòmens e per los religioses. E d'aquí enforas passí la mar, he arribem en Gualas devant un pont que se appella Oliet he d'aquí per mas jornades arribem en Anglaterra, hon trobí lo Rey en una vila appellada lo Quisiel, hont ha fort bella badia de monges negres, hont lo rey pausave, he ayssí meteys la regina hy era, hont fuy notablament recullit. E d'aquí, per mas jornades traversí la ylla de Anglaterra, passant a Londres, arribí al port de Davre, hon vi lo cap de Galvany, car aquí morí, he ayssí meteys la cota mal tallada car ayssí se appellave aquel cavaller que la portava. He gardaven assò dins lo castel per bona cavalleria d'ells. E aquí me metí en mar he traversí a Calýs; e aquí per mas jornades fi mon camý per Picardia a la cort del rey de Fransa, lo qual trobí a París hon [me] recullí molt noblament per so que yo era son servidor he cambrer, he fuy de son pare que me noyrí; he aquí esté bé quatre meses per manament del papa, e fuy ab ell a les justes que fé l'enperador [de Alemanya, que era aleshores] lo rey de Boèmia, e aquí fo lo rey de Navarra e diverses dux e grans senyhors. E quant lo rey fo tornat a París, yo me·n

partí e me·n torní en Avinyhó al papa, lo qual notablament me reculí. Ara preguem nostre Senyhor, que totes coses ha em poder, que per la sua sancta gràcia he misericòrdia nos leys en tal manera viure en aquest món que nos puscam en tal manera purgar nostres peccatz, [que] en la fi, en la hora de la mort que puscam esquivar las penas he los turmens que vós aveu hoÿts recomptar; que puscam aver a la fi los béns que jamés no·n falliran. Preguem a Déu que nos gart; he pregau per my, si vos plau, aquells qui legireu aquest libre escript de ma pròpria ma. Explicit liber beati Patricii de penis purgatorii. Deo gracias.


Download XMLDownload text