Text view

Viatge a l'infern d'en Pere Portés

TítolViatge a l'infern d'en Pere Portés
Author---
PublisherGLD-UAB
msNameA-14-Pere_Portes.txt
DateSegle XVIIa
TypologyA-Prosa de ficció
DialectOr:C - Central
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

Cas raro de un home anomenat Pere Portés, de la vila de Tordera, que vivint entrà ý axí del Infern; ý és com se segueix: Venint-[me] primerament entre mans una còpia de una deposició que Pere Portés, de Tordera, del comptat de Barcelona, avia feta devant lo comissari del Sant Ofici, Musèn Joan Texidor, prevera ý beneficiat de Blanes, antes de tornar la còpia a qui me la avia dexada, volguí primer informar-me ab lo mateix Pere Portés, que encara vivia, si lo que contenia aquell papé era veritat; ý axís, lo primer dia de Otubre del any 1621, li aní a parlar en sa casa de Tordera, ab lo P. Fr. Climent de Tordera, religiós caputxí, en un camp, so és, baix de una pomera; ý li vas llegí tota esta deposició, ý lo que se contenia en ella; ý li vas di si era veritat lo que allí estaba contingut, ý ell me digué ý afirmà que era la pròpria deposició que avia fet devant [lo] sobre dit comissari ý senyors Inquisidors, ý que tot era veritat: que sols deu dias y avia estat, com és, des de la

vigília de San Bertomeu, fins al primer de Setembre, que és San Daniel, molt anomenat ý tingut en gran veneració en aquella terra, per tenir en lo terme de ella una capella ab invocació de dit sant. Digueren San Miquel, ý prou és lo que diu ell, que estigué en la vila de Molvedre, en lo Regne de València, més de un mes per poder cobrar forsas, ý si fos estat San Miquel no auria pogut ser per Tots Sans en Hostal Rích ý en Tordera; ý axís, después de San Miquel, se posà en camí per venir a la sua terra; ý més digué, que passa a Monserrat. Ý axí jo, Fr. Francesch, de Canet, vila del Roselló en la Vallespir, religiós caputxí, sabuda la veritat, me determiní copiar-ó, a glòria de Déu, señor nostre; lo qual és d'esta manera: En nom de la Ssma. Trinitat, Pare, Fill ý Esperit Sant, ament. En lo any de 1608, a 23 de Agost, estant Pere Portés, pagès de Tordera, del biscontat de Cabrera, molt descuidat en sa casa, ab la sua muller ý família, li exposaren un reclam ý feren después, en virtut de un acte de devitori que ell alguns anys antes avia firmat de certa cantitat, execució de sos béns. Ý en dita execució, ý per fer aquella, vingueren los oficials de la cort de Hostalrich, que és lo cap de tot lo biscontat. Ý perquè dit Pere Portés estaba obligat, ab escriptura de ters, ab vens ý persona, esent dits oficials en sa casa de dit Pere Portés, lo prengueren ab un sagrament ý homenatje [ý] inventeriaren tots los béns. Ý sabent dit Portés [que] lo acte en virtut del qual se li feya dita execució molt temps avia estava escancellat, ý que ell pagà dita quantitat, protestà ý requirí que no passasen avant dita execució, dient ý soposant que

ell no devia quantitat alguna de dit acte, antes, [que avia pagat. Ý com la escancellació nos trobava, ý diu dit Pere Portés que lo notari que avia pres] la dita escancellació era ja mort, ý lo principal deya que lo dit Pere Portés no·l avia may pagat, ý que li devia tot lo deute, ý que no era escancellat dit acte ni lo constaria may, feren-li envantariar tots sos béns ý la heretat que guosaba dit Pere Portés, dona[n]t deu dias de temps als mobles, ý 30 als immobles; ý clos lo acte del imventari, lo encomanaren a la muller de dit Pere Portés; ý volen-se·n portar penyoras los ministres per ser pagats dels salaris ý dietas, ý volent portar a la presó a dit Pere Portés, ý dit Portés veyent lo que pasava, devant de moltas personas suplicà a dits oficials que no li traguesen res de casa, sinó que no·s moguesen de sa casa, que ell aniria fins al lloch o vila de Massanet, que allí alguns li devían diners, ý los pagaria a tots las dietas ý salaris de dita execució. Y axís los oficials, tant per saber la bondat del home, que en lo endamà, dia de San Bartomeu, tornaria, ý que portaria diners ý los pagaria, ý també per tenir-li compassió ý per prechs de la gent que s'í trobaba, foren contents de esperar-lo fins lo endema, sols anàs a buscar dinés per pagar-los, ý despues quedaria ab sagrament ý homenatge ý ab las matexas penas. Encontinent que fou fet lo concert, dit Pere Portés se·n anà, prenent lo camí de Massanet; ý, anant molt pensatiu ý enujat, trobà un Jove molt ben tractat, a caball, ý menava altra cabalcadura buyda, ý, en lo punt que se trobaren, dit Jove saludà a Portés demanant-li de hà ont era ý hà ont anava; però com dit Portés estigués pensatiu del negoci que li avia succehit de la execució, ý per so estigués

tot divertit, no li tornà resposta, sinó que caminava anant tot pensatiu ý enujat. Ý lo Jove li tornà a preguntar què era lo que tenia, ý ahont anava, que si ell lo pogués ajudar en res, que li digués sos treballs, que ell li valdria ý afavoriria. Ohint Pere Portés lo que li digué lo Jove, respongué dient-li per què ó volia saber; que los treballs seus éran grans, que ell no·ls podia remediar, sinó Déu del cel, que sab la veritat de las cosas. Li digué alesores lo Jove que no se espantàs, que moltas vegadas permet Déu treballs a las personas per provar-las, ý que quant més afligidas pénsan que estan sens remey ý que Déu las ha dexadas del tot, però ab tot proveheix Déu que sigan ajudadas ý afavoridas de algunas personas, ý los trau de treballs; ý que tantas horas, tans remeys. Oyín Pere Portés las paraulas de dit Jove, se·l mirà a la cara, dient-li: "Gentil home, molt jove sou per donar remey a mos mals ý donar concells a mos treballs. ¿No sabeu vós que los concells, per acertar-se, se han de pèndrer de hòmens vells, sabis ý experimentats en treballs ý prosperitats, que agen vist ý ohit ý cercat lo món, ý que sàpian què cosa és bé ý mal? Vós sou jove, ý no teniu ditas cosas." Respongué lo Jove: "Tot lo que vós diheu tinch jo,ý encara molt més; ý no crech que ningun home nat en lo món me avanse ý me porte aventatge de lo que vós me aveu dit." Ý anant axís parlant, entraren en un camí fondo que va al lloch o vila de Massanet. Dit Jove li digué, una ý moltas vegadas, que no anàs tant pensatiu, ý a ont anaba. Dit Pere Portés, ja enfadat, li digué: "Yo vas al lloch de Massanet" ý què·n volia fer ell. Aleshores dit Jove, que anava a cavall, li digué que ell també y anava, ý que si

volia pujar a caball ab la altra cabalcadura anirían de compañia, ý que no se anujàs; ý que [si] ell li podria valer en res, que lo y digués, que ell ó faria; ý lo pregà molt li digués què tenia ý de què estaba trist, pensatiu ý enujat. Aleshores dit Pere Portés se·l mirà algun tant ý se alterà; ý caminant li digué: "Mes puig me dieu que anau a Massanet, ý me dieu que per ventura me donariau consells ý remeys a mos mals ý treballs, jo vo·ls diré." Pere Portés se senyà, en nom de Déu, que és principi sens principi de totas las cosas: "Sabreu com jo me dich Pere Portés, fill de Joan Portés, natural de la vila de Tordera, que habem dexada atràs. Alguns anys ha, com las anyadas foren estèrils, fou forsós a mon pare comprar blat, ý lo mateix que·ns ba vèndrer lo blat mos ba dexar los diners. Ý aquest era un tal Just, de Tordera, per lo qual nos obligàrem tots nostres vens ý heretats, haguts ý per haver, ab escriptura de ters ý obligació de personas, que dintre cert temps pagaríam dita quantitat; ý axís mon pare, antes de morir, pagà dita quantitat ý li escansellaren lo acte del debitori; ý [de] assò ja ha passat més de 20 anys. Ý ab assò, estava yo molt descuidat de estas cosas, ý vuy, dia present, me és vinguda tota la justícia de Hostalrrich, los oficials ý ministres de ella, ý, en virtut de dit acte de devitori, me han pres ý envantariat mos béns, ý me volían posar a la presó ý tràurer roba de casa ý véndrer-la per ser pagats dels salaris ý dispesas: los hé pregat que me dexasen anar a Massanet, que allí me debían alguns diners, ý que los portaria pasat dema ý pagaria las ditas despesas; ý axís ells són resta[ts] en casa mia ý me han dexat anar ab sagrament ý homenatge, ab una malleuta, que per

tot dema tinch de ser tornat. Ý assò és la tristor que yo tinch, ý los treballs, los quals me tenen desatinat ý fora de mi, que quant y penso no se què·m fassa. Veure·m que só executat y afrontat per quantitat ja pagada molt temps ha! Posau-vos la mà al pit, ý mirau què dirà cada qual que lo senblant li succeís. Ý axís, yo vós bé dit los meus treballs, vejau vós ara que concell me donareu en aquesta necessitat en què estich posat." Ý mentres tenían aquesta pràctica [o] conversasió, dit Portés anava a peu, ý lo Jove, que anava a caball, li deya: "Pujau a caball en la altra cabalcadura, ý no os cansareu." Ý, anant axís, entraren en un camí fondo ý estret, ý lo animal que anava solté li anaba casi sempre entre peus ý tenie jochs, casi convidant-lo a que pujàs a caball, en tant que lo dit Pere Portés estava un tant admirat. Lo Jove li digué alesores que lo avia molt ven entès; ý que no estàs més enujat, que ell lo trauria de dits treballs, ý que no y duptàs; ý li digué: "Pues vós, Portés, me haveu contat vostres treballs, jo vós hé promès traure-us de aquells, vull jo saber que·m digau si sabeu lo nom del notari que prengué dita escancellació de dit acte." Dit Pere Portés digué que se anomenava Gelmar Bonsoms, lo qual era notari propietari de las escripturas o escrivanias de las vilas de Tordera ý Hostalrich. Dit Jove li digué que y anàs, ý li digués que li tragués lo acte de dita escancellació. Dit Portés respongué alesores: "Si dit notari fos viu, ja ho auria fet." Per quant avia mort anys ha, ý, per molt [que] haguessen miradas las escripturas, may se avia pogut trobar dit acte; ý, que si ell no li donava altre remey, que sabia poch. Oyent assò dit Jove, li repongué ab gran enfado

que ya desconfiava; dient: "Yo vos traure de dit treball, sinó que jo tinch temor que [no] digau veritat, per quant yo sé que dit notari ha fet molt [bé] de son ofici; ý si fos veritat que hagués pres dit acte, ho haguera notat en lo marge de dit acte." Ý que, ara que era mort lo notari, ó deya; que si fos viu no lo y diria. Dit Portés alesores jurà que lo que ell avia dit era tanta veritat com era veritat que per anar al cel o paradís avían de ser christians ý avíam de morir; ý voldria que dit notari fos aquí present, que li diria ý faria bo ý entendria com deya molta veritat, ý que no tenia que demanar-li perdó en aquest món ni en lo altre, ý que tot pasava com ell avia dit, ý per quant era la pura veritat. Ý en lo temps que dit Pere Portés digué las cosas al Jove, caminant arribaren al estany de Cils, que pren lo nom de un lloch que se anomena Sils; ý com lo camí era estret ý la cavalcadura que no y anaba ningú sempre li anava entre peus, dit Portés se determinà alesores de pujar a cavall, ý per assò demanà llicència a dit Jove, lo qual li digué que des del principi ho podia aver fet. Ý axí dit Pere Portés se senyà, ý, en lo punt que fou a cavall, tot se alterà ý los cabells se li arissaren en lo cap, ý sentí ý véu que las cavalcaduras se parlàban la una ab la altra. Encontinent dit Jove digué: "Puig vós, Portés, me haveu contat vostres treballs, los quals són per a vós grans, yo vós hé promès de ajudar-vos ý donar-vos concell ý trasa ab què fóseu ajudat ý remediat: yo vull tenir-vos la paraula ý lo promès, ý vos faré parlar ab lo notari Gelmar Bonsoms, lo qual, si ell à pres dit acte de escancellació, ell vos ho dirà ahont lo posà ý ahont és. Tení-vos bé a caball, que yo só lo Diable." Ý dit Pere Portés se tingué fort oÿnt ditas paraulas; ý digué: "Jesús,

salvau-me ý no·m desamparau! Verge santíssima, siau ab mi!" Ý encontinent las cavalcaduras, totas dos juntas, arremeteren per lo estany de Sils, per montanyas ý valls, ý sempre anàvan parlant. Ý dit Portés, tenint-se fort, ý sempre cridant, invocant los noms de Jesús ý Maria, en tant que al cap de una hora de temps que fou a cavall, pasadas que agueren grans montañas ý valls, juntament grans ayguas ý mars, hisqueren en un gran pla, que era tot foch ý dimonis, ab gran multitut de gent que patían grans tormens. Dit Pere Portés, espantat de assò ý [de] vèurer tantas Oditas visions, en lo punt mateix lo Dimoni que lo havia portat allí li digué: "Tu, Portés, ¿conexeràs a dit Gelmar Bonsoms, notari?" Alesmores dit Portés digué que sí; ý, dient assò, sentí grandíssim abalot y ba vèurer un gran tropell de dimonis de diversas figuras ý formas que venían ab grans alarits ý alegres, sonant corns ý xeremias molt diferents dels de aquest món, que portàvan la ànima de Mossèn Dilameras, clavari que fou de dit bescondat, ý portava un procés [en] las mans. Lo Dimoni que lo avia portat allí li digué la causa de assò, la qual era perquè fulminà una enquesta falsament contra de un home per fer-lo composar; ý axís lo procés que portava dit Dilameras (clavari que fou de dit bescondat) és la enquesta que ell ha feta; per la qual cosa fou capturat lo temps que vivia, ý portat en las presons de Barcelona, ý culpat de moneder ý de aver fet matar algú; ý, sent en dita presó, caigué malalt, ý per dita malaltia fou tret afiansat, ý morí después que dit Pere Portés se era posat en camí. Véu alesores dit Pere Portés com los dimonis se·n portaban a dit Dilameras a un lloch molt horrible y espantós. Después caminà Pere Portés un poch, ý véu la

ànima de Mosèn Jordà, prevera ý capellà de la vila de Pineda, que estaba al mig de [duas] donas abrassadas ab ell, so és, que las tenia una a cada costat, ý estaba en un llit de camp, tot foguexant, passant diversos torments per los dimonis que·ls atormentaban; ý confesà dit Portés que Mussent Jordà avia estat vicari en Barcelona en lo Hospital de Sancta Creu, que és general; ý diu Portés que Mossèn Jordà era viu ý estava bo quant ell se partí. después passà més avant ý troba la ànima de un cavaller [Misser Felip Roger de la vila de Calella] que era estat Governador del bescontat, perquè avia posat confusió entre los vasalls ý lo Marquès [de Aytona]. Después se gira dit Pere Portés ý véu la ànima de un doctor anomenat Misser Maduxer, que fou assessor de dit bescontat molt temps, o mols añs, lo qual, quant morí, se li trobà un llibre escrit de sa mà, en lo qual deya com ell avia sentenciat a Tal ý a Tal, anomenant-los a tots; ý axís los posats en galeras, ý la quantitat [que] avia rebuda, ý per quinas personas ó avia fet. Ý, entre altres partits, [se][·n] [trobà] un en dit llibre, que avia rebudas 25 lliuras de sentenciar un home a mort; ý lo anomenava. Dit llibre lo véu ý tingué en sas mans lo Misser Pujades, doctor en dret ý abogat de pobres. Ý també diu que també véu un altre asessor de Hostalrich, que se deya Miser Germà, asentat ab una cadira de foch per aver faltat en son ofici. Después se girà, ý véu la ànima de Mosèn Gelmar Bonsoms, Notari, que prengué lo seu dit acte; ý axís, encontinent que·l véu, féu una gran exclamació, dient: "Valga·m Déu, Mosèn Bonsoms! que ayjau feta tal maldat de aver pres lo acte del devitori

que mon pare ý jo firmarem en poder vostre! Ý mon pare, quant vivia, pagà dita quantitat ý li escancellàreu lo acte, ý no haijau asentat, ni en lo marge de dit acte de devitori, com teníau obligació, ni en altra part, que may se hàgia trobat memòria ni jo me·n recordí, ni mon pare vos escrigué confiant de vós; ý ara, al cap de tant temps, estan yo descuidat de assò, en virtut de tal devitori són vinguts tots los oficials de Hostalrich ý me han pres é invantariat tots mos béns ý heretat. Yo no tinch dinés per a pagar las dispesas: los hé promès que si me dexàvan anar a Massanet, per tot demà los portaria diners per a pagar-los; ý ells són estat contents, ý me han dexat anar ab una malleuta que per tot demà tinch de ser tornat." Encontinent fou aquí lo Dimoni que avia portat a Pere Portés en lo infern, ý digué a Bonsoms, notari: "¿És veritat lo que Pere Portés diu?" Ý respongué que: "Sí, que per axò estich yo en aquest lloch: per aqueix mateix acte estich yo condemnat en lo infern." Ý Portés, ohint infern, cridà grans crits de: "Jesús ý Maria!" dient: "Salvau-me! no·m desampareu!" Ý en un instant fou allí una legió [de] dimonis, los quals digueren a què havia vingut allí a donar-los més tormens [anomenant aquells sants noms que ells tan avorrien, que en oir-los sols los donava mes torments] que lo foch que patían los condemnats. Ý axís digueren a dit notari, pegant-li grans colps ý donant-li grans torments, perquè digués a Portés lo lloch ahont trobaria lo acte de dit devitori, pues no podían sufrir a Portés quant invocaba los noms de Jesús ý Maria. Ý dit notari en lo punt digué: Que anàs en sa casa, la qual tenia en la vila de Hostalrich; que en la sala encontraria un hermari, ý, devant de ell, a

7 rejoles de la paret, alsàs des de las set fins a las 12; ý que miràs ý cercàs bé, que allí trobaria un manual petit de firmas de actes, ý que a las 27 fullas trobaria dit acte de devitori per lo qual acte estava condemnat en lo infern, per quant no lo asentà en lo marge de dit devitori, com tenia obligació, per causa que se avia barellat en son pare, ý per dita causa ó féu. Ý, dient estas paraulas, digué Pere Portés: "Yo só, pues, en lo infern!" Ý dient o cridant alesores: "Jesús ý Maria! no·m desempareu!" Donaren grans crits los dimonis contra ell, sens fer-li ningun dany. Alesores dit Pere Portés se girà ý véu alguns doctors del Real Concell, los quals ell avia conegut molt bé: ý, entre altres, Miser Vbach, a Miser Puig ý Miser Banach, ý a mols altres, los quals, quant vivían, dèyan que éran los deus de la terra. Después Pere Portés mirà de la altra part, ý véu molts notaris del Criminal, entre los quals véu lo notari que prengué la enquesta de Don Miquel Albert, lo qual cridava molt. Quant vivia dèyan que avia fetas grans maldats en dit procés, contra lo dit Don Miquel Albert; ý lo notari se deya Just. Después Pere Portés se girà per altra part, ý véu un tal Sarrell, de Tordera, gran amich seu quant vivia, lo qual pasava grans torments; ý véu molta gent, axí amichs com enemics, los quals éran mors molts añs avia, ý alguns de ells que éran morts después que ell avia exit del lloch de Tordera. Estan axís Pere Portés espantat de lo que veya, sentí un gran brogit, abalot ý crits, ý va vèurer com portaven los dimonis la ànima de un gran Cavaller, noble ý ben anomenat, lo qual sempre tenia lladres ý facinerosos en son castell ý lloch; ý, espantat de vèurer asò, cridà: "Jesús ý Maria, salvau-me!"

Lueguo, ý en lo mateix punt, vingué una legió de dimonis de diversas figuras ý formas, ý li digueren per què los enquietava ab ditas paraulas, ý qui lo avia portat allí: que se·n anàs ý hisqués fora; ý dit Portés, fen-se lo senyal de la creu, los digué com era entrat allí en aquell lloch; ý que·l traguesen o que li encenyasen lo camí, que ell se·n aniria en nom de Déu. Ý encontinent fou aquí lo Dimoni que lo y avia portat ý li digué a Pere Portés: "¿Quant jo te trobí, que axias del lloch de Tordera, ý me digueres tots los teus treballs, jo te prometí que·t donaria ajuda ý favor: tu tingueres ventura que aquell dia avias ohit missa ý resat lo rosari de Maria, que si no fos estat lo aver-te senyat ý sempre invocat los noms de Jesús y Maria, jo te auria llansat en lo estany de Sils quant lo passàrem, o en lo mar; ý no hé tingut potestat, per axò, de fer-ó. Jo ja te hé tingut lo promès en portar-te a la presència de Mossèn Gelmar Bonsoms, notari que prengué la escancellació del acte del devitori, ý te ha dit lo lloch ahont posà lo manual, en lo qual està contingut dit acte, ý te à dit en què full lo trobaràs; per so és menester que te·n tornes, que vuy és dia de San Daniel, primer dia de setembre, ý tu des de la vigilia de San Bertomeu estàs assí, ý nos dónas grans treballs quant anomenas exos noms de Jesús ý Maria, que si u sabias te espantarias; ý axís te torno a dir que te·n vages. Ja trobaràs, antes que arríbias allí, que te àn venut molts béns, ý, amostran-los tu lo acte de la escancellació de dit debitori, los cobraràs. Mira, bés-te·n pres." Dit Pere Portés digué alesores: "Jesús ý Maria!" Ý digué al Dimoni: "Tu me has portat assí, trau-me·n." Lo Dimoni li respongué: "Mon ofici és portar

ànimas ý cosos al infern, ý no és mon ofici de traure·n ningun." Encontinent dit Pere Portés se girà ý véu quatra personas, so és, un que fou Beguer de Barcelona, altre que fou Asessor seu, altre que fou Notari de dit Veguer, ý altre que fou Procurador fiscal, los quals passàvan grans penas per moltas maldats que avían fetas, ý sufrir que los oficials fessen composissions, en especial per un que feren per una mort de un tal Carvonell, pagès de Sant Just Desvern, al [qual] trobaren mort en un bosch, que los gossos se·l mejaven; ý composaren ý remeteren la causa avans de fer dita mort, la qual fou feta dos dias antes, perquè axís fou tractat entre ells; los quals passàvan grans penas ý tormens. Després, anant seguint lo infern, véu Pere Portés un lloch ahont éran gran infinitat de ànimes al davant de una altra que seya en una cadira feta de punxes de foch, ý devant tenia una taula ý li dèyan ab grans crits ý brugit y alvarot: "Maleÿt sies, mal home, malvat ý enganyador!" Ý ell responia: "Teniu rahó, teniu rahó; descuydeu ý guanyarem." Ý encontinent vegé passar dit Pere Portés davant de ell gran llegió de dimonis que ab una mà li donàvan bosses de diners foguejants de foch, ý ab altre li fèyan les figues, rient grans riallades, quan deya, patint grans dolors ý horribles: "Teniu rahó; ja guanyarem," Ý Pere Portés se girà al Dimoni que lo havia acompanyat al infern; ý li digué que aquell que seya en la cadira de punxes era un advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat Mosèn Ramon de la Freixeneda, lo qual per tenir plets ý donar consells tingué en vida molts hòmens pagats ý assalariats que li buscàvan plets ý feyna, ý que a tothom donava la rahó, tant si la tenia com no; ý

que per haver malguanyats, ý ab frau, molts diners ý béns enganyant a la bona gent, estava en lo infern assegut en aquella cadira, ahont patia molt horribles torments; ý que tots los que li dèyan mal home ý enganyador éran aquells que en vida lo serviren, que, reconeixent-se dels mals ý danys que ell los havia causat, lo malehían contínuament; ý ell, pensant que y éran per demanar-li consell ý tenir plets ý qüestions, los deya que tenían raho; ý que·ls dimonis que cridàvan fent gran brogit ý li donàvan bossas de diners ý li fèyan les figues, també se pensava que li volían donar plets ý los deya que tenían rahó. Después véu un [arbre] tot foguejant, [en lo qual] estàvan penjant 6 personas, las quals éran tutors de la persona ý vens de un tal Romaguera; lo qual, com tingué edat, los demana li donàssen comptes ý raho de la tutela, ý dit[s] curadors tenían los vens, ý en particular una torra ab las terras, ý li feren pledejar una cosa tan justa, que, un dia, dit povill va trobar un del dits curadors, ab lo qual prengué tanta colera que li tirà ab un pedrenyal, ý lo matà, dins de la ciutat de Barcelona; per lo qual cas dit pobill fou penjat, sent Virrey de Cataluña lo Prior Don Fernando. Después dit Portés se girà, ý, mirant de una part ý altra, véu una cosa molt horrorosa ý espantosa a manera de una cínia que sempre rodava, ý en lloch de catúfols éran pare [ý] fill, molt coneguts ý principals (vuy los que viuen ý venen de aquella són nobles ý titulars), los quals avían estat mercaders ý hòmens de grans diners; ý quant lo un se encontraba ab lo altre, esto és, lo pare ab lo fill, se esgarrapàvan ý donàvan-se cops ab tanta ràbia, malícia ý colera, que era tant gran lo alvarot ý ruhido,

que aparexia que tot se·n entràs. Ý demanant dit Pere Portés perquè se barellaven ý se pegàvan tant fort, lo Dimoni que lo avia portat allí li digué que éran pare ý fill, ý que lo pare, quant morí, dexà hereu a son fill ý li manà que restituís la heretat ý vens a les personas que trobaria escritas ý anomenadas en lo llibre escrit de sa mà, per quant tots los vens ý heretat la posehia de mal just, ý ó tenia usurpat ý robat; ý digué a son fill que·s fes frare si·s volia salvar. Dit pare morí ý fou condemnat per so que ell no volgué restituhir, pues ho sabia. Dit fill, mort son pare, pensà son fill que si·s fes la voluntat de son pare ninguna cosa tindria per ell, ý que de necesitat se avia de fer frare; féu una resolució en sí mateix, dient: "Mon pare, quant vivia, ja sabia ell que tenia obligació de restituhir los béns que ell tenia mal guañats ý de mal just; ¿qui millor que ell ho podia aver fet, que ell mateix, que sabia la veritat? Ý ell ne volgué guaudir ý víurer esplendidament, ý los ha gastat esplendidament: jo també ne vull víurer ý guosar com mon pare; ý ne vull triunfar ý no·m vull fer frare.Ý que se·n fos fet ell, ý no hagués guanyats los béns malament, que ell no·m avia de dexar en testament ni manar-me tal cosa. Jo faré lo mateix: dexaré mon hereu quels restituhèsquia. A més de axò, me digué ý mana que li fes bé per la sua ànima, ý que li prengué[s] bulla de la Sancta Crusada: jo no·n faré res; perquè mon pare, o bé és al cel, o en lo purgatori, o en lo infern: si és al cel, no necesita de cosa alguna; si en lo infern, no li aprofita res; ý si en lo purgatori, ell matex ne exirà quant Déu sia servit." Ý per quant lo fill morí ab esta resolució, se vingué a condemnar, ý són portats al infern de la manera que veus, ý

quan se encóntran fan de la manera que veus de esgarrepar-se ý pegar-se. Ý diu lo pare al fill: "A, traidor! ¿no te havia jo manat ý dit en mon testament que restituhises mos béns a las personas anomenadas ý escritas de la mia mà en un llibre que tu tingueres ý llegires? Si ó hagueses fet, no serias así, donan-me penas ý torment com me dónas." Responia lo fill: "O, pare malvat! ¿no teníau vós obligació de restituhir-ó, pues ó havíau mal guanyat ý fetas las maldats, ý no dexar-ó a mi que ó fes? Vós, vos haguéseu fet frare, que no seríam así vós ý jo. Y axís vós sou la causa de tots nostres mals ¿avíau-vos de refiar de mi, o traydor ý mal home?¿no sabíau que los que se refían de altres quedan enganyats? Per so és rahó paguem los dos: vós perquè fóreu lo autor de la maldat, ý jo per no obehir-vos ý no fer lo que vós me avíau dit ý manat en vostre testament." Después dit Pere Portés véu a Misser Franquesa, que fou del Real Concell, lo qual estava ab grans treballs, tant per lo que avia delinquit en son ofici, com també per ser causa de que no se efectua lo passar la sèquia per la plana de Vergell, [sabent ý veyent que era convenient a la redempció de tots los pobles de Catalunya; ý que havent anat dit Franquesa a dita plana de Vergell] y haver vistos los llochs per ahont avia de passar dita sèquia, ý haver fet pagar ý composat los llochs per fer dita trasa ý obras, se aturà los diner[s] que avían [exigit] ý restarren per remuneració del treball que ell y prengué. Después veu un Jutje que fou de reclam de la cort del Veguer de Barcelona, lo qual féu convenir que los diners dels depòsits se depositasen en lo banch de Damià Puig_Gener, mercader, ý dit Puig_Gener

los donà a cambi per los dos, ý axís a penas may feya provisió en què hagués de soltar lo depositat; ý vuy en dia, ni de la hacienda de dit Jutge, ni de la de dit Puig_Gener, mercader, hi ha hereu que puga demonstrar béns dels tals. Después véu grandíssims fochs, en los quals y havia moltas personas de tot gènero de estat, ý molts doctors, axís del Real Concell, com de advocats, notaris, cavallers, los quals tingueren concell quant vivían ý se ajuntaren una ý moltas vegadas en la iglésia de Sant Just de Barcelona, [ý consultaren de procedir contra D. Diego Claver, visitador general de Catalunya] a fi ý efecte de què no se proceguís bé la visita ý no poguessen ells ser castigats. Com dit Pere Portés vés ditas cosas, se posà a plorar ý cridar, dient: "Jesús, Jesús, Maria, no·m desempareu!" Ý dient ditas paraulas, los dimonis vingueren ý lo rodejaren, dient-li: "¿Què te avem fet nosaltres, que ages tu gosat entrar assí, ý vulgas invocar [los] nom[s] de Jesús ý Maria, los quals nos fan tremolar a tots? [Avuy és Sant Miquel de setembre:] vés-te·n, ý no nos inquietis mes." Ý, estan axís, dit Portés se trobà al costat de un home molt gentil, vestit com un Romeu, molt resplandent, que portaba un bordó en las mans, ý li digué: "Pere Portés: vine ý segueix-me." Ý, donant-li lo cap del basto o bordó, lo va seguir, ý encontinent se trobà junt a Molvedre, en lo regne de València; quedà tot sol en aquest puesto, perquè lo Romeu se li desaparagué. Aleshores dit Portés restà espantat. Pensant estar en alguna part del biscontat de Cabrera, prengué lo camí enves lo lloch de Molvedre, ý, entrant en ell,

véu que venien pa; ý, tenint ell gran fam, se acostà a pendre·n un, ý posà la ma a la bolsa ý tragué un real català ý lo donà a la revenedora, ý era una vella, perquè la y cambiàs; però la dita dona, veient lo real, li digué li donàs altra moneda, perquè ella no conexia de quina terra era. Però com Pere Portés tingués gran fam, avia comensat a menjar, ý, veient que la dita dona li tornaba lo real, li replicà que era bo, ý que ell no tenia altre; la dona, ohint assò, comensà a cridar ý alvarotar de tal manera, que se aplega molta gent; los quals digueren a Pere Portés: "Home de be! lo real que vós donau és de una terra qu'és lluny d'esí mes de 60 lleguas, ý así no prenen tal moneda, sinó castellana, que és de bon pes ý bona, ý la catalana és curta ý falcificada." Alesores digué dit Pere Portés: "¿Per què no prenen dita moneda? ¿y que per ventura no éstich jo en Catalunya?" Aleshores li digueren: "Pensau vós ser en Catalunya ý sou en València, en la vila de Molvedre." Y dient estas paraulas, ý ohint-las dit Portés, caigué esmortuït ý perdé la paraula. Estigué axís alguna hora ý, entre tant, passaba gent ý se aturavan; ý entre altres vingué un home, natural de la vila de Tordera, anomenat Jaume, lo qual era bingut en aquell lloch poch avia per alguns négocis; ý estaba duptant si conexeria a dit Pere Portés, per vèurer que estava tant flach ý macilent ý transit, que aparexia que en aquell punt avia de espirar, ý no se podia tenir en peus, ý aparexia que los osos li avían de foradar la pell; ý esperà que dit Portés fos retornat, ý, parlant ab ell, lo conegué; lo dit Jaume pagà lo pa a la dona ý cobra lo real català, ý se·n portà a dit Portés a la posada ý li féu donar recapte necessari per a retornar-lo; que aparexia que estava del tot acabat.

Essent dit Pere Portés en la posada, dit Jaume li demana com ý de quina manera estava tant flach, ý de ahont venia, ý quants dias avia que era fora de sa casa. Ý dit Portés respongué que per amor de Déu no lo y fes dir. Dit Jaume li replicà que per amor de Déu lo y digués. Pere Portés li digué alesores: "Jo estich molt cansat; demà, si plau a Déu, que serà dia de Sant Bertomeu, dia asenyalat, vos ó diré" Ydit Jaume li respongué alashoras: "Sant Bertomeu ja és pasat, ý vuy és dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre, ý m'ó podeu dir." Dit Portés, hoint aso, perdé la paraula, ý quant fou retornat lo confessaren ý procuraren se aquietàs, perquè lo confesor digué que axís convenia; y dit confessor molt a menut lo anava a vèurer ý lo aconsolava, de manera que dit Portés estigué més de un mes a recobrar la salut. Ý un dia Jaume li digué li fes plaer de dir-li lo promès, esto es, en dir-li lo què era ý li avia esdevingut, que lo dia de San Bertomeu ý San Daniel éran ja pasat. Alesores dit Pere Portés se senyà ý digué: "Jo, pues, des de 23 de Agost, que és la vigília de San Bertomeu, des de las 5 de la tarde, fins al primer de Setembre, a las tres horas después de migdia, hé estat en lo infern, sens menjar ni vèurer ni dormir." Dit Jaume li digué que callàs, pensant se avia alterat lo enteniment; enperò dit Portés no dexà, punt per punt, de contar-li lo que li avia succehit ý passat per ell, ý lo que avia vist. Però com és cosa que ohir-la apar que sia fàbula, per la matexa rahó pensaba que estaba asombrat ý que tenia lo enteniment alterat. Però com dit Pere Portés entengués que se vurlàvan de ell, ý no·l crehian, deya que lo que ell deya era veritat, ý Déu, senyor nostre, ý la Verge sanctíssima Maria,

ý San Jaume, apòstol, dels quals ell era devot, ý dit San Jaume, en forma de romeu, lo avia tret del infern, encontinent digué publicament: "Encara que jo estigue flach, ý no sia per a posarme en camí, me·n vull anar ý tornar-me·n en ma terra ý en ma casa, que encara que me agen venuts mos béns, jo los covraré, perquè porto clarícia, ý mostraré com són estat mal venuts." Ý aquí mateix se·n anà a peu del millor modo que pugué, ý no vulgué esperar companya. Ý beyent, dit Jaume ý altres, que Pere Portés se·n era anat, ý no se·n era volgut detenir, per quant ja avans avia escrit a algú de Tordera ý Hostal Rich la vinguda de dit Pere Portés, encontinent escrigueren més llargament tot lo que avia pasat, ý com se·n era anat; escrigueren com se era alterat del enteniment. Ý ditas cartas foren llegidas de molts de Tordera ý Hostalrrich, los quals abans pensàvan que Pere Portés se era desesperat per lo camí, ý llansat en lo estany de Sils, perquè may ne avían sabut novas del dia que se·n anà, ý per no aver tornat li avían feta execució en los béns molts dias avia; ý axís no crèyan lo que dèyan las lletras, antes las tenían per fàbula. Lo dia de Tots los Sans de dit any de 1608, estant la gent molt descuidats de ell, entrà dit Portés per la vila de Hostalrich, ý quant lo veren entrar per la iglésia estigueren tots admirats. Alguns li digueren: "Ven arribat siau, an Portés; ¿de ahont vos demanarem, que·ns avían dit que érau mort? Quant auria importat que dos mesos ha féseu estat así, que no vos agueren venut los béns!" Dit Pere Portés responia que mé[s] valia tornar tart que nunca, ý: "Bé se adobarà tot, si plau a Deu!" Ý dinà dit Portés a la vila de Hostalrrich, ý, en

aver dinat, se·n anà al lloch de Tordera, que és una llegua de Hostalrich, ý quant lo veren, luego acudiren per a vèurer-lo, ý, entre altres, uns parents ý fill de un tal Sarrell de Tordera, que Portés lo avia vist en lo infern; ý lo fill li digué: "An Portés ¿de a on veniu? Diuhen que sou estat en lo infern ¿què portau de allí de nou?" Ý dit Pere Portés li respongué: "Demanau a ton pare, que està allí ven governat ý ben calent, que no té fret." Alesores tots se posaren a ríurer, pensant que era loco; del qual dit Portés digué: "Rieu-vos del que jo dich: jo vós dono ma paraula que és veritat. Jo diré ý mostraré cosa ab la qual entendreu la veritat del que jo dich ý é vist." Ý sabent dit Portés que li avían venut tots los vens, digué que exa execució ý venda estava mal feta, per quant lo deute se avia ja pagat, ý lo acte del devitori era ya escancellat, ý ell no devia quantitat alguna, ý que estava tot fet malament, ý que ell ó amostraria. Pensant alguns que ell tenia algun escrit, desitjàvan veure·l, ý lo seguiren dient-li los ó mostràs. Dit Pere Portés digué que lo Gelmar Bonsoms lo y avia dit, que fou lo que prengué dit acte de escancellació, ý ahont era ý trobaria dita escancellació del acte. La gent, quan sentiren anomenar a Bonsoms, notari, lo qual avían conegut molt bé, ý sabían que era mort alguns anys antes, digueren que era un innocent; però Portés afirmaba que era veritat, ý lo y avia dit en lo infern, ahont ell estaba. Ý dit Portés comensà a anomenar moltas personas que allí avia vistas ý conegudas allà en lo infern, los que avia molts añs ha que éran mortas, ý altras que avían finat después que dit Portés se·n avia anat de Tordera; los que oýan tals cosas més lo judicàvan per loco. Veyent asò alguns parents

seus, se·l ne portaren en casa ý li digueren ý li pregaren molt se asossegàs; lo qua1 responia: "¿Pensau que no estich en mon seny ý que no dich veritat? [Demà] después de dinar, se veurà." Mes tots se burlàvan de dit Pere Portés. Lo dia dos de Nobembre, dia dels morts, del any 1608, dit Portés se·n anà a la iglésia ý ohí missa ab molta devocio; ý después, quant veya alguns que tenían parents en lo infern, als quals ell avia vistos, se posaba a plorar; ý, demanant-li de què plorava, responia: "Jo diré alguna cosa que bé és de plorar: jo hé vistos a molts parents, germans ý amichs dels que estan en esta vila, [y] en altra part, que estan abrasan-se en vivas llamas en lo infern." Dèyan-li alguns: "En Portés, callau! no digau aquexas bestiesas; mirau que no és ben dit, que us tindran per innocent, ý la gent vos acavarà de fer pèrdrer lo enteniment." Dit Pere Portés los responia: "A mi ja sé que me teniu per ignorant; y pensau lo que vullau, que jo dich veritat, ý no són fàbulas inventadas per mi; lo judici, si plau a Déu, no·l perdré, per quant lo Diable que·m portà al infern, ý después tants de junts, quant jo estava allà, no me·l pogueren fer perdre. Jo confio que ni la gent de Tordera, ni tot lo món, me·l podran fer pèrdrer, perquè jo sé que dich veritat, ý despuésde aver dinat se veurà." Quant foren tocadas las dotse horas del mitg dia, dit Pere Portés se·n anà a casa del Balle de Tordera, ý lo pregà en gran manera que, pues avia feta asistència en la execució [que] li avían feta en véndrer béns, fes plaer de asistir ý vèurer com trobarían la escancellació del acte del devitori, en virtut del qual lo avían executat; ý que ell no devia cosa alguna, ni entenia com li avían fetas malament las

despesas ý venuts los vens. Lo Balle li digué que era content, ý que a ont avia de anar. Dit Portés digué que en Hostalrich. Ý encontinent lo Balle, ab alguns que estàvan desitjosos de vèurer lo succés, se posaren a cavall, ý dit Pere Portés ab ells; ý per lo camí, quant encontrava a algu que fos amich, fill o parent de alguns que ell avia vist en lo infern, aquí mateix o deya, ý tots se posàvan a riure. Al entrar a la vila de Hostalrich encontrà ab uns parents de dit Bonsoms, notari, ý en lo punt mateix los digué que era en lo infern, ý que lo seguissen, que ell los ho amostraria; però com en la vila de Hostalrich avían ja ohidas algunas cosas de dit Portés, aquí mateix fou alvarotat, ý la gent acudían a borbollons, ý alguns lo interrogaren de sos pares; fills, etc., ý a alguns tornava resposta ý deya com los avia vistos tots al infern; la gent, de ohir asò, deya, rient, que era orat ý loco, que lo portasen al hospital ý lo traguesen de la vila. Però dit Portés los responia: "Dins pocas horas ó veureu, si só orat ý loco, ý si dich veritat: dexau-me tràurer lo acte de la escancellació, que jo vos prometo que nunca o pocas vegadas entraré en dita vila." Alesores tots se posaren a riure, dient: "Guarda-te de home que ha entrat ý exit del infern!" Ý, ohint Pere Portés estas paraulas, digué: "Ý encara en dit lloch hé vistos los pares, germans ý parents de vosaltres." Ý la gent només cridaba ý reya. Dit Pere Portés pregà al Balle de Hostalrich que li fes plaer de venir a fer assistència a la cerca ý troba de dit acte de escancellació, que ell encenyaria ahont era, que dit Gelmar Bonsom, notari, lo y avia dit en lo infern; ý, ohint assò, mes rigueren ý burlaren de ell. Ý dit Balle de Hostalrich, ab lo de

Tordera, digueren que anasen, perquè los dos junts y asistiren, ý digués a quin lloch ý en quin manual era. Ý en asò s'í aplegà molta gent del poble; ý axí dit Portés prengué lo camí de la casa de dit notari Bonsoms. Ý quant foren a la porta, digué que pujasen dalt, perquè ell encenyaria lo lloch ahont era lo lloch de la escancellació de dit acte. La muller ý parents de dit Bonsoms digueren que en casa no y tenían escriptura alguna [que totes eren en la escrivania]; però dit Pere Portés respongué: "Lo acte que jo cerco ý hé menester no és en la escrivania, sinó así en casa, en la sala, perquè dit Bonsoms, notari, me à dit que en aquest lloch lo posà." Alesores tots se posaren a riure, ý li digueren qui ó deya, ý quant ha, ý en quin lloch lo y digué. Aleshores dit Portés digue: "A [mi] m'ó à dit Bonsoms, notari, la vigília de Sant Bertomeu més prob pasat, ý m'ó digué en lo infern, ahont ell està, ý allí trobareu an Sarrell, ý Jauma Vila, Roger de Calella, ý Mosèn Jorda." Ý anomenava molta gent, que los causava terror. Ý ohint assò, digueren que: "Aquest home té lo enteniment alterat, dient que Bonsoms, notari, ha tant temps que és mort; molts dels anomenats són morts que ell no era en aquesta vida, ý diu que los ha vistos en lo infern ý à parlat ab ells." Tots se·n reyan, ý alguns, de risa, se·n anàvan; ý los balles ý altra gent també se·n volían anar ý dexar-lo. Però Pere Portés replicaba de que pujasen dalt a la casa. Los parents ý muller de dit Bonsom, notari, perquè deya que lo y avia dit en lo infern, ý que era allà, ý per quant en dita casa sabían que no y avia acte ningunt, ý perquè la gent comprengués que dit Portés era loco ý no creguessen lo que deya,

digueren als batles: "Senyores: ja veuen lo que diu est ignorant ý loco de home; perquè tot hom crèguia ý enténguia que diu mentida ý és invenció sua, ý que te alterat lo enteniment, los pregam, per llevar la opinió de la gent que·l ouen ý àn ohit, vostès pujen ab las demés persones, ý miren ý regonèscan si ningun acte ni escriptura y ha en tota casa." Ý los feren pujar, ab molta gent, que no volia que dit Portés pujàs; ý quant foren dalt, ý regoneguda la casa, no y trobaren ninguna escriptura. Alesores dit Pere Portés suplicà lo dexassen pujar, que ell mostraria lo lloch ahont era dit acte. Alesores digueren molts: "Dexen lo pujar, perquè tinga lo desig cumplert ý estiga asegurat de la veritat." Dit Portés alesores pujà dalt; ý, en sen a la sala, demanà ahont y avia un hesmari; ý la y mostraren ý l'í volgueren obrir. Ý ell los digué que no era menester, que ell ja sabia que no era dins de ell lo acte de escansellació; mes, no obstant assò, fou obert lo hermari per donar satisfacció a la gent ý a tots los que estàvan a la sala; ý se rèyan, dient que Pere Portés era loco. Alesores Pere Portés digué: "Dexau-me acostar al hermari, que jo vos mostraré lo lloch ahont és lo acte." Ý, rient, tots digueren: "Dexeu-lo acostar al hermari, que ell nos farà riure, ý dirà o farà cosas algunas ab las quals riurem: fassem compte que asò és un entremès, o un pas de comèdia. " Ý alesores Portés se acostà ý mirà de una ý altra part; ý, estant devant de dit hermari, digué: "Jo ara estich sobre lo manual en lo qual està contingut dit acte de escancellació del devitori en virtut del qual me han executat, fetas despesas ý venuts mos béns. ¿Vosaltres dieu que jo só loco, ý que us faré riure, ý que apar

sia un pas de comèdia? Entengau que plorareu, ý serà tragèdia; que lo que jo dich és veritat, ý axís, aquí ahont jo só, debaix de mi ý de mos peus, és lo acte; que dit Gelmar Bonsoms, notari, m'ó à dit en lo infern, hont ell està. Desfeu estas rajolas que estan assí, que, des de la setena rajola fins a la dotzena de la paret, se trobarà lo manual." Ý, ohint assò, encara tots se posaren a riure, en [tant] que se·n volían anar ý dexar a dit Portés per loco. Però, perquè Pere Portés cridaba grans crits ý que en dit lloch era lo manual, resolgueren algunts, dient: "Pues som aquí, llevem las rejoles y acontentem-lo; perquè si no u fèyam diria locuras contra de nosaltres." Alesores, tots de un concell, li digueren de hà ont volia llevassen las rejolas. Ý dit Portés los asenyalà lo lloch hà ont las avían de llevar. Ý las llevaren, ý alsaren las rejolas; ý aquí mateix trobaren un manual petit de firmas de actes; ý tots restaren espantats. Ý digué més dit Portés, que mirassen a las vint_ý_set fullas, que allí trobarían dit acte de escancellació del devitori. Ý, tots espantats, miraren ý reguonegueren dit manual, ý trobaren que era escrit de la [ma] de dit Bonsoms, ý era veritat que dit acte de escancellació de dit devitori lo avia pres dit Gelmar Bonsoms, notari, ý que era escrit de sa pròpria mà; estant de esta manera tots espantats ý admirats; de manera que ni parlàvan, ni se movían, sinó que estàvan tots mudats, perquè los aparexia que no éran en cel, ni en terra: de tal manera estàvan tots encantats. En lo mateix punt Pere Portés se agenollà, ý, juntas las mans, alsà los ulls al cel, dient: "Gràcias infinitas vos dono, Senyor Déu meu Jesu Christ, puix per vostra bondat infinita vos sou apiedat de

mi, en que no me sia perdut en los treballs ý aflixions que hé sentidas, vistas, ý hé passadas." Lueguo tornà a reiterar lo mateix acte dit Pere Portés, ý contà tot lo que a ell li avia passat, ý de com avia entrat en lo infern la vigilia de Sant Bertomeu, als 23 de Agost del any 1608, ý com ne avia eixit lo dia de Sant Daniel, primer dia de Setembre del mateix any; ý que en lo infern avia vistos ý parlat ab lo dit Gelmar Bonsoms, notari, ý que li digué lo lloch ý anomenà la fulla del manual en lo qual era dit acte; ý anomenà moltas personas que avia vistas patir en lo infern. Ý después dit Pere Portés requirí ý demanà que dit acte fos tret, ý donada còpia; ý axís per la justicia de Hostalrich fou probehit; la qual còpia li fou lliurada. Ý a més de axò requirí ý demanà dit Portés, en virtut de dit acte, li fosen restituhits tots los béns ý totas las despesas que li avían fetas en dita execució; ý axís fou tornat en la posessió de sos béns com antes. Después dit Portés, quant veya gent dels quals avia vistos parents ý amichs de aquells en lo infern, ell los exortava que servisen a Déu N. Senyor, ý no vulguesen anar en lo infern ni seguir las pisadas de aquells. Ý per quant dit Pere Portés avia anomenat alguns que ell avia vistos en lo Infer[n], ý los tals éran personas graves ý estimadas en aquest món, los parents dels tals, sabent estas cosas, recorregueren als Inquisidors de Barcelona, ý los contaren totas las cosas que dit Portés deya de sos parents, per lo qual dit Portés fou cridat del Tribunal de la Santa Inquisició; lo qual encontinent comparegué, ý fou per dits Inquisidors detingut, ý fou interrogat de dit negoci ý com li avia passat. Lo dit Portés ó digué ý deposà com esta aquí, ý anomenà molta

gent, ý com en dit lloch del infern era dit Gelmar Bonsoms, notari, ý com ell avia pres lo acte de escancellació, conforme ja està ya explicat, ý lo lloch a ont lo trobaria, com lo trobà; ab lo qual confirmà tot lo que avia dit. Ý Pere Portés se·n tornà a sa casa. Finis coronatopus. Después de haver-li jo llegit tot lo que està aquí escrit ý contingut, ý avent-ó dit Pere Portés ben oÿt ý comprès, me afirmà ý confirmà ser tot la matexa veritat ý passat de aquexa manera com sobre està ja dit ý explicat. Mes, després, jo li demaní algunas cosas acerca de la estada del horrorós lloch del infern; ý, en primer lloch, li demaní ab què forma véu ell allí las ànimas dels condemnats ý als dimonis, ý si li feren algun dany o mal; ý, si, essent lloch de tenebras ¿com podia ell vèurer, ý afirmar lo que avia vist? A tot lo qual me respongué: Que a ell li aparexia que aquell lloch era molt clar, ý veya les ànimes dels condemnats ý dimonis ab formas visibles, proporcionadas als ulls corporals; ý encara se espantava de [haver] vist ditas cosas, perquè aquell foch li aparexia blau ý roent; però que dit foch no li féu ningunt dany ni mal, ni sentia algun calor que li pugués danyar, "ans bé, ells confessaven que jo los atormentava en invocar los santíssims noms de Jesús ý Maria, ý en fer lo senyal de la creu, persignant-me ý senyant-me, ý que los pesava molt que jo fos entrat allí."


Download XMLDownload text